Fa 4.300 anys a l'antiga Sumèria, la persona més poderosa d'Ur va ser desterrada a vagar per l'immens desert. El seu nom era Enheduanna. Era la gran sacerdotissa del déu de la lluna i la primera autora coneguda. Quan la van desterrar, ja havia escrit 42 himnes i tres poemes èpics -- i no era l'últim que se sentiria d'ella a Sumèria. Enheduanna va viure 1.700 anys abans que Safo de Mitilene, 1.500 anys abans que Homer, i uns 500 anys abans que el patriarca bíblic Abraham. Va nèixer a Mesopotàmia, la terra entre els rius Tigris i Eufrates, el lloc de naixement de les primeres ciutats i cultures importants. El pare era el rei Sargon d'Accad, primer creador d'imperis de la història, que va conquerir les ciutats-estat de Mesopotàmia sota una mateixa bandera. Sargó era un Semita del nord que parlava acadi, i les ciutats sumèries més antigues del sud el veien com un invasor estranger. Acostumaven a fer revoltes per guanyar-se la independència, trencant aquesta nova dinastia. Per a solucionar el buit entre cultures, Sargó va designar la seva única filla, Enheduanna, com a sacerdotissa en el temple més important de l'imperi. Les dones de la reialesa tenien rols religiosos, i a ella la van ensenyar a llegir i escriure en sumeri i accadi, i a fer càlculs matemàtics. El primer escrit del món es va crear a Sumèria com un sistema de comptabilitat, que permetia als mercants comunicar-se a distància amb comerciants de fora. El sistema pictòric de registre es va convertir en un alfabet uns 300 anys abans que ella naixés. Aquest primer estil d'escriptura anomenat cuneiforme, s'escrivia amb canya premsada en argila suau fent marques. Però fins l'Enheduanna, aquesta escriptura es limitava al registre i transcripció, més que a obres originals d'escriptors individuals. L'Ur de l'Enheduanna era una ciutat de 34.000 persones amb carrers estrets, cases de maó de diversos pisos, graners i reg. Com a saterdotissa, l'Enheduanna s'encarregava del magatzem de gra, supervisava centenars de treballadors del temple, interpretava somnis sagrats, i presidia el festival de la nova lluna que es feia un cop al mes i els rituals que celebraven els equinoccis. Enheduanna es va plantejar unificar la cultura sumèria més antiga amb la nova civilització Accàdia. Per a poder fer això, va escriure 42 himnes religiosos que combinaven les dues mitologies. Cada ciutat mesopotàmica estava regida per una deïtat, de manera que els himnes es dedicaven al déu de cada ciutat important. Elogiava el temple de la ciutat, glorificava els atributs del déu, i explicava les relacions dels déus amb altres deïtats dins del panteó. En la seva redacció, va humanitzar els déus, abans llunyans; ara patien, lluitaven, estimaven, i responien als precs humans. La contribució literària més valiosa de l'Enheduanna va ser la poesia dedicada a l'Inanna, la deessa de la guerra i el desig l’energia divinament caòtica que dóna la guspira a l’univers. L'Inanna es deleitava en totes les formes d’expressió sexual i era considerada tant poderosa que traspassava les fronteres del gènere, així com els seus assistents terrenals que eren prostitutes, eunucs o transvestits. L'Enheduanna va situar a l'Inanna a dalt del panteó com la deïtat més poderosa. Les odes a l'Inanna són el primer cop que un autor escriu amb el pronom “jo” i el primer cop que l'escriptura s'usa per explorar emocions profundes. Després de la mort del pare de l'Enheduanna, el rei Sargon, un general va aprofitar el buit de poder per donar un cop d’estat. Com a membre poderós de la família governant, l'Enheduanna era un objectiu, i el general la va exiliar de la ciutat d'Ur. El seu nebot, el llegendari rei sumeri Naram-Sin, finalment va derrotar l'aixecament i la va tornar a fer sacerdotissa. En total, l'Enheduanna va ser sacerdotissa durant 40 anys. Després de la seva mort, es va convertir en una deïtat menor, i la seva poesia va ser copiada i estudiada a tot l’imperi durant els propers 500 anys. Els seus poemes van influenciar l'Antic Testament Hebreu, les epopeies d'Homer i els himnes cristians. Actualment, el llegat de l'Enheduanna encara existeix, en tauletes de fang que han perdurat tot aquest temps.