Quan estava estudiant la Roma Antiga una de les coses més complicades per mí era entendre quin aspecte tenien totes aquestes runes juntes Afortunadament tenim al Dr Bernard Frischer que ha creat una extraordinaria simulació de video que ens permet moure'ns en aquest espai La dificultat té sempre, dos aspectes en primer lloc que les ciutats estan en runes el primer problema que tenim és com passar de les runes a l'aspecte que havia de tenir en l'antiguetat en segón lloc nomès tenim runes aleatòries no ho tenim tot Encara que poguem visualitzar quin aspecte tenien el Panteó o el Coliseu hi ha un quilòmetre i mig entre ells què hi havia allí? la major part ha desaparegut La visualització tracta de recrear tota la ciutat sencera Som-hi! Fem-hi una ullada! És preciós ara estem sobre el riu Tíber és un bon lloc per començar perquè el Tíber dividia Roma en dues parts veig al fons un temple molt gran és el temple de Júpiter Optimus Maximus Jupiter, el millor i el més gran que era el principal temple del culte en l'estat romà i està a dalt del turó Capitoli perquè aquest temple, i algun altre, era considerat el centre dels llocs de culte de la religió de l'estat Quin moment de la història de Roma has triat? Aquest és l'any 320 d.C. el punt àlgid del desenvolupament urbà romà especialment pel que fa a arquitecutra pública pel simple motiu que l'emperador d'aquell temps era Constantí el Gran i poc després d'aquest any ell va canviar la capital de Roma a la seva ciutat Constantinoble (Istambul) D'acord, estem sobrevolant el Tíber i després del turó Capitoli veiem el turó Palatí un altre dels set turons de Roma El turó Palatí és evident per qualsevol que viatgi a Roma, si estàs al fòrum aquest és el gran turó amb els palaus. De fet la paraula "palau" prové de la paraula "Palatí". A mida que van anar passar els anys, els romans deien "allí on hi hagi l'emperador, allí hi ha el palau" o el "Palatí", de manera que la paraula va quedar separada d'aquest turó i va esdevenir la paraula per determinar on "vivia el que manava". I de fet, acostant-nos ara al Circ Màxim veig el palau imperial és molt gran, literalment cobreix el lateral del turó Hem de recordar que no era nomès el lloc on l'Emperador vivivia amb tota la seva família era també el centre del govern ¿Hi ha cap relació important entre entre aquest enorme circ i el palau? De fet están contectats i l'emperador era un gran patrocinador dels jocs del circ i podia anar al seu lloc a les grades des del palau imperial o si ho volía podía inclús veure les curses des del palau. No estem parlant del Circ Raluy, estem parlant d'esdeveniments esportius, estem parlant principalment de curses de quàdrigues. Pensem en Ben-Hur, en les seves famoses escenes de curses de quàdrigues. També hi havia lluites amb animals, festivals, processons religioses, passeigs triomfals. Anem cap a la ciutat, sabem que Roma tenia una cultura mercantil amb autèntics mercats ¿Quant sabem de la vida diària dels seus habitants? En sabem moltes coses, en coneixem centenars de negocis i professions, diferents classes socials. Coneixem la seva dieta, la seva longevitat. Els erudits han reconstruït amb gran detall com era un dia de cada dia. Una de les estructures més impressionants que estic veient, és aquest aqueducte, una autopista per l'aigüa. Si, els romans eren coneguts pels seus aqüeductes. Mai haurien pogut tenir una ciutat d'un mil·lió o inclús dos mil·lions de persones que ara veiem sense els aqüeductes que portaven l'aigua des de les muntanyes a 30 ò 50 quilòmetres de distància Van mantenir aquest sistema gravitacional treballant usant les fonts de dalt de les muntanyes portant l'aigua a la ciutat a la vall que donava la força a l'aigua i van ser capaços de calcular desnivells de 30 centimetres per cada 600 metres la qual cosa és extraordinaria no sabem com podien mesurar-ho amb tanta precisió. De manera que l'aigua baixava controladament pero inaturable. Hi ha aquesta mena d'ambició, la noció que l'ésser humà pot controlar la natura No li cal construïr una ciutat on ja hi ha aigua, però sí una que es pugui doblegar a la voluntat humana. Els romans ere n uns grans enginyers canalitzaven l'aigua per beure obviament per cuinar. Però molts d'aquests aqüeductes acavaben a grans fonts o a grans banys públics Així doncs aquesta àrea sembla una zona separada de la part més densa de la ciutat i aquests són els banys de Trajà. Sí, aquests no van ser els primers banys públics, però van ser el banys que van suposar el diseny estàndard pels banys públics. El conjunt d'edificis de banys públics enmig d'una zona ajardinada, delimitada per un mur. Anteriorment parlavem de la manera en la que l'emperador s'encarregaria del benestar de la ciutat i aquest n'és un exemple clar. Ara ens movem a un dels monuments més ben coneguts de la Roma Antiga. El Colosseu. Ja som en una època tardana de l'Imperi Romà Abans del Colosseu, ¿hi havia cap altre palau aquí? Si, hi era. El Colosseu va ser constrït per els emperadoe Vespasià que va esdevenir emperador l'any 69 d.C. Després del suicidi de Neró, un emperador molt impopular. Un dels motius que no fos tant poc popular va ser que després del gran incendi del 64 A.C. en el que gran part de la ciutat va quedar destruïda, ell va quedar-se 450.000m2 al cor de la ciutat i ho va convertir de propietat privada d'altres, a el seu propi palau privat. La casa daurada de Neró. I el Colosseu era, de fet, un llac d'aquest palau I Vespassià, per mostrar la seva proximitat al poble, va reomplir el llac i construí al damunt el Colosseu. El Colosseu no tenia aquest nom inicialment ... No, és un terme que no apareix fins l'edat mitjana. Els romans l'anomenaven l'Anfiteatre Flavià, perquè el cognom de Vespassià era Flavius, Flavià. I és un anfiteatre, una mena de teatre doble, de forma oval. Els romans no l'anomenaven Colosseu, però si que anomenaven Colós a aquesta enorme estatua. És una estatua del Déu Sol. Deies que aquest és el moment que Constantí governa Roma, i que encara no havia mogut la capital a l'est (Istambul). És interessant mirar al seu arc, l'arc de Constantí, i adonar-se que és ben nou. Tenía nomès un parell d'anys, Constantí va deixar Roma després de vèncer Maxenci a la batalla del pont de Milvi. Pel que sabem mai va tornar a Roma per contemplar-lo. Ara passem per sobre del Colosseu i mirem avall, i veiem, d'alguna manera, un mirall de la societat romana. Els millors seients, els de més abaix, propers a l'arena, reservats per l'emperador, primers oficials, sacerdots, ... Darrera seu, els senadors. Darrera seu els homes rics. I darrera seu, homes lliures, ciutadans normals. A dalt de tot seien, dones, esclaus i estrangers. ¿I què venien a veure? Tal com podem veure aquí això és el que associem principalment al Colosseu, els combats de gladiadors. Una altra cosa que passava aquí, que encantava als romans, era la caça d'animals salvatges. La tercera cosa seria la execució de criminals. Sovint de maneres molt variades. Maneres que nosaltres trobariem molt cruels. Fem un gir a la esquerra i movem-nos cap al fòrum. ¿Què és aquest temple tant gran? És el temple més gran de la religió de l'Imperi, és el temple de Venus i Roma. Va ser construït per l'emperador Adrià. De fet és interessant perquè son dos temples que es donen la esquena. Una part es dedica al culte a la deesa Venus. Aquest és el que està encarat al Colosseu, l'altre a la deesa Roma, encarat al fòrum. I sembla haver-hi un motiu per això, Venus mira al Colosseu que està associat amb la diversió i els jocs, "Otium", que dirien els romans, oci. Mentre que Roma és una deesa més seriosa, està encarada al fòrum, que és l'area del "negotium", negocis i treball. Ara ens adrecem al fòrum, i primer pararem a la basílica de Maxenti, el darrer dels grans edificis civils construïts a Roma abans que Constantí mogués la capital. És una estructura enorme i la paraula Basílica ja ens és familiar, sovint anomenem basílica a les esglèsies ara. Pels romans era un edifici civil usat normalment com a jutjat. Els Cristians van adaptar la forma de l'edifici perquè hi pregaven dintre, així doncs van adoptar aquesta forma preexistent i el van dotar d'un nou contingut Ara ens dirigim a una de les parts més complicades de Roma, especialment quan tractes d'estudiar les runes, i d'entendre com estaven relacionats els edificis entre ells. Sempre dic que el Fòrum és com el National Mall de Washington. És un gran espai públic obert que es fa servir per actes públics com festivals, discursos. Els edificis de l'entorn són també públics, eren jutjats i temples. Aleshores, a la plaça del Fòrum hi ha, ,com en el cas del National Mall de Washington (als Estats Units d'Amèrica), monuments conmemorant grans personatges i esdeveniments importants. Adjacent al Fòrum, s'anava comprant la propietat privada de manera que cada emperador va poder construïr el seu propi Fòrum, l'anomenat fòrum imperial dels emperadors. Hem fet una volta completa i estem mirant de nou al turó Capitalí. Estem sobrevolant el Fòrum romà, on de fet, tornarem. Sobrevolem el turó Capitalí, podem veure el temple de Júpiter Optimus Maximus, i estem anant més enrera, cap al riu, on trobem la gran esplanada de Roma anomenat "Campus Martius" el Camp de Mart. Es deia així perquè en la República Romana, quan hi havia un exèrcit de ciutadans, els sodats es trobaven aquí i s'entrenaven. Ara ens hem mogut cap aquest bonic estany quadrat i mirant de costat a un important edifici enorme, el Panteó. La "rotunda", la part rodona, no es podía veure en l'antiguetat. Veuriem la part que té les vuit columnes al llarg de la façana similar a un temple tradicional. Ens agrada dir que va ser construït com un edifici amb una sorpresa al seu interior. Perquè sembla com un temple grec o romà normal, però un cop ets dins és quan t'adones que hi ha una "rotunda". Vull dedicar un segón meravellant-me amb l'escala de l'estructura. Mireu les columnes, són enormes. La capacitat d'aconseguir pedres verticals tan grans és un fet extraordinari en sí mateix. És fenomanal, i més encara si consideres que és granit i que ve d'Egipte. Per tant va ser transportat de ben lluny. És un edifici que ret homenatge als grans emperadors romans. Sabem que aquest edifici tenía estàtues de Juli Cèsar i August per tant nosaltres pensem que aquest edifici estava dedicat al culte dels emperadors. Aquest espai s'obre per la part superior de manera màgica. És cert, i la màgia és considerable. He acompanyat molts visitants aquí, i els he preguntat Si han tingut una experiència semblant a la meva. Si pares just al llindar, i mantens el cap recte, sempre dic ¿Què pots veure? i tothom sempre està d'acord Pots veure el forat dalt de tot de la cúpula, que anomenem l'ull, pots veure el terra, i pots veure els dos costats, esquerra i dreta. Això per dir-vos que és un espai grandiós. Però just al límit de la visió de l'ull humà, i per a mí sempre defineix el que és el classicisme, que sempre deriva de la forma humana, les seves proporcions i les seves limitacions. I constrïnt un edifici que correspòn exactament als límits de la nostra visió, ens dignifica. Ens fa sentir tan grans com ens podem sentir com humans. No ens fa sentir petits. Si hagués estat deu cops més gran ens faria sentir petits, del tamany de formigues. L'edifici està concebut obsessivament en forma circular. Però també amb preocupació pels quadrats. Mirem al terra i de fet el que veiem un joc de quadrats i cercles. I després, és clar, l'àrea del cassetons que crea aquesta preciosa sensació de ritme. Cert. I fixa't que també allí hi tenim el joc de quadrats i cercles perquè són cassetons quadrats que ens ofereixen una cúpula semi circular. El que em sembla interessant en primer lloc és que estava pintat, si hi vas avui el color ha desaparegut. En una cúpula de motius celests la part inferior era blava, els cassetons ressaltats en groc com si emetessin la llum del sol i probablement al mig hi havia rosetes que serien sols, o estrelles. Inclús en l'antiguetat sabem d'un historiador que va escriure nomès uns cent anys després de la construcció de l'edifici. La gent es preguntava ¿Com van poder construïr la cúpula? ¿Com ho van poder fer? S'en meravellaven en la pròpia antiguitat. La llum és molt interessant. Si mires els cassetons, pots fer-te la idea que la llum de l'ull dirigirà els raigs de llum als diferents cassetons en hores diferents i en diferents dies de l'any. Estudis recents suggereixen que no era una mena de rellotge solar, però hi havia un joc del pas de temps i de joc de llum en l'espai per indicar el pas del temps al llarg de l'any. Però si que hi ha una alineació que sembla intencionada i aquesta és la llum venint a través de l'ull al migdía del 21 d'abril. Il.lumina perfectament la porta principal del Panteó. Recordem que Adrià era l'home responsable del Panteó en aquesta fase El 21 d'abril era la festa d'aniversari de Roma, Adrià estava interessat en el festival de l'aniversari li va canviar el nom a festival de "Romaea" en honor a la deesa Roma. Sembla que va aliniar l'edifici de manera que hi hagués aquest efecte teatral al migdia i podem imaginar que devia ser una mena de festival d'aniversari que passava en el Panteó aquell dia. Tornem abaix al Fòrum ara. Alguns dels carrers principals creuen la ciutat i es troben aquí, al Fòrum. És un lloc on els romans normals en un dia normal es deixarien veure. A mida que la camara s'allunyi podrem veure la extensió completa de la ciutat, podem entendre la complexitat i com d'avançat era aquest Món Antic ¿Quants edificis pensem que hi havia aquí? Tenim dos censos del segle IV d.C. que que indiquen que hi havia entre vui i deu mil edificis Creiem que la població estava entre un i dos mil·lions de persones. La superfície total feia uns 25 quilòmetres quadrats. Era la ciutat més gran del Món Occidental fins el Londres del segle XIX.