1 00:00:06,460 --> 00:00:08,411 Al segle XVIII, 2 00:00:08,411 --> 00:00:13,208 el botànic suec Carolus Linnaeus va dissenyar el rellotge floral, 3 00:00:13,208 --> 00:00:16,466 un rellotge fet de plantes amb flors 4 00:00:16,466 --> 00:00:20,207 que s'obrien i es tancaven a hores específiques del dia. 5 00:00:20,207 --> 00:00:25,029 El pla de Linnaeus no era infalible, però partia d'una bona idea. 6 00:00:25,029 --> 00:00:28,903 Les flors poden indicar l'hora, en certa manera. 7 00:00:28,903 --> 00:00:31,312 Els pètals de les campanetes es despleguen 8 00:00:31,312 --> 00:00:33,512 puntuals com un rellotge a primera hora. 9 00:00:33,512 --> 00:00:35,722 Quan un nenúfar blanc es tanca 10 00:00:35,722 --> 00:00:37,742 ens assenyala el capvespre, 11 00:00:37,742 --> 00:00:42,939 i les flors nocturnes només floreixen de nit. 12 00:00:42,939 --> 00:00:46,506 Què dona a les plantes aquest sentit innat del temps? 13 00:00:46,506 --> 00:00:48,413 I no només el tenen les plantes. 14 00:00:48,413 --> 00:00:50,059 Molts organismes a la Terra 15 00:00:50,059 --> 00:00:52,189 semblen ser intrínsecament conscients 16 00:00:52,189 --> 00:00:54,993 de quina hora és durant el cicle diürn. 17 00:00:54,993 --> 00:00:57,215 Es deu als ritmes circadiaris, 18 00:00:57,215 --> 00:01:02,175 els rellotges interns que fan tic-tac dins de molts éssers vius. 19 00:01:02,175 --> 00:01:06,750 Aquests rellotges biològics permeten fer un seguiment del temps, 20 00:01:06,750 --> 00:01:10,754 i captar pistes ambientals que els ajuden a adaptar-se. 21 00:01:10,754 --> 00:01:14,230 Això és important, ja que la rotació i translació del planeta 22 00:01:14,230 --> 00:01:17,257 ens mantenen en un estat de canvi constant 23 00:01:17,257 --> 00:01:20,671 tot i que segueix un model repetitiu i predictible. 24 00:01:20,671 --> 00:01:23,708 Els ritmes circadiaris incorporen pistes 25 00:01:23,708 --> 00:01:27,505 que regulen els estats de son i vigília d'un organisme, 26 00:01:27,505 --> 00:01:30,031 i quan dur a terme certes activitats. 27 00:01:30,031 --> 00:01:32,471 Per a les plantes, la llum i la temperatura 28 00:01:32,471 --> 00:01:34,561 són estímuls que desencadenen reaccions 29 00:01:34,561 --> 00:01:37,259 que es desenvolupen a nivell molecular. 30 00:01:37,259 --> 00:01:41,811 Les cèl·lules de tiges, fulles i flors contenen fitocroms, 31 00:01:41,811 --> 00:01:44,709 unes molècules diminutes que detecten la llum. 32 00:01:44,709 --> 00:01:49,613 Quan això ocorre, els fitocroms inicien una cadena de reaccions químiques, 33 00:01:49,613 --> 00:01:53,490 que duen el missatge als nuclis cel·lulars. 34 00:01:53,490 --> 00:01:57,496 Allà, els factors de transcripció inicien la síntesi de les proteïnes 35 00:01:57,496 --> 00:02:01,036 necessàries en els processos regulats per la llum ambient, 36 00:02:01,036 --> 00:02:03,016 com la fotosíntesi. 37 00:02:03,016 --> 00:02:04,866 Aquests fitocroms no només perceben 38 00:02:04,866 --> 00:02:07,006 la quantitat de llum que rep la planta, 39 00:02:07,006 --> 00:02:09,382 sinó que també detecten lleugeres diferències 40 00:02:09,382 --> 00:02:13,559 en la distribució de longituds d'ona que capta la planta. 41 00:02:13,559 --> 00:02:15,638 Amb aquesta sensibilitat tan afinada, 42 00:02:15,638 --> 00:02:18,030 els fitocroms fan possible que la planta esbrini 43 00:02:18,030 --> 00:02:21,813 l'hora, o la diferència entre migdia i vespre, 44 00:02:21,813 --> 00:02:25,701 i el lloc, si es troba a ple sol o a l'ombra, 45 00:02:25,701 --> 00:02:30,693 i permeten que adapti les reaccions químiques al medi. 46 00:02:30,693 --> 00:02:33,086 És així per a les més matineres. 47 00:02:33,086 --> 00:02:37,203 Unes quantes hores abans de l'alba, una planta típica ja està activa, 48 00:02:37,203 --> 00:02:41,782 creant plantilles d'àcid ribonucleic (ARN) per a la maquinària fotosintètica. 49 00:02:41,782 --> 00:02:44,494 Quan els fitocroms detecten l'augment de llum solar, 50 00:02:44,494 --> 00:02:47,248 la planta prepara les molècules que la capten 51 00:02:47,248 --> 00:02:51,498 per tal de fer la fotosíntesi i créixer durant el matí. 52 00:02:51,498 --> 00:02:53,579 Un cop feta la collita de llum matinal, 53 00:02:53,579 --> 00:02:57,370 les plantes passen la resta del dia construïnt llargues cadenes energètiques 54 00:02:57,370 --> 00:03:01,154 en forma de polímers de glucosa, com el midó. 55 00:03:01,154 --> 00:03:03,695 El sol es pon i el treball de dia s'ha acabat, 56 00:03:03,695 --> 00:03:07,220 però la planta no reposa de nit. 57 00:03:07,220 --> 00:03:09,121 Quan no hi ha llum, 58 00:03:09,121 --> 00:03:10,956 metabolitza i creix, 59 00:03:10,956 --> 00:03:15,413 descomposant el midó de la collita d'energia del dia. 60 00:03:15,413 --> 00:03:17,780 Moltes plantes també tenen un ritme estacional. 61 00:03:17,780 --> 00:03:20,336 Quan la primavera fon el gel hivernal 62 00:03:20,336 --> 00:03:24,014 els fitocroms perceben l'allargament del dia i la llum més intensa, 63 00:03:24,014 --> 00:03:28,174 i un mecanisme encara desconegut detecta el canvi de temperatura. 64 00:03:28,174 --> 00:03:31,315 Aquests sistemes transmeten les notícies per tota la planta 65 00:03:31,315 --> 00:03:33,318 i fan que floreixi 66 00:03:33,318 --> 00:03:37,576 preparant-se per als pol·linitzadors que vindran amb el clima més càlid. 67 00:03:37,576 --> 00:03:41,707 Els ritmes circadiaris connecten la planta amb el seu medi. 68 00:03:41,707 --> 00:03:45,088 Aquests ritmes venen de les mateixes plantes. 69 00:03:45,088 --> 00:03:47,294 Cada una té un ritme predeterminat. 70 00:03:47,294 --> 00:03:50,809 Així i tot, aquests rellotges poden adaptar els seus ritmes 71 00:03:50,809 --> 00:03:53,599 als canvis ambientals i nous estímuls. 72 00:03:53,599 --> 00:03:55,853 En un planeta en canvi constant, 73 00:03:55,853 --> 00:04:00,764 són els ritmes circadiaris que permeten que la planta segueixi el seu calendari 74 00:04:00,764 --> 00:04:04,154 i mantingui el seu propi ritme.