1
00:00:06,460 --> 00:00:08,411
Al segle XVIII,

2
00:00:08,411 --> 00:00:13,208
el botànic suec Carolus Linnaeus
va dissenyar el rellotge floral,

3
00:00:13,208 --> 00:00:16,466
un rellotge fet de plantes amb flors

4
00:00:16,466 --> 00:00:20,207
que s'obrien i es tancaven
a hores específiques del dia.

5
00:00:20,207 --> 00:00:25,029
El pla de Linnaeus no era infalible,
però partia d'una bona idea.

6
00:00:25,029 --> 00:00:28,903
Les flors poden indicar l'hora,
en certa manera.

7
00:00:28,903 --> 00:00:31,312
Els pètals de les campanetes es despleguen

8
00:00:31,312 --> 00:00:33,512
puntuals com un rellotge a primera hora.

9
00:00:33,512 --> 00:00:35,722
Quan un nenúfar blanc es tanca

10
00:00:35,722 --> 00:00:37,742
ens assenyala el capvespre,

11
00:00:37,742 --> 00:00:42,939
i les flors nocturnes 
només floreixen de nit.

12
00:00:42,939 --> 00:00:46,506
Què dona a les plantes
aquest sentit innat del temps?

13
00:00:46,506 --> 00:00:48,413
I no només el tenen les plantes.

14
00:00:48,413 --> 00:00:50,059
Molts organismes a la Terra

15
00:00:50,059 --> 00:00:52,189
semblen ser intrínsecament conscients

16
00:00:52,189 --> 00:00:54,993
de quina hora és durant el cicle diürn.

17
00:00:54,993 --> 00:00:57,215
Es deu als ritmes circadiaris,

18
00:00:57,215 --> 00:01:02,175
els rellotges interns que fan tic-tac
dins de molts éssers vius.

19
00:01:02,175 --> 00:01:06,750
Aquests rellotges biològics permeten
fer un seguiment del temps,

20
00:01:06,750 --> 00:01:10,754
i captar pistes ambientals
que els ajuden a adaptar-se.

21
00:01:10,754 --> 00:01:14,230
Això és important, ja que
la rotació i translació del planeta

22
00:01:14,230 --> 00:01:17,257
ens mantenen en un estat de canvi constant

23
00:01:17,257 --> 00:01:20,671
tot i que segueix un model
repetitiu i predictible.

24
00:01:20,671 --> 00:01:23,708
Els ritmes circadiaris incorporen pistes

25
00:01:23,708 --> 00:01:27,505
que regulen els estats de son i vigília
d'un organisme,

26
00:01:27,505 --> 00:01:30,031
i quan dur a terme certes activitats.

27
00:01:30,031 --> 00:01:32,471
Per a les plantes,
la llum i la temperatura

28
00:01:32,471 --> 00:01:34,561
són estímuls que desencadenen reaccions

29
00:01:34,561 --> 00:01:37,259
que es desenvolupen a nivell molecular.

30
00:01:37,259 --> 00:01:41,811
Les cèl·lules de tiges, fulles i flors
contenen fitocroms,

31
00:01:41,811 --> 00:01:44,709
unes molècules diminutes
que detecten la llum.

32
00:01:44,709 --> 00:01:49,613
Quan això ocorre, els fitocroms
inicien una cadena de reaccions químiques,

33
00:01:49,613 --> 00:01:53,490
que duen el missatge
als nuclis cel·lulars.

34
00:01:53,490 --> 00:01:57,496
Allà, els factors de transcripció
inicien la síntesi de les proteïnes

35
00:01:57,496 --> 00:02:01,036
necessàries en els processos
regulats per la llum ambient,

36
00:02:01,036 --> 00:02:03,016
com la fotosíntesi.

37
00:02:03,016 --> 00:02:04,866
Aquests fitocroms no només perceben

38
00:02:04,866 --> 00:02:07,006
la quantitat de llum que rep la planta,

39
00:02:07,006 --> 00:02:09,382
sinó que també detecten
lleugeres diferències

40
00:02:09,382 --> 00:02:13,559
en la distribució de longituds d'ona
que capta la planta.

41
00:02:13,559 --> 00:02:15,638
Amb aquesta sensibilitat tan afinada,

42
00:02:15,638 --> 00:02:18,030
els fitocroms fan possible que
la planta esbrini

43
00:02:18,030 --> 00:02:21,813
l'hora, o la diferència
entre migdia i vespre,

44
00:02:21,813 --> 00:02:25,701
i el lloc, si es troba
a ple sol o a l'ombra,

45
00:02:25,701 --> 00:02:30,693
i permeten que adapti
les reaccions químiques al medi.

46
00:02:30,693 --> 00:02:33,086
És així per a les més matineres.

47
00:02:33,086 --> 00:02:37,203
Unes quantes hores abans de l'alba,
una planta típica ja està activa,

48
00:02:37,203 --> 00:02:41,782
creant plantilles d'àcid ribonucleic (ARN)
per a la maquinària fotosintètica.

49
00:02:41,782 --> 00:02:44,494
Quan els fitocroms
detecten l'augment de llum solar,

50
00:02:44,494 --> 00:02:47,248
la planta prepara
les molècules que la capten

51
00:02:47,248 --> 00:02:51,498
per tal de fer la fotosíntesi
i créixer durant el matí.

52
00:02:51,498 --> 00:02:53,579
Un cop feta la collita de llum matinal,

53
00:02:53,579 --> 00:02:57,370
les plantes passen la resta del dia
construïnt llargues cadenes energètiques

54
00:02:57,370 --> 00:03:01,154
en forma de polímers de glucosa,
com el midó.

55
00:03:01,154 --> 00:03:03,695
El sol es pon
i el treball de dia s'ha acabat,

56
00:03:03,695 --> 00:03:07,220
però la planta no reposa de nit.

57
00:03:07,220 --> 00:03:09,121
Quan no hi ha llum,

58
00:03:09,121 --> 00:03:10,956
metabolitza i creix,

59
00:03:10,956 --> 00:03:15,413
descomposant el midó
de la collita d'energia del dia.

60
00:03:15,413 --> 00:03:17,780
Moltes plantes també tenen
un ritme estacional.

61
00:03:17,780 --> 00:03:20,336
Quan la primavera fon el gel hivernal

62
00:03:20,336 --> 00:03:24,014
els fitocroms perceben l'allargament
del dia i la llum més intensa,

63
00:03:24,014 --> 00:03:28,174
i un mecanisme encara desconegut
detecta el canvi de temperatura.

64
00:03:28,174 --> 00:03:31,315
Aquests sistemes transmeten
les notícies per tota la planta

65
00:03:31,315 --> 00:03:33,318
i fan que floreixi

66
00:03:33,318 --> 00:03:37,576
preparant-se per als pol·linitzadors
que vindran amb el clima més càlid.

67
00:03:37,576 --> 00:03:41,707
Els ritmes circadiaris
connecten la planta amb el seu medi.

68
00:03:41,707 --> 00:03:45,088
Aquests ritmes venen
de les mateixes plantes.

69
00:03:45,088 --> 00:03:47,294
Cada una té un ritme predeterminat.

70
00:03:47,294 --> 00:03:50,809
Així i tot, aquests rellotges
poden adaptar els seus ritmes

71
00:03:50,809 --> 00:03:53,599
als canvis ambientals i nous estímuls.

72
00:03:53,599 --> 00:03:55,853
En un planeta en canvi constant,

73
00:03:55,853 --> 00:04:00,764
són els ritmes circadiaris que permeten
que la planta segueixi el seu calendari

74
00:04:00,764 --> 00:04:04,154
i mantingui el seu propi ritme.