"Sense lluita, no hi ha progrés".
"Els qui professen la llibertat,
però desvaloren l'agitació,
volen collir
sense llaurar la terra".
"Ells volen plutja sense llamps ni trons".
"Ells volen l'oceà
sense l'imponent rugit de les seves aigües".
Frederick Douglass, 4 d'agost de 1857.
[Abigail DeVille: "Light of Freedom"]
[Madison Square Park]
Inicialment, vaig trobar
la cita de Frederick Douglass,
i açò era només jo
pensant en una manera de
contextualitzar el que
va succeir aquest estiu.
Crec que van ser les imatges
que va descriure.
No vaig deixar de pensar
en les ones ondulades,
i en les onades de gent
que es van unir, braç a braç,
i van protestar davant,
probablement, la mort,
durant aquesta pandèmia,
per a lluitar pel que aquesta nació
en realitat fingeix
haver estat fundada.
És una conmemoració de les protestes
i el moviment Black Lives Matter
i de les vides negres
en aquest continent per 400 anys.
Mentre col·locava el braços,
pensava en les maneres en què
tot podia haver estat tan diferent,
en les oportunitats i moments
que es van perdre,
cíclicament, en la història de Nova York
i de la nació completament:
oportunitats per a progressar
o oportunitats que tinguessin
igualtat de condicions.
Vaig tenir una mestra de cuart grau
realment increïble,
el seu nom era Sra. Hammond.
Ella era espectacular.
Va fer que la història
cobri vida de veritat.
Va reproduir el discurs "Tinc un Somni"
de Martin Luther King en vinil per a tots
i no es va sentir ni una mosca a l'aula.
Record subjetar la mà de la meva millor amiga
baix de la taula tot el temps
en estar tan commoguda
per les seves paraules
i pel poder de les seves paraules.
Ella va plantar una llavor,
certament,
per a pensar com tots
som participants en la història.
En veure fotos de la mà de l'Estàtua
de la Llibertat amb la torxa al parc,
vaig pensar: "Puc deixar de buscar".
"És això."
"És tot en el que estic pensant..."
...tot del que vull parlar"
La torxa i la mà
de l'Estàtua de la Llibertat
van estar en aquest parc
durant sis anys, de 1876 a 1882
mentre intentaven
recaptar fons per al pedestal
per a l'Estàtua de la Llibertat.
M'encanten les bastides.
Són omnipresents ací a Nova York.
Les coses sempre
es construïxen i es derroquen.
Aquesta idèa de la llibertat
està en contínua construcció...
...i reconstrucció...
...de generació a generació.
Penso que les campanes
són un altre símbol de llibertat,
però al estar en estar engabiades
dins d'aquesta torxa,
no poden emetre cap so.
Això també és el combustible de la torxa,
sent el foc blau el més calent que hi ha.
La societat va intentar separar-nos
o definir-nos pels nostres cossos...
...per on vivim...
...o per classe socioeconòmica, educació, tot.
Però després,
podem unir-nos col·lectivament
i reclamar una cosa diferent.
Crec que fer que això funcioni,
va ser com una oració o una
esperança, en certa manera,
...per alguna cosa per al futur...
...per a portar noms del pasat al present.
I després, per a continuar en el futur,
pasar el comandament
i honrar la col·lectivitat.