Hola a tots! Em dic Matt Cutts, i vaig treballar a Google durant quasi 17 anys. Com a distingit enginyer, estava força amunt en l’ecosistema de Silicon Valley. Aleshores vaig decidir seguir a algunes persones inspiradores i treballar durant un temps al Servei Digital dels Estats Units. Aquest és el grup dels frikis que ajudaren a rescatar HealthCare.gov quan la pàgina web va caure durament al 2013. Sí... Així que m'hi vaig apuntar per uns tres-sis mesos, i després de quasi 3 anys, encara estic a Washington DC, treballant pel govern federal, perquè el govern realment necessita tecnòlegs ara mateix. Al meu antic treball, cada sala tenia videoconferències integrades amb calendaris, els cables elèctrics estaven integrats als mobles. Quan vaig anar a treballar pel govern, havia de trucar un per un per fer una videoconferència. Quan vam anar a una nova oficina, durant un temps no teníem mobles, i vam posar el telèfon sobre el contenedor de les escombraries. Una de les coses que em va sorprendre, quan em vaig mudar a DC, és com el govern encara ha de treballar amb paper. Hi ha un centre a Winston-Salem, Carolina del Nord, on pateixen perquè l’edifici pugui tenir una fallada estructural pel pes de tot aquest paper. Sí... El paper té inconvenients. Un breu test: Si el vostre cognom comença amb H o posterior, H o posterior, podeu aixecar la mà? Vaja! Tinc males notícies: Les vostres fulles de servei potser es van destruir en un incendi al 1973. (Riures) Sí... Les gestions en paper també són més lentes i més propenses a errors. Si ets un veterà i estàs sol·licitant prestacions sanitàries amb un formulari imprès, potser has d'esperar mesos a que el formulari es processi. El vam substituir amb un formulari online, i ara els veterans podran esbrinar si poden accedir a les prestacions sanitàries en 10 minuts. (Aplaudiments) També estic orgullós d'una altra acció. Vam treballar amb una Associació de PIMES per passar un dels seus sistemes de paper a digital. Aquesta és una imatge d'abans, i això és després. Els mateixos cubicles, la mateixa gent, només un sistema millor per a tothom. Per celebrar que havíem modernitzant un altre sistema, vam anar a una pastisseria i vam dir, "Podríeu fer un pastís i decorar-lo amb el formulari que hem digitalitzat?" I es van quedar tan estranyats que volien una carta oficial del govern. Com que treballem pel govern, vam escriure una carta que deia, "Podeu utilitzar aquest formulari de domini públic en pastissos per a celebracions. " (Riures) Va comportar acudits dolents d'omplir formularis per triplicat Sí, acudits dolents al govern. He parlat molt del paper, però també tenim sistemes informàtics que deixen tirats. Adoptem pràctiques tecnològiques modernes, com el disseny centrat en l'usuari i el "núvol", i també ajudem a millorar la compra. Resulta que el govern compra programes com si compressin cadires i pastissos i tancs: amb la normativa governamental de més de 1.000 pàgines. I sí, hi ha algunes coses ara mateix bastant embolicades al govern. Però si penseu que Silicon Valley és el salvador d'aquesta història, (Riures) aneu molt equivocats. Alguns dels millors i més brillants en tecnologia treballen en empreses emergents de menjar a domicili i scooters i com lliurar millor l"herba" als clients És realment el més important en què cal treballar ara? A Silicon Valley li agrada parlar de fer del món un lloc millor. Però sents el teu impacte d’una manera molt més visceral al govern. El pare d'aquest usuari va morir. Em va perseguir per Twitter per dir-me que el sistema que vam millorar va funcionar bé durant un temps difícil per ell. Aquests moments difícils són quan el govern ha de funcionar bé i és per això què necessitem innovació al govern. Ara us he de confessar una cosa. Quan vaig arribar a DC, a vegades utilitzava paraules com buròcrata. En canvi, ara, acostumo a utilitzar paraules com funcionari públic. Com la Francine, que et pot fer plorar. O al menys, em va fer plorar a mi, perquè és tan inspiradora. També estic profundament, feroçment orgullós dels meus companys. Treballaran fins i tot en situacions il·lògiques i hi dedicaran les nits per trobar el resultat correcte. El govern no pot pagar grans bonificacions salarials, per això vam acabar atorgant els nostres propis premis. La nostra mascota és un cranc que es diu Molly. I sí, el premi és un moneder en forma de cranc, en una xapa de metall. Avui dia crec menys en les solucions miraculoses que ho arreglaran tot. Crec més en la gent que ha vingut a ajudar. Si busqueu alguna cosa profundament significativa i, per ser sincer, de vegades bastant frustrant això és el que heu de saber. Passa una cosa difícil i desordenada i vital i màgica quan els funcionaris públics s'associen amb els tecnòlegs d'àmbit municipal, estatal i nacional. No s'ha de fer per sempre. Però pots canviar les coses en el servei públic ara mateix. Gràcies. (Aplaudiments)