Ninca Dølvik Brochmann: Vam crèixer pensant que l'himen és una prova de virginitat. Però resulta que estàvem equivocades. El que vam descobrir és que les històries populars que ens contaven sobre la virginitat femenina es basen en dos mites anatòmics. Les comunitats de metges coneixen la veritat des de fa 100 anys, tot i que d'alguna manera aquests mites continúen fent la vida difícil a les dones d'arreu del món. Ellen Støkken Dahl: El primer mite és la sang. Se'ns diu que l'himen es trenca i sagna la primera vegada que una dona té sexe vaginal. Dit d'altra manera, si no hi ha sang als llençols després de l'acte, simplement la dona no era verge. El segon mite és una conseqüència lógica de la primera. Com que es creu que l'himen es trenca i sagna, la gent també pensa que finalment desapareix o que cambia dràsticamet durant la primera relació sexual. Si això fos veritat, seria molt fàcil esbrinar si una dona és verge o no observant-li els genitals, fent la prova de la virginitat. NDB: Aquests són els dos mites: les verges sagnen, i els himens es perden per sempre. Potser això sembli que no va amb vosaltres. Per què us haurieu d'interessar per una petita i obscura arruga en el cos d'una dona? Però la veritat és, que tot això és molt més que un desconeixement anatòmic. Els mites sobre l'himen han perdurat al llarg dels anys perquè tenen un significat cultural. S'han utilitzat com una eina poderosa en un intent de dominar la sexualitat de les dones en gairebé totes les cultures, religions i dècades històriques. Encara no es creu a les dones, són avergonyides, maltractades, i, en el pitjor dels casos, sotmeses a crims d'honor si no sagnen en la seva primera nit de boda. Altres dones són obligades a fer-se proves de virginitat humiliants, només per aconseguir un treball, per salvar la seva reputació o per casar-se. ESD: Com a Indonèsia, on les dones són examinades sistemàticament per entrar al servei militar. El 2011 després de les revoltes d'Egipte, els militars van obligar un grup de dones manifestants a fer-se la prova de la virginiat. A Oslo, els metges examinen els himens de les nenes joves per tranquilitzar els pares que les seves filles no estàn malmeses. I per desgràcia, la llista segueix. Les dones tenen tanta por de no estar a l'alçada dels mites sobre l'himen que decideixen usar diferents solucions ràpides de virginitat que les facin sagnar. Això podria una cirurgia plàstica, coneguda com a ''revirginació'', o potets de sang abocats als llençols després del sexe, o himens falsos comprats en línia, complets amb sang artificial i una promesa de ''dir adeu al teu profund i obscur secret''. NDB: Dient a les noies que no es pot amagar cap secret, que el seu cos sigui com sigui les revelarà, les omple de por. Les noies temen malmetre's, fent esport, jugant, usant un tampò o per l'activitat sexual. Hem limitat les seves oportunitats i les seves llibertats. És hora d'acabar amb el frau de la virginitat. És hora de trencar els mites sobre l'himen d'una vegada per sempre. ESD: Som estudiants de medicina educadores sexuals i autores del llibre ''The Wonder Down Under''. (Rialles) És un llibre famós sobre els genitals de la dona. En la nostra experiència la gent sembla creure que l'himen és com un precinte que protegeix l'entrada de la vagina. A Noruega, fins i tot es diu ''la membrana verge''. I aquesta imatge representa quelcom fràgil, quelcom fàcilment destructible, quelcom que es pot atravessar, potser com si fos paper de regal. Potser heu pensat per què hem portat un hula hoop a l'escenari. Us ho mostrem. (Rialles) És ben difícil d'amagar que alguna cosa li ha passat a aquest cèrcol, no? És diferent abans i després de trencar-lo. El precinte s'ha trencat, i a menys que canviem el plàstic, no tornarà al seu estat original. Així, si vulguéssim fer la prova de la virginat al cèrcol, aquí i ara, doncs, seria molt fàcil. És fàcil d'entendre que el cèrcol mai més serà verge. (Rialles) NDB: Però l'himen no és com un trosset de plàstic amb el que embolicar el menjar, ni un precinte. De fet... és més semblant a això-- a una goma de cabell o una goma elàstica. L'himen és una vora de teixit en l'obertura externa de la vagina. Normalment té forma de donut o de mitja lluna amb un forat central allargat. Però varia molt, i a vegades els hímens tenen voreres poden tenir més d'un forat, o poden formar-se de lòbuls. Els himens varien d'aspecte de manera natural, i això és el que dificulta una prova de virginitat. ESD: Ara que sabem una mica més sobre l'anatomia de l'himen, és hora de retornar als nostres mites: verges que sagnen, hímens que es perden per sempre. Però en realitat l'himen no es trenca. L'himen és com una gometa elàstica tan en la funció com en la forma. I es pot estirar una goma, oi que si? (Rialles) També es pot estirar un himen. De fet, és molt elàstic. I per a moltes dones, l'himen será suficientment elàstic perquè en la relació sexual no es faci malbé. En altres dones, l'himen es trenca una mica per deixar entrar el penis, però això no el fa desaparèixer. Però pot tenir un aspecte diferent al d'abans. Com és evident, no es pot examinar l'himen per fer proves de virginitat. Aquest fet fou descobert fa 100 anys, el 1906 per la doctora noruega Marie Jeancet. Examinà a una educadora sexual de mitjana edat i conclogué que els seus genitals semblaven als d'una adolescent verge. Però té sentit, no? Perquè si el seu himen mai havia patit mentre tenia sexe, aleshores què esperàvem veure? ESD: Des que sabem que els hímens tenen tota mena de formes és molt difícil saber si un bony o un plec és degut a una lesió anterior o es tracta només d'una variant anatòmica. L'absurditat de les proves de virginitat es reflexa en un estudi realitzat a 36 adolescents embarassades. Quan els doctors examinaren els hímens, només hi trobaren signes evidents de penetració en 2 de les 36 noies. A menys que creieu en 34 neixements verges, (Rialles) tots hem d'estar d'acord en que el nostre segon mite ha rebut un cop vital. Simplement no es pot mirar entre les cames d'una dona i llegir la seva història sexual. NDB: Com molts mites, els mites sobre l'himen són mentida. No hi ha un precinte verge que desapareix màgicament després del sexe, i la mitat de les dones verges poden tenir sexe sense sagnar. Tant de bo poguéssim dir que si ens desféssim d'aquests mites tot aniria bé, que el remordiment, el dolor i els crims d'honor desapareixarien. Però està clar que no és tan simple. L'opressió sexual de les dones radica més enllà d'un simple desconeixement anatòmic sobre les característiques de l'himen. És una qüestió cultural i religiosa del control de la sexualitat de les dones. I això és molt més difícil de canviar. Però ho hem d'intentar. ESD: Com a metgesses professionals aquesta és la nostra feina. Volem que cada noia, pare i futur marit sàpiga què és l'himen i com funciona. Volem que sàpiguen que l'himen no es pot emprar com a prova de viriginitat. I d'aquesta manera podem desfer-nos d'una de les eines més poderoses utilitzada per controlar a les dones joves d'avui. Després de dir-vos això, potser us pregunteu quina és l'alternativa, si no podem fer servir l'himen com a prova de la virginitat d'una dona, doncs que fem servir? Optem per no usar res. (Aclamacions) Si vosaltres... (Aplaudiments) Si realment voleu saber si una dona és verge o no, li pregunteu. (Rialles) Però com respondre a la pregunta és decisió seva. Gràcies. (Aplaudiments)