Should Plastic Producers Pay for Recycling?

Estem en una crisi plàstica.

Però qui és el responsable d’aquest embolic?
I com podem resoldre'l?

Permet-me que t'expliqui alguns fets.

Més de la meitat del plàstic produït
es creà durant l'última dècada.

I s’ha reciclat només el 9% de tot el plàstic fabricat.

Però abans d’anar a culpar al teu veí deixat

per aquesta taxa de reciclatge penosa,

potser hauríem de fer un pas enrere

i veure com vam arribar aquí en primer lloc.

I per respondre a esta pregunta.

Hem d’anar molt enrere, on comença el plàstic.

No... no tan enrere.

Correcte, ací està bé.

Aquests són pous de fracking,

d'on surt una gran quantitat del plàstic de *****

que veus tirat a terra a l’entorn.

Durant l’última dècada,

els governs repartiren milers de milions en subvencions fiscals

i destruiren les normes ambientals

per afavorir el foment del petroli i el gas natural.

Això va crear una gran quantitat de petroli i gas barats

que empreses com Dow i Exxon també convertiren en plàstic.

És a dir, un munt de petroli i gas barats
causa molt de plàstic barat.

De fet, el plàstic és la font de gasos d’efecte hivernacle, com el CO2 i el metà, que més creix.

like CO2 and methane.

Les empreses de béns de consum enormes

després converteixen tot aquest plàstic barat en envasos o productes

que sovint s’usen una sola vegada i després no es poden reciclar o no es reciclen.

I sense lleis

responsabilitzant els productors dels residus plàstics que creen,

endevina qui paga tota aquesta brossa?

Així és, nosaltres. Els contribuents!

Les empreses que fabriquen i usen plàstics d’un sol ús

volen que creguis que el reciclatge s’encarregarà de tot això.

Però resulta que sovint és més car reciclar alguna cosa

que crear plàstic nou.

Algunes ciutats i pobles

fins i tot es plantegen deixar de banda els seus programes de reciclatge.

Prenem Maine, per exemple.

Els mainers volen fer el correcte,

però els productes es continuen empaquetant de manera malgastadora

i les ciutats lluiten amb què fer-ne

quan arriben a l'abocador.

Ja veus, quan la gent que crea els envasos de plàstic

no es fan càrrec de gestionar i pagar els seus residus, passen coses dolentes.

Coses dolentes de veritat.

Per això, molts comencen a replantejar-se l'embalatge i com es gestionen els residus.

Una manera de fer-ho

es mitjançant un sistema anomenat Responsabilitat estesa dels productors (EPR en anglès).

També pots anomenar-lo "qui contamina paga" o "una gran idea".

L’EPR per a l'embalatge obliga a les empreses

fer-se responsables de les coses que posen a les nostres prestatgeries.

Com pagar més per materials no reciclables.

Tot i que els EUA no requereixen que els fabricants ajuden a gestionar els seus residus d'envasos,

molts altres països ho fan,

incloent-hi diverses províncies canadenques i tots els països de la UE.

Algunes d'aquestes lleis han estat vigents durant 30 anys

i molts d'aquests llocs ara tenen taxes de reciclatge de fins a un 80%.

I, millor encara,

quan les empreses es fan responsables dels seus residus, succeeix màgia real.

S'adonen que de fet és més barat reduir el seu envasament

que pagar per netejar-lo.

Aquesta és la bellesa d'estendre la responsabilitat als veritables contaminants.

Pot ajudar a reduir els residus plàstics per començar,

millorar el reciclatge creant un flux de residus més net,

i també

fer front a aquesta cosa anomenada canvi climàtic.

Juntament amb altres maneres de reduir els plàstics innecessaris,

com les prohibicions de borses i escuma,

realitzar el reciclatge a través d'EPR per a l'envasament

és el que el món necessita.

Quina és la teva opinió d'EPR? Parla'ns-en en els comentaris.

Gràcies per veure el video.

Si t'agrada aquest vídeo, si us plau, reacciona i subscriu-te.