Molta gent sap què és l'autisme. Per exemple, alguns pensen que els autistes són homes de pell clara que parlen d'un mateix tema en un to monòton i constant sense parar. Altres pensen que els autistes no diferencien entre bé i mal eviten cridar l'atenció i, normalment, diuen la cosa equivocada en el moment equivocat Alguns pensen que els autistes no saben com relacionar-se i manquen d'humor i empatia. Bé, si estàs d'acord amb allò que acabe de dir, Lamente dir-te que no tens una idea correcta sobre l'autisme. Què com ho sé? Doncs perquè tinc autisme. Jo també m'obsesione amb l'electrònica, per exemple, i amb el transport públic però això no em defineix. Cadascú som diferents i únics a la nostra manera. Tanmateix, no hi ha molta informació sobre com és la vida d'una persona autista realment. Per això, la gent es basa en estereotips. I també els veiem als mitjans de comunicació. Els estereotips més comuns que apareixen als mitjans són no saber relacionar-se socialment, la falta d'empatia i ésser un super geni. Però la falta d'informació sobre l'autisme tampoc no acaba aquí. Sabieu què hi ha gent que intenta trobar una cura per l'autisme? Això és perquè ho veuen com una cosa negativa, com una malaltia. Molta gent ja contradiu aquesta idea i, per a nosaltres, l'autisme no és cap malaltia. És simplement una manera diferent de pensar i de veure el món. El nostre cervell funciona diferent. És com comparar una Xbox i una PlayStation. Les dues són consoles capaces programades de manera diferent. Si fiques un joc de Xbox en una PlayStation no funcionarà perquè la PlayStation es comunica diferent. Quan em veig al mirall, veig a una persona que pensa diferent. Ah! I també veig uns cabells bonics. (Rialles) (Aplaudiments) Però la pregunta és, estic malalt sols per pensar diferent? El gran problema dels autistes avui dia és que el món no està construït per a nosaltres. Hi ha moltes maneres què ens angoixem. Per exemple, alló que a mi més m'angoixa és el soroll, això vol dir que mai pose la música alta ni sóc un gran fan de les festes amb molta gent. Tanmateix, altra gent en l'espectre pot sentir-se angoixada amb les llums lluents o les olors fortes o les textures apegaloses. Tots aquestos tenen el potencial de crear ansietat. Penseu en les trobades que heu tingut últimament. Hi havia música alta? Hi havia llums lluents? Hi havia olors de diferents menjars tots alhora? La gent parlava al mateix temps? Potser, aquestes coses no us molesten gaire però per una persona amb autisme poden ésser prou angoixadores. Per això, en aquestes situacions, fem una cosa denominada "autoestimulació", que consisteix en un moviment o so repetitiu o qualsevol altre tic que pot semblar normal o no. Alguns aletegen els braços o fan un soroll, fan voltes sobre ells mateixos... Bé, és una forma d'evadir-se. De vegades necessitem l'autoestimulació. Tanmateix, es veu malament i ens sentim obligats a amagar-ho. Quan amaguem els nostres trets autistes se'n diu "emmascarar". Alguns són millors que altres emmascarant. Jo ho faig tan bé que de vegades la gent no sap que sóc autista fins que faig la gran revelació. (Rialles) Però, al cap i a la fi, és molt estressant. Fins i tot, fer els deures a la vesprada és esgotador. Alguns pensen que, per la nostra capacitat d'emmascarar, hi ha cura per l'autisme. Tanmateix, el que realment pasa és que ens avergonyim de mostrar com som realment. Un altre estereotip associat amb l'autisme és que ens manca empatia. I tampoc no és veritat. Jo en tinc molta d'empatia. El que passa és que no sóc bo mostrant-la. Sempre que un amic intenta contar-me qualsevol problema que té, normalment no sé com expressar la meua resposta. Per això, no mostre tanta empatia com el meus amics no autistes. Expressar les emocions, encara que siga poc, em costa. Em resulta molt difícil perquè, per dins, estic sentint cada emoció. Encara que, obviament, no puc expressar-les d'una manera normal. Per exemple, la felicitat jo l'expressaria explosivament amb aplaudiments i cridant "wuuuuuuh". (Rialles) Potser vosaltres només somriurieu. (Rialles) Ja siga rebre un regal d'aniversari o escoltar una història tràgica al telediari, no puc expressar la meua reacció sense explotar. Així que, si vull parèixer normal, he d'emmascarar-la. Els meus sentiments són il·limitats, però la meua ment només em deixa expressar extrems, tot o res. Per tant... no sóc molt bo amb les emocions, i em comunique de manera diferent, per això, em varen diagnosticar trastorn de l'espectre autista. Esta diagnosi m'ajuda, i a la meua família i amics també, a comprendre com funciona la meua ment. Aproximadament, al món 1% de la població és diagnosticada amb el trastorn de l'espectre autista. I les xifres augmenten. Tanmateix, encara som una gran minoria. I encara hi ha molta gent que no ens veu com iguals a la resta del món. Aquesta és la meua família. I, en la meua família, hi ha una altra persona amb autisme. La meua mare. Sí, les dones adultes també poden ésser autistes. El meu pare i germà no són autistes. De vegades és difícil comunicar-nos els uns amb els altres. Tanmateix, de vegades, dic coses com: "Ah, l'estació Union Station de Toronto, veritat?" creient que puc ajudar-los a recordar alguns aspectes. Quan no saben allò que vull dir, he d'explicar-me millor. De vegades, hem de dir les coses de diferent manera per a què tots ho entenguen. Malgrat tot açò, ens estimem i respectem tots com iguals. Al seu llibre "NeuroTribes", Steve Silberman defen que l'autisme i altres condicions mentals haurien de concrebre's com naturalment humanes, com una part de l'espectre humà i no com defectes. Cosa amb què jo estic completament d'acord. Si l'autisme fos vist com una part natural de l'espectre humà, el món podria dissenyar-se per a funcionar millor per a la gent autista. No tinc vergonya del meu autisme. Potser, no pense com tu ni em comporte com tu, però sóc humà i no tinc cap malaltia. Moltes gràcies. (Aplaudiments)