WEBVTT

00:00:04.863 --> 00:00:06.221
Quan estava estudiant la Roma Antiga

00:00:06.221 --> 00:00:08.032
una de les coses més complicades per mí era entendre

00:00:08.040 --> 00:00:11.260
quin aspecte tenien totes aquestes runes juntes

00:00:11.260 --> 00:00:13.568
Afortunadament tenim al Dr Bernard Frischer

00:00:13.568 --> 00:00:16.590
que ha creat una extraordinaria simulació de video

00:00:16.590 --> 00:00:19.040
que ens permet moure'ns en aquest espai

00:00:19.060 --> 00:00:21.020
La dificultat té sempre, dos aspectes

00:00:21.020 --> 00:00:23.860
en primer lloc que les ciutats estan en runes

00:00:23.860 --> 00:00:25.440
el primer problema que tenim és com passar

00:00:25.440 --> 00:00:27.600
de les runes a l'aspecte que havia de tenir

00:00:27.600 --> 00:00:28.854
en l'antiguetat

00:00:28.860 --> 00:00:30.804
en segón lloc nomès tenim runes aleatòries

00:00:30.804 --> 00:00:31.620
no ho tenim tot

00:00:31.630 --> 00:00:33.840
Encara que poguem visualitzar quin aspecte tenien el Panteó

00:00:33.858 --> 00:00:34.767
o el Coliseu

00:00:34.768 --> 00:00:36.024
hi ha un quilòmetre i mig entre ells

00:00:36.024 --> 00:00:38.985
què hi havia allí? la major part ha desaparegut

00:00:38.985 --> 00:00:41.494
La visualització tracta de recrear tota la ciutat sencera

00:00:41.494 --> 00:00:43.247
Som-hi! Fem-hi una ullada!

00:00:43.247 --> 00:00:44.877
És preciós

00:00:44.877 --> 00:00:48.365
ara estem sobre el riu Tíber

00:00:48.365 --> 00:00:50.028
és un bon lloc per començar

00:00:50.028 --> 00:00:52.344
perquè el Tíber dividia Roma en dues parts

00:00:52.344 --> 00:00:55.180
veig al fons un temple molt gran

00:00:55.180 --> 00:00:58.504
és el temple de Júpiter Optimus Maximus

00:00:58.504 --> 00:00:59.936
Jupiter, el millor i el més gran

00:00:59.936 --> 00:01:03.039
que era el principal temple del culte en l'estat romà

00:01:03.039 --> 00:01:05.431
i està a dalt del turó Capitoli

00:01:05.431 --> 00:01:07.733
perquè aquest temple, i algun altre,

00:01:07.733 --> 00:01:10.090
era considerat el centre dels llocs de culte

00:01:10.090 --> 00:01:11.262
de la religió de l'estat

00:01:11.262 --> 00:01:14.137
Quin moment de la història de Roma has triat?

00:01:14.137 --> 00:01:16.709
Aquest és l'any 320 d.C.

00:01:16.709 --> 00:01:19.641
el punt àlgid del desenvolupament urbà romà

00:01:19.641 --> 00:01:21.142
especialment pel que fa a arquitecutra pública

00:01:21.142 --> 00:01:22.342
pel simple motiu

00:01:22.342 --> 00:01:24.974
que l'emperador d'aquell temps era Constantí el Gran

00:01:24.974 --> 00:01:26.440
i poc després d'aquest any

00:01:26.440 --> 00:01:28.255
ell va canviar la capital de Roma

00:01:28.255 --> 00:01:31.036
a la seva ciutat Constantinoble (Istambul)

00:01:31.037 --> 00:01:32.309
D'acord, estem sobrevolant el Tíber

00:01:32.309 --> 00:01:36.441
i després del turó Capitoli veiem el turó Palatí

00:01:36.441 --> 00:01:39.701
un altre dels set turons de Roma

00:01:39.701 --> 00:01:43.193
El turó Palatí és evident per qualsevol que viatgi a Roma,

00:01:43.194 --> 00:01:44.635
si estàs al fòrum

00:01:44.635 --> 00:01:47.207
aquest és el gran turó amb els palaus.

00:01:47.207 --> 00:01:49.735
De fet la paraula "palau" prové de la paraula "Palatí".

00:01:49.736 --> 00:01:52.459
A mida que van anar passar els anys, els romans deien

00:01:52.459 --> 00:01:54.833
"allí on hi hagi l'emperador, allí hi ha el palau"

00:01:54.833 --> 00:01:57.306
o el "Palatí", de manera que la paraula va quedar separada

00:01:57.306 --> 00:01:58.908
d'aquest turó

00:01:58.908 --> 00:02:01.907
i va esdevenir la paraula per determinar on "vivia el que manava".

00:02:01.907 --> 00:02:04.107
I de fet, acostant-nos ara al

00:02:04.108 --> 00:02:05.853
Circ Màxim

00:02:05.853 --> 00:02:08.800
veig el palau imperial

00:02:08.800 --> 00:02:11.262
és molt gran, literalment cobreix el lateral del turó

00:02:11.262 --> 00:02:12.866
Hem de recordar que no era nomès el lloc

00:02:12.866 --> 00:02:14.832
on l'Emperador vivivia amb tota la seva família

00:02:14.832 --> 00:02:17.314
era també el centre del govern

00:02:17.314 --> 00:02:19.894
¿Hi ha cap relació important entre

00:02:19.895 --> 00:02:22.657
entre aquest enorme circ i el palau?

00:02:22.657 --> 00:02:24.089
De fet están contectats

00:02:24.089 --> 00:02:26.965
i l'emperador era un gran patrocinador dels jocs del circ

00:02:26.965 --> 00:02:31.175
i podia anar al seu lloc a les grades

00:02:31.175 --> 00:02:32.321
des del palau imperial

00:02:32.321 --> 00:02:33.266
o si ho volía

00:02:33.266 --> 00:02:36.049
podía inclús veure les curses des del palau.

00:02:36.050 --> 00:02:38.362
No estem parlant del Circ Raluy,

00:02:38.362 --> 00:02:40.924
estem parlant d'esdeveniments esportius,

00:02:40.924 --> 00:02:43.116
estem parlant principalment de curses de quàdrigues.

00:02:43.116 --> 00:02:46.119
Pensem en Ben-Hur, en les seves famoses escenes de curses de quàdrigues.

00:02:46.119 --> 00:02:47.460
També hi havia lluites amb animals,

00:02:47.460 --> 00:02:50.062
festivals, processons religioses,

00:02:50.062 --> 00:02:51.623
passeigs triomfals.

00:02:51.623 --> 00:02:54.135
Anem cap a la ciutat, sabem que

00:02:54.135 --> 00:02:57.662
Roma tenia una cultura mercantil amb autèntics mercats

00:02:57.663 --> 00:02:59.204
¿Quant sabem

00:02:59.204 --> 00:03:01.509
de la vida diària dels seus habitants?

00:03:01.509 --> 00:03:02.685
En sabem moltes coses,

00:03:02.686 --> 00:03:05.818
en coneixem centenars de negocis i professions,

00:03:05.818 --> 00:03:07.360
diferents classes socials.

00:03:07.360 --> 00:03:09.768
Coneixem la seva dieta, la seva longevitat.

00:03:09.768 --> 00:03:12.884
Els erudits han reconstruït amb gran detall

00:03:12.884 --> 00:03:14.273
com era un dia de cada dia.

00:03:14.274 --> 00:03:15.713
Una de les estructures més impressionants

00:03:15.713 --> 00:03:19.156
que estic veient, és aquest aqueducte, una autopista per l'aigüa.

00:03:19.156 --> 00:03:21.186
Si, els romans eren coneguts pels seus aqüeductes.

00:03:21.186 --> 00:03:22.934
Mai haurien pogut tenir una ciutat

00:03:22.934 --> 00:03:24.323
d'un mil·lió o inclús dos mil·lions de persones

00:03:24.324 --> 00:03:26.456
que ara veiem sense els aqüeductes

00:03:26.456 --> 00:03:27.861
que portaven l'aigua des de les muntanyes

00:03:27.861 --> 00:03:29.233
a 30 ò 50 quilòmetres de distància

00:03:29.234 --> 00:03:32.384
Van mantenir aquest sistema gravitacional treballant

00:03:32.384 --> 00:03:34.730
usant les fonts de dalt de les muntanyes

00:03:34.730 --> 00:03:35.894
portant l'aigua a la ciutat

00:03:35.895 --> 00:03:38.519
a la vall que donava la força a l'aigua

00:03:38.519 --> 00:03:40.529
i van ser capaços de calcular

00:03:40.529 --> 00:03:43.215
desnivells de 30 centimetres per cada 600 metres

00:03:43.215 --> 00:03:44.242
la qual cosa és extraordinaria

00:03:44.242 --> 00:03:46.456
no sabem com podien mesurar-ho amb tanta precisió.

00:03:46.456 --> 00:03:49.116
De manera que l'aigua baixava controladament

00:03:49.116 --> 00:03:50.684
pero inaturable.

00:03:50.684 --> 00:03:52.349
Hi ha aquesta mena d'ambició,

00:03:52.349 --> 00:03:54.953
la noció que l'ésser humà pot controlar la natura

00:03:54.953 --> 00:03:58.853
No li cal construïr una ciutat on ja hi ha aigua,

00:03:58.853 --> 00:04:02.056
però sí una que es pugui doblegar a la voluntat humana.

00:04:02.056 --> 00:04:04.334
Els romans ere n uns grans enginyers

00:04:04.334 --> 00:04:06.654
canalitzaven l'aigua per beure

00:04:06.654 --> 00:04:07.560
obviament per cuinar.

00:04:07.560 --> 00:04:09.564
Però molts d'aquests aqüeductes

00:04:09.564 --> 00:04:11.118
acavaben a grans fonts

00:04:11.118 --> 00:04:12.995
o a grans banys públics

00:04:12.995 --> 00:04:16.629
Així doncs aquesta àrea sembla una zona separada de

00:04:16.629 --> 00:04:18.471
la part més densa de la ciutat

00:04:18.471 --> 00:04:20.250
i aquests són els banys de Trajà.

00:04:20.250 --> 00:04:22.467
Sí, aquests no van ser els primers banys públics,

00:04:22.467 --> 00:04:23.977
però van ser el banys que

00:04:23.977 --> 00:04:26.582
van suposar el diseny estàndard pels banys públics.

00:04:26.583 --> 00:04:28.282
El conjunt d'edificis de banys públics

00:04:28.282 --> 00:04:30.000
enmig d'una zona ajardinada,

00:04:30.000 --> 00:04:31.544
delimitada per un mur.

00:04:31.544 --> 00:04:34.582
Anteriorment parlavem de la manera

00:04:34.583 --> 00:04:36.273
en la que l'emperador s'encarregaria

00:04:36.273 --> 00:04:37.340
del benestar de la ciutat

00:04:37.340 --> 00:04:38.479
i aquest n'és un exemple clar.

00:04:38.480 --> 00:04:40.542
Ara ens movem a un dels

00:04:40.542 --> 00:04:42.674
monuments més ben coneguts de la Roma Antiga.

00:04:42.674 --> 00:04:43.996
El Colosseu.

00:04:43.997 --> 00:04:46.389
Ja som en una època tardana de l'Imperi Romà

00:04:46.389 --> 00:04:49.165
Abans del Colosseu, ¿hi havia cap altre palau aquí?

00:04:49.165 --> 00:04:49.750
Si, hi era.

00:04:49.750 --> 00:04:52.324
El Colosseu va ser constrït per els emperadoe Vespasià

00:04:52.324 --> 00:04:56.097
que va esdevenir emperador l'any 69 d.C.

00:04:56.097 --> 00:04:59.945
Després del suicidi de Neró, un emperador molt impopular.

00:04:59.945 --> 00:05:02.493
Un dels motius que no fos tant poc popular

00:05:02.493 --> 00:05:04.364
va ser que després del gran incendi del 64 A.C.

00:05:04.364 --> 00:05:06.236
en el que gran part de la ciutat va quedar destruïda,

00:05:06.237 --> 00:05:09.253
ell va quedar-se 450.000m2 al cor de la ciutat

00:05:09.253 --> 00:05:10.972
i ho va convertir de propietat privada d'altres,

00:05:10.972 --> 00:05:13.596
a el seu propi palau privat.

00:05:13.596 --> 00:05:14.984
La casa daurada de Neró.

00:05:14.984 --> 00:05:18.015
I el Colosseu era, de fet, un llac d'aquest palau

00:05:18.016 --> 00:05:19.202
I Vespassià,

00:05:19.202 --> 00:05:21.094
per mostrar la seva proximitat al poble,

00:05:21.095 --> 00:05:23.326
va reomplir el llac i construí al damunt el Colosseu.

00:05:23.326 --> 00:05:26.400
El Colosseu no tenia aquest nom inicialment ...

00:05:26.400 --> 00:05:27.551
No, és un terme

00:05:27.552 --> 00:05:29.384
que no apareix fins l'edat mitjana.

00:05:29.384 --> 00:05:31.758
Els romans l'anomenaven l'Anfiteatre Flavià,

00:05:31.758 --> 00:05:34.844
perquè el cognom de Vespassià era Flavius,

00:05:34.844 --> 00:05:36.303
Flavià.

00:05:36.303 --> 00:05:38.846
I és un anfiteatre, una mena de teatre doble,

00:05:38.846 --> 00:05:40.477
de forma oval.

00:05:40.477 --> 00:05:42.513
Els romans no l'anomenaven Colosseu,

00:05:42.513 --> 00:05:45.032
però si que anomenaven Colós a aquesta enorme estatua.

00:05:45.032 --> 00:05:46.532
És una estatua del Déu Sol.

00:05:46.532 --> 00:05:49.542
Deies que aquest és el moment

00:05:49.542 --> 00:05:51.337
que Constantí governa Roma,

00:05:51.338 --> 00:05:53.715
i que encara no havia mogut la capital a l'est (Istambul).

00:05:53.715 --> 00:05:55.679
És interessant mirar al seu arc,

00:05:55.680 --> 00:05:57.146
l'arc de Constantí,

00:05:57.146 --> 00:05:59.124
i adonar-se que és ben nou.

00:05:59.124 --> 00:06:00.780
Tenía nomès un parell d'anys,

00:06:00.780 --> 00:06:04.299
Constantí va deixar Roma després de vèncer Maxenci

00:06:04.299 --> 00:06:06.032
a la batalla del pont de Milvi.

00:06:06.032 --> 00:06:07.054
Pel que sabem

00:06:07.054 --> 00:06:08.700
mai va tornar a Roma per contemplar-lo.

00:06:08.700 --> 00:06:12.032
Ara passem per sobre del Colosseu

00:06:12.032 --> 00:06:13.198
i mirem avall,

00:06:13.199 --> 00:06:15.613
i veiem, d'alguna manera, un mirall de la societat romana.

00:06:15.613 --> 00:06:17.796
Els millors seients, els de més abaix,

00:06:17.796 --> 00:06:19.262
propers a l'arena,

00:06:19.262 --> 00:06:21.456
reservats per l'emperador,

00:06:21.456 --> 00:06:24.224
primers oficials, sacerdots, ...

00:06:24.224 --> 00:06:25.914
Darrera seu, els senadors.

00:06:25.914 --> 00:06:27.563
Darrera seu els homes rics.

00:06:27.564 --> 00:06:30.932
I darrera seu, homes lliures, ciutadans normals.

00:06:30.932 --> 00:06:35.319
A dalt de tot seien, dones, esclaus i estrangers.

00:06:35.319 --> 00:06:36.907
¿I què venien a veure?

00:06:36.907 --> 00:06:38.609
Tal com podem veure aquí

00:06:38.610 --> 00:06:40.530
això és el que associem principalment al Colosseu,

00:06:40.530 --> 00:06:42.236
els combats de gladiadors.

00:06:42.237 --> 00:06:43.508
Una altra cosa que passava aquí,

00:06:43.508 --> 00:06:46.207
que encantava als romans, era la caça d'animals salvatges.

00:06:46.208 --> 00:06:49.106
La tercera cosa seria la execució de criminals.

00:06:49.106 --> 00:06:51.255
Sovint de maneres molt variades.

00:06:51.255 --> 00:06:53.397
Maneres que nosaltres trobariem molt cruels.

00:06:53.397 --> 00:06:56.769
Fem un gir a la esquerra i movem-nos cap al fòrum.

00:06:56.769 --> 00:06:58.875
¿Què és aquest temple tant gran?

00:06:58.875 --> 00:07:01.496
És el temple més gran de la religió de l'Imperi,

00:07:01.496 --> 00:07:03.186
és el temple de Venus i Roma.

00:07:03.187 --> 00:07:05.267
Va ser construït per l'emperador Adrià.

00:07:05.267 --> 00:07:06.555
De fet és interessant perquè

00:07:06.555 --> 00:07:08.071
son dos temples que es donen la esquena.

00:07:08.071 --> 00:07:10.569
Una part es dedica al culte

00:07:10.569 --> 00:07:12.025
a la deesa Venus.

00:07:12.025 --> 00:07:13.568
Aquest és el que està encarat al Colosseu,

00:07:13.569 --> 00:07:16.029
l'altre a la deesa Roma, encarat al fòrum.

00:07:16.029 --> 00:07:17.736
I sembla haver-hi un motiu per això,

00:07:17.736 --> 00:07:19.435
Venus mira al Colosseu

00:07:19.435 --> 00:07:21.042
que està associat amb la diversió i els jocs,

00:07:21.042 --> 00:07:23.323
"Otium", que dirien els romans, oci.

00:07:23.324 --> 00:07:26.000
Mentre que Roma és una deesa més seriosa,

00:07:26.000 --> 00:07:28.201
està encarada al fòrum, que és l'area del "negotium",

00:07:28.201 --> 00:07:30.134
negocis i treball.

00:07:30.134 --> 00:07:32.860
Ara ens adrecem al fòrum,

00:07:32.860 --> 00:07:36.061
i primer pararem a la basílica de Maxenti,

00:07:36.061 --> 00:07:38.417
el darrer dels grans edificis civils construïts

00:07:38.417 --> 00:07:41.294
a Roma abans que Constantí mogués la capital.

00:07:41.294 --> 00:07:42.688
És una estructura enorme

00:07:42.688 --> 00:07:45.448
i la paraula Basílica ja ens és familiar,

00:07:45.448 --> 00:07:47.233
sovint anomenem basílica a les esglèsies ara.

00:07:47.233 --> 00:07:49.679
Pels romans era un edifici civil

00:07:49.679 --> 00:07:51.792
usat normalment com a jutjat.

00:07:51.793 --> 00:07:53.834
Els Cristians van adaptar la forma de 
l'edifici

00:07:53.834 --> 00:07:55.233
perquè hi pregaven dintre,

00:07:55.233 --> 00:07:58.667
així doncs van adoptar aquesta forma preexistent

00:07:58.667 --> 00:07:59.806
i el van dotar d'un nou contingut

00:07:59.807 --> 00:08:01.238
Ara ens dirigim

00:08:01.238 --> 00:08:03.326
a una de les parts més complicades de Roma,

00:08:03.326 --> 00:08:05.205
especialment quan tractes d'estudiar les runes,

00:08:05.205 --> 00:08:07.726
i d'entendre com estaven relacionats els edificis entre ells.

00:08:07.726 --> 00:08:10.330
Sempre dic que el Fòrum és com el National Mall de Washington.

00:08:10.330 --> 00:08:12.241
És un gran espai públic obert

00:08:12.241 --> 00:08:16.096
que es fa servir per actes públics com festivals, discursos.

00:08:16.100 --> 00:08:19.420
Els edificis de l'entorn són també públics,

00:08:19.420 --> 00:08:21.920
eren jutjats i temples.

00:08:21.940 --> 00:08:24.155
Aleshores, a la plaça del Fòrum hi ha,

00:08:24.155 --> 00:08:26.794
,com en el cas del National Mall de Washington (als Estats Units d'Amèrica),

00:08:26.794 --> 00:08:27.998
monuments conmemorant

00:08:27.999 --> 00:08:30.321
grans personatges i esdeveniments importants.

00:08:30.321 --> 00:08:31.691
Adjacent al Fòrum,

00:08:31.691 --> 00:08:34.265
s'anava comprant la propietat privada

00:08:34.267 --> 00:08:36.639
de manera que cada emperador va poder construïr el seu propi Fòrum,

00:08:36.639 --> 00:08:40.408
l'anomenat fòrum imperial dels emperadors.

00:08:40.408 --> 00:08:41.929
Hem fet una volta completa

00:08:41.929 --> 00:08:44.126
i estem mirant de nou al turó Capitalí.

00:08:44.128 --> 00:08:45.872
Estem sobrevolant el Fòrum romà,

00:08:45.872 --> 00:08:46.779
on de fet, tornarem.

00:08:46.779 --> 00:08:48.519
Sobrevolem el turó Capitalí,

00:08:48.519 --> 00:08:51.239
podem veure el temple de Júpiter Optimus Maximus,

00:08:51.239 --> 00:08:53.447
i estem anant més enrera, cap al riu,

00:08:53.447 --> 00:08:55.814
on trobem la gran esplanada de Roma

00:08:55.814 --> 00:08:57.175
anomenat "Campus Martius"

00:08:57.175 --> 00:08:58.401
el Camp de Mart.

00:08:58.402 --> 00:09:00.701
Es deia així perquè en la República Romana,

00:09:00.701 --> 00:09:01.773
quan hi havia un exèrcit de ciutadans,

00:09:01.773 --> 00:09:03.784
els sodats es trobaven aquí i s'entrenaven.

00:09:03.784 --> 00:09:08.366
Ara ens hem mogut cap aquest bonic estany quadrat

00:09:08.366 --> 00:09:10.297
i mirant de costat

00:09:10.297 --> 00:09:13.154
a un important edifici enorme, el Panteó.

00:09:13.154 --> 00:09:14.741
La "rotunda", la part rodona,

00:09:14.741 --> 00:09:16.952
no es podía veure en l'antiguetat.

00:09:16.952 --> 00:09:19.324
Veuriem la part que té les vuit columnes

00:09:19.324 --> 00:09:21.709
al llarg de la façana similar a un temple tradicional.

00:09:21.709 --> 00:09:25.252
Ens agrada dir que va ser construït com un edifici

00:09:25.252 --> 00:09:26.623
amb una sorpresa al seu interior.

00:09:26.624 --> 00:09:28.926
Perquè sembla com un

00:09:28.926 --> 00:09:29.970
temple grec o romà normal,

00:09:29.970 --> 00:09:31.045
però un cop ets dins

00:09:31.045 --> 00:09:33.774
és quan t'adones que hi ha una "rotunda".

00:09:33.774 --> 00:09:35.484
Vull dedicar un segón

00:09:35.484 --> 00:09:37.959
meravellant-me amb l'escala de l'estructura.

00:09:37.959 --> 00:09:41.704
Mireu les columnes, són enormes.

00:09:41.704 --> 00:09:45.200
La capacitat d'aconseguir pedres verticals tan grans

00:09:45.201 --> 00:09:47.244
és un fet extraordinari en sí mateix.

00:09:47.244 --> 00:09:50.508
És fenomanal, i més encara si consideres que

00:09:50.508 --> 00:09:52.625
és granit i que ve d'Egipte.

00:09:52.625 --> 00:09:54.637
Per tant va ser transportat de ben lluny.

00:09:54.637 --> 00:09:57.497
És un edifici que ret homenatge als grans emperadors romans.

00:09:57.498 --> 00:09:59.504
Sabem que aquest edifici tenía estàtues de

00:09:59.504 --> 00:10:01.654
Juli Cèsar i August

00:10:01.654 --> 00:10:04.813
per tant nosaltres pensem que aquest edifici estava dedicat

00:10:04.813 --> 00:10:06.693
al culte dels emperadors.

00:10:06.693 --> 00:10:10.023
Aquest espai s'obre per la part superior de manera màgica.

00:10:10.023 --> 00:10:12.485
És cert, i la màgia és considerable.

00:10:12.485 --> 00:10:14.087
He acompanyat molts visitants aquí,

00:10:14.087 --> 00:10:15.203
i els he preguntat

00:10:15.203 --> 00:10:17.184
Si han tingut una experiència semblant a la meva.

00:10:17.184 --> 00:10:18.540
Si pares just al llindar,

00:10:18.541 --> 00:10:21.160
i mantens el cap recte, sempre dic

00:10:21.160 --> 00:10:23.233
¿Què pots veure? i tothom sempre està d'acord

00:10:23.233 --> 00:10:25.906
Pots veure el forat dalt de tot de la cúpula,

00:10:25.907 --> 00:10:26.824
que anomenem l'ull,

00:10:26.824 --> 00:10:27.769
pots veure el terra,

00:10:27.769 --> 00:10:30.473
i pots veure els dos costats, esquerra i dreta.

00:10:30.473 --> 00:10:33.257
Això per dir-vos que és un espai grandiós.

00:10:33.258 --> 00:10:35.631
Però just al límit de la visió de l'ull humà,

00:10:35.631 --> 00:10:38.223
i per a mí sempre defineix el que és el classicisme,

00:10:38.224 --> 00:10:41.534
que sempre deriva de la forma humana,

00:10:41.534 --> 00:10:44.157
les seves proporcions i les seves limitacions.

00:10:44.157 --> 00:10:46.746
I constrïnt un edifici que correspòn exactament

00:10:46.746 --> 00:10:51.515
als límits de la nostra visió, ens dignifica.

00:10:51.515 --> 00:10:54.292
Ens fa sentir tan grans

00:10:54.292 --> 00:10:55.580
com ens podem sentir com humans.

00:10:55.580 --> 00:10:57.497
No ens fa sentir petits. Si hagués estat deu cops més gran

00:10:57.497 --> 00:10:59.203
ens faria sentir

00:10:59.203 --> 00:11:01.486
petits, del tamany de formigues.

00:11:01.486 --> 00:11:05.205
L'edifici està concebut obsessivament en forma circular.

00:11:05.205 --> 00:11:07.777
Però també amb preocupació pels quadrats.

00:11:07.777 --> 00:11:09.507
Mirem al terra i de fet el que veiem

00:11:09.507 --> 00:11:11.041
un joc de quadrats i cercles.

00:11:11.042 --> 00:11:12.828
I després, és clar, l'àrea del cassetons

00:11:12.828 --> 00:11:15.257
que crea aquesta preciosa sensació de ritme.

00:11:15.258 --> 00:11:17.087
Cert. I fixa't que també allí

00:11:17.087 --> 00:11:18.450
hi tenim el joc de quadrats i cercles

00:11:18.450 --> 00:11:20.084
perquè són cassetons quadrats

00:11:20.084 --> 00:11:21.743
que ens ofereixen una cúpula semi circular.

00:11:21.744 --> 00:11:24.092
El que em sembla interessant

00:11:24.092 --> 00:11:25.332
en primer lloc és que estava pintat,

00:11:25.332 --> 00:11:25.928
si hi vas avui

00:11:25.928 --> 00:11:27.480
el color ha desaparegut.

00:11:27.480 --> 00:11:29.153
En una cúpula de motius celests

00:11:29.153 --> 00:11:31.836
la part inferior era blava,

00:11:31.836 --> 00:11:34.295
els cassetons ressaltats en groc com si

00:11:34.295 --> 00:11:35.589
emetessin la llum del sol

00:11:35.590 --> 00:11:37.867
i probablement al mig hi havia rosetes

00:11:37.867 --> 00:11:40.723
que serien sols, o estrelles.

00:11:40.723 --> 00:11:43.276
Inclús en l'antiguetat sabem d'un historiador

00:11:43.276 --> 00:11:44.839
que va escriure nomès uns cent anys

00:11:44.839 --> 00:11:46.244
després de la construcció de l'edifici.

00:11:46.244 --> 00:11:47.751
La gent es preguntava ¿Com van poder construïr la cúpula?

00:11:47.751 --> 00:11:49.136
¿Com ho van poder fer?

00:11:49.136 --> 00:11:51.093
S'en meravellaven en la pròpia antiguitat.

00:11:51.093 --> 00:11:52.804
La llum és molt interessant.

00:11:52.804 --> 00:11:56.149
Si mires els cassetons, pots fer-te la idea

00:11:56.149 --> 00:12:00.337
que la llum de l'ull dirigirà

00:12:00.337 --> 00:12:02.917
els raigs de llum als diferents cassetons

00:12:02.917 --> 00:12:04.893
en hores diferents i en diferents dies de l'any.

00:12:04.893 --> 00:12:07.288
Estudis recents suggereixen

00:12:07.288 --> 00:12:09.005
que no era una mena de rellotge solar,

00:12:09.005 --> 00:12:11.740
però hi havia un joc del pas de temps

00:12:11.740 --> 00:12:13.674
i de joc de llum en l'espai per indicar

00:12:13.674 --> 00:12:15.404
el pas del temps al llarg de l'any.

00:12:15.404 --> 00:12:17.447
Però si que hi ha una alineació

00:12:17.447 --> 00:12:19.066
que sembla intencionada

00:12:19.066 --> 00:12:22.656
i aquesta és la llum venint a través de l'ull

00:12:22.656 --> 00:12:25.203
al migdía del 21 d'abril.

00:12:25.203 --> 00:12:28.076
Il.lumina perfectament la porta principal del Panteó.

00:12:28.076 --> 00:12:30.673
Recordem que Adrià era l'home

00:12:30.673 --> 00:12:33.270
responsable del Panteó en aquesta fase

00:12:33.270 --> 00:12:36.206
El 21 d'abril era la festa d'aniversari de Roma,

00:12:36.206 --> 00:12:38.542
Adrià estava interessat en el festival de l'aniversari

00:12:38.542 --> 00:12:41.275
li va canviar el nom a festival de "Romaea"

00:12:41.275 --> 00:12:42.939
en honor a la deesa Roma.

00:12:42.940 --> 00:12:47.060
Sembla que va aliniar l'edifici de manera que

00:12:47.060 --> 00:12:48.772
hi hagués aquest efecte teatral al migdia

00:12:48.773 --> 00:12:49.980
i podem imaginar que

00:12:49.980 --> 00:12:52.414
devia ser una mena de festival d'aniversari

00:12:52.414 --> 00:12:53.614
que passava en el Panteó aquell dia.

00:12:53.614 --> 00:12:56.323
Tornem abaix al Fòrum ara.

00:12:56.323 --> 00:12:58.481
Alguns dels carrers principals creuen la ciutat

00:12:58.481 --> 00:13:00.352
i es troben aquí, al Fòrum.

00:13:00.352 --> 00:13:03.002
És un lloc on els romans normals

00:13:03.002 --> 00:13:05.176
en un dia normal es deixarien veure.

00:13:05.177 --> 00:13:06.741
A mida que la camara s'allunyi

00:13:06.741 --> 00:13:09.793
podrem veure la extensió completa de la ciutat,

00:13:09.793 --> 00:13:12.398
podem entendre la complexitat

00:13:12.398 --> 00:13:14.585
i com d'avançat era aquest Món Antic

00:13:14.585 --> 00:13:15.971
¿Quants edificis pensem que hi havia aquí?

00:13:15.971 --> 00:13:20.274
Tenim dos censos del segle IV d.C. que

00:13:20.274 --> 00:13:21.477
que indiquen

00:13:21.477 --> 00:13:23.579
que hi havia entre vui i deu mil edificis

00:13:23.580 --> 00:13:24.970
Creiem que la població

00:13:24.970 --> 00:13:26.513
estava entre un i dos mil·lions de persones.

00:13:26.513 --> 00:13:29.325
La superfície total

00:13:29.325 --> 00:13:31.452
feia uns 25 quilòmetres quadrats.

00:13:31.452 --> 00:13:33.536
Era la ciutat més gran del Món Occidental

00:13:33.536 --> 00:13:35.608
fins el Londres del segle XIX.