Fa 4.300 anys a l'antiga Sumèria,
la persona més poderosa d'Ur va ser
desterrada a vagar per l'immens desert.
El seu nom era Enheduanna.
Era la gran sacerdotissa del déu
de la lluna i la primera autora coneguda.
Quan la van desterrar, ja havia escrit
42 himnes i tres poemes èpics --
i no era l'últim que se sentiria
d'ella a Sumèria.
Enheduanna va viure 1.700 anys
abans que Safo de Mitilene,
1.500 anys abans que Homer,
i uns 500 anys abans
que el patriarca bíblic Abraham.
Va nèixer a Mesopotàmia, la terra
entre els rius Tigris i Eufrates,
el lloc de naixement de les
primeres ciutats i cultures importants.
El pare era el rei Sargon d'Accad,
primer creador d'imperis de la història,
que va conquerir les ciutats-estat
de Mesopotàmia sota una mateixa bandera.
Sargó era un Semita del nord
que parlava acadi,
i les ciutats sumèries més antigues
del sud el veien com un invasor estranger.
Acostumaven a fer revoltes
per guanyar-se la independència,
trencant aquesta nova dinastia.
Per a solucionar el buit entre cultures,
Sargó va designar la seva única filla,
Enheduanna, com a sacerdotissa
en el temple més important de l'imperi.
Les dones de la reialesa
tenien rols religiosos,
i a ella la van ensenyar a llegir i
escriure en sumeri i accadi,
i a fer càlculs matemàtics.
El primer escrit del món es va crear a
Sumèria com un sistema de comptabilitat,
que permetia als mercants comunicar-se
a distància amb comerciants de fora.
El sistema pictòric de registre
es va convertir en un alfabet
uns 300 anys abans
que ella naixés.
Aquest primer estil d'escriptura
anomenat cuneiforme,
s'escrivia amb canya premsada
en argila suau fent marques.
Però fins l'Enheduanna,
aquesta escriptura es limitava
al registre i transcripció,
més que a obres originals
d'escriptors individuals.
L'Ur de l'Enheduanna era una ciutat
de 34.000 persones amb carrers estrets,
cases de maó de diversos pisos,
graners i reg.
Com a saterdotissa, l'Enheduanna
s'encarregava del magatzem de gra,
supervisava centenars de treballadors
del temple, interpretava somnis sagrats,
i presidia el festival de la nova
lluna que es feia un cop al mes
i els rituals que celebraven
els equinoccis.
Enheduanna es va plantejar unificar
la cultura sumèria més antiga
amb la nova civilització Accàdia.
Per a poder fer això,
va escriure 42 himnes religiosos
que combinaven les dues mitologies.
Cada ciutat mesopotàmica
estava regida per una deïtat,
de manera que els himnes es dedicaven
al déu de cada ciutat important.
Elogiava el temple de la ciutat,
glorificava els atributs del déu,
i explicava les relacions dels déus
amb altres deïtats dins del panteó.
En la seva redacció,
va humanitzar els déus, abans llunyans
ara patien, lluitaven, estimaven,
i responien als precs humans.
La contribució literària més valiosa
de l'Enheduanna
va ser la poesia dedicada a l'Inanna,
la deessa de la guerra i el desig
l’energia divinament caòtica
que dóna la guspira a l’univers.
L'Inanna es deleitava en totes
les formes d’expressió sexual
i era considerada tant poderosa
que traspassava les fronteres del gènere,
així com els seus assistents terrenals que
eren prostitutes, eunucs o transvestits.
L'Enheduanna va situar a l'Inanna a dalt
del panteó com la deïtat més poderosa.
Les odes a l'Inanna són el primer cop
que un autor escriu amb el pronom “jo”
i el primer cop que l'escriptura s'usa
per explorar emocions profundes.
Després de la mort del pare de
l'Enheduanna, el rei Sargon,
un general va aprofitar el buit
de poder per donar un cop d’estat.
Com a membre poderós de la família
governant, l'Enheduanna era un objectiu,
i el general la va exiliar
de la ciutat d'Ur.
El seu nebot,
el llegendari rei sumeri Naram-Sin,
finalment va derrotar l'aixecament
i la va tornar a fer sacerdotissa.
En total, l'Enheduanna va ser
sacerdotissa durant 40 anys.
Després de la seva mort,
es va convertir en una deïtat menor,
i la seva poesia va ser copiada
i estudiada a tot l’imperi
durant els propers 500 anys.
Els seus poemes van influenciar
l'Antic Testament Hebreu,
les epopeies d'Homer i
els himnes cristians.
Actualment, el llegat de
l'Enheduanna encara existeix,
en tauletes de fang
que han perdurat tot aquest temps.