Prop d'un forat negre, l'espai i el temps es comporten de manera ben estranya, doncs els forats negres són probablement, un dels llocs més violents de l'univers. Aquest riu ens mostra una analogia sobre el que els passa a l'espai i al temps, a mesura que ens acostem al forat negre. Ara, a la part superior del riu, l'aigua flueix lentament. Imaginem que fluiex a una velocitat de 3 km/h, i que jo puc nadar a una velocitat de 4km/h; el que vol dir que jo puc nadar més ràpid i podria escapar-ne fàcilment. Però a mesura que avances més i més avall del riu, directe cap a la cascada, el riu va augmentant cada vegada més la seva velocitat. Imaginem que decideixo saltar al riu just des d'aquí, al marge de la cascada. L'aigua flueix molt més ràpid del que jo puc nedar. Així que, tant se val el que fes i les forces amb les que ho intentés, perquè no seria capaç de tornar nedant cap a la part superior, altra vegada. Seria arrossegat cap al marge de la cascada i desapareixeria entre les aigües. Bé, això seria similar al que passaria en un forat negre, ja que l'espai es mou cada vegada més de pressa, a mesura que ens apropem al forat. L'espai en el que em trobo seria literalment arrossegat cap al domini del forat negre. I després, arrivats a una regió molt especial, denominada l'horitzó d'esdeveniments, l'espai es mou a la velocitat de la llum, directe cap al forat negre. La llum mateixa, que viatja a 300.000km per segon, no seria prou ràpida com per poder escapar del flux, de manera que quedaria submergida dins del forat. Passat l'horitzó d'esdeveniments, i ja dins del forat, si tinguessis els peus per davant de la resta del cos, aquests s'accelerarien més de pressa que el cap, de tal manera que t'aniries estirant fins a quedar-te literalment com un espagueti. Ara, una vegada al centre del forat la nostra compresió de les lleis de la física es desmunten. La millor teoria sobre l'espai i el temps és la teoria de la relativitat general d'Einstein, la qual diu que l'espai i el temps esdevenen infinitament corbs, de manera que el centre del forat esdevé infinitament dens. Aquest espai és anomenat "singularitat", i és el punt on la nostra comprensió de l'univers arriba al seu límit.