Mai oblidaré el que vaig sentir quan vaig veure el mar i vaig pujar al vaixell per primera vegada. Per a aquella nena de 4 anys es va convertir en un sentiment de llibertat magnífic. Vaig sentir, ja de tan jove, que algun dia m'encantaria donar la volta al món. El febrer de 2005, l'Ellen va establir un nou rècord de donar la volta al món en solitari. Quan embarques en un viatge així, t'emportes tot el que necessites per sobreviure. El que t'emportes és tot el que tens. Has de racionar el que tens fins a l'última gota de fuel, l'últim paquet de menjar. És absolutament essencial, o mai ho aconseguirás. I de sobte em vaig adonar, "Quina diferència hi ha amb el món?" Els recursos són finits, disponibles una sol cop a la història de la humanitat. Metalls, plàstics, fertilitzants. Estem extraient tot això del sòl, esgotant-ho.. Com pot rutllar això a la llarga? Ha d'haver una altra manera de fer servir aquests recursos sense esgotar-los. Aquesta era la pregunta que tenia al cap i em va costar molt de temps arribar a la conclusió que existeix una economia diferent, existeix una altra manera de fer servir aquests materials. Es tracta de l'economia circular. L'economia actual funciona de manera molt extractiva. És lineal. Extraiem una cosa del terra, li donem un ús, i al final de la vida d'aquest producte, el llencem. Per molt eficient que siguis amb els materials que aportes al sistema, inclús si fas aquest producte utilitzant menys energia i menys materials, al final sempre s'esgotarà. Si ho capgires i analitzes un model circular, on dissenyes un producte extraient el material del sòl, o material reciclat, si és possible, i convertint-ho en el producte, però dissenyes el producte de manera que es pugui recuperar tot el material original. Elimines residus i contaminació. Per què crear-ne en un món de recursos limitats? Es tracta del disseny de sortida. Avui dia, si compres una rentadora, pagues un impost al comprar-la, els materials que la formen són teus, i quan s'espatlla, com farà inevitablement, tornes a pagar un impost, el de deixalles. En un sistema circular, tot això canvia. La rentadora no es teva, pagues per rentat. L'encarregat de cuidar-la seria el fabricant de la màquina, i s'asseguraria que una vegada la rentadora ja no serveix, se l'emporten, ells saben de què està feta, i recuperen tots els materials. Així funciona un sistema de disseny circular. Hem estudiat a fons les xifres darrere d'aquest model, els aspectes econòmics, i resulta molt més barat. Són 12 US cèntims, contra 27 US cèntims per bugada per usar aquesta màquina circular. Viuríem en un sistema que funciona. No produiríem deixalles. Tindríem millor servei. Millor accés a la tecnologia. Pels estudis que hem fet. com que els fabricants han de comprar els materials i vendre'ls després, aconseguiríem un millor preu perquè s'assegurarien que el flux de materials torna de nou al sistema. Sóc molt optimista, perquè una vegada veus les xifres, veus els aspectes econòmics darrere, té sentit canviar a un sistema circular. Una economia circular te més valor que una economia lineal. És cert que existeix un cost en canviar a un sistema alternatiu, però potser us heu de fer la següent pregunta: Té algun algun risc el lineal? Perquè a mi em sembla que està clar. Hi ha un risc molt important. Simplement no pot ser el futur, basant-nos purament en economia. Així que a què dediqueu el temps? En què us esforceu? Esbrinem tots com funciona el sistema circular i intentem donar-li la millor imatge que puguem Subtitulat per Helena Martinez Pijuan Revisat per Josep M. Agustí.