La meva mare era mestre
d'escola primària
i va fer tot el possible perquè
jo tingués una bona comprensió lectora.
Els caps de setmana solíem tenir
lliçons de lectura a la taula de la cuina
mentre els meus amics jugaven a fora.
La meva comprensió lectora va millorar,
però les sessions de lectura obligatòries
no m'inspiraren gaire gust per llegir.
L'institut ho va canviar tot.
A la classe d'anglès de desè curs, llegíem
relats curts i fèiem proves d'ortografia.
De pur avorriment, vaig demanar
el canvi a una altra classe.
El semestre següent,
vaig entrar a la classe d'anglès avançat.
(Rialles)
Aquell semestre vam llegir dues novel·les
i vam fer dos informes sobre llibres.
La dràstica diferència de rigor
entre aquestes dues classes d'anglès
m'enfadava i feia que
em preguntés coses com ara:
"D'on han sortit tots aquests blancs?"
(Rialles)
Prop del 70 per cent d'alumnes
de l'institut eren negres o llatins,
però aquesta classe d'anglès avançat
era plena de blancs.
Aquesta experiència personal
amb el racisme institucional
va canviar per sempre
la meva relació amb la lectura.
Vaig aprendre que no podia dependre
d'una escola, mestre o pla d'estudis
perquè m'ensenyessin
el que calia saber.
Més a causa de la rebel·lia
que no pas per ser intel·lectual,
vaig decidir que ja no permetria més
que altres persones dictessin
quan i què havia de llegir.
I sense adonar-me'n,
havia trobat la clau
per ajudar la canalla a llegir.
La identitat.
En lloc de fixar-nos en les habilitats
i en passar estudiants
d'un nivell de lectura a un altre,
o forçar els lectors amb dificultats
a memoritzar vocabulari que no coneixen
ens hauríem d'estar plantejant
la següent pregunta:
Com podem inspirar els infants
perquè s'identifiquin com a lectors?
DeSean, un estudiant de primer curs
brillant a qui vaig fer classes al Bronx,
em va ajudar a entendre com
la identitat dóna forma a l'aprenentatge.
Un dia a classe de matemàtiques
em vaig apropar a DeSean i li vaig dir:
"DeSean, ets un gran matemàtic!"
Ell em va mirar i va respondre:
"No sóc matemàtic,
sóc un geni de les matemàtiques!"
(Rialles)
D'acord, DeSean, d'acord.
I la lectura?
Això ja era un altre tema.
"Sr. Irby, no sé llegir.
Mai no n'aprendré" solia dir-me.
Vaig ensenyar en DeSean a llegir,
però hi ha un munt de nens negres
que segueixen atrapats en l'analfabetisme.
Segons el Departament d'Educació
dels Estats Units
més del 85 per cent dels estudiants
negres de quart grau
no són competents en lectura.
El 85 per cent!
Quant més obstacles
té el jovent per a llegir,
més competents culturalment
hem de ser els mestres.
Com que des de fa vuit anys
també treballo com a comediant,
entenc la importància
de la competència cultural,
que jo defineixo com
l'habilitat de traduir
el que vols que algú altre
sàpiga o pugui fer
en comunicació o experiències que
els semblin rellevants i atractives.
Abans de sortir a escena
analitzo el públic.
Són blancs, o potser llatins?
Són vells, joves,
professionals, conservadors?
Llavors trio i modifico
els meus acudits
basant-me en el que crec
que pot causar més rialles.
Quan actuo en una església
podria explicar acudits sobre bars,
però potser no farien gaire gràcia.
(Rialles)
Com a societat, estem creant
experiències lectores per a la canalla
que són equivalents a explicar
un acudit de bar en una església.
I ens preguntem per què
tanta canalla no llegeix.
L'educador i filòsof
Paulo Freire creia que
l'ensenyament i l'aprenantatge
haurien de ser bidireccionals.
Els estudiants no s'han de considerar
cubells buits que cal omplir de dades,
sinó cocreadors del coneixement.
Les polítiques escolars i
els plans d'estudis uniformes
que requereixen que els alumnes
s'estiguin quiets com a estàtues
o que treballin en silenci absolut,
creen ambients que sovint exclouen
les necessitats individuals d'aprenentatge
i l'interès i les habilitats
dels alumnes,
especialment dels nens negres.
Molts dels llibres que es recomanen
als nois negres
tracten temes seriosos, com l'esclavitut,
els drets civils i les biografies.
Menys del 2 per cent dels mestres
dels Estats Units són homes negres.
I la majoria de nens negres
són criats per mares solteres.
Hi ha nens negres que literalment
mai no han vist un home negre llegint.
O que mai no han estat animats
a llegir per un home negre.
Quins factors culturals,
quines pautes socials presents
durien a un jove negre
a la conclusió
que llegir és quelcom
que hauria de fer?
Per aquest motiu
vaig crear Barbershop Books.
És un projecte d'alfabetització
sense ànim de lucre
que crea espais de lectura
adequats per a nens a barberies.
L'objectiu és ben simple:
ajudar els joves negres
perquè s'identifiquin com a lectors.
Molts joves negres van a la barberia
un o dos cops al mes.
Alguns veuen més als seus barbers
que als seus pares.
Barbershop Books conecta la lectura
amb un espai masculí
i implica els homes negres amb les
primeres experiències lectores dels nois.
És un programa de lectura
basat en la identitat
i que utilitza una llista selecta
de llibres recomenats per nois negres.
Aquests són els llibres
que volen llegir de veritat.
L'Informe de Scholastic del 2016
sobre nens i famílies
assenyala que el primer que busca
la canalla a l'hora d'escollir un llibre
és que sigui un llibre
que els faci riure.
Si realment volem ajudar els nens negres
i altres nens a llegir
quan no és obligatori,
cal incorporar models masculins
de lectura rellevants
a l'alfabetització inicial.
Caldrà canviar alguns dels llibres
infantils que tant agraden als adults
per llibres divertits, pocasoltes
o inclús fastigosos, com ara "Gross Greg".
(Rialles)
"Vosaltres les anomeneu burilles.
En Greg, boletes de sucre ben bones."
(Rialles)
Aquest riure, aquesta reacció positiva
o de fàstic que acabeu de tenir,
(Rialles)
també se la mereixen els nens negres,
i en necessiten més, desesperadament.
Desmantellar les ferotges desigualtats
que envaeixen l'educació als Estats Units
requereix que creem
experiències de lectura
que encoratgin tots els nens
a dir tres paraules:
Sóc un lector.
Moltes gràcies
(Aplaudiments)