Fa més d'un segle que es va identificar per primera vegada l'esquizofrènia, però encara no en sabem les causes. Segueix sent una de les malalties més mal entesa i estigmatitzada. Veiem què és el que en sabem, símptomes, causes i tractaments. L'esquizofrènia es considera una síndrome, això vol dir que pot englobar un seguit de desordres relacionats que tenen símptomes semblants però causes diferents. Cada cas d'esquizofrènia presenta símptomes lleugerament diferents, i els primers signes poden no percebre's: petits canvis de personalitat, irritabilitat, o una intrusió gradual de pensaments inusuals. Als pacients se'ls diagnostica normalment després dels primers episodis psicòtics, que es produeixen al voltant dels vint anys en els homes i dels trenta en les dones. Un primer episodi psicòtic pot presentar, deliris, al·lucinacions i desordres en la parla o el comportament. Aquests s'anomenen símptomes positius, és a dir, que es produeixen en gent amb esquizofrènia però no en la població general. És un error molt freqüent creure que la gent amb esquizofrènia té múltiples personalitats, però aquests símptomes indiquen una alteració dels processos cognitius i no la manifestació d'una altra personalitat. L'esquizofrènia també té símptomes negatius, capacitats que estan reduïdes en la gent que pateix esquizofrènia, com ara la motivació, l'expressió d'emocions o la parla. També hi ha símptomes cognitius, com la dificultat per concentrar-se, per recordar informació i per prendre decisions. Què desencadena la psicosi? Sembla que no hi ha una sola causa, sinó una combinació de factors de risc ambientals i genètics que hi contribueixen. L'esquizofrènia té uns dels vincles genètics més forts de les malalties psiquiàtriques. Tot i que només un 1% de la població té esquizofrènia, els fills o germans de gent amb esquizofrènia tenen 10 vegades més possibilitats de desenvolupar-ne, i el bessó univitel·lí d'una persona amb esquizofrènia té un 40% de possibilitats de ser-ne afectat. Sovint, els familiars immediats de gent amb esquizofrènia presenten versions més lleus dels trets associats al trastorn, que no arriben al punt de requerir tractament. Hi ha varis gens que hi tenen un paper, però no sabem ni quants ni quins. Els factors ambientals, com l'exposició a certs virus durant l'infantesa, poden augmentar les possibilitats de desenvolupar esquizofrènia. I el consum d'algunes drogues, incloent-hi la marihuana, podrien desencadenar l'aparició de la psicosi en individus altament susceptibles. Aquests factors no afecten a tothom de la mateixa manera. En aquells amb baix risc genètic, cap nivell d'exposició a factors ambientals de risc els portarà a desenvolupar esquizofrènia. Als d'alt risc, un lleuger risc addicional podria decantar la balança. Els fàrmacs antipsicòtics han ajudat als investigadors a rastrejar els indicis del desordre al cervell. Els antipsicòtics tradicionals bloquegen els receptors de dopamina. Poden ser molt efectius per reduir els símptomes positius, que estan lligats a un excés de dopamina, en certs circuits cerebrals. Però alhora poden empitjorar els símptomes negatius. S'ha descobert que els símptomes negatius de l'esquizofrènia podrien estar lligats a una manca de dopamina en altres àrees del cervell. Alguna gent amb esquizofrènia mostra una pèrdua del teixit neuronal, i no està clar si aquesta atròfia és resultat de la malaltia mateixa o de la supressió dels senyals causada pels fàrmacs. Afortunadament, les noves generacions d'antipsicòtics pretenen resoldre alguns d'aquests problemes actuant sobre varis neurotransmissors, com la serotonina, a més de la dopamina. És clar que no hi ha un neurotransmissor responsable de tots els símptomes, i com que aquests fàrmacs afecten totes les comunicacions del cos, poden tenir altres efectes secundàris, com l'augment de pes. Tot i aquestes complicacions, els antipsicòtics poden ser molt efectius, especialment quan es combinen amb altres intervencions, com la teràpia cognitivo-conductual. La teràpia electroconvulsiva, tot i que els efectes són de curta durada, està resorgint com a tractament efectiu especialment quan les altres opcions no han funcionat. La intervenció primerenca també és molt important. Després de mesos o anys d'una psicosi no tractada, algunes psicosis poden incrustar-se en la personalitat. I, a més, l'estigma deshumanitzador lligat a aquesta diagnosi podria fer que la gent no busqués ajuda. Sovint es percep la gent amb esquizofrènia com a perillosos, però és més probable que siguin víctimes de la violència que no pas els autors. Un tractament adequat podria ajudar a reduir la possibilitat de violència associada a l'esquizofrènia. Per això l'educació, pels pacients, les famílies i les comunitats ajuda a eliminar l'estigma i a millorar l'accés als tractaments.