La meva mare era mestre d'escola primària i va fer tot el possible perquè jo tingués una bona comprensió lectora. Els caps de setmana solíem tenir lliçons de lectura a la taula de la cuina mentre els meus amics jugaven a fora. La meva comprensió lectora va millorar, però les sessions de lectura obligatòries no m'inspiraren gaire gust per llegir. L'institut ho va canviar tot. A la classe d'anglès de desè curs, llegíem relats curts i fèiem proves d'ortografia. De pur avorriment, vaig demanar el canvi a una altra classe. El semestre següent, vaig entrar a la classe d'anglès avançat. (Rialles) Aquell semestre vam llegir dues novel·les i vam fer dos informes sobre llibres. La dràstica diferència de rigor entre aquestes dues classes d'anglès m'enfadava i feia que em preguntés coses com ara: "D'on han sortit tots aquests blancs?" (Rialles) Prop del 70 per cent d'alumnes de l'institut eren negres o llatins, però aquesta classe d'anglès avançat era plena de blancs. Aquesta experiència personal amb el racisme institucional va canviar per sempre la meva relació amb la lectura. Vaig aprendre que no podia dependre d'una escola, mestre o pla d'estudis perquè m'ensenyessin el que calia saber. Més a causa de la rebel·lia que no pas per ser intel·lectual, vaig decidir que ja no permetria més que altres persones dictessin quan i què havia de llegir. I sense adonar-me'n, havia trobat la clau per ajudar la canalla a llegir. La identitat. En lloc de fixar-nos en les habilitats i en passar estudiants d'un nivell de lectura a un altre, o forçar els lectors amb dificultats a memoritzar vocabulari que no coneixen ens hauríem d'estar plantejant la següent pregunta: Com podem inspirar els infants perquè s'identifiquin com a lectors? DeSean, un estudiant de primer curs brillant a qui vaig fer classes al Bronx, em va ajudar a entendre com la identitat dóna forma a l'aprenentatge. Un dia a classe de matemàtiques em vaig apropar a DeSean i li vaig dir: "DeSean, ets un gran matemàtic!" Ell em va mirar i va respondre: "No sóc matemàtic, sóc un geni de les matemàtiques!" (Rialles) D'acord, DeSean, d'acord. I la lectura? Això ja era un altre tema. "Sr. Irby, no sé llegir. Mai no n'aprendré" solia dir-me. Vaig ensenyar en DeSean a llegir, però hi ha un munt de nens negres que segueixen atrapats en l'analfabetisme. Segons el Departament d'Educació dels Estats Units més del 85 per cent dels estudiants negres de quart grau no són competents en lectura. El 85 per cent! Quant més obstacles té el jovent per a llegir, més competents culturalment hem de ser els mestres. Com que des de fa vuit anys també treballo com a comediant, entenc la importància de la competència cultural, que jo defineixo com l'habilitat de traduir el que vols que algú altre sàpiga o pugui fer en comunicació o experiències que els semblin rellevants i atractives. Abans de sortir a escena analitzo el públic. Són blancs, o potser llatins? Són vells, joves, professionals, conservadors? Llavors trio i modifico els meus acudits basant-me en el que crec que pot causar més rialles. Quan actuo en una església podria explicar acudits sobre bars, però potser no farien gaire gràcia. (Rialles) Com a societat, estem creant experiències lectores per a la canalla que són equivalents a explicar un acudit de bar en una església. I ens preguntem per què tanta canalla no llegeix. L'educador i filòsof Paulo Freire creia que l'ensenyament i l'aprenantatge haurien de ser bidireccionals. Els estudiants no s'han de considerar cubells buits que cal omplir de dades, sinó cocreadors del coneixement. Les polítiques escolars i els plans d'estudis uniformes que requereixen que els alumnes s'estiguin quiets com a estàtues o que treballin en silenci absolut, creen ambients que sovint exclouen les necessitats individuals d'aprenentatge i l'interès i les habilitats dels alumnes, especialment dels nens negres. Molts dels llibres que es recomanen als nois negres tracten temes seriosos, com l'esclavitut, els drets civils i les biografies. Menys del 2 per cent dels mestres dels Estats Units són homes negres. I la majoria de nens negres són criats per mares solteres. Hi ha nens negres que literalment mai no han vist un home negre llegint. O que mai no han estat animats a llegir per un home negre. Quins factors culturals, quines pautes socials presents durien a un jove negre a la conclusió que llegir és quelcom que hauria de fer? Per aquest motiu vaig crear Barbershop Books. És un projecte d'alfabetització sense ànim de lucre que crea espais de lectura adequats per a nens a barberies. L'objectiu és ben simple: ajudar els joves negres perquè s'identifiquin com a lectors. Molts joves negres van a la barberia un o dos cops al mes. Alguns veuen més als seus barbers que als seus pares. Barbershop Books conecta la lectura amb un espai masculí i implica els homes negres amb les primeres experiències lectores dels nois. És un programa de lectura basat en la identitat i que utilitza una llista selecta de llibres recomenats per nois negres. Aquests són els llibres que volen llegir de veritat. L'Informe de Scholastic del 2016 sobre nens i famílies assenyala que el primer que busca la canalla a l'hora d'escollir un llibre és que sigui un llibre que els faci riure. Si realment volem ajudar els nens negres i altres nens a llegir quan no és obligatori, cal incorporar models masculins de lectura rellevants a l'alfabetització inicial. Caldrà canviar alguns dels llibres infantils que tant agraden als adults per llibres divertits, pocasoltes o inclús fastigosos, com ara "Gross Greg". (Rialles) "Vosaltres les anomeneu burilles. En Greg, boletes de sucre ben bones." (Rialles) Aquest riure, aquesta reacció positiva o de fàstic que acabeu de tenir, (Rialles) també se la mereixen els nens negres, i en necessiten més, desesperadament. Desmantellar les ferotges desigualtats que envaeixen l'educació als Estats Units requereix que creem experiències de lectura que encoratgin tots els nens a dir tres paraules: Sóc un lector. Moltes gràcies (Aplaudiments)