1
00:00:00,559 --> 00:00:02,850
Paul Disain, ancià de la tribu dels dene,
va dir:

2
00:00:03,151 --> 00:00:04,521
"La nostra llengua i cultura

3
00:00:04,578 --> 00:00:06,912
és la finestra a través de la qual
veiem el món".

4
00:00:06,912 --> 00:00:08,178
I a l'Illa de la Tortuga,

5
00:00:08,178 --> 00:00:10,601
el que ara es coneix com a
Amèrica del Nord,

6
00:00:10,601 --> 00:00:13,346
hi ha moltes formes úniques
de veure el món.

7
00:00:14,125 --> 00:00:15,906
Com a persona d'ascendència indígena,

8
00:00:15,965 --> 00:00:18,043
m'interessa aprendre
anishinaabemowin,

9
00:00:18,043 --> 00:00:19,707
la meva llengua d'herència,

10
00:00:19,830 --> 00:00:22,620
així puc veure el món
per aquesta finestra.

11
00:00:22,562 --> 00:00:24,333
Em permet connectar amb la família,

12
00:00:24,333 --> 00:00:26,763
els meus avantpassats,
la meva comunitat i cultura.

13
00:00:26,763 --> 00:00:28,667
I em permet pensar
com puc transmetre-ho

14
00:00:28,830 --> 00:00:30,470
a les generacions futures.

15
00:00:30,597 --> 00:00:31,863
Com a lingüista,

16
00:00:31,863 --> 00:00:34,580
m'interessa com funciona
la llengua en general.

17
00:00:35,127 --> 00:00:37,813
Em miro la fonètica
i fonologia, els sons.

18
00:00:38,248 --> 00:00:40,971
Em miro la morfologia,
l'estructura de les paraules.

19
00:00:41,111 --> 00:00:44,723
La sintaxi, l'estructura de les frases
i els sintagmes,

20
00:00:44,750 --> 00:00:48,381
per aprendre com els humans
emmagatzemen la llengua al cervell

21
00:00:48,381 --> 00:00:50,464
i com la utilizem
per comunicar-nos.

22
00:00:52,365 --> 00:00:53,231
Per exemple,

23
00:00:54,030 --> 00:00:56,832
l'anishinaabemowin,
com la majoria de llengües indígenes,

24
00:00:56,878 --> 00:00:58,749
es diu que és polisintètica,

25
00:00:59,165 --> 00:01:02,383
això vol dir que té
paraules molt i molt llargues,

26
00:01:02,392 --> 00:01:04,866
compostes de trossets
anomenats morfemes.

27
00:01:05,249 --> 00:01:09,383
En anishinaabemowin puc dir
"niwiisin", "menjo",

28
00:01:09,520 --> 00:01:10,952
que és una paraula.

29
00:01:10,952 --> 00:01:14,033
Puc dir "nimino-wiisin",
"menjo bé",

30
00:01:14,134 --> 00:01:16,184
que segueix sent una sola paraula.

31
00:01:16,240 --> 00:01:20,233
Puc dir "nimino-naawakwe-wiisin",
"menjo un dinar bo",

32
00:01:20,667 --> 00:01:23,850
que té quantes paraules en català?

33
00:01:23,734 --> 00:01:26,818
Quatre paraules en català,
una de sola en anishinaabemowin.

34
00:01:28,485 --> 00:01:30,103
Us faig una petita prova.

35
00:01:30,218 --> 00:01:33,647
Responent en una sola paraula,
de quin color és aquesta diapositiva?

36
00:01:33,781 --> 00:01:35,260
Públic: Verda.

37
00:01:35,309 --> 00:01:37,275
Lindsay Morcom: De quin color és aquesta?

38
00:01:37,285 --> 00:01:38,152
Públic: Verda.

39
00:01:38,049 --> 00:01:40,088
LM: De quin color és aquesta?

40
00:01:40,088 --> 00:01:41,057
Públic: Blava.

41
00:01:40,919 --> 00:01:42,634
LM: De quin color és aquesta?

42
00:01:42,634 --> 00:01:44,392
(El públic murmura)

43
00:01:44,392 --> 00:01:46,743
No són preguntes trampa, us ho prometo.

44
00:01:46,743 --> 00:01:48,609
Vosaltres,
que parleu anglès,

45
00:01:48,609 --> 00:01:51,050
heu vist dues diapositives verdes
i dues de blaves.

46
00:01:51,050 --> 00:01:54,298
Però la forma com categoritzem els colors
canvia segons la llengua,

47
00:01:54,298 --> 00:01:56,119
si fossiu parlants de rus,

48
00:01:56,119 --> 00:01:59,052
hauríeu vist dues diapositives
amb diferents tons de verd,

49
00:01:59,052 --> 00:02:01,002
una de "goluboi", que és blau cel,

50
00:02:01,039 --> 00:02:03,028
i una de "sinyi", blau fosc.

51
00:02:03,074 --> 00:02:05,245
Es perceben com a colors diferents.

52
00:02:05,245 --> 00:02:07,095
Si fossiu parlants d'anishinaabemowin,

53
00:02:07,095 --> 00:02:09,585
hauríeu vist diapositives
Ozhaawashkwaa

54
00:02:09,585 --> 00:02:13,835
o Ozhaawashkozi,
que vol dir verd o blau.

55
00:02:13,835 --> 00:02:15,836
No és que els parlants
no vegin els colors,

56
00:02:15,879 --> 00:02:19,692
és que la forma com els categoritzen
i la forma com entenen els tons

57
00:02:19,692 --> 00:02:20,462
és diferent.

58
00:02:20,499 --> 00:02:22,236
Al mateix temps,

59
00:02:22,236 --> 00:02:25,806
hi ha regles universals en la forma
en què els humans categoritzem el color,

60
00:02:25,885 --> 00:02:27,992
i això ens parla de com
els cervells humans

61
00:02:27,992 --> 00:02:30,040
entenen i expressen
el que veuen.

62
00:02:32,422 --> 00:02:34,727
L'anishinaabemowin
fa una altra cosa fantàstica,

63
00:02:34,727 --> 00:02:38,553
que és marcar si les paraules
són animades o inanimades.

64
00:02:38,553 --> 00:02:40,373
No és com el francès o l'espanyol,

65
00:02:40,404 --> 00:02:43,056
que marquen les paraules
com a masculines o femenines.

66
00:02:43,056 --> 00:02:45,414
L'anishinaabemowin 
i altres llengües algonquines

67
00:02:45,457 --> 00:02:48,090
marquen les paraules
com a animades o inanimades.

68
00:02:48,541 --> 00:02:51,308
Allò que podríeu pensar que és animat
és animat,

69
00:02:51,344 --> 00:02:54,975
coses que tenen pols:
les persones, els animals, les plantes.

70
00:02:55,324 --> 00:02:57,291
Però hi ha altres coses
que són animades

71
00:02:57,351 --> 00:02:59,288
que no endevinaríeu, com les pedres.

72
00:02:59,318 --> 00:03:01,107
Les pedres es marquen com a animades,

73
00:03:01,114 --> 00:03:03,795
i això ens diu coses
molt interessants de la gramàtica,

74
00:03:03,795 --> 00:03:05,672
i també ens diu coses
molt interessants

75
00:03:05,672 --> 00:03:07,616
sobre com els parlants
d'anishinaabemowin

76
00:03:07,616 --> 00:03:10,182
es relacionen i entenen
el món que els envolta.

77
00:03:10,776 --> 00:03:11,758
La part trista

78
00:03:12,025 --> 00:03:15,226
és que les llengües indígenes
estan en perill.

79
00:03:15,577 --> 00:03:19,176
Les llengües indígenes que posseeixen
tant coneixement de la cultura,

80
00:03:19,426 --> 00:03:20,244
de la història,

81
00:03:20,509 --> 00:03:22,192
de les formes de relacionar-se,

82
00:03:22,192 --> 00:03:24,357
de les formes de relacionar-se
amb l'entorn.

83
00:03:24,357 --> 00:03:27,494
Com que han estat en aquesta terra
des de temps immemorials,

84
00:03:27,514 --> 00:03:29,557
aquestes llengües
s'han desenvolupat aquí

85
00:03:29,557 --> 00:03:32,261
i contenen coneixements
incalculables de l'entorn

86
00:03:32,727 --> 00:03:35,744
que ens ajuden a relacionar-nos bé
amb la terra en què vivim.

87
00:03:36,310 --> 00:03:39,361
Però, de fet, estan en perill.

88
00:03:39,744 --> 00:03:42,812
La immensa majoria de les llengües
indígenes d'Amèrica del Nord

89
00:03:42,825 --> 00:03:44,411
es consideren amenaçades,

90
00:03:44,431 --> 00:03:46,720
i les que no estan amenaçades
són vulnerables.

91
00:03:47,718 --> 00:03:48,995
Està fet a propòsit.

92
00:03:50,818 --> 00:03:53,029
En les nostres lleis, en les polítiques,

93
00:03:53,052 --> 00:03:55,317
en els òrgans de govern,

94
00:03:55,348 --> 00:03:58,019
hi ha hagut intents declarats

95
00:03:58,019 --> 00:04:01,929
d'eliminar les llengües i cultures
indígenes d'aquest país.

96
00:04:01,929 --> 00:04:03,179
Duncan Campbell Scott

97
00:04:03,206 --> 00:04:06,513
va ser un dels arquitectes
del sistema escolar residencial.

98
00:04:06,526 --> 00:04:10,253
Va fer un projecte de llei que requeria
assistència escolar

99
00:04:10,253 --> 00:04:13,880
obligatòria i residencial
per als nens indígenes el 1920. Va dir:

100
00:04:13,997 --> 00:04:16,197
"Vull desfer-me del problema indi.

101
00:04:16,217 --> 00:04:17,897
El nostre objectiu és continuar

102
00:04:17,897 --> 00:04:20,347
fins que no hi hagi
ni un sol indi al Canadà

103
00:04:20,347 --> 00:04:22,564
que no hagi estat absorbit
al cos polític

104
00:04:22,576 --> 00:04:25,954
i no existeixi el tema indi
ni hi hagi un Departament Indi;

105
00:04:25,998 --> 00:04:29,680
aquest és l'objectiu de la proposta".

106
00:04:30,505 --> 00:04:33,898
Les atrocitats que van tenir lloc
a les escoles es van documentar.

107
00:04:34,215 --> 00:04:35,414
El 1907,

108
00:04:35,455 --> 00:04:39,015
P.H. Bryce, metge i expert
en tuberculosi,

109
00:04:39,465 --> 00:04:42,324
va publicar un informe
que revelava que en algunes escoles,

110
00:04:42,324 --> 00:04:45,366
el 25% dels nens havien mort
d'epidèmies de tuberculosi

111
00:04:45,366 --> 00:04:48,733
sorgides de les condicions de les escoles.

112
00:04:49,082 --> 00:04:53,215
En altres escoles, fins al 75%
dels nens havien mort.

113
00:04:54,176 --> 00:04:57,293
El govern federal
li va rescindir el finançament

114
00:04:57,319 --> 00:04:58,580
pels seus descobriments,

115
00:04:58,580 --> 00:05:00,606
van obligar-lo a jubilar-se el 1921,

116
00:05:00,606 --> 00:05:02,947
i el 1922, va difondre
els resultats.

117
00:05:05,143 --> 00:05:06,497
Durant aquest temps,

118
00:05:06,517 --> 00:05:08,834
els nens indígenes
els treien de casa seva,

119
00:05:08,890 --> 00:05:10,284
de les seves comunitats,

120
00:05:10,284 --> 00:05:12,451
i els forçaven a anar a
escoles residencials

121
00:05:12,451 --> 00:05:14,521
gestionades per l'Església

122
00:05:14,521 --> 00:05:16,401
on patien, en molts casos,

123
00:05:16,407 --> 00:05:18,551
greus abusos emocionals, físics i sexuals,

124
00:05:18,598 --> 00:05:20,585
i en tots els casos, abús cultural,

125
00:05:20,588 --> 00:05:22,538
ja que aquestes escoles es van dissenyar

126
00:05:22,538 --> 00:05:24,738
per eliminar la llengua
i la cultura indígenes.

127
00:05:25,002 --> 00:05:28,301
L'última escola residencial
va tancar el 1996.

128
00:05:28,969 --> 00:05:34,266
Fins llavors, 150.000 nens o més
havien anat a escoles residencials

129
00:05:34,422 --> 00:05:37,802
en 139 institucions de tot el país.

130
00:05:38,886 --> 00:05:40,219
El 2007,

131
00:05:40,246 --> 00:05:43,800
el Conveni relatiu als internats
indis va entrar en vigor.

132
00:05:43,800 --> 00:05:46,870
És la demanda col·lectiva més gran
de la història del Canadà.

133
00:05:47,520 --> 00:05:50,127
Va reservar 60 milions de dòlars
per a l'establiment

134
00:05:50,127 --> 00:05:54,450
de la Comissió de la Veritat
i la Reconciliació del Canadà.

135
00:05:54,450 --> 00:05:58,820
La CVRC ens va oferir l'habilitat
d'escoltar històries de supervivents,

136
00:05:58,820 --> 00:06:01,338
d'escoltar impactes
en comunitats i famílies

137
00:06:01,686 --> 00:06:04,221
i tenir accés a investigacions

138
00:06:04,538 --> 00:06:07,855
que exploraven l'efecte
de les escoles residencials

139
00:06:08,187 --> 00:06:12,088
en comunitats indígenes i a tot el Canadà.

140
00:06:12,154 --> 00:06:15,261
La CVRC va descobrir
que les escoles residencials

141
00:06:15,261 --> 00:06:17,449
constituïen el que es diu
genocidi cultural.

142
00:06:17,449 --> 00:06:19,939
Diuen que "el genocidi físic
és la matança en massa

143
00:06:19,939 --> 00:06:21,738
de membres
d'un grup determinat,

144
00:06:21,755 --> 00:06:24,132
el genocidi biològic és la destrucció

145
00:06:24,132 --> 00:06:26,432
de la capacitat reproductiva
d'aquest grup.

146
00:06:26,432 --> 00:06:29,986
I el genocidi cultural és la destrucció
de les estructures i pràctiques

147
00:06:29,989 --> 00:06:33,272
que permeten al grup
continuar com a grup.

148
00:06:33,755 --> 00:06:36,607
Els objectius declarats
de Duncan Campbell Scott.

149
00:06:36,633 --> 00:06:38,599
Descobreixen que és
genocidi cultural,

150
00:06:38,707 --> 00:06:42,106
tot i que com destaca David Bouchard,

151
00:06:42,136 --> 00:06:45,474
autor de llibres infantils i gran orador,

152
00:06:45,474 --> 00:06:47,274
quan construeixes un edifici,

153
00:06:47,274 --> 00:06:50,123
i fas un cementiri
al costat d'aquest edifici

154
00:06:50,164 --> 00:06:53,957
perquè saps que la gent
que entri en aquest edifici morirà,

155
00:06:54,241 --> 00:06:56,207
com se'n diu, d'això?

156
00:06:58,305 --> 00:07:02,359
El CVRC també ens va obsequiar
amb 94 crides a l'acció,

157
00:07:02,415 --> 00:07:05,942
models que poden mostrar el camí
mentre treballem cap a la reconciliació.

158
00:07:05,959 --> 00:07:11,042
Unes quantes pertanyen directament
a la llengua i la cultura.

159
00:07:11,309 --> 00:07:14,459
El CVRC ens demana que assegurem
una educació adequada i finançada,

160
00:07:14,459 --> 00:07:16,309
incloent la llengua i la cultura.

161
00:07:16,329 --> 00:07:19,656
Per reconèixer els drets indígenes,
incloent els drets lingüístics.

162
00:07:19,675 --> 00:07:21,710
Per crear una Llei de Llengües Aborígines

163
00:07:21,773 --> 00:07:24,147
que reconegui i preservi
les llengües indígenes,

164
00:07:24,151 --> 00:07:26,177
amb finançament.

165
00:07:26,352 --> 00:07:29,390
Per crear un càrrec de comissionat
de llengües aborígenes

166
00:07:29,390 --> 00:07:32,860
i per desenvolupar programes
lingüístics postsecundaris,

167
00:07:32,860 --> 00:07:35,161
i reclamar topònims
que han canviat

168
00:07:35,227 --> 00:07:37,244
al llarg de la colonització.

169
00:07:39,403 --> 00:07:42,975
Al mateix temps
que va entrar en vigor

170
00:07:42,975 --> 00:07:44,959
el Conveni relatiu
als internats indis,

171
00:07:44,959 --> 00:07:46,450
les Nacions Unides
van adoptar

172
00:07:46,450 --> 00:07:49,696
la Declaració de les Nacions Unides
sobre drets dels pobles indígenes

173
00:07:49,696 --> 00:07:50,754
el 2007.

174
00:07:50,754 --> 00:07:54,364
Afirma que els pobles indígenes
tenen el dret d'establir i controlar

175
00:07:54,364 --> 00:07:56,984
les seves institucions
i sistemes educatius

176
00:07:56,984 --> 00:07:59,279
i proporcionar educació
en les seves llengües,

177
00:07:59,327 --> 00:08:01,714
d'una manera apropiada
als seus mètodes culturals

178
00:08:01,714 --> 00:08:03,840
d'ensenyament i aprenentatge.

179
00:08:04,431 --> 00:08:05,498
El 2007,

180
00:08:05,498 --> 00:08:06,927
quan va entrar en vigor,

181
00:08:06,927 --> 00:08:08,654
quatre països
hi van votar en contra.

182
00:08:08,654 --> 00:08:11,315
Eren els Estats Units,
Nova Zelanda, Austràlia

183
00:08:11,565 --> 00:08:12,581
i el Canadà.

184
00:08:14,082 --> 00:08:15,197
El Canadà va adoptar

185
00:08:15,238 --> 00:08:19,288
la Declaració de les Nacions Unides
sobre drets dels pobles indígenes el 2010.

186
00:08:19,349 --> 00:08:22,099
I el 2015, el govern va prometre 
que la posaria en vigor.

187
00:08:24,316 --> 00:08:28,049
Com hi respondrem col·lectivament?

188
00:08:29,506 --> 00:08:31,555
Ens trobem en la següent situació:

189
00:08:32,016 --> 00:08:35,016
De les 60 llengües indígenes
que es parlen ara mateix al Canadà,

190
00:08:35,036 --> 00:08:39,336
totes menys sis es consideren 
amenaçades per les Nacions Unides.

191
00:08:40,367 --> 00:08:43,950
Les sis que no ho estan són el cree,
l'anishinaabemowin,

192
00:08:44,667 --> 00:08:47,317
l'stoney, el mi'kmag,

193
00:08:47,700 --> 00:08:49,967
el dene i l'inuit.

194
00:08:50,566 --> 00:08:51,884
És terrible.

195
00:08:52,104 --> 00:08:54,701
Si aneu a l'Atles Mundial
de les Llengües en Perill

196
00:08:54,701 --> 00:08:56,494
al web de la Unesco,

197
00:08:58,201 --> 00:09:01,301
veureu una 'r' petita
al costat de la llengua.

198
00:09:01,315 --> 00:09:03,085
Aquesta llengua és el mi'kmag.

199
00:09:03,085 --> 00:09:05,652
El mi'kmag ha passat per
una important revitalització

200
00:09:05,652 --> 00:09:08,168
per l'adopció
d'un acord d'autogovern

201
00:09:08,171 --> 00:09:11,161
que va desembocar en educació
cultural i basada en la llengua,

202
00:09:11,181 --> 00:09:12,568
i ara hi ha nens mi'kmag

203
00:09:12,569 --> 00:09:15,302
que tenen el mi'kmag
com a primera llengua.

204
00:09:15,584 --> 00:09:16,919
Podem fer molt.

205
00:09:17,303 --> 00:09:18,853
Aquests nens estudien

206
00:09:18,853 --> 00:09:21,736
al Mnidoo Mnising
Anishinabek Kinoomaage,

207
00:09:21,756 --> 00:09:23,886
una escola d'immersió
a l'illa Manitoulin

208
00:09:23,890 --> 00:09:26,053
on aprenen en anishinaabemowin.

209
00:09:26,076 --> 00:09:27,987
Van arribar a l'escola
com a preescolars,

210
00:09:28,303 --> 00:09:30,520
parlaven molt poc
o gens d'anishinaabemowin.

211
00:09:30,887 --> 00:09:33,570
Ara, a tercer i quart curs,

212
00:09:33,853 --> 00:09:36,888
fan exàmens de nivell mitjà 
i avançat.

213
00:09:37,171 --> 00:09:38,287
Al mateix temps,

214
00:09:38,587 --> 00:09:40,787
tenen l'autoestima
meravellosament alta.

215
00:09:41,037 --> 00:09:43,588
Estan orgullosos de ser
del poble Anishinaabe,

216
00:09:43,588 --> 00:09:46,151
i tenen grans capacitats
d'aprenentatge.

217
00:09:47,508 --> 00:09:49,670
No tota l'educació
ha de ser educació formal.

218
00:09:50,211 --> 00:09:52,005
A la nostra comunitat local,

219
00:09:52,021 --> 00:09:54,368
tenim el Kingston
Indigenous Language Nest.

220
00:09:54,672 --> 00:09:56,322
El KILN ara és una organització,

221
00:09:56,448 --> 00:10:00,105
però va començar fa sis anys
amb membres de la comunitat

222
00:10:00,389 --> 00:10:02,856
al voltant de la taula d'un ancià.

223
00:10:03,190 --> 00:10:06,272
Des de llavors, hem creat
experiències

224
00:10:06,889 --> 00:10:09,539
d'aprenentatge multigeneracional

225
00:10:09,542 --> 00:10:12,406
basades en transmetre la llengua
i la cultura als nens.

226
00:10:12,406 --> 00:10:16,140
Per fer-ho utilitzem jocs tradicionals,
cançons, menjar i activitats.

227
00:10:16,557 --> 00:10:17,823
Tenim classes

228
00:10:18,123 --> 00:10:20,060
de nivell bàsic i mitjà

229
00:10:20,080 --> 00:10:21,607
que també oferim.

230
00:10:21,607 --> 00:10:24,239
Col·laborem amb
consells escolars i biblioteques

231
00:10:24,240 --> 00:10:27,423
per tenir recursos preparats
per a l'educació formal.

232
00:10:29,098 --> 00:10:30,690
Les possibilitats són infinites,

233
00:10:30,734 --> 00:10:33,126
i estic molt contenta
de la feina que s'ha fet

234
00:10:33,154 --> 00:10:36,591
i que m'ha permès transmetre
la llengua i la cultura al meu fill

235
00:10:36,618 --> 00:10:38,709
i a altres nens de la comunitat.

236
00:10:39,240 --> 00:10:41,925
També hem creat una comunitat
forta, bonica i vibrant,

237
00:10:41,975 --> 00:10:44,792
com a resultat d'aquest esforç compartit.

238
00:10:46,349 --> 00:10:48,942
I què necessitem a partir d'ara?

239
00:10:49,309 --> 00:10:51,359
Primer, polítiques.

240
00:10:51,776 --> 00:10:55,025
Necessitem promulgar polítiques
amb finançament

241
00:10:55,343 --> 00:10:57,899
que assegurin que la llengua indígena

242
00:10:57,952 --> 00:11:00,509
s'incorpora seriosament a l'educació,

243
00:11:00,860 --> 00:11:02,759
dins i fora de les reserves.

244
00:11:02,809 --> 00:11:06,077
A les reserves, l'educació es financia
a nivells molt més baixos

245
00:11:06,077 --> 00:11:07,493
que fora de les reserves.

246
00:11:07,493 --> 00:11:08,964
I fora de les reserves,

247
00:11:08,964 --> 00:11:11,827
sovint es desatén
l'educació de la llengua indígena,

248
00:11:11,827 --> 00:11:13,263
perquè la gent assumeix

249
00:11:13,263 --> 00:11:15,571
que no hi ha indígenes
a les escoles provincials,

250
00:11:15,571 --> 00:11:18,627
quan, de fet, cap a un 70%
dels indígenes d'avui al Canadà

251
00:11:18,627 --> 00:11:20,144
viuen fora de les reserves.

252
00:11:20,211 --> 00:11:24,088
Aquests nens tenen el mateix dret
d'accedir a la seva llengua i cultura.

253
00:11:25,621 --> 00:11:27,982
Més enllà de les polítiques,
necessitem suport.

254
00:11:28,095 --> 00:11:30,678
I no vol dir només
suport econòmic.

255
00:11:31,095 --> 00:11:33,761
També necessitem espai
on poder fer activitats,

256
00:11:34,062 --> 00:11:38,779
classes i interaccions
amb la població no indígena.

257
00:11:39,146 --> 00:11:40,929
Necessitem suport

258
00:11:41,328 --> 00:11:43,629
perquè les persones
vulguin aprendre la llengua.

259
00:11:43,629 --> 00:11:45,436
Ens cal suport quan la gent parli

260
00:11:45,436 --> 00:11:47,966
sobre per què són importants
aquestes llengües.

261
00:11:47,966 --> 00:11:50,256
I per aconseguir-ho, necessitem educació.

262
00:11:50,256 --> 00:11:52,745
Sobretot ens cal accés
a l'educació d'immersió,

263
00:11:52,745 --> 00:11:56,273
ja que segurament és
la manera més efectiva

264
00:11:56,280 --> 00:11:58,847
d'assegurar la transmissió
de les llengües indígenes.

265
00:11:58,847 --> 00:12:01,648
Però també necessitem educació
a les escoles provincials,

266
00:12:01,690 --> 00:12:04,347
necessitem educació
per a les poblacions no indígenes

267
00:12:04,363 --> 00:12:06,514
perquè puguem arribar 
a un millor acord mutu

268
00:12:06,514 --> 00:12:08,198
i avançar millor junts.

269
00:12:08,198 --> 00:12:10,865
["No dubtis que uns pocs amb ganes
puguin canviar el món.

270
00:12:10,865 --> 00:12:12,571
De fet, és l'únic que ho ha fet".]

271
00:12:12,571 --> 00:12:14,878
Tinc aquesta frase emmarcada a l'oficina.

272
00:12:14,878 --> 00:12:17,562
Un regal d'un estudiant
aliat de fa uns anys,

273
00:12:17,562 --> 00:12:19,118
i em recorda cada dia

274
00:12:19,118 --> 00:12:21,949
que podem aconseguir grans coses
si treballem junts.

275
00:12:22,464 --> 00:12:25,165
Però si parlem
de reconciliació,

276
00:12:25,168 --> 00:12:26,649
hem de reconèixer

277
00:12:26,692 --> 00:12:29,049
que una reconciliació que no resulta

278
00:12:29,095 --> 00:12:32,920
en la supervivència i continuïtat
de les cultures i llengües indígenes

279
00:12:33,199 --> 00:12:35,333
no és una reconciliació.

280
00:12:35,633 --> 00:12:36,950
És una assimilació,

281
00:12:37,450 --> 00:12:38,950
i no l'hauríem d'acceptar.

282
00:12:39,333 --> 00:12:42,800
El que podem fer és mirar
les crides a l'acció,

283
00:12:43,117 --> 00:12:45,150
mirar la Declaració
de les Nacions Unides

284
00:12:45,170 --> 00:12:46,999
sobre drets dels pobles indígenes

285
00:12:46,999 --> 00:12:49,083
i podem arribar a un acord mutu

286
00:12:49,083 --> 00:12:50,600
que el que tenim,

287
00:12:50,610 --> 00:12:53,050
pel que fa al llegat
cultural i lingüístic,

288
00:12:53,050 --> 00:12:55,051
per als pobles indígenes en aquest país

289
00:12:55,051 --> 00:12:56,712
val la pena preservar-ho.

290
00:12:56,712 --> 00:12:59,818
Amb això, podem avançar.

291
00:12:59,818 --> 00:13:01,205
Junts.

292
00:13:01,205 --> 00:13:03,902
Per assegurar que
les llengües indígenes es transmeten

293
00:13:03,902 --> 00:13:06,526
més enllà del 2050, més enllà
de la següent generació,

294
00:13:06,526 --> 00:13:09,535
a les pròximes set generacions.

295
00:13:09,535 --> 00:13:11,852
Miigwech. Niawen’kó:wa. Gràcies.

296
00:13:11,852 --> 00:13:15,028
(Aplaudiment)