Mai oblidaré el que vaig sentir quan
vaig veure el mar
i vaig pujar al vaixell
per primera vegada.
Per a aquella nena de 4 anys
es va convertir en un sentiment de
llibertat magnífic.
Vaig sentir, ja de tan jove,
que algun dia m'encantaria
donar la volta al món.
El febrer de 2005, l'Ellen va establir
un nou rècord
de donar la volta al món
en solitari.
Quan embarques en un viatge així,
t'emportes tot el que necessites
per sobreviure.
El que t'emportes és
tot el que tens.
Has de racionar el que tens
fins a l'última gota de fuel,
l'últim paquet de menjar.
És absolutament essencial,
o mai ho aconseguirás.
I de sobte em vaig adonar,
"Quina diferència hi ha amb el món?"
Els recursos són finits,
disponibles una sol cop
a la història de la humanitat.
Metalls, plàstics, fertilitzants.
Estem extraient tot això del sòl,
esgotant-ho..
Com pot rutllar això a la llarga?
Ha d'haver una altra manera
de fer servir aquests recursos
sense esgotar-los.
Aquesta era la pregunta
que tenia al cap
i em va costar molt de temps
arribar a la conclusió que
existeix una economia diferent,
existeix una altra manera
de fer servir aquests materials.
Es tracta de l'economia circular.
L'economia actual funciona
de manera molt extractiva.
És lineal.
Extraiem una cosa del terra,
li donem un ús,
i al final de la vida d'aquest producte,
el llencem.
Per molt eficient que siguis
amb els materials
que aportes al sistema,
inclús si fas aquest producte
utilitzant menys energia
i menys materials,
al final sempre s'esgotarà.
Si ho capgires i analitzes
un model circular,
on dissenyes un producte
extraient el material del sòl,
o material reciclat, si és possible,
i convertint-ho en el producte,
però dissenyes el producte
de manera que es pugui recuperar
tot el material original.
Elimines residus i contaminació.
Per què crear-ne
en un món de recursos limitats?
Es tracta del disseny de sortida.
Avui dia, si compres una rentadora,
pagues un impost al comprar-la,
els materials que la formen són teus,
i quan s'espatlla,
com farà inevitablement,
tornes a pagar un impost,
el de deixalles.
En un sistema circular,
tot això canvia.
La rentadora no es teva,
pagues per rentat.
L'encarregat de cuidar-la seria
el fabricant de la màquina,
i s'asseguraria
que una vegada la rentadora
ja no serveix,
se l'emporten,
ells saben de què està feta,
i recuperen tots els materials.
Així funciona
un sistema de disseny circular.
Hem estudiat a fons les xifres
darrere d'aquest model,
els aspectes econòmics,
i resulta molt més barat.
Són 12 US cèntims,
contra 27 US cèntims per bugada
per usar aquesta màquina circular.
Viuríem en un sistema que funciona.
No produiríem deixalles.
Tindríem millor servei.
Millor accés a la tecnologia.
Pels estudis que hem fet.
com que els fabricants han
de comprar els materials
i vendre'ls després,
aconseguiríem un millor preu
perquè s'assegurarien
que el flux de materials
torna de nou al sistema.
Sóc molt optimista,
perquè una vegada veus les xifres,
veus els aspectes econòmics darrere,
té sentit canviar a un sistema circular.
Una economia circular te més valor
que una economia lineal.
És cert que existeix un cost
en canviar a un sistema alternatiu,
però potser us heu de fer
la següent pregunta:
Té algun algun risc el lineal?
Perquè a mi em sembla que
està clar.
Hi ha un risc molt important.
Simplement no pot ser el futur,
basant-nos purament en economia.
Així que a què dediqueu el temps?
En què us esforceu?
Esbrinem tots com funciona
el sistema circular
i intentem donar-li la millor
imatge que puguem
Subtitulat per Helena Martinez Pijuan
Revisat per Josep M. Agustí.