WEBVTT

00:00:06.460 --> 00:00:08.411
Al segle XVIII,

00:00:08.411 --> 00:00:13.208
el botànic suec Carolus Linnaeus
va dissenyar el rellotge floral,

00:00:13.208 --> 00:00:16.466
un rellotge fet de plantes amb flors

00:00:16.466 --> 00:00:20.207
que s'obrien i es tancaven
a hores específiques del dia.

00:00:20.207 --> 00:00:25.029
El pla de Linnaeus no era infalible,
però partia d'una bona idea.

00:00:25.029 --> 00:00:28.903
Les flors poden indicar l'hora,
en certa manera.

00:00:28.903 --> 00:00:31.312
Els pètals de les campanetes es despleguen

00:00:31.312 --> 00:00:33.512
puntuals com un rellotge a primera hora.

00:00:33.512 --> 00:00:35.722
Quan un nenúfar blanc es tanca

00:00:35.722 --> 00:00:37.742
ens assenyala el capvespre,

00:00:37.742 --> 00:00:42.939
i les flors nocturnes 
només floreixen de nit.

00:00:42.939 --> 00:00:46.506
Què dona a les plantes
aquest sentit innat del temps?

00:00:46.506 --> 00:00:48.413
I no només el tenen les plantes.

00:00:48.413 --> 00:00:50.059
Molts organismes a la Terra

00:00:50.059 --> 00:00:52.189
semblen ser intrínsecament conscients

00:00:52.189 --> 00:00:54.993
de quina hora és durant el cicle diürn.

00:00:54.993 --> 00:00:57.215
Es deu als ritmes circadiaris,

00:00:57.215 --> 00:01:02.175
els rellotges interns que fan tic-tac
dins de molts éssers vius.

00:01:02.175 --> 00:01:06.750
Aquests rellotges biològics permeten
fer un seguiment del temps,

00:01:06.750 --> 00:01:10.754
i captar pistes ambientals
que els ajuden a adaptar-se.

00:01:10.754 --> 00:01:14.230
Això és important, ja que
la rotació i translació del planeta

00:01:14.230 --> 00:01:17.257
ens mantenen en un estat de canvi constant

00:01:17.257 --> 00:01:20.671
tot i que segueix un model
repetitiu i predictible.

00:01:20.671 --> 00:01:23.708
Els ritmes circadiaris incorporen pistes

00:01:23.708 --> 00:01:27.505
que regulen els estats de son i vigília
d'un organisme,

00:01:27.505 --> 00:01:30.031
i quan dur a terme certes activitats.

00:01:30.031 --> 00:01:32.471
Per a les plantes,
la llum i la temperatura

00:01:32.471 --> 00:01:34.561
són estímuls que desencadenen reaccions

00:01:34.561 --> 00:01:37.259
que es desenvolupen a nivell molecular.

00:01:37.259 --> 00:01:41.811
Les cèl·lules de tiges, fulles i flors
contenen fitocroms,

00:01:41.811 --> 00:01:44.709
unes molècules diminutes
que detecten la llum.

00:01:44.709 --> 00:01:49.613
Quan això ocorre, els fitocroms
inicien una cadena de reaccions químiques,

00:01:49.613 --> 00:01:53.490
que duen el missatge
als nuclis cel·lulars.

00:01:53.490 --> 00:01:57.496
Allà, els factors de transcripció
inicien la síntesi de les proteïnes

00:01:57.496 --> 00:02:01.036
necessàries en els processos
regulats per la llum ambient,

00:02:01.036 --> 00:02:03.016
com la fotosíntesi.

00:02:03.016 --> 00:02:04.866
Aquests fitocroms no només perceben

00:02:04.866 --> 00:02:07.006
la quantitat de llum que rep la planta,

00:02:07.006 --> 00:02:09.382
sinó que també detecten
lleugeres diferències

00:02:09.382 --> 00:02:13.559
en la distribució de longituds d'ona
que capta la planta.

00:02:13.559 --> 00:02:15.638
Amb aquesta sensibilitat tan afinada,

00:02:15.638 --> 00:02:18.030
els fitocroms fan possible que
la planta esbrini

00:02:18.030 --> 00:02:21.813
l'hora, o la diferència
entre migdia i vespre,

00:02:21.813 --> 00:02:25.701
i el lloc, si es troba
a ple sol o a l'ombra,

00:02:25.701 --> 00:02:30.693
i permeten que adapti
les reaccions químiques al medi.

00:02:30.693 --> 00:02:33.086
És així per a les més matineres.

00:02:33.086 --> 00:02:37.203
Unes quantes hores abans de l'alba,
una planta típica ja està activa,

00:02:37.203 --> 00:02:41.782
creant plantilles d'àcid ribonucleic (ARN)
per a la maquinària fotosintètica.

00:02:41.782 --> 00:02:44.494
Quan els fitocroms
detecten l'augment de llum solar,

00:02:44.494 --> 00:02:47.248
la planta prepara
les molècules que la capten

00:02:47.248 --> 00:02:51.498
per tal de fer la fotosíntesi
i créixer durant el matí.

00:02:51.498 --> 00:02:53.579
Un cop feta la collita de llum matinal,

00:02:53.579 --> 00:02:57.370
les plantes passen la resta del dia
construïnt llargues cadenes energètiques

00:02:57.370 --> 00:03:01.154
en forma de polímers de glucosa,
com el midó.

00:03:01.154 --> 00:03:03.695
El sol es pon
i el treball de dia s'ha acabat,

00:03:03.695 --> 00:03:07.220
però la planta no reposa de nit.

00:03:07.220 --> 00:03:09.121
Quan no hi ha llum,

00:03:09.121 --> 00:03:10.956
metabolitza i creix,

00:03:10.956 --> 00:03:15.413
descomposant el midó
de la collita d'energia del dia.

00:03:15.413 --> 00:03:17.780
Moltes plantes també tenen
un ritme estacional.

00:03:17.780 --> 00:03:20.336
Quan la primavera fon el gel hivernal

00:03:20.336 --> 00:03:24.014
els fitocroms perceben l'allargament
del dia i la llum més intensa,

00:03:24.014 --> 00:03:28.174
i un mecanisme encara desconegut
detecta el canvi de temperatura.

00:03:28.174 --> 00:03:31.315
Aquests sistemes transmeten
les notícies per tota la planta

00:03:31.315 --> 00:03:33.318
i fan que floreixi

00:03:33.318 --> 00:03:37.576
preparant-se per als pol·linitzadors
que vindran amb el clima més càlid.

00:03:37.576 --> 00:03:41.707
Els ritmes circadiaris
connecten la planta amb el seu medi.

00:03:41.707 --> 00:03:45.088
Aquests ritmes venen
de les mateixes plantes.

00:03:45.088 --> 00:03:47.294
Cada una té un ritme predeterminat.

00:03:47.294 --> 00:03:50.809
Així i tot, aquests rellotges
poden adaptar els seus ritmes

00:03:50.809 --> 00:03:53.599
als canvis ambientals i nous estímuls.

00:03:53.599 --> 00:03:55.853
En un planeta en canvi constant,

00:03:55.853 --> 00:04:00.764
són els ritmes circadiaris que permeten
que la planta segueixi el seu calendari

00:04:00.764 --> 00:04:04.154
i mantingui el seu propi ritme.