Bé, hi ha un munt de coses sobre les que parlar,
Però penso que per començar tocaré una cançó.
(Música)
♫ Quan em llevo ♫
♫ als matins ♫
♫ Preparo el cafè ♫
♫ Llegeixo el diari ♫
♫ I lentament ♫
♫ I amb calma ♫
♫ rento els plats ♫
♫ Dono de menjar els peixos ♫
♫ Em cantes feliç aniversari ♫
♫ com si fos ♫
♫ el teu últim dia ♫
♫ a la Terra ♫
(Aplaudiments)
Bé.
Vull fer quelcom especial avui.
M'agradaria estrenar una cançó nova a la que he estat treballant
els darrers cinc o sis mesos.
I hi ha poques coses més emocionants
que tocar una cançó
per primera vegada davant un públic,
sobre tot quan encara no està terminada.
(Rialles)
Espero que algunes converses aquí
m'ajudin a terminar-la.
Perquè toca tota mena
de temes estranys.
Així que bàsicament aquesta es una cançó
sobre bucles,
però no la mena de bucles que faig aquí.
Sinó bucles de retroalimentació.
I al món de l'àudio
és quan el micròfon s'apropa massa
a la seva font de so,
i entra en aquest bucle autodestructiu
creant un so molt desagradable.
Us ho vaig a provar ara.
(Rialles)
No us faré mal. No us preocupeu.
♫ Això és un bucle, un bucle de retroalimentació ♫
♫ Això és un bucle, un bucle de retroalimentació ♫
♫ Això és un bucle, un bucle de retroalimentació ♫
♫ Això és un bucle, un bucle de retroalimentació ♫
♫ Això és un bucle, un bucle de retroalimentació ♫
♫ Això és un bucle, un bucle de retroalimentació ♫
♫ Això és un -- (retroalimentació)
Molt bé. No sé si calia demostrar --
(Rialles)
-- però opino que aquest és el so de l'autodestrucció.
I he estat pensant en
com s'aplica això a un espectre més ampli,
com per exemple, l'ecologia.
Sembla que hi ha una llei a la Natura
que si algú s'apropa massa a la seva font de procedència,
ho arruïna.
Com, no es pot donar de menjar a les vaques el seu propi cervell,
perquè llavors tindríem la malaltia de la vaca boja,
També l'endogàmia i l'incest
i veiem,
què més?
Biològiques... hi ha malalties autoimmunes,
on el cos s'ataca a si mateix
una mica amb molts d'afanys
i destrueix l'hoste,
o la persona.
I llavors -- molt bé, ara és quan passem a la cançó --
que d'alguna manera lliga amb allò emocional.
Perquè encara que he usat termes científics
a les cançons,
de vegades és molt difícil fer-les poètiques.
Hi ha algunes coses
que no cal tenir a les cançons.
Estic tractant de fer la connexió
entre aquesta idea i la melodia.
I no sé si això els ha passat mai
però de vegades quan tanco els ulls
i provo de dormir
no puc deixar de pensar en els meus propis ulls.
I és com si els ulls
s'esforcessin per veure's a si mateixos.
Això és el que sento.
No és agradable.
Si us vaig transmetre aquesta idea, ho sento.
(Rialles)
És impossible, clar, que els ulls es puguin veure a si mateixos,
però sembla que ho intenten.
S'està apropant a una experiència personal.
O que les orelles es sentin a si mateixes...
simplement és impossible;
aquesta és la qüestió.
He estat treballant en aquesta cançó
que parla d'aquestes coses
i després també imagina
una persona a qui li va anar tan bé
defenent-se d'un desengany amorós
que s'autoenganyarà,
si això és possible.
I això és el que demana la cançó.
Molt bé.
Encara no té nom.
(Música)
♫ Endavant, felicita't ♫
♫ Dona't una mà, la mà és la teva mà ♫
♫ I els ulls, aquests ulls són els teus ulls ♫
♫ I la oïda que se sent a si mateixa està a prop ♫
♫ Perquè és la teva orella, oh, oh ♫
♫ Ara has fet l'impossible ♫
♫ Separa't de tu mateix ♫
♫ T'has fet invulnerable ♫
♫ Ningú no pot trencar-te el cor ♫
♫ Així que gasta-ho ♫
♫ I espréme-ho ♫
♫ I gasta-ho ♫
♫ I trenca-ho tú mateix ♫
♫ Fes-ho pel teu compte, trenca el teu cor ♫
♫ Fes-ho pel teu compte, trenca el teu cor ♫
♫ Fes-ho pel teu compte ♫
(Aplaudiments)
Gràcies.
(Aplaudiments)
Molt bé.
Està molt bé. Als compositors ens deixen fer qualsevol cosa.
Es poden llençar teories boges
i no cal donar-los suport amb dades
ni gràfics, ni investigació.
Però, sabeu, penso què avui el món necessita
curiositat sense límits,
només una miqueta.
(Aplaudiments)
Terminaré amb una cançó meva
que es diu "Sistemes meteorològics".
(Música)
♫ Tranquil ♫
♫ Tranquil, va dir ella ♫
♫ Parla al seu clatell ♫
♫ A la vora del llit puc veure la sang que flueix ♫
♫ Puc veure les teves ♫
♫ cèl·lules com creixen ♫
♫ Queda't quiet una estona ♫
♫ No vessis el vi ♫
♫ Puc veure-ho tot des d'aquí ♫
♫ Puc veure ♫
♫ Oh, jo ♫
♫ Puc veure ♫
♫ el clima ♫
♫ del món ♫
♫ El clima ♫
♫ del món ♫
♫ Algunes coses que dius ♫
♫ No estan a la venda ♫
♫ Jo ho mantindria on ♫
♫ els nostres agents lliures d'alguna substància estan ♫
♫ espantats ♫
♫ Queda't quiet una estona ♫
♫ No vessis el vi ♫
♫ Puc veure-ho tot des d'aquí ♫
♫ Puc veure ♫
♫ oh, jo ♫
♫ Puc veure ♫
♫ els climes del món ♫
♫ Els climes ♫
♫ del món ♫
Gràcies.
(Aplaudiments)