WEBVTT

00:00:00.559 --> 00:00:02.850
Paul Disain, ancià de la tribu dels dene,
va dir:

00:00:03.151 --> 00:00:04.521
"La nostra llengua i cultura

00:00:04.578 --> 00:00:06.912
és la finestra a través de la qual
veiem el món".

00:00:06.912 --> 00:00:08.178
I a l'Illa de la Tortuga,

00:00:08.178 --> 00:00:10.601
el que ara es coneix com a
Amèrica del Nord,

00:00:10.601 --> 00:00:13.346
hi ha moltes formes úniques
de veure el món.

00:00:14.125 --> 00:00:15.906
Com a persona d'ascendència indígena,

NOTE Paragraph

00:00:15.965 --> 00:00:18.043
m'interessa aprendre
anishinaabemowin,

00:00:18.043 --> 00:00:19.707
la meva llengua d'herència,

00:00:19.830 --> 00:00:22.620
així puc veure el món
per aquesta finestra.

00:00:22.562 --> 00:00:24.333
Em permet connectar amb la família,

00:00:24.333 --> 00:00:26.763
els meus avantpassats,
la meva comunitat i cultura.

00:00:26.763 --> 00:00:28.667
I em permet pensar
com puc transmetre-ho

00:00:28.830 --> 00:00:30.470
a les generacions futures.

00:00:30.597 --> 00:00:31.863
Com a lingüista,

NOTE Paragraph

00:00:31.863 --> 00:00:34.580
m'interessa com funciona
la llengua en general.

00:00:35.127 --> 00:00:37.813
Em miro la fonètica
i fonologia, els sons.

00:00:38.248 --> 00:00:40.971
Em miro la morfologia,
l'estructura de les paraules.

00:00:41.111 --> 00:00:44.723
La sintaxi, l'estructura de les frases
i els sintagmes,

00:00:44.750 --> 00:00:48.381
per aprendre com els humans
emmagatzemen la llengua al cervell

00:00:48.381 --> 00:00:50.464
i com la utilizem
per comunicar-nos.

00:00:52.365 --> 00:00:53.231
Per exemple,

00:00:54.030 --> 00:00:56.832
l'anishinaabemowin,
com la majoria de llengües indígenes,

00:00:56.878 --> 00:00:58.749
es diu que és polisintètica,

NOTE Paragraph

00:00:59.165 --> 00:01:02.383
això vol dir que té
paraules molt i molt llargues,

00:01:02.392 --> 00:01:04.866
compostes de trossets
anomenats morfemes.

00:01:05.249 --> 00:01:09.383
En anishinaabemowin puc dir
"niwiisin", "menjo",

00:01:09.520 --> 00:01:10.952
que és una paraula.

00:01:10.952 --> 00:01:14.033
Puc dir "nimino-wiisin",
"menjo bé",

00:01:14.134 --> 00:01:16.184
que segueix sent una sola paraula.

00:01:16.240 --> 00:01:20.233
Puc dir "nimino-naawakwe-wiisin",
"menjo un dinar bo",

00:01:20.667 --> 00:01:23.850
que té quantes paraules en català?

00:01:23.734 --> 00:01:26.818
Quatre paraules en català,
una de sola en anishinaabemowin.

00:01:28.485 --> 00:01:30.103
Us faig una petita prova.

00:01:30.218 --> 00:01:33.647
Responent en una sola paraula,
de quin color és aquesta diapositiva?

00:01:33.781 --> 00:01:35.260
Públic: Verda.

00:01:35.309 --> 00:01:37.275
Lindsay Morcom: De quin color és aquesta?

00:01:37.285 --> 00:01:38.152
Públic: Verda.

00:01:38.049 --> 00:01:40.088
LM: De quin color és aquesta?

00:01:40.088 --> 00:01:41.057
Públic: Blava.

00:01:40.919 --> 00:01:42.634
LM: De quin color és aquesta?

NOTE Paragraph

00:01:42.634 --> 00:01:44.392
(El públic murmura)

00:01:44.392 --> 00:01:46.743
No són preguntes trampa, us ho prometo.

NOTE Paragraph

00:01:46.743 --> 00:01:48.609
Vosaltres,
que parleu anglès,

NOTE Paragraph

00:01:48.609 --> 00:01:51.050
heu vist dues diapositives verdes
i dues de blaves.

NOTE Paragraph

00:01:51.050 --> 00:01:54.298
Però la forma com categoritzem els colors
canvia segons la llengua,

NOTE Paragraph

00:01:54.298 --> 00:01:56.119
si fossiu parlants de rus,

NOTE Paragraph

00:01:56.119 --> 00:01:59.052
hauríeu vist dues diapositives
amb diferents tons de verd,

NOTE Paragraph

00:01:59.052 --> 00:02:01.002
una de "goluboi", que és blau cel,

NOTE Paragraph

00:02:01.039 --> 00:02:03.028
i una de "sinyi", blau fosc.

NOTE Paragraph

00:02:03.074 --> 00:02:05.245
Es perceben com a colors diferents.

00:02:05.245 --> 00:02:07.095
Si fossiu parlants d'anishinaabemowin,

00:02:07.095 --> 00:02:09.585
hauríeu vist diapositives
Ozhaawashkwaa

00:02:09.585 --> 00:02:13.835
o Ozhaawashkozi,
que vol dir verd o blau.

00:02:13.835 --> 00:02:15.836
No és que els parlants
no vegin els colors,

00:02:15.879 --> 00:02:19.692
és que la forma com els categoritzen
i la forma com entenen els tons

00:02:19.692 --> 00:02:20.462
és diferent.

00:02:20.499 --> 00:02:22.236
Al mateix temps,

00:02:22.236 --> 00:02:25.806
hi ha regles universals en la forma
en què els humans categoritzem el color,

00:02:25.885 --> 00:02:27.992
i això ens parla de com
els cervells humans

00:02:27.992 --> 00:02:30.040
entenen i expressen
el que veuen.

00:02:32.422 --> 00:02:34.727
L'anishinaabemowin
fa una altra cosa fantàstica,

00:02:34.727 --> 00:02:38.553
que és marcar si les paraules
són animades o inanimades.

00:02:38.553 --> 00:02:40.373
No és com el francès o l'espanyol,

00:02:40.404 --> 00:02:43.056
que marquen les paraules
com a masculines o femenines.

00:02:43.056 --> 00:02:45.414
L'anishinaabemowin 
i altres llengües algonquines

00:02:45.457 --> 00:02:48.090
marquen les paraules
com a animades o inanimades.

00:02:48.541 --> 00:02:51.308
Allò que podríeu pensar que és animat
és animat,

00:02:51.344 --> 00:02:54.975
coses que tenen pols:
les persones, els animals, les plantes.

00:02:55.324 --> 00:02:57.291
Però hi ha altres coses
que són animades

00:02:57.351 --> 00:02:59.288
que no endevinaríeu, com les pedres.

00:02:59.318 --> 00:03:01.107
Les pedres es marquen com a animades,

NOTE Paragraph

00:03:01.114 --> 00:03:03.795
i això ens diu coses
molt interessants de la gramàtica,

00:03:03.795 --> 00:03:05.672
i també ens diu coses
molt interessants

00:03:05.672 --> 00:03:07.616
sobre com els parlants
d'anishinaabemowin

00:03:07.616 --> 00:03:10.182
es relacionen i entenen
el món que els envolta.

00:03:10.776 --> 00:03:11.758
La part trista

00:03:12.025 --> 00:03:15.226
és que les llengües indígenes
estan en perill.

00:03:15.577 --> 00:03:19.176
Les llengües indígenes que posseeixen
tant coneixement de la cultura,

00:03:19.426 --> 00:03:20.244
de la història,

00:03:20.509 --> 00:03:22.192
de les formes de relacionar-se,

00:03:22.192 --> 00:03:24.357
de les formes de relacionar-se
amb l'entorn.

00:03:24.357 --> 00:03:27.494
Com que han estat en aquesta terra
des de temps immemorials,

00:03:27.514 --> 00:03:29.557
aquestes llengües
s'han desenvolupat aquí

00:03:29.557 --> 00:03:32.261
i contenen coneixements
incalculables de l'entorn

00:03:32.727 --> 00:03:35.744
que ens ajuden a relacionar-nos bé
amb la terra en què vivim.

00:03:36.310 --> 00:03:39.361
Però, de fet, estan en perill.

00:03:39.744 --> 00:03:42.812
La immensa majoria de les llengües
indígenes d'Amèrica del Nord

00:03:42.825 --> 00:03:44.411
es consideren amenaçades,

NOTE Paragraph

00:03:44.431 --> 00:03:46.720
i les que no estan amenaçades
són vulnerables.

00:03:47.718 --> 00:03:48.995
Està fet a propòsit.

00:03:50.818 --> 00:03:53.029
En les nostres lleis, en les polítiques,

00:03:53.052 --> 00:03:55.317
en els òrgans de govern,

00:03:55.348 --> 00:03:58.019
hi ha hagut intents declarats

00:03:58.019 --> 00:04:01.929
d'eliminar les llengües i cultures
indígenes d'aquest país.

00:04:01.929 --> 00:04:03.179
Duncan Campbell Scott

00:04:03.206 --> 00:04:06.513
va ser un dels arquitectes
del sistema escolar residencial.

00:04:06.526 --> 00:04:10.253
Va fer un projecte de llei que requeria
assistència escolar

00:04:10.253 --> 00:04:13.880
obligatòria i residencial
per als nens indígenes el 1920. Va dir:

00:04:13.997 --> 00:04:16.197
"Vull desfer-me del problema indi.

00:04:16.217 --> 00:04:17.897
El nostre objectiu és continuar

00:04:17.897 --> 00:04:20.347
fins que no hi hagi
ni un sol indi al Canadà

00:04:20.347 --> 00:04:22.564
que no hagi estat absorbit
al cos polític

00:04:22.576 --> 00:04:25.954
i no existeixi el tema indi
ni hi hagi un Departament Indi;

00:04:25.998 --> 00:04:29.680
aquest és l'objectiu de la proposta".

NOTE Paragraph

00:04:30.505 --> 00:04:33.898
Les atrocitats que van tenir lloc
a les escoles es van documentar.

00:04:34.215 --> 00:04:35.414
El 1907,

00:04:35.455 --> 00:04:39.015
P.H. Bryce, metge i expert
en tuberculosi,

00:04:39.465 --> 00:04:42.324
va publicar un informe
que revelava que en algunes escoles,

00:04:42.324 --> 00:04:45.366
el 25% dels nens havien mort
d'epidèmies de tuberculosi

00:04:45.366 --> 00:04:48.733
sorgides de les condicions de les escoles.

00:04:49.082 --> 00:04:53.215
En altres escoles, fins al 75%
dels nens havien mort.

00:04:54.176 --> 00:04:57.293
El govern federal
li va rescindir el finançament

00:04:57.319 --> 00:04:58.580
pels seus descobriments,

00:04:58.580 --> 00:05:00.606
van obligar-lo a jubilar-se el 1921,

00:05:00.606 --> 00:05:02.947
i el 1922, va difondre
els resultats.

00:05:05.143 --> 00:05:06.497
Durant aquest temps,

00:05:06.517 --> 00:05:08.834
els nens indígenes
els treien de casa seva,

00:05:08.890 --> 00:05:10.284
de les seves comunitats,

00:05:10.284 --> 00:05:12.451
i els forçaven a anar a
escoles residencials

00:05:12.451 --> 00:05:14.521
gestionades per l'Església

NOTE Paragraph

00:05:14.521 --> 00:05:16.401
on patien, en molts casos,

00:05:16.407 --> 00:05:18.551
greus abusos emocionals, físics i sexuals,

00:05:18.598 --> 00:05:20.585
i en tots els casos, abús cultural,

00:05:20.588 --> 00:05:22.538
ja que aquestes escoles es van dissenyar

00:05:22.538 --> 00:05:24.738
per eliminar la llengua
i la cultura indígenes.

00:05:25.002 --> 00:05:28.301
L'última escola residencial
va tancar el 1996.

00:05:28.969 --> 00:05:34.266
Fins llavors, 150.000 nens o més
havien anat a escoles residencials

00:05:34.422 --> 00:05:37.802
en 139 institucions de tot el país.

00:05:38.886 --> 00:05:40.219
El 2007,

00:05:40.246 --> 00:05:43.800
el Conveni relatiu als internats
indis va entrar en vigor.

00:05:43.800 --> 00:05:46.870
És la demanda col·lectiva més gran
de la història del Canadà.

NOTE Paragraph

00:05:47.520 --> 00:05:50.127
Va reservar 60 milions de dòlars
per a l'establiment

00:05:50.127 --> 00:05:54.450
de la Comissió de la Veritat
i la Reconciliació del Canadà.

00:05:54.450 --> 00:05:58.820
La CVRC ens va oferir l'habilitat
d'escoltar històries de supervivents,

00:05:58.820 --> 00:06:01.338
d'escoltar impactes
en comunitats i famílies

00:06:01.686 --> 00:06:04.221
i tenir accés a investigacions

00:06:04.538 --> 00:06:07.855
que exploraven l'efecte
de les escoles residencials

00:06:08.187 --> 00:06:12.088
en comunitats indígenes i a tot el Canadà.

00:06:12.154 --> 00:06:15.261
La CVRC va descobrir
que les escoles residencials

00:06:15.261 --> 00:06:17.449
constituïen el que es diu
genocidi cultural.

00:06:17.449 --> 00:06:19.939
Diuen que "el genocidi físic
és la matança en massa

00:06:19.939 --> 00:06:21.738
de membres
d'un grup determinat,

00:06:21.755 --> 00:06:24.132
el genocidi biològic és la destrucció

00:06:24.132 --> 00:06:26.432
de la capacitat reproductiva
d'aquest grup.

00:06:26.432 --> 00:06:29.986
I el genocidi cultural és la destrucció
de les estructures i pràctiques

NOTE Paragraph

00:06:29.989 --> 00:06:33.272
que permeten al grup
continuar com a grup.

00:06:33.755 --> 00:06:36.607
Els objectius declarats
de Duncan Campbell Scott.

00:06:36.633 --> 00:06:38.599
Descobreixen que és
genocidi cultural,

00:06:38.707 --> 00:06:42.106
tot i que com destaca David Bouchard,

00:06:42.136 --> 00:06:45.474
autor de llibres infantils i gran orador,

00:06:45.474 --> 00:06:47.274
quan construeixes un edifici,

00:06:47.274 --> 00:06:50.123
i fas un cementiri
al costat d'aquest edifici

00:06:50.164 --> 00:06:53.957
perquè saps que la gent
que entri en aquest edifici morirà,

00:06:54.241 --> 00:06:56.207
com se'n diu, d'això?

00:06:58.305 --> 00:07:02.359
El CVRC també ens va obsequiar
amb 94 crides a l'acció,

00:07:02.415 --> 00:07:05.942
models que poden mostrar el camí
mentre treballem cap a la reconciliació.

00:07:05.959 --> 00:07:11.042
Unes quantes pertanyen directament
a la llengua i la cultura.

00:07:11.309 --> 00:07:14.459
El CVRC ens demana que assegurem
una educació adequada i finançada,

00:07:14.459 --> 00:07:16.309
incloent la llengua i la cultura.

00:07:16.329 --> 00:07:19.656
Per reconèixer els drets indígenes,
incloent els drets lingüístics.

00:07:19.675 --> 00:07:21.710
Per crear una Llei de Llengües Aborígines

00:07:21.773 --> 00:07:24.147
que reconegui i preservi
les llengües indígenes,

00:07:24.151 --> 00:07:26.177
amb finançament.

00:07:26.352 --> 00:07:29.390
Per crear un càrrec de comissionat
de llengües aborígenes

00:07:29.390 --> 00:07:32.860
i per desenvolupar programes
lingüístics postsecundaris,

00:07:32.860 --> 00:07:35.161
i reclamar topònims
que han canviat

00:07:35.227 --> 00:07:37.244
al llarg de la colonització.

00:07:39.403 --> 00:07:42.975
Al mateix temps
que va entrar en vigor

00:07:42.975 --> 00:07:44.959
el Conveni relatiu
als internats indis,

00:07:44.959 --> 00:07:46.450
les Nacions Unides
van adoptar

00:07:46.450 --> 00:07:49.696
la Declaració de les Nacions Unides
sobre drets dels pobles indígenes

NOTE Paragraph

00:07:49.696 --> 00:07:50.754
el 2007.

00:07:50.754 --> 00:07:54.364
Afirma que els pobles indígenes
tenen el dret d'establir i controlar

00:07:54.364 --> 00:07:56.984
les seves institucions
i sistemes educatius

00:07:56.984 --> 00:07:59.279
i proporcionar educació
en les seves llengües,

00:07:59.327 --> 00:08:01.714
d'una manera apropiada
als seus mètodes culturals

00:08:01.714 --> 00:08:03.840
d'ensenyament i aprenentatge.

00:08:04.431 --> 00:08:05.498
El 2007,

00:08:05.498 --> 00:08:06.927
quan va entrar en vigor,

00:08:06.927 --> 00:08:08.654
quatre països
hi van votar en contra.

00:08:08.654 --> 00:08:11.315
Eren els Estats Units,
Nova Zelanda, Austràlia

00:08:11.565 --> 00:08:12.581
i el Canadà.

00:08:14.082 --> 00:08:15.197
El Canadà va adoptar

00:08:15.238 --> 00:08:19.288
la Declaració de les Nacions Unides
sobre drets dels pobles indígenes el 2010.

00:08:19.349 --> 00:08:22.099
I el 2015, el govern va prometre 
que la posaria en vigor.

NOTE Paragraph

00:08:24.316 --> 00:08:28.049
Com hi respondrem col·lectivament?

00:08:29.506 --> 00:08:31.555
Ens trobem en la següent situació:

00:08:32.016 --> 00:08:35.016
De les 60 llengües indígenes
que es parlen ara mateix al Canadà,

00:08:35.036 --> 00:08:39.336
totes menys sis es consideren 
amenaçades per les Nacions Unides.

00:08:40.367 --> 00:08:43.950
Les sis que no ho estan són el cree,
l'anishinaabemowin,

00:08:44.667 --> 00:08:47.317
l'stoney, el mi'kmag,

00:08:47.700 --> 00:08:49.967
el dene i l'inuit.

00:08:50.566 --> 00:08:51.884
És terrible.

00:08:52.104 --> 00:08:54.701
Si aneu a l'Atles Mundial
de les Llengües en Perill

00:08:54.701 --> 00:08:56.494
al web de la Unesco,

00:08:58.201 --> 00:09:01.301
veureu una 'r' petita
al costat de la llengua.

00:09:01.315 --> 00:09:03.085
Aquesta llengua és el mi'kmag.

00:09:03.085 --> 00:09:05.652
El mi'kmag ha passat per
una important revitalització

00:09:05.652 --> 00:09:08.168
per l'adopció
d'un acord d'autogovern

00:09:08.171 --> 00:09:11.161
que va desembocar en educació
cultural i basada en la llengua,

00:09:11.181 --> 00:09:12.568
i ara hi ha nens mi'kmag

00:09:12.569 --> 00:09:15.302
que tenen el mi'kmag
com a primera llengua.

00:09:15.584 --> 00:09:16.919
Podem fer molt.

NOTE Paragraph

00:09:17.303 --> 00:09:18.853
Aquests nens estudien

00:09:18.853 --> 00:09:21.736
al Mnidoo Mnising
Anishinabek Kinoomaage,

00:09:21.756 --> 00:09:23.886
una escola d'immersió
a l'illa Manitoulin

00:09:23.890 --> 00:09:26.053
on aprenen en anishinaabemowin.

00:09:26.076 --> 00:09:27.987
Van arribar a l'escola
com a preescolars,

00:09:28.303 --> 00:09:30.520
parlaven molt poc
o gens d'anishinaabemowin.

00:09:30.887 --> 00:09:33.570
Ara, a tercer i quart curs,

00:09:33.853 --> 00:09:36.888
fan exàmens de nivell mitjà 
i avançat.

00:09:37.171 --> 00:09:38.287
Al mateix temps,

00:09:38.587 --> 00:09:40.787
tenen l'autoestima
meravellosament alta.

00:09:41.037 --> 00:09:43.588
Estan orgullosos de ser
del poble Anishinaabe,

00:09:43.588 --> 00:09:46.151
i tenen grans capacitats
d'aprenentatge.

00:09:47.508 --> 00:09:49.670
No tota l'educació
ha de ser educació formal.

00:09:50.211 --> 00:09:52.005
A la nostra comunitat local,

00:09:52.021 --> 00:09:54.368
tenim el Kingston
Indigenous Language Nest.

00:09:54.672 --> 00:09:56.322
El KILN ara és una organització,

00:09:56.448 --> 00:10:00.105
però va començar fa sis anys
amb membres de la comunitat

00:10:00.389 --> 00:10:02.856
al voltant de la taula d'un ancià.

00:10:03.190 --> 00:10:06.272
Des de llavors, hem creat
experiències

00:10:06.889 --> 00:10:09.539
d'aprenentatge multigeneracional

00:10:09.542 --> 00:10:12.406
basades en transmetre la llengua
i la cultura als nens.

00:10:12.406 --> 00:10:16.140
Per fer-ho utilitzem jocs tradicionals,
cançons, menjar i activitats.

NOTE Paragraph

00:10:16.557 --> 00:10:17.823
Tenim classes

00:10:18.123 --> 00:10:20.060
de nivell bàsic i mitjà

00:10:20.080 --> 00:10:21.607
que també oferim.

00:10:21.607 --> 00:10:24.239
Col·laborem amb
consells escolars i biblioteques

00:10:24.240 --> 00:10:27.423
per tenir recursos preparats
per a l'educació formal.

00:10:29.098 --> 00:10:30.690
Les possibilitats són infinites,

00:10:30.734 --> 00:10:33.126
i estic molt contenta
de la feina que s'ha fet

00:10:33.154 --> 00:10:36.591
i que m'ha permès transmetre
la llengua i la cultura al meu fill

00:10:36.618 --> 00:10:38.709
i a altres nens de la comunitat.

00:10:39.240 --> 00:10:41.925
També hem creat una comunitat
forta, bonica i vibrant,

00:10:41.975 --> 00:10:44.792
com a resultat d'aquest esforç compartit.

00:10:46.349 --> 00:10:48.942
I què necessitem a partir d'ara?

NOTE Paragraph

00:10:49.309 --> 00:10:51.359
Primer, polítiques.

00:10:51.776 --> 00:10:55.025
Necessitem promulgar polítiques
amb finançament

00:10:55.343 --> 00:10:57.899
que assegurin que la llengua indígena

00:10:57.952 --> 00:11:00.509
s'incorpora seriosament a l'educació,

00:11:00.860 --> 00:11:02.759
dins i fora de les reserves.

00:11:02.809 --> 00:11:06.077
A les reserves, l'educació es financia
a nivells molt més baixos

00:11:06.077 --> 00:11:07.493
que fora de les reserves.

00:11:07.493 --> 00:11:08.964
I fora de les reserves,

00:11:08.964 --> 00:11:11.827
sovint es desatén
l'educació de la llengua indígena,

00:11:11.827 --> 00:11:13.263
perquè la gent assumeix

00:11:13.263 --> 00:11:15.571
que no hi ha indígenes
a les escoles provincials,

00:11:15.571 --> 00:11:18.627
quan, de fet, cap a un 70%
dels indígenes d'avui al Canadà

00:11:18.627 --> 00:11:20.144
viuen fora de les reserves.

00:11:20.211 --> 00:11:24.088
Aquests nens tenen el mateix dret
d'accedir a la seva llengua i cultura.

00:11:25.621 --> 00:11:27.982
Més enllà de les polítiques,
necessitem suport.

00:11:28.095 --> 00:11:30.678
I no vol dir només
suport econòmic.

00:11:31.095 --> 00:11:33.761
També necessitem espai
on poder fer activitats,

00:11:34.062 --> 00:11:38.779
classes i interaccions
amb la població no indígena.

00:11:39.146 --> 00:11:40.929
Necessitem suport

00:11:41.328 --> 00:11:43.629
perquè les persones
vulguin aprendre la llengua.

00:11:43.629 --> 00:11:45.436
Ens cal suport quan la gent parli

00:11:45.436 --> 00:11:47.966
sobre per què són importants
aquestes llengües.

00:11:47.966 --> 00:11:50.256
I per aconseguir-ho, necessitem educació.

NOTE Paragraph

00:11:50.256 --> 00:11:52.745
Sobretot ens cal accés
a l'educació d'immersió,

00:11:52.745 --> 00:11:56.273
ja que segurament és
la manera més efectiva

00:11:56.280 --> 00:11:58.847
d'assegurar la transmissió
de les llengües indígenes.

00:11:58.847 --> 00:12:01.648
Però també necessitem educació
a les escoles provincials,

00:12:01.690 --> 00:12:04.347
necessitem educació
per a les poblacions no indígenes

00:12:04.363 --> 00:12:06.514
perquè puguem arribar 
a un millor acord mutu

00:12:06.514 --> 00:12:08.198
i avançar millor junts.

00:12:08.198 --> 00:12:10.865
["No dubtis que uns pocs amb ganes
puguin canviar el món.

00:12:10.865 --> 00:12:12.571
De fet, és l'únic que ho ha fet".]

00:12:12.571 --> 00:12:14.878
Tinc aquesta frase emmarcada a l'oficina.

00:12:14.878 --> 00:12:17.562
Un regal d'un estudiant
aliat de fa uns anys,

00:12:17.562 --> 00:12:19.118
i em recorda cada dia

00:12:19.118 --> 00:12:21.949
que podem aconseguir grans coses
si treballem junts.

00:12:22.464 --> 00:12:25.165
Però si parlem
de reconciliació,

00:12:25.168 --> 00:12:26.649
hem de reconèixer

00:12:26.692 --> 00:12:29.049
que una reconciliació que no resulta

00:12:29.095 --> 00:12:32.920
en la supervivència i continuïtat
de les cultures i llengües indígenes

00:12:33.199 --> 00:12:35.333
no és una reconciliació.

NOTE Paragraph

00:12:35.633 --> 00:12:36.950
És una assimilació,

00:12:37.450 --> 00:12:38.950
i no l'hauríem d'acceptar.

00:12:39.333 --> 00:12:42.800
El que podem fer és mirar
les crides a l'acció,

00:12:43.117 --> 00:12:45.150
mirar la Declaració
de les Nacions Unides

00:12:45.170 --> 00:12:46.999
sobre drets dels pobles indígenes

00:12:46.999 --> 00:12:49.083
i podem arribar a un acord mutu

00:12:49.083 --> 00:12:50.600
que el que tenim,

00:12:50.610 --> 00:12:53.050
pel que fa al llegat
cultural i lingüístic,

00:12:53.050 --> 00:12:55.051
per als pobles indígenes en aquest país

00:12:55.051 --> 00:12:56.712
val la pena preservar-ho.

00:12:56.712 --> 00:12:59.818
Amb això, podem avançar.

00:12:59.818 --> 00:13:01.205
Junts.

00:13:01.205 --> 00:13:03.902
Per assegurar que
les llengües indígenes es transmeten

00:13:03.902 --> 00:13:06.526
més enllà del 2050, més enllà
de la següent generació,

00:13:06.526 --> 00:13:09.535
a les pròximes set generacions.

NOTE Paragraph

00:13:09.535 --> 00:13:11.852
Miigwech. Niawen’kó:wa. Gràcies.

00:13:11.852 --> 00:13:15.028
(Aplaudiment)