Abigail DeVille: "Light of Freedom" | Art21 "Extended Play"

"Sense lluita, no hi ha progrés".

"Els qui professen la llibertat,
però desvaloren l'agitació,

volen collir
sense llaurar la terra".

"Ells volen plutja sense llamps ni trons".

"Ells volen l'oceà
sense l'imponent rugit de les seves aigües".

Frederick Douglass, 4 d'agost de 1857.

[Abigail DeVille: "Light of Freedom"]

[Madison Square Park]

Inicialment, vaig trobar
la cita de Frederick Douglass,

i açò era només jo
pensant en una manera de

contextualitzar el que
va succeir aquest estiu.

Crec que van ser les imatges
que va descriure.

No vaig deixar de pensar
en les ones ondulades,

i en les onades de gent
que es van unir, braç a braç,

i van protestar davant,
probablement, la mort,

durant aquesta pandèmia,

per a lluitar pel que aquesta nació
en realitat fingeix

haver estat fundada.

És una conmemoració de les protestes
i el moviment Black Lives Matter

i de les vides negres
en aquest continent per 400 anys.

Mentre col·locava el braços,

pensava en les maneres en què
tot podia haver estat tan diferent,

en les oportunitats i moments
que es van perdre,

cíclicament, en la història de Nova York
i de la nació completament:

oportunitats per a progressar

o oportunitats que tinguessin
igualtat de condicions.

Vaig tenir una mestra de cuart grau
realment increïble,

el seu nom era Sra. Hammond.

Ella era espectacular.

Va fer que la història
cobri vida de veritat.

Va reproduir el discurs "Tinc un Somni"
de Martin Luther King en vinil per a tots

i no es va sentir ni una mosca a l'aula.

Record subjetar la mà de la meva millor amiga
baix de la taula tot el temps

en estar tan commoguda
per les seves paraules

i pel poder de les seves paraules.

Ella va plantar una llavor,
certament,

per a pensar com tots
som participants en la història.

En veure fotos de la mà de l'Estàtua
de la Llibertat amb la torxa al parc,

vaig pensar: "Puc deixar de buscar".

"És això."

"És tot en el que estic pensant..."

...tot del que vull parlar"