-
NO EM DIGUIS ADEU
-
Gabby.
-
Oh, Gabby. Faig tard.
-
- Ha trucat Monsieur?
- No, Madame.
-
No trobava cap taxi amb el trànsit.
Està a punt el vestit?
-
Sigues un àngel i prepara'm un bany.
-
No massa calent. Oh, no. La cremall...
-
No funciona mai quan... Ja està.
-
Xerraire, on m'has posat...
-
Deixa-ho. L'he trobat.
-
Em sembla que avui em posaré
la jaqueta de visó.
-
Gabby, has subjectat
el cinturó al vestit?
-
- Oui, madame.
- No oui madame, sí, senyora.
-
- Aprens a parlar anglès.
- Oui, madame. Sí, senyora.
-
Hi respondries, Gabby?
-
Digues que acabo d'anar-me'n.
He sortit fa un moment.
-
Digui. Sí, vull dir, oui monsieur.
-
Ja està, ja l'agafo jo.
-
Vigila l'aigua, Gabby. Roger, amor meu.
-
Ai, perdona, però faré tard.
-
És que el trànsit a París
a aquesta hora del dia és...
-
Que què? No pots? No, Roger,
un altre cop no. Sé que és la feina,
-
però és que avui és una nit molt especial.
-
És el nostre cinquè aniversari. De què?
-
De la nit que ens vam conèixer.
-
No, no, ho entenc.
-
Sí, demà m'anirà bé.
-
Bona nit, amor meu. Bona nit.
-
És molt útil per a un home aquest negoci.
-
Sí, molt útil.
-
Jo li faria un ultimàtum.
-
Quina mena d'ultimàtum?
-
Ens casem o ho deixem?
-
No, Gabby.
T'he dit que no ens volem casar.
-
Ell no vol.
-
Tots dos hem estat casats.
-
Ho saps. Tots dos hem après el mateix.
-
Les persones haurien
d'estar juntes perquè volen,
-
no per obligació.
-
- La llibertat és una cosa preciosa.
- Per a ell, no per a vostè.
-
- Gabby.
- Surt amb altres noies.
-
Sí.
-
- Vostè no surt amb altres homes.
- No vull.
-
Quina llibertat!
-
Et preocupes massa per mi, Gabby.
-
La meva mare diu
que tant és quan ets jove,
-
però quan ets gran, vols estar casada.
-
Gabby, tan vella soc?
-
No, però està massa sola.
-
Perdona per ahir a la nit.
-
- Ha estat una setmana terrible.
- Sí, ja ho sé, Roger.
-
Encara miro de tancar
un tracte a Dinamarca,
-
però un a Holanda se n'ha anat en orris,
-
i no tinc cap remesa d'Amèrica
per la vaga.
-
- No és gaire alegre tot plegat.
- No.
-
Ho deixem córrer, Paula?
-
Podria viure tranquil·lament al camp
en una caseta prop del riu.
-
No sabries on dar-la.
-
No podries viure sense els camions
i els tractors,
-
i la vida de la teva ciutat,
les llargues nits de París.
-
Però últimament condueixes molt de pressa.
-
Ja ho sé. És un senyal de què?
-
- Provo de mantenir-me jove?
- Tu no seràs mai vell.
-
Je t'adore.
-
Digui el que digui, ho entens.
-
Demani el que demani, ho saps respondre.
-
- Soc extraordinària.
- Sí.
-
No sé quants cops he fet això.
-
Tirar-me endavant per engegar la ràdio,
quan em duies a casa després de sopar.
-
Paula.
-
Soc molt egoista? Amb tu, vull dir.
-
No, Roger.
-
És veritat que a vegades em trobo sola.
Ja no soc tan jove. I t'enyoro.
-
Però sé el que significa
el teu negoci per a tu.
-
- Saps el que signifiques tu per a mi?
- Diria que sí.
-
Ai, me'n descuidava.
Avui he dinat amb en Jack Vanette.
-
Una seva amiga necessita una decoradora.
-
Una americana rica amb un pis nou.
-
Té, el nom i l'adreça.
-
Has de veure-la demà al matí.
-
Gràcies.
-
Hi pot haver diners.
-
Em vindrien bé.
-
Bona nit. Et deixaré dormir.
-
Què ha passat? Et buscàvem.
-
Bon dia, Suzanne.
-
#Tens ganes de passejar?
Doncs jo tinc ganes de passejar.#
-
- Bon dia.
- Ah, bon dia.
-
Soc Philip Van der Besh.
-
- Has vingut a veure la mare?
- Sí.
-
- Vols seure?
- Espero que no sigui massa d'hora.
-
No. La mare està llevada, segur.
-
És per arreglar el pis?
-
- Sí.
- Ja convé.
-
Em preguntava on seieu
quan sou més de tres.
-
Jo poc que ho sé.
-
Treballo tot el dia,
i quan torno, de dret al llit.
-
Deus treballar molt.
-
Sí. Faig d'advocat.
No vaig mai al llit abans de mitjanit.
-
I em llevo a trenc d'alba.
-
- Són gairebé les 11.
- Sí. Bé, sí.
-
És… insòlit.
-
Potser que digui
que el meu client més important
-
ha anat a la guillotina aquest matí.
-
A la guillotina?
Per l'amor de Déu! És mort?
-
De fet, no faig gaire feina.
Massa poca.
-
- Vols un cigarret?
- Sí, gràcies.
-
On he...?
-
- Gràcies.
- Encara plou?
-
No, ja no plou.
-
No hi ha res més a dir, oi?
-
No et conec.
-
Si et conegués, diria que estic
molt content de tornar-te a veure.
-
- Per què?
- No ho sé. Però n'estaria.
-
Suzanne, és fora el senyor Philip?
-
De pressa, una altra cosa.
Quan vas néixer?
-
Quin dia? Quin mes?
-
- Philip.
- Sí, mare.
-
Ah, mi-te'l.
-
Podries sortir de casa
abans de les 11 de tant en tant.
-
Eh, sí, mama. Ja me n'anava.
-
No entenc com monsieur Fleury t'aguanta.
-
És fàcil. Ets la seva clienta més rica.
Adeu-siau.
-
Espero tornar-te a veure. Sort.
-
Perdó. Volia veure'm?
-
El senyor Bunnell m'ha demanat
que passés aquest matí.
-
Jack Bunnell,
diu que va parlar amb vostè de...
-
Ah, sí. Del pis.
-
És la decoradora.
-
Va dir coses molt maques de vostè.
-
Abans que comencem,
-
hi ha una cosa que vull
que entengui molt clar.
-
Si hi ha una cosa que no suporto,
-
és la gent que mira de treure profit...
-
Suzanne.
-
Els ho has de dir
tot una dotzena de vegades.
-
No m'interpreti malament.
-
Vull que el pis faci goig,
però hi ha maneres de fer-ho, oi?
-
- Vaig tenir un jove...
- Madame?
-
Què?
-
Què? Ah, sí.
-
T'he dit que no deixis
les finestres obertes.
-
Fes el favor de recordar-ho.
-
No se'n recordarà.
-
Diuen que el servei aquí és més barat
però et treuen de polleguera.
-
Què deia?
-
- Tenia un jove.
- Jove? Ah, sí, i tant.
-
El decorador. No va durar gaire.
-
He conegut lladres.
-
Seu.
-
Però com a lladre lladre, ell...
-
- Quan va néixer?
- Com diu?
-
Quan va néixer?
No cal que em digui l'any.
-
Ni se m'acudiria demanar-li això.
-
- El mes.
- Juny.
-
- Quina part de juny?
- El 13.
-
Ah, bessons.
-
Que interessant! No deu recordar l'hora.
-
- Em temo que no.
- Llàstima!
-
Doncs vinga, fem a baix estil Louis XV?
-
Costarà bastant més.
-
I si vol conservar els mobles que ja té...
-
I tant que sí.
-
Vingui. L'hi ensenyaré.
-
Això fa temps que no fa servei.
-
Comença a ser hora
que es guanyin el manteniment.
-
El meu fill estudia dret internacional,
-
i viatgem molt, però ara hem de passar
una temporada a París.
-
Coneix en Philip? L'ha de conèixer.
-
És força encantador
i de fet té tota la raó.
-
Però no tinc
la més remota idea
-
de què li passa pel cap.
-
Això és el menjador.
-
- Em sap greu pel braç.
- Braç? Quin braç?
-
El que porta així.
-
Sí? No m'hi havia fixat.
Haig de fer-hi un cop d'ull.
-
Sobre el menjador. Pensava que aquí...
-
Taxi!
-
No devies ser aquí tota l'estona.
-
No, tenia coses a fer.
Casualment he passat per aquí.
-
- Vaig al Boulevard Haussmann.
- Perfecte.
-
- Segur?
- Segur.
-
Gràcies.
-
Cal habilitat per ficar-se
en aquest trasto.
-
- Estàs bé?
- No és res. La roba.
-
- Condueixo massa de pressa?
- Ja hi estic acostumada.
-
Tinc un amic que condueix molt de pressa.
-
Diu que el manté jove.
-
Vol continuar jove?
-
- Sí.
- Jo no.
-
Dedueixo que vas néixer
amb el signe correcte per fer el pis.
-
Així ho espero.
-
- Creus en les estrelles?
- No, però la teva mare sembla regir-s'hi.
-
És molt pràctic.
Si et regeixes per les estrelles,
-
no has de sentir-te responsable
de les coses que fas.
-
Trobes que diu vaguetats?
-
- Sí, en certa manera.
- Gens ni mica.
-
És un paper que fa.
-
Sembla que actuar és cosa de família.
-
- Com va el braç?
- Força bé.
-
Escolta, fes pagar a la mare.
-
És rica i garrepa
i detesta pagar factures.
-
No hauries de parlar així de la teva mare.
-
- No soc una criatura.
- Per això. Quants anys tens?
-
- 25.
- Quants en tens tu?
-
40.
-
- On és la gràcia?
- El xiulet d'admiració.
-
Hi havia més admiració que no et penses.
-
Gràcies.
-
Dinaràs amb mi un dia?
-
No.
-
Així? No?
-
Així.
-
Perdona, no volia ser grollera,
-
però m'és difícil planificar
un dinar tal com treballo
-
-...i ara amb el pis de la teva mare...
- Ho entenc.
-
- Aquí a mà dreta, sisplau.
- D'acord.
-
- Doncs moltes gràcies.
- De res.
-
Adeu.
-
Hola.
-
Bon dia.
-
- Bon dia, Alex.
- Bon dia.
-
Ha trucat demanant per tu tres cops.
-
- No. Sobre què?
- Com vols que ho sàpiga?
-
- Probablement l'expedient Guillaut.
- L'hi vaig donar ahir.
-
Probablement per això.
-
Què passa? T'has fet mal?
-
No, ja està.
-
Ah, no. No, no.
Deixa'm anar. Deixa'm anar.
-
Tu i els teus numerets. De debò.
-
Alice? He conegut algú aquest matí.
-
Ja ho sé. La noia més preciosa del món.
-
No, una dona.
-
Càlida, encantadora,
-
alegre, però trista.
-
- Tenia una profunda tristesa als ulls.
- De què?
-
No ho sé.
-
- El marit.
- Quin marit?
-
- No està casada?
- Com vols que ho sàpiga?
-
No trobes que hauries de saber-ho?
-
- Què canviaria?
- Ai, disculpa'm.
-
Si n'està, no pot ser un bon matrimoni.
-
No és feliç.
-
- No, només podria ser feliç amb tu.
- Exacte.
-
Sí?
-
Bon dia, senyor. No, anirà bé.
-
Sis. Sis. Sis dotzenes. Gràcies.
-
- Perdó.
- Espero que sàpigues quina hora és.
-
Sí. Sí.
-
Ah, vaja. Em sap greu.
-
M'han entretingut a casa aquest matí.
-
La meva mare no està bé.
-
He parlat amb ta mare per telèfon
fa exactament 5 minuts
-
i semblava tenir una salut perfecta.
-
Sí. És que… ara està molt millor.
-
Gràcies per preguntar-ho.
-
He llegit l'expedient Guillaut.
-
- Sí.
- No crec que calgui dir-te
-
l'alta estima que tinc
per la teva família.
-
I segur que saps que satisfet
estava d'acollir-te a la meva oficina.
-
Sí.
-
Però sembla que no tens ambició.
-
No tens gens de ganes de treballar.
-
Per què? Això no és un expedient.
No dona cap citació.
-
No presenta cap cos legal
per sostenir el nostre cas.
-
Què et pensaves que feies?
-
- No ho sé.
- Tant te fa?
-
- No.
- Doncs?
-
Senzillament no sé el que faig.
-
Estudies dret francès, espero.
-
No, vull dir… què estic fent?
-
Què he fet per demostrar que estic viu?
-
- Ho entén?
- Que prova de fer gràcia?
-
No, vull saber com es fa.
-
Per exemple, acabo d'adonar-me
-
que no he estat mai enamorat.
-
Doncs jo sí..
Faci aquest expedient.
-
Com es diu?
-
No ho sé.
-
Estàs meravellosa aquesta nit.
-
Sempre ho dius quan porto aquest vestit,
-
hauré de fer-lo copiar.
-
No, no, no és el vestit.
-
Com vas descobrir aquest lloc?
-
No ho sé. Probablement he vingut
amb gent de la feina.
-
Hola.
-
Sembla que coneixes tothom.
-
No, és una d'aquelles nits. Res més.
-
Semblen joveníssims, oi?
-
Joves? No ho crec. Ell què?
-
No, però ho prova.
-
Avui haig de tornar a casa d'hora.
-
No t'ho he dit. Tinc la feina.
-
Sí. Aquella targeta que vas donar-me
de Jacques Bunnell.
-
- Ah, hi has anat.
- Aquest matí.
-
Es diu Van der Besh.
És una d'aquelles dones riques
-
que viuen per tot el món
-
i tot i així fan la sensació que...
-
- Hola.
- Hola. Que curiós! És el seu fill.
-
El senyor Van der Besh.
El senyor Desmarest.
-
- Sabia que et trobaria.
- Em buscaves?
-
- Sí.
- Que maco!
-
T'he buscat pertot arreu.
Tota l'estona eres aquí.
-
No ben bé tota l'estona.
Hem sopat al Berkeley.
-
Finalment he començat a preguntar-me
si eres real o només un somni.
-
Aquest lloc comença a ser massa popular.
-
Estàs casada? Esperava que no.
-
- Quines penques!
- Em sap greu, senyor.
-
Em sembla que he dit alguna cosa
que no havia de dir.
-
Ei, vols cafè?
-
No m'agrada gens el cafè.
Me’n prendré un d'aquests...
-
Ja no ve d'aquí.
-
Torno de seguida.
-
És un home per a tu. Tot un home.
-
Fort, confiat, segur d'ell mateix.
-
No crec que sigui tan senzill.
-
- L'estimes?
- No n'has de fer res.
-
Ai. Disculpes.
-
És curiós. No he fet res més
en tot el dia que demanar disculpes.
-
Claude. Claude.
Tres whiskys, s'il vous plaît.
-
Hola.
-
Vaja, hola.
-
- És petit el món, no?
- I ple de sorpreses encantadores.
-
No recordo ben bé on soc.
-
Chéri, m'he descuidat l'encenedor.
-
- Amor meu. Recordes el senyor...?
- Desmarets.
-
Ah, sí.
-
M'ha agradat tornar-te a veure.
-
Llavors he descobert
que no sabia com et dius.
-
Teniu.
-
Senyor, vull disculpar-me si he dit res...
-
Tots hem begut massa un dia o altre.
-
- Tens ganes de ballar, amor meu?
- Moltíssimes. Dispensa'm.
-
Et fa res? Gràcies.
-
Tornarem. No et preocupis.
-
Philip, ens n'anem a Régine. Vens?
-
Au va, Philip.
-
Quin noi tan estrany!
-
Estrany no.
Només molt jove i una mica borratxo.
-
“T'he buscat per tot París.
-
“He començat a preguntar-me
si ets real o només un somni.”
-
L'enhorabona.
-
Només és un noi i diria
que terriblement insegur.
-
Insegur? Un jove que et busca
-
per tot París i t'agafa la mà
-
i diu: “Estàs casada?”
No és la meva idea d'insegur.
-
Fa molt temps que ningú va per tot París
-
buscant-me.
-
I t'agrada, eh?
-
- Sí.
- Sí, i tant que sí.
-
Se n'ha anat.
-
Perfecte. Ara em puc acabar el beure.
-
Disculpi'm.
-
Haig de tornar cap a casa.
-
Tant fer el tronera,
demà semblaré de 100 anys.
-
Au, vinga. Comença a agradar-me això.
-
Pobre! Trencarà la finestra.
-
Amor meu, sisplau, agafa'l.
-
- Au, va.
- Estic bé. No, no, estic bé.
-
Estic bé.
-
Troba-li la clau.
-
- Tinc la clau.
- On és?
-
- No t'ho diré.
- Va, sisplau.
-
Aquí la tens.
-
- La clau.
- Te'n pots sortir?
-
I tant.
-
Bona nit.
-
Un moment.
-
Bona nit.
-
- Bona nit.
- Bona nit.
-
Roger!!
-
Em sap greu que ho passessis malament.
-
No, ha estat força divertit.
-
Bona nit, amor meu.
-
Puc pujar a fer el got?
-
Un moment.
-
No l'hi puc vendre.
-
Entapisso una cadira
per a Margo Glenville.
-
La Margo Glennville se'n pot anar a...
Ho vull. Ho adoro. I ho tindré.
-
Decidit. T'estimo apassionadament.
-
Haig de córrer.
On és el paquet?
-
Allà. Però no s'adirà
amb les parets albercoc.
-
Les pintarem blanc ostra.
-
Vols que vingui demà?
-
Sí. M'arriben uns llums
i vull que els miri.
-
Vindré per allà les 6.
-
Adeu, amor meu.
-
Hola.
-
- He vingut a disculpar-me.
- No cal.
-
I sisplau, agraeix al teu marit
de part meva...
-
- Com tens el cap?
- Sobreviuré, em sembla,
-
però no estic segur si vull.
-
Fas cara d'una mica...
Hauries de dormir una mica.
-
- De fet tinc gana.
- Doncs ves a menjar.
-
Per això soc aquí.
-
Sé que vas dir que tenies feina,
però voldries dinar amb mi?
-
Només vull compensar-te
per ahir a la nit.
-
- No cal.
- Però ho vull.
-
Què et tenen reservat les estrelles avui?
-
- T'ho ha dit ta mare?
- Sí.
-
Haig de perseverar en tot el que faig,
-
per molt desesperat que pugui semblar.
-
Tornes a fer comèdia.
-
Sisplau.
-
Fa un dia preciós.
-
Podríem dinar al camp. Tinc el cotxe.
-
O al Bois.
-
Així si t'avorreixes,
pots trucar a un taxi.
-
Penses en tot.
-
Una altra carrera. Totes les teves amigues
deuen portar pantalons.
-
- No en tinc cap.
- Cap amiga. Per què no?
-
No ho sé.
-
Pensa. Quan va començar
aquest desinterès general?
-
He conegut moltes noies, però no dura.
-
És culpa meva, diria.
Però són tan joves.
-
- Què té de dolent?
- No ho sé. Dec ser jo.
-
Tot i així, per exemple l'última noia.
Era maca,
-
i exactament tal com la gent gran
imaginava els joves.
-
Com imagina la gent gran els joves?
-
Proven de semblar perversament decadents.
-
Condueixen els seus cotxets
a tota velocitat, serrant les dents.
-
Encenen cigarrets tan bon punt
obren els ulls al matí.
-
I sempre em deia que l'amor no era
res més que el contacte de dues pells.
-
- I?
- Jo trobo que l'amor és més que això.
-
Plorava quan la vaig deixar.
-
No n'estic orgullós.
Detesto els trencaments,
-
les separacions i els adeus.
-
Doncs no t'enamoris mai.
-
És veritat?
-
Espero que no.
-
Estàs enamorada del teu marit?
-
No tinc marit.
-
Molt bé.
-
Després d'ahir a la nit,
hauries de beure aigua.
-
Em trobo bé, però ho necessito
per donar-me ànims.
-
- T'intimido?
- Tinc por que t'avorreixis.
-
Deus pensar que soc
un d'aquells insípids joves consentits
-
que es veuen empesos a feines de bon to
-
que els seus pares poden pagar, i a partir
d'allà tenen feina a tenir feina.
-
Així és com et veus?
-
No, m'agrada la meva feina.
-
No sembles gaire entusiasmat.
-
Dret d'empresa, no hi ha res més avorrit,
-
no és dret criminal.
-
Doncs per què no ho fas?
-
No es practica el dret criminal
a la meva família. No es porta.
-
Has vist mai un judici per assassinat?
Ah, és esplèndid.
-
Són molt diferents a cada país
-
i sempre emocionants a la seva manera.
-
A Amèrica, com un partit de futbol.
-
- Per què menteix?
- No menteixo.
-
- Tenia la pistola a la mà.
- Objecto.
-
- Desestimada.
- Respongui.
-
- No l'hi tenia.
- Menteix.
-
- Va amenaçar de matar-lo.
- No.
-
Era a la cantonada.
-
- Objecció.
- S'admet.
-
- Senyoria...
- S'admet.
-
A França és diferent.
-
Els francesos tenen lògica i sofisteria
i autèntic sentit del drama.
-
J'accuse...
Perdó. Jo acuso en nom dels morts.
-
L'acuso d'esquivar el seu deure
com a ésser humà.
-
L'acuso de deixar passar l'amor,
de descuidar el seu deure de ser feliç,
-
de viure d'evasió,
subterfugis, resignació.
-
L'haurien de sentenciar a mort.
-
La sentenciaran a solitud.
-
- Una sentència horrible.
- La pitjor.
-
La pitjor i la més espantosa.
Estar sol i sense amor. Oi?
-
Sí.
-
Em deus trobar encara més ridícul
que ahir a la nit.
-
No.
-
O creus que torno a actuar?
-
Pensava en mi,
-
però pensava també que ets massa jove
per sentir-te així.
-
- Sol sense amor.
- No ho saps.
-
No.
-
Així i tot, en calen dos.
No prou d'estimar. Cal que t'estimin.
-
- Se't veu trista.
- No, i ara, gens.
-
M'agradaria... M'agradaria...
-
No et conec gaire, però m'agradaria
pensar que ets feliç.
-
Aquí em va bé.
-
Ja hi som. Gràcies pel dinar.
-
- Adeu.
- On vas?
-
A fer uns quants encàrrecs.
-
- Puc venir?
- No. M'ho he passat bé.
-
Gràcies un altre cop.
-
- Puc passejar amb tu?
- No. Adeu.
-
Hola. He pensat que podria
dur-te els paquets.
-
Doncs puc tornar-te a la botiga.
-
Sisplau, no t'enfadis amb mi.
No podria suportar-ho.
-
De debò, ets una criatura.
Devies ser consentidíssim de jove.
-
Sí. La mare m'ho donava tot.
-
Molt més fàcil que dir que no.
-
I el teu pare?
-
Ens en vam desfer quan jo tenia set anys.
De llavors ençà, vam viatjar.
-
Només la mare i jo.
-
La llar és on poses el cor.
-
I viatjar eixampla la ment.
-
Tens tota la raó.
-
Tinc una reserva increïble
d'informació inútil
-
que em fa molt servei
als sopars de gala.
-
Tinc milers de coneixences
sense la càrrega de l'amistat.
-
He entrat i sortit de 27 escoles.
-
I sé dir t'estimo
en 13 llengües diferents.
-
No està gens malament.
-
És la meva favorita.
És “t'estimo” en noruec.
-
Ho vas aprendre d'una noia noruega?
-
Sí. És la síl·laba extra
el que hi dona l'emoció.
-
Ja hi soc. Adeu.
-
- Un moment.
- Sí.
-
T'agrada Brahms?
-
Què?
-
Hi ha un concert magnífic a Playel Sud
diumenge a la tarda.
-
Brahms?
-
T'agrada Brahms?
-
Què passa?
-
No m'ho han demanat
d'ençà que tenia 17 anys.
-
- I què vas respondre?
- Sí.
-
Estava enamorada
i vam anar al concert,
-
vam seure a dalt del galliner
-
i vam fer manetes i escoltar....
-
Brahms? No n'estic ben segura.
Si més no, va ser preciós.
-
- Llavors t'agrada.
- No ho sé. Fa tant temps!
-
Vols venir al concert
amb mi i esbrinar-ho?
-
Tinc feina el cap de setmana.
Perdona.
-
Miro de tenir lliures
els caps de setmana.
-
L'home amb qui estaves ahir a la nit?
-
- Sí.
- És permanent?
-
Sí.
-
Adeu. Gràcies un altre cop.
-
- Curiós.
- Què?
-
Els homes sempre fumen després.
-
Sí? No se m'havia acudit.
-
Ah, sí, sempre. Me'n dones un?
-
Sí. Saps coses tan interessants, Maisy!
-
Digue'm per què em dius Maisie.
-
Tinc molt mala memòria per als noms.
-
- Fa la vida més fàcil.
- Dius Maisie totes les noies?
-
Sí.
-
Quina gràcia!
Quina Maisie soc? La Maisie 7?
-
La Maisie 27? La Maisy 127?
-
- La Maisie número 1.
- Ah, que galant!
-
Una mica més de xampany, sisplau.
-
Estic contentíssima que fossis
en aquell còctel aquesta tarda.
-
Jo també. Però no sé per què m'has triat
-
amb tots aquells nois atractius.
-
Aquells nanos. Parlen i parlen.
Només els agrada parlar.
-
Però tu, tan bon punt t'he vist,
sabia què tenies al cap.
-
No riguis. Això és molt rar últimament.
-
De veritat. Demana-ho a qualsevol noia.
-
Com t'has tret de sobre en Cheryl?
-
Pobre André! És importantíssim al cine,
-
però si sabessis que n'és de nen petit!
-
- No ho sabré mai.
- No et preocupis per ell.
-
Roger, escapem-nos el cap de setmana.
-
Segur que saps llocs magnífics
al voltant de París, eh?
-
Estàs lliure, oi?
-
M'han dit no sé on que estaves
una mica lligat. És veritat?
-
No. No. Estic lliure.
-
Sí, amor meu. Sí.
-
No. Esperava notícies teves per veure
què vols fer aquest cap de setmana.
-
Què?
-
Em sap greu, amor meu,
-
però és l'única oportunitat
que tinc de tancar aquest tracte.
-
Ell és a Brussel·les,
i haig d'anar a veure'l.
-
- Pot suposar la venda de 75 tractors.
- Ja ho entenc.
-
És clar que sí. No ho sé.
-
Aniré al cine, suposo.
-
Sí, sé que té una partida de bridge
els dissabtes.
-
Qui? No, no, no penso trucar a en Jimmy.
-
Per què hauria de sortir amb mi?
-
Fes el favor de no intentar
arreglar-me el cap de setmana.
-
De debò, maca.
Si et sap greu que me'n vagi,
-
veuré què puc fer.
-
No siguis ruc.
És clar que has d'anar-hi.
-
Probablement treballaré aquesta tarda.
Un client m’ho ha demanat.
-
He dit que no, però ara tant per tant...
-
Sí, tots dos treballarem.
Entesos, rei. Quan tornaràs?
-
Doncs seré aquí.
-
I condueix amb compte. Sí. Sí.
-
Adeu.
-
Ei.
-
Hola.
-
Perdona, amor meu.
Vaig tard, però ja saps com va.
-
Vine.
-
12.000 francs? Caram!
-
- És a 22 dòlars el metre.
- Sí.
-
Estic fatal avui. Quant val aquest?
-
- 14.000.
- Agafaré aquest.
-
Molt bé.
-
No té res malament, oi?
-
No, no. A mi m'agrada.
-
Ostres.
Estic satisfeta tal com van les coses.
-
Has fet meravelles en poc temps.
-
Gràcies.
-
Tinc pensat un sopar el dia 19.
-
És de dimecres en vuit.
-
No podria.
-
Perdó, però ja he enviat les invitacions.
-
Faré els possibles.
-
- Naturalment, has de venir.
- Gràcies.
-
Ara, si mira aquests materials,
Madame Van der Besh...
-
Disculpa'm. Jo... Digue'm Teresa.
-
He triat això per al teu dormitori
i això per a l'habitació del teu fill.
-
De fet, he enviat una invitació
al teu amic, Roger Desmarets.
-
Es diu així, oi?
-
M'han dit que és molt atractiu.
-
Ai, vaja, París és com un poble.
-
De veritat. Tothom sap el que fa tothom.
-
- Vols te?
- No, gràcies.
-
Però hauries de mirar-te
aquests materials.
-
Ai, Paula,
avui no podria mirar res més.
-
Em refio de tu.
Però no gastis massa.
-
Madame.
-
- Ens duràs te, sisplau?
- Oui, madame.
-
He pensat això per al teu fill.
-
No podria pas dir-te
el que agrada en Philip.
-
De cap manera.
-
No és pas tan difícil.
-
És impossible.
És pràcticament un maníac-depressiu.
-
Estima el món, odia el món.
-
Com el seu pare. Beu, eh?
-
- Ah.
- El seu pare també bevia.
-
Però és adorable. Ah, mi-te'l.
-
Ara parlàvem de tu.
-
- Estic de sort. Hola.
- Hola. Em sap greu. Haig d'anar-me'n.
-
Però no t'has pres el te.
-
Gràcies, però tinc coses per fer,
-
i gràcies pel temps.
-
- Et trucaré el divendres.
- Adeu.
-
- No oblidis el 19.
- No.
-
Adeu.
-
T'acompanyo.
-
- Què passa?
- Res.
-
Cap problema?
-
No. Puc baixar amb tu?
-
- No esperava veure't avui.
- No.
-
- I el cap de setmana?
- Van reclamar en Roger per negocis.
-
Ah!
-
- Adeu.
- Adeu.
-
L'interruptor és darrere teu.
-
Deixa'm anar.
-
Deixa'm anar. Em molestes.
-
Philip, sisplau, deixa'm anar.
-
- Gabby.
- Ja vinc.
-
Bon dia, madame.
-
T'estimo tots els dies de la setmana,
però els diumenges al matí, t'adoro.
-
Podria portar-li l'esmorzar cada matí.
-
Seria un pecat, Gabby.
-
No hi ha més melmelada de cirera?
-
Llàstima! Demà en compraré.
-
- Hi ha un missatge per a vostè.
- On és?
-
Per telèfon. Molt d'hora.
-
- Ha dit que no volia destorbar-la.
- Monsieur?
-
No, un altre monsieur.
-
No volia dir el nom, però m'ha fet repetir
el missatge uns quants cops.
-
I quin és el missatge?
-
Em sap greu ahir. T'agrada Brahms?
-
L’entén?
-
- Sí. Sí, l'entenc.
- Però què és Brahms?
-
Mira allà. El segon àlbum des de dalt.
-
Sí, exacte. Posa'l. Perfecte.
-
Ara el primer interruptor.
-
Això és Brahms.
-
Més val que et vesteixis.
-
Haig de vestir-me? Quina hora és?
-
Dos de 6, si fa no fa.
-
Per què no ens quedem
aquesta nit i tornem demà?
-
- No.
- Per què no?
-
- Haig de ser a París aquest vespre.
- Per què?
-
- No n'has de fer res.
- Jo no me'n vaig.
-
- Què?
- No me'n vaig.
-
Maisy.
-
- Maisy.
- No.
-
- Vinga, Maisy.
- Vull quedar-me aquí.
-
- Para, Maisy, sisplau.
- No.
-
- Sisplau, M...
- Vull quedar-me aquí.
-
Para.
-
- Hola.
- Hola.
-
M'alegro que decidissis
que t'agrada Brahms.
-
Sí? Bé, de fet no ho sé.
-
Tant és mentre siguis aquí.
-
Puc mirar, no?
-
Perdó.
-
Tant els és una cosa com l'altra.
He dit especialment extra sec.
-
- Què passa?
- Res.
-
El timbre.
No trobes que hauríem de tornar?
-
L'intermedi gairebé s'ha acabat.
-
Vols sopar amb mi després del concert?
-
No puc. Haig de ser a casa.
-
No se n'havia anat
el cap de setmana per feina?
-
Espero en Roger aquest vespre.
-
I si no es presenta?
-
Llavors soparé sola.
-
Deu ser tot un home
per merèixer tanta devoció.
-
Tanta abnegació cega.
-
- L'estimo.
- I ell?
-
- Ell què?
- T'estima?
-
Sí.
-
Naturalment tot és a fi de bé
en el millor dels mons.
-
No et facis el cínic. No t'escau.
-
A la teva edat,
hauries de creure-hi.
-
Para de burlar-te de mi,
de parlar amb mi com si tingués 5 anys.
-
Perdona.
-
No em burlo de tu,
sinó dels papers que fas.
-
- Si fossis tu mateix...
- És veritat.
-
D'ençà que et conec,
he fet de brillant advocat jove,
-
d'amant vergonyós, de fill consentit,
-
Déu sap què més.
-
Però tot era per tu, només per tu.
-
No creus que és amor?
-
Més val que ens afanyem.
-
Em sap greu fer tard.
-
Quant fa que...
-
Quant fa que tu i en Roger...?
-
5 anys.
-
- I heu estat feliços.
- Sí.
-
- Sempre?
- Sempre no existeix.
-
He tingut 5 anys de felicitat
i dubte i calidesa i dolor...
-
Però només la felicitat importa.
-
Ara no ets feliç.
-
- Sí que ho soc.
- No, sé que no.
-
T'he dit que l'estimo.
-
I jo estimo la mare
i la mainadera i...
-
- Res a veure.
- Dius que l'estimes, però estàs sola.
-
Passes els diumenges sola. Et mors sola.
-
- Cada quant dorms sola?
- No hi tens cap dret.
-
Hi tinc dret.
-
Tinc dret a enamorar-me de tu
i res pot impedir-m'ho,
-
i t'apartaré d'ell si puc.
-
I tant.
-
I tant.
-
Què és això?
-
- Brahms.
- Com ho saps?
-
- El locutor ho ha dit.
- T'agrada?
-
El diumenge a la tarda
és horrible a la ràdio.
-
Deixa-la on era.
-
No hi ha res més.
-
Curiós. Quan tenia vuit anys,
volia ser director.
-
Jo volia ser estrella de cine,
i ho seré.
-
Haig de sopar
amb la Charelle demà a la nit,
-
però et trucaré tan aviat
com pugui escapar-me.
-
- D'acord?
- Sí. Sí.
-
No està bé que em deixis aquesta nit.
-
Et trobaré a faltar.
-
- Maisy, no puc conduir.
- No siguis ximplet.
-
Ets un conductor meravellós.
-
De fet, ho fas tot bé.
-
Hola.
-
Ei.
-
- Què passa?
- Res. Estic molt contenta de veure't.
-
- Com ha anat el viatge?
- Bé.
-
- Acabes d'arribar?
- Sí.
-
On has anat?
-
- He anat a un concert a la Salle Pleyel.
- T'agrada Brahms?
-
Per què ho has demanat?
-
Ho he sentit per ràdio tornant.
-
Com és que hi has anat?
-
- El jove Van der Besh m'hi ha convidat.
- Ah.
-
No tenia res a fer i no recordava
si m'agradava Brahms o no.
-
Un noi m'ha fet una pregunta absurda
-
i jo no sabia la resposta.
No me'n recordava.
-
Últimament no tinc res al cap excepte
que l'home que estimo no hi és mai.
-
Què passa?
-
T'ho he dit, algú m'ha fet una pregunta.
-
Però ja no tinc respostes.
-
I de sobte totes les preguntes
semblen importants.
-
M'agrada Brahms?
Quin és el meu color preferit?
-
M'agraden les roses? T'estimo?
-
Què ha passat?
Què t'ha dit aquell noi?
-
Quina importància hi ha mentre t'estimi?
-
I tu saps la resposta d'aquesta, no?
-
- Què has fet?
- Escoltar Brahms.
-
Para de parlar de Brahms.
-
No puc prescindir-ne.
-
- De què va això? De mi?
- Sí, de tu i de mi.
-
- Saps que t'estimo.
- No ho sé.
-
Ja no sé res.
-
Roger, el temps ja m'ha atrapat?
-
Ja?
-
Paula, què vols que et digui?
-
Que ets el més important del món per a mi?
-
Soc algú que sempre hi és.
-
Algú de qui pots estar segur,
per estimar-lo i confiar-hi quan vols.
-
A vegades voldria ser una de les meuques
que arreplegues pels bars,
-
no per confiar-hi ni respectar-la
ni admirar-la. Només per estimar-la.
-
Saps que no signifiquen res per a mi.
-
Sí.
-
És com soc.
No he provat mai d'amagar-ho.
-
- Has estat sincer.
- De fet no t'importa.
-
Ho has dit.
-
Sí.
-
- Doncs mentre siguem sincers...
- Podem permetre'ns llibertat.
-
Doncs què passa?
-
M'agradaria que ens tornéssim a enamorar.
-
Res més.
-
Llavors estàvem tan segurs del futur.
-
N'estic segur ara. Res no ha canviat.
-
Podem continuar com ara?
-
- És clar.
- Per sempre?
-
I tant, per què no? T'estimo.
-
Has passat un mal cap de setmana, Paula.
-
No t'hauria d'haver deixat.
Em sap greu que calgués.
-
Ja està.
-
- On sopem?
- On t'agradaria?
-
Tant me fa. Em posaré un altre vestit
i m'arreglaré la cara.
-
No trigaré ni un moment. Ai, mira.
Ha caigut la teva màscara.
-
No ha passat res.
-
Digue'm, i L'Escargot?
-
- Creus que trobarem lloc?
- Diria que sí.
-
No vols beure res?
-
- En vols una?
- No, gràcies.
-
Digue'm, com ha anat per Brussel·les?
Un viatge de profit?
-
Sí, molt bé.
-
No sembles gaire entusiasmat.
-
- I Chez Allard?
- Diria que no tenen obert els diumenges.
-
No, no. L'Escargot anirà bé.
-
- Roger.
- Sí.
-
M'alegro que tornessis avui a casa.
-
- Jo també.
- Estava espantós el trànsit?
-
El diumenge sempre, però l'autovia és
ràpida, fins i tot amb molt trànsit.
-
Autovia, però si no hi ha
cap autovia des de Brussel·les.
-
No, és clar que no.
-
He dit autovia?
-
La carretera està tan bé,
que sembla una autovia.
-
He fet un temps prodigiós.
-
- Que bé!
- I algun lloc amb música?
-
Podria estar bé.
-
No sé quins tenen obert.
Podem fer un tomb amb cotxe i veure-ho.
-
D'acord.
-
- És la porta?
- Sí. Sí, ja hi vaig jo.
-
- Hola, Gabby.
- Bonsoir, Monsieur.
-
Qui és?
-
La Gabby.
-
- Una carta per a tu.
- D'acord.
-
Com va l'anglès, Gabby?
No t'he vist des de fa molt temps.
-
Jo era aquí.
-
- De qui és?
- No ho sé. Ha vingut a mà.
-
- Té.
- Gràcies.
-
Et sap greu llegir-me-la, amor meu?
-
- Potser és personal.
- No ho crec.
-
Sí. És del jove Van der Besh.
-
Tant és.
-
No tenim secrets, oi?
-
Et demano que em perdonis.
Estava gelós.
-
I només pots estar gelós
de coses que són teves.
-
Ara t'alliberaràs de mi una temporada.
-
Demà me'n vaig cap a Londres
a treballar en un cas molt important.
-
Però de fet no em fa res
perquè pensaré constantment en tu.
-
Sisplau, recorda, encara que no vulguis
veure'm mai més, que t'estimo.
-
El teu Philip.
-
- Estic a punt.
- No has dit on vols anar.
-
Algun lloc amb música estaria bé, no?
-
És veritat, Milord,
-
com el meu docte amic suggeria,
que els fets semblen simples.
-
Un cert dia,
-
en un cert moment, en cert lloc,
-
dos vaixells van col·lisionar.
Un anglès, un francès.
-
- Els papers que vas demanar a París.
- Perfecte.
-
Com va?
-
- Bé.
- També hi ha una carta per a tu.
-
Em pregunto com explicarà
el meu docte amic
-
en termes senzills la declaració
del testimoni Sharp, que ha dit que,
-
"En cap moment durant els 10 minuts
-
"abans de la col·lisió, vaig sentir
cap senyal del vaixell anglès."
-
Complicació sobre complicació.
També hi ha la qüestió de la boira.
-
El testimoni Glennville
manifesta que la boira
-
s'alçava, però el testimoni
Olivier declara
-
emfàticament que la boira s'espessia.
-
També hi ha el testimoni
del timoner Bellnap,
-
que es veu obligat a admetre que va haver
de deixar el pont uns moments
-
abans per ananr a buscar
més sucre per al cafè.
-
Deixi'm recordar-li, Milord, la declaració
del mariner Jeandran...
-
- Què?
- Em sap greu.
-
...pantalla de radar
a una distància de tres milles.
-
Aeroport de Londres, sisplau.
Però primer al Dorchester.
-
Ha quedat preciós. No ho trobes, Lucien?
-
Sí, reina.
-
Gràcies, Myrtle. És cara?
-
Amb mi no, maca. Amb mi no.
-
- I ell qui és?
- Qui?
-
- Ell.
- Del negoci dels camions o una cosa així.
-
- Em sembla que és el que m'ha dit.
- Ho sembla.
-
Sí?
-
Sembla força atractiu.
-
L'hi trobes?
-
Sí, de fet ho és força.
-
Sisplau, Roger, no facis cara d'avorrit.
-
Avorrit? Com podria avorrir-me
amb una gent tan encantadora?
-
Almenys sigues amable
amb Madame Van der Besh.
-
Ni hi has parlat.
-
He dit “Bona nit.”
I “Molt amable de convidar-me.”
-
Sisplau, ja ve.
-
Paula, reina, tothom adora els pis.
-
He sentit mai la gent tan entusiasmada.
-
Me n’alegro.
-
- Hauria d'estar molt orgullós de tu.
- N'estic, madame.
-
Vostè té alguna cosa
a veure amb camions, oi?
-
Que interessant!
-
Compra camions a Amèrica,
i els ven a Europa.
-
I a vegades en comprem a Europa
i els venem a Amèrica.
-
Som molt flexibles.
-
Fascinant. No és trist que en Philip
no hi sigui per veure-la?
-
Estàs tan preciosa!
En Philip és el meu fill.
-
Es posarà furiós quan senti
que s'ho ha perdut,
-
Però havia d'anar a Londres
per alguna cosa terriblement legal.
-
L'hi ha dit?
En Philip està boig per la Paula, eh?
-
- És força commovedor.
- Sí, ja ho sé.
-
Entesos, Suzanne.
-
Marianne i Claude.
-
A sopar. A sopar. Tothom.
-
Raymond, tu seus
al costat de Madame Fleury.
-
Alain, tu seus amb Madame Tessier.
-
Paula, maca.
Parla amb ell de pintura moderna.
-
Té una col·lecció fabulosa.
-
I vostè va al meu costat,
senyor Desmarest.
-
M'ho explicarà tot dels seus camions
i què en fa.
-
Vostè és Lleó, oi?
-
Com diu?
-
Devia néixer a finals de juliol
o principis d'agost.
-
- No, principis de maig.
- Taure, el toro.
-
Ho hauria d'haver endevinat.
-
Això és sempre la part més difícil,
-
provar que la gent trobi el seu lloc.
-
No puc llegir mai la meva lletra.
-
Françoise, tu vas aquí.
-
Mariline, allà. Claude, al costat.
Ah, aquí.
-
Ah, sí. Sí. Paula, tu vas aquí.
Ah, no. No. Em sap greu.
-
Tu vas allà a l'altra banda.
-
Alain, tu a la seva dreta.
Raymond a la seva esquerra. Així.
-
Lucien, tu vas al costat
de la Françoise a la seva dreta.
-
Em sap greu,
però haig de ser franc amb vostè.
-
Crec que és tot absurd.
-
S'anomenen expressionistes abstractes,
-
però què expressen?
Això és el que vull saber.
-
Sí. Sí. Oi?
-
Parlàvem d'en Jean Duprey.
-
Naturalment,
coneixeu la seva última aventura.
-
No sé ni tan sols qui és.
-
No coneix en Jean?
-
No. Em sap greu. No.
-
I no se m'acut per què hauria
d'interessar-me la seva última aventura.
-
- Tret que...
- Tret que...?
-
Tret que ella sigui la meva dona.
-
I per sort no estic casat.
-
Quin punt de vista tan estret, no?
-
Si tothom fos com vostè,
on aniríem a parar?
-
Philip.
-
Bona nit. Espero no destorbar-vos.
-
Philip, no t'esperàvem fins dissabte.
-
És que… pensava donar-te una sorpresa.
-
Philip, què ha passat?
-
- Estava tancat el cas?
- No, però va molt bé.
-
Molt i molt bé.
-
Amor meu, has sopat?
-
Sí. He menjat alguna cosa a l'avió.
Seuré aquí i us faré companyia.
-
No, no.
Marcel, el senyor Philip ja ha sopat.
-
Hola.
-
Hola.
-
Haig de dir que en Philip fa goig.
La feina dura li prova.
-
Sí. No crec que la feina dura...
-
He rebut la teva nota. M'ha arribat just.
He tornat de seguida.
-
- Li ve de gust fruita?
- Ah, no. Gràcies.
-
No hauria dit mai
que pogués odiar tant Londres.
-
Estàs de sort.
La mare voldria parlar amb tu.
-
- I tu voldries parlar amb la Paula.
- Exacte.
-
Un moment. Vull demanar-te una cosa.
-
Què?
-
Podria fumar-me un cigar?
-
I tant!
-
- Què has dit a en Philip?
- Li he demanat un cigar. Per què?
-
Feia cara d'enfadat.
-
No n'estava oas.
-
- Tenia motiu per estar-ne?
- No ho sé.
-
- Té.
- Gràcies.
-
- T'agraden els cigars?
- No, malauradament.
-
- Puc portar-te alguna cosa per beure?
- No, gràcies.
-
Hauríem de tornar a casa.
Haig de llevar-me d'hora.
-
Si la Paula no està cansada,
puc dur-la a casa més tard.
-
Suposo que sí.
T'agradaria això, amor meu?
-
No. Es fa tard. Bona nit.
-
Bona nit.
-
Heu animat la festa.
-
Es moria fins que ha arribat l'amor jove.
-
Ara tenen tema de conversa.
-
Heu sentit la interiorista
de la Van der Besh?
-
Li has fet el pis i seduït
el seu fill pel mateix preu.
-
Tot una troballa, Paula.
-
Si fas el dormitori del senyoret,
-
per què no fer-te el senyoret?
-
Fa la feina molt més interessant.
-
- Te'n vas demà?
- Sí.
-
On?
-
T'ho he dit.
Suïssa, Dinamarca, Alemanya.
-
- Quant temps seràs fora?
- Uns 10 dies.
-
Roger...
-
Bona nit.
-
Philip.
-
Com has arribat?
-
- Devies conduir com un boig.
- Puja, sisplau.
-
Per què fas aquestes poca-soltades?
-
Sisplau, només un moment.
-
Per què has tornat de Londres?
-
- Per veure't.
- Però per què?
-
Per què? La teva carta.
-
Això és ridíc... Què deia?
-
- “Torna aviat.”- Ah, no.
-
“El meu dolç Philip.”
-
“La teva carta era massa trista
i més del que mereixo.”
-
“Et trobo a faltar.”
-
“Torna aviat.”
-
No ho deia en aquest sentit.
-
Estava cansada i infeliç i sola i...
Em sap greu.
-
No ho hauria d'haver escrit.
-
Però ho pensaves.
-
Suposo que sí.
-
Doncs...
-
Ha canviat res des de llavors?
-
No, no ha canviat res.
-
Ostres!
-
Tingui.
-
SAS 252. Pot pujar a l'avió.
-
Per aquí, sisplau, senyors.
-
Has avist a Copenhagen que ens rebin?
-
Sí, tindran un cotxe.
-
Roger.
-
Scandinavian Airlines
anuncia la sortida del vol...
-
- Ves passant. T’atraparé.
- No tenim gaire temps.
-
No et preocupis.
-
Tots passatgers facin el favor
de dirigir-se a la duana i control...
-
Què fas aquí?
-
T'he trucat a casa, però te n'havies anat.
-
- Volia veure't.
- Vine aquí.
-
Em sap greu ahir a la nit.
Estava enfadat.
-
Fins i tot gelós.
-
Volia trucar-te i...
-
Vols endur-te'm amb tu?
-
- Què?
- Vull venir amb tu. Puc?
-
Paula,recapacita.
L'avió surt d'aquí a...
-
Sí, ja ho sé.
-
Aniré a casa a fer una maleta
i vindré on siguis aquest vespre.
-
On seràs?
-
Vaig amb dos homes
de l'oficina central de Chicago.
-
Com vols que ho expliqui?
-
Digues que soc la teva esposa.
Els americans sempre viatgen amb l'esposa.
-
Ho entendran.
-
Paula, és una bogeria.
-
És per aquell noi?
-
Per mi. Sisplau.
-
Ei.
-
Sí. Ja vinc.
Paula, no et preocupis.
-
Tornaré amb tu aviat.
10 dies, no pas més.
-
Desfes-te d'aquell noi, Paula, t'atabala.
-
I no et preocupis, tot anirà bé.
Ja ho veuràs.
-
Paula, saps que t'estimo.
Et trucaré quan torni.
-
Adeu, amor meu.
-
Atenció, sisplau. Monsieur Desmarets,
passatger del vol 252 de la SAS
-
dirigeixi's immediatament a duana
i control de passaports. Gràcies.
-
…des de fa 40 anys
i mai he sentit de ningú
-
que toqués el dos al mig d'un cas.
-
Deixi'm dir-li una cosa.
-
Si no fos per la seva mare,
li demanaria que plegués immediatament.
-
Estic decidit a posar-lo
a treballar a investigació.
-
Digui. Sí. Qui truca?
-
No, el senyor Van der Besh
està ocupat ara.
-
Un moment, sisplau.
-
Ara és aquí. No pengi, sisplau.
-
Aquesta vegada te l'has ben buscat.
-
- Què ha dit?
- No ho sé. No escoltava.
-
- Què és això?
- Trucada personal per a tu.
-
Veu de dona, i no és la teva mare.
-
Hola. Sí, Paula.
És clar que podem parlar.
-
- Escolta, aquest vespre podríem...
- em fa por que no puc.
-
- Què vols dir?
- No puc tornar-te a veure, Philip.
-
Sisplau prova d'entendre-ho.
-
Passi el que passi només et faria mal.
-
No provis de veure'm.
-
Sisplau. M'ho promets, Philip?
-
M'ho has de prometre, sisplau.
-
Sí. Sí, naturalment.
-
No diguis res més.
-
És un adeu com abans.
-
És un adeu.
-
Ho noto.
-
Estalvia't la mentida.
-
És adeu un altre cop, amor meu.
-
Per què negar que...
-
Anem. Ja en tinc el pap ple.
-
Vinga, sisplau.
-
Estem així des de fa dies.
-
Deies que donaries dos anys de la teva
vida per estar realment enamorat.
-
Sí, sé que ho vaig dir.
-
Em sap greu haver-ho dit.
-
Va ser fa temps.
-
Doncs jo estic enamorat,
però ella no em creu.
-
Jo et crec.
-
M'ho has dit mil vegades.
-
Ara anem, eh?
-
Philip, vinga. Jo me'n vaig.
-
- Estàs bé?
- Sí.
-
Et truco demà. Que vagi bé.
-
Hola.
-
El teu amic se n'ha anat.
T'ha deixat, eh?
-
Parles d'amor
com si ho sabessis tot de l'amor.
-
I ho sé. Em convidaràs a beure?
-
I tant.
-
Parla-me'n.
-
- Parlar-te de què?
- De l'amor.
-
- És un xic difícil d'explicar tret que...
- No és res.
-
Només és una paraula en una cançó.
-
És a un milió de cançons.
-
Ho has clavat.
-
És la paraula més utilitzada del món
i no vol dir res.
-
Només una paraula en una cançó.
-
Brindem pel vell amor.
-
Pel vell amor.
-
Me'n cantaràs una altra?
-
Doncs...
-
L'amor només és una paraula.
-
No vol dir res.
-
És una manera capriciosa de dir
que dues persones volen moure's juntes.
-
L'amor només és una paraula.
-
I quan comença a ser divertit,
-
una paraula per tapar
una multitud de pecats.
-
L'amor només és una paraula
-
que s'ha escampat pertot arreu.
-
Quant fa que ets aquí?
-
No ho sé.
-
Deus estar ben xop.
-
Havia de veure't.
He provat de no venir, però...
-
No passa res.
-
D'ençà que em vas rebutjar,
-
no sé on he estat ni què he fet.
-
- I tu?
- Jo?
-
He treballat.
He anat a una col·lecció.
-
He comprat un vestit nou.
-
Ara aixequen el carrer
davant de casa meva.
-
Ja ho sé.
-
Gairebé m'hi vaig encallar amb el cotxe.
-
Estarà arreglat d'aquí a uns quants dies.
-
Paula, segur que no necessites res?
-
Hi ha un pollastre fred
que pinta bé a la nevera.
-
Òndia, quina gana que tinc!
-
On és la mantega?
-
Queda vi?
-
Ah, aquí. Espera't. Ah.
He trobat una ampolla de cervesa.
-
Sobre d'amanida de cogombre.
-
No trobo cap... Espera't.
És aquí. Mi-te'l.
-
Amor meu, el disc.
-
Pots girar-lo? Tant és. Hi vaig jo.
-
Aquí ho tenim. Com pinta?
Molt bo, eh?
-
No sé per què,
és com si no hagués menjat de fa dies.
-
Hola, amor meu.
-
Espera't. No recordava que a la nit
vaig posar la cadena.
-
Ja està. Jo ho agafo.
-
Vol que porti...
-
Paula? Pots ajudar-me...?
-
Bon dia.
-
Pots ajudar-me amb això?
-
Gabby, és en Philip...
El senyor Van der Besh.
-
no et preocupis per l'esmorzar.
Ho faré jo.
-
Gràcies, Gabby.
-
Gabby, et cridaré si et necessito.
-
- Estava avergonyida.
- Avergonyida no.
-
Sorpresa.
-
La Gabby és la meva guardiana,
la meva protectora.
-
És molt més gran i assenyada
que jo, la Gabby.
-
Mira l'hora. Faré tard.
-
No et preocupis.
Puc dur-te en cotxe a la botiga.
-
No, no ho vull.
Podries portar la mantega?
-
Per què no hauria de dur-te?
-
No cal.
-
Puc deixar-te a la cantonada
si no vols que ningú ens vegi.
-
Per què?
-
No ho sé. Només he pensat...
-
No et preocupis.
-
Ho sabran ben aviat
i s'hi divertiran molt.
-
Heu sentit allò de la Paula
i el seu nou jove?
-
Deu tenir tanta vitalitat, la Paula.
-
Tantes ganes de vida i homes joves.
-
T'importa?
-
- De fet no.
- Ja està, doncs.
-
- A quina hora plegues?
- Per allà les 6.
-
Les 6? Què faré fins a les 6?
-
Com saps que no estic ocupada
aquest vespre?
-
És veritat. No, no ho sé.
-
Deixa-m'ho a mi.
-
No estic ocupada aquest vespre.
-
Perfecte.
-
- Tot i així, què faré fins a les 6?
- No ho sé. Treballa.
-
Treballar? Ah, ja sé què faré.
-
Passejaré per París pensant en tu.
-
Després dinaré sol pensant en tu.
-
I llavors esperaré que arribin les 6.
-
Aneu passant. Us atraparé.
-
Per què? On vas?
-
A fer una trucada.
-
Digueu al mosso que ens demani un taxi.
-
- Quin és el número?
- 24. No us preocupeu, hi seré.
-
Digui.
-
Paula?
-
Hola.
-
Acabo d'arribar. Soc a l'aeroport.
-
Com estàs? Has tingut un bon viatge?
-
Et vull veure.
Estàs lliure per sopar aquest vespre?
-
No, no, no puc sopar.
-
- Com et va per dinar?- Sí. Sí.
-
Sí. Dinem. On?
-
- On t'agradaria?- Tant se val.
-
Un lloc que no estigui massa ple.
-
Pré Catelan?
-
Sí. D'acord. Ens trobem allà.
-
Vols que et passi a recollir?
-
- No. No. Ens trobem allà.
- Entesos.
-
Tinc moltes ganes de veure't.
-
Adeu, Roger.
-
- Em sap greu fer tard.
- No, soc jo. Anava d'hora.
-
- No et trobes bé?
- Per què?
-
No sols beure al mig del dia.
-
Ah, estava una mica cansat.
-
Em sembla que prendré un vermut.
-
Sembla que hagi passat molt temps.
-
10 dies?
-
Sembla més.
-
Vaig trucar-te un parell de cops
des d'Alemanya, però no t'hi vaig trobar.
-
He sortit bastant.
-
O potser vaig desconnectar el telèfon.
-
Abans no ho feies mai.
-
- Gràcies.
- Has vist en Jimmy?
-
No.
-
Què has fet?
-
He vist en Philip força sovint.
-
Ah, el jove... Encara està boig per tu?
-
I tu? Encara el trobes divertit?
-
Sí.
-
Divertit o més encara?
-
Més.
-
No hi ha res a dir, oi?
-
Podries haver dit moltes coses.
-
Roger. Si et digués que encara
tot depèn de tu,
-
no sabries com dir-ho, oi?
-
- No ho sé.
- Però jo sí.
-
Diries que estaves massa obsessionat
amb la teva llibertat,
-
amb massa por de perdre-la.
-
He dit que no ho sé.
-
L'únic que sé és que detesto
la idea que tu i aquell jove...
-
Espero que s'ho valgui.
-
No és això. M'estima.
-
No m'ha passat pel cap
quan t'he convidat a dinar
-
que hauria d'escoltar la història
de la teva vida amorosa amb aquell noi.
-
Ja que sempre t'has assegurat que
jo sabés la teva amb les teves noies...
-
Almenys això és normal.
-
Vull dir...
-
Adeu, Roger.
-
Paula,
-
em sap greu. Quina estupidesa de dir!
-
Saps que no ho pensava.
-
També és culpa meva.
-
Potser no ens hauríem de veure
una temporada.
-
- Adeu, amor meu.
- Paula, saps que jo...
-
Signifiques molt per a mi, Paula.
-
-
Gràcies.
-
17. Les quatre últimes.
-
Primer tres.
-
Tot al cinc.
-
- Amor, quin número tenim d'habitació?
- Què?
-
El nostre número d'habitació?
-
No ho sé.
-
Tens la clau.
-
- 425.
- Tota la resta al 4 i al 25.
-
Roger!
-
- Hola, Jimmy.
- Què fas a Deauville?
-
- Vaig decidir fugir.
- És aquí la Paula? On us esteu?
-
No, la Paula no hi és.
No he vist la Paula de fa 2 mesos.
-
Ai, perdona. No ho sabia.
-
Quina planxa!
-
Vull dir...
-
Fins després, Roger.
-
Tanca la finestra, amor.
-
Amor, sisplau, tanca la finestra.
Fa fred.
-
Para de dir-me amor.
-
Quina hora és?
-
Ostres, t'adones que tot just són les 5?
-
Què fas llevat, amor?
-
Ei, encara no t'has ficat al llit.
-
Para de dir-me amor.
-
Per què? Tu em dius Maisy.
-
Para de fer servir aquesta paraula.
-
Què et passa?
-
Amor. Amor. Amor.
-
Saps el que vol dir?
-
Sí o no?
-
Què vol dir, amor?
-
Hem vingut a discutir el meu vocabulari?
-
Para de dir-me amor.
-
De nit està bé, però no al matí.
-
Ara ens posem primmirats.
-
Faràs el favor de tancar la finestra?
-
La factura, senyor. I el canvi.
-
- Gràcies.
- Gràcies.
-
Aquí recepció. Sí, madame.
-
El senyor Desmarets?
No l'he vist, senyora.
-
- Gràcies.
- Gràcies, senyor.
-
Però i el seu equipatge, senyor?
-
La senyora el portarà.
-
- Molt bé, senyor.
- Espero.
-
Philip.
-
Philip.
-
Philip.
-
Hola. Vull parlar amb tu.
-
Philip, això no pot continuar així.
-
Has de treballar. Quan va ser
l'última vegada que vas anar a l'oficina?
-
- El dimarts.
- Dimarts.
-
I abans quan?
-
Has arribat a un punt en què no fas ben res.
-
Em veus sortir al matí i esperes
que torni a casa a la nit.
-
I ara comences a beure d'amagatotis.
-
Ah, no, això no.
-
Només he esbandit aquell got perquè sé
que et fa molta ràbia el desordre.
-
Sí. Em fa ràbia el desordre
i les mentides i la feblesa
-
i molt aviat em faràs ràbia tu.
-
Això havia d'arribar, oi?
-
Ai, Philip, no ho deia en aquest sentit.
-
Però no puc tolerar que et converteixis
en una esponja per culpa meva.
-
T'he dit que vagis a treballar cent cops
i aquest és l'últim. Ja està.
-
- I si no què?
- No podré veure't més.
-
Podries rebutjar-me així com així?
-
Sí.
-
Va, Philip. Para.
-
Fas comèdia.
-
Mira'm. Mira'm.
-
Ara què passa?
-
Que no m'estimes
-
i no hi puc fer res.
-
Sabia des del principi
que em rebutjaries algun dia,
-
però sempre esperava que no passaria.
-
I tot el whisky que he begut,
tot el whisky del món,
-
no canviaria res perquè ja ha passat.
-
I s'ha acabat.
-
Ah no, Philip. Ets tan beneit.
Tan criatura.
-
Tan beneit.
-
Has interpretat l'amant abandonat,
-
i ho has fet tan bé
que t'ho creus tu mateix.
-
N'estic de tu. Ho saps, Philip.
-
Mira'm ara. Mira'm.
-
No vols que me'n vagi?
-
No, avui no. Però vull que treballis.
-
Treballaré. T'ho prometo.
-
Tenia tanta por!
-
Tan beneit eres?
-
- Què passa?
- Només volia veure si hi eres.
-
Perdó.
-
Digui. Qui truca, sisplau?
Ah, sí. Un moment, sisplau.
-
Madame Tessier.
-
Sí. Monsieur Desmarest.
-
Hola, Roger.
-
Paula.
-
- Com estàs?- Bé. I tu?
-
Sí, estic bé.
-
Agafo vacances la setmana que ve.
-
És l'època de l'any, ja ho saps.
-
Recorda que sempre ens escapàvem
una setmana o així.
-
He pensat que et trucaria,
i ja que compro el meu bitllet,
-
he pensat si vols
que en compri un per a tu.
-
- No crec que sigui possible, Roger.
- No?
-
No és tan fàcil.
-
Com ens podríem escapar
i fer veure que no...
-
No podríem evitar pensar...
-
Per això me'n vaig.
Per no pensar. No pensar en res.
-
Però no hi ha cap bona raó per anar-hi.
-
La millor.
-
No és tan fàcil.
-
I segur que no em necessites per a això.
-
Paula.
-
Segur que estaràs bé sol.
-
O amb alguna de les teves… amb algú altre.
-
- Què?- Res. Res.
-
No han significat mai res per a mi.
Ho saps.
-
Mentre em tinguessis per tornar.
-
- Llavors no vindràs.
- No, no, Roger. Adeu.
-
Paula.
-
Cuida't, eh?
-
Sí.
-
- Espera't.
- Vinga. Va.
-
No em donis presses. Veus?
-
No està malament.
-
Disculpi'm, senyor.
-
- El sopar està servit.
- Per fi.
-
- Comença a fer fred, oi?
- Sí, una mica.
-
Cambrer. Li faria res
pujar a l'habitació 16?
-
Què vols, amor meu?
-
Hi ha una rebeca groga sobre el llit.
-
Sí, senyora.
-
- Vinga, anem.
- No, un moment. Espera't una mica.
-
No, mira això.
-
Sabia que hauria guanyat.
-
No has fet trampa
empenyent-la una mica amb el peu?
-
No.
-
Vergonya t'hauria de fer.
-
Meravellós treure't de París.
-
Ets una persona diferent.
-
Canvies la pell.
-
Gràcies.
-
Per què no ens quedem
una altra nit i tornem al matí?
-
Sí.
-
Philip.
-
- Bon vespre.
- Bon vespre.
-
Eh... eh... coneixen Madame Tessier, oi?
-
Madame Fleury, Monsieur Fleury,
-
la Madeleine i en Pierre.
-
Bon vespre.
-
Han… vingut en cotxe
des de París per sopar?
-
Un lloc meravellós, no?
-
Com estava el trànsit?
-
Ahir vam trobar un embús a St. Cloud.
-
Ah, aquí ho tenim. És aquest, madame?
-
Sí. Gràcies.
-
Seieu, nens.
-
El menjar es refreda.
-
Lucien.
-
La clau, senyor.
-
- M'ha agradat veure'ls.
- Adeu-siau.
-
- Adeu-siau.
- Adeu-siau.
-
Una altra copa? Ens escalfarà.
-
Quants anys té?
-
Sisplau. Lucien, rei.
-
Hauries de començar a demanar el compte.
Triguen una eternitat.
-
Per aquí, madame. La taula està a punt.
-
Vas passant. Vinc de seguida.
-
Dos secs.
-
Nens!
-
On és Madame?
-
No ho sé. Ha sortit.
-
El sopar està a punt, senyor.
-
- Voldria tornar a París.
- D'acord.
-
Paula.
-
Què t'importa el que gent així pensi?
-
- No m'importa.
- Però què canvia?
-
- Res.
- I doncs?
-
No en parlem.
-
No, en parlarem i tu escoltaràs.
-
Sisplau, deixa-ho.
-
Això és... Això és indigne de tu
i humiliant per a mi.
-
- En fas un gra massa.
- No, tu en fas un gra massa.
-
No soc beneit. No soc una criatura
a qui has d'amagar coses.
-
Si hi estiguessis d'acord,
em casaria amb tu demà.
-
No siguis ruc. Soc molt més gran.
-
No és el problema.
L'edat no té res a veure-hi.
-
T'estimo. Et necessito.
-
I res que la gent digui pot canviar res.
-
L'únic problema per a tu,
per a nosaltres, és en Roger.
-
Encara hi és, oi?
-
Molt endins teu, i no pots expulsar-lo.
-
Què feien quan algú tenia
un dimoni a dins?
-
Resaven, cremaven encens,
feien sonar campanes, soroll?
-
Si fes tot això,
expulsaria de tu en Roger?
-
Potser sí.
-
Em sap greu.
-
Per alguna raó
no em va passar mai pel cap que...
-
No et va passar mai pel cap
que pogués pensar això.
-
Creus que hauríem de continuar?
-
Com tu diguis.
El preu encara és baix.
-
Qui és aquell home repugnant
que licita en contra nostre?
-
És un altre marxant.
Aviat pararà. El conec.
-
Més val que sigui aviat perquè...
-
Ja està. Les tenim.
-
- Vaja.
- I a molt bon preu.
-
Són una ganga, no?
-
Quedaran molt bé a la biblioteca.
-
Ara que hi penso, puc posar-les
a l'habitació d'en Philip.
-
Per cert… com està?
-
Per què? No el veus?
-
Ve de tant en tant a recollir la bugada.
-
No ho sabia.
-
És perfectament normal, maca.
-
De fet,
-
sempre vaig esperar que en Philip
s'enamorés d'una dona més gran.
-
Vols que et pagui una comissió
per aquestes cadires?
-
Al cap i a la fi, hi has dedicat temps,
i el teu temps val alguna cosa.
-
- No?
- Sisplau.
-
Doncs bé, si insisteixes.
-
Et fa res si et demano
una cosa sobre en Philip?
-
Sí que me'n fa.
-
- Té el cotxe aquí, senyora.
- Ah… gràcies.
-
Puc pujar-te, Paula?
-
- Vaig a...
- Gràcies. No, m'estimaria més caminar.
-
- Segur?
- Sí. Gràcies. Adeu.
-
Adeu.
-
Tot i així, has après una certa quantitat
de dret francès d'ençà que ets aquí.
-
Però Nova York és on treballaràs.
-
És on viuràs.
-
He tingut una llarga conversa
amb la teva mare,
-
i estem d'acord
que en aquestes circumstàncies,
-
la teva carrera es beneficiarà
del teu retorn immediat a Nova York.
-
Molt amable, però no me'n vaig.
-
Em fa por que no tens alternativa.
-
Sí que en tinc.
-
Doncs hauràs de parlar-ne
amb la teva mare.
-
Alice.
-
Monsieur Fleury, si descobrissin
que vostè té una amant,
-
i estic segur que sí,
-
on l'enviarien?
-
Passi-ho bé, senyor.
-
Adeu. Adeu.
-
Adeu tothom.
-
Per aquí, sisplau. Aquella taula d'allà.
-
No, no. Aquella no. Aquest vespre no.
-
Em fa por que tot està reservat.
-
I aquesta?
-
Però...
-
Res de peròs. Com et dius?
-
François. Tu no em coneixes,
-
però avui és una nit
que tots dos recordarem.
-
Agafarem aquesta.
-
Estàs boig.
-
- M'ha demanat, Monsieur?
- Sí. Voldríem flors.
-
No, no, voldria que trobés
el ram més preciós que pugui per a Madame.
-
- Estàs ben boig.
- I tant.
-
- De què va tot això?
- Estem de celebració.
-
- De què?
- La meva independència.
-
La meva independència del món.
El meu dependència de tu.
-
François.
-
Voldríem començar
amb alguna cosa sensacional.
-
Seguida del més meravellós sopar
servit mai a la història del Maxim's.
-
Voldrien començar a
mb paté de foie gras fresc?
-
- No.
- No.
-
Caviar.
-
Caviar.
-
Amb blinis?
-
Sí, i vodka per acompanyar.
-
Sommelier?
-
Madame, vol ballar?
Em concedeix aquest ball?
-
Vodka, el millor i en abundància.
-
No. Xampany, ampolla de dos litres.
-
Faràs el favor de dir-me
de què va tot això?
-
He plegat de la feina. O més aviat,
l'he negociat a canvi de París.
-
Has deixat la feina?
-
- Sí.
- Per què?
-
M'enviaven a Nova York.
-
Però, Philip...
-
Res de peròs, de tu no.
Fem un pacte, d'acord?
-
No, Philip, no ho pots fer.
-
No t'ho permetré.
-
Està fet.
-
La vaig veure a Balenciaga.
-
La vaig veure a Balenciaga amb un vestit
de Belma i l'endemà a Givenchy.
-
No és curiós?
-
Avui dinava amb Guy Laroche amb un Chanel.
-
T'agrada?
-
Roger, què penses?
-
Que estúpid és el món.
-
- Què?
- Res. Vinga. Ballem.
-
Tinc una confessió a fer.
-
- Per poc faig una cosa terrible.
- Què?
-
És un lloc preciós entre el teu coll
i l'espatlla que per poc no mossego.
-
Puc?
-
Au, Philip!
-
Pensar-t'ho i fes-m'ho saber.
-
Aquest vespre estàs molt lluny, chéri.
-
- Ah, sí?
- Anem a l'Eléphant Blanc?
-
Per què? M'agrada aquí.
-
Tornem? Diria que el menjar és allà.
-
D'acord.
-
Anem a algun altre lloc?
-
Si vols.
-
De fet tant és.
-
On anem ara?
-
No ho sé.
-
- Bona nit, Philip.
- Paula.
-
Et puc veure demà?
-
Sí, és clar.
-
Sí. En què puc servir-lo?
-
Ah, senyor Desmarets,
fa temps que no l'havia vist.
-
- Sí. Hi ha la Paula?
- Ah, sí. És...
-
Era aquí fa un moment.
-
Madame Tessier. Madame Tessier.
-
Sí, senyor Stana. Ah, hola, Roger.
-
Hola, Paula.
-
Paula, estic...
-
- Podríem anar a algun lloc?
- Sí, és clar.
-
He preparat discursos, però ara no puc...
-
Ajuda'm.
-
Ahir a la nit,
volia travessar la sala i dir:
-
“ja n'hi ha prou. Anem a casa.”
-
I més tard caminava i caminava i...
-
No pot continuar així.
-
No puc viure sense tu.
-
Ja està. Ja ho he dit.
-
Per què era tan terrible dir-ho?
-
Ha estat tot culpa meva.
-
No hauria d'haver permès
que t'emboliquessis.
-
T'hauria d'haver aturat
des de bon principi.
-
Amor meu, no estàs gaire brillant.
-
- No?
- Però tant és.
-
Soc a casa, o el que sigui.
-
Té. Sucre?
-
Oh, Philip. Mira d'entendre-ho.
-
Ens vam conèixer quan tu em necessitaves
-
i jo et necessitava
i vam tenir molta sort.
-
Però no n'hi ha prou
per mantenir juntes dues persones.
-
No podia durar.
-
Jo esperava interessadament que durés,
però no podia ser.
-
L'únic que ell va haver de fer va ser dir:
-
“sisplau.”
-
Suposo que en certa manera
hauria d'estar orgullós.
-
Si no fos per mi,
probablement no et casaries.
-
Soc una mena de Cupido.
-
Sí, això és el que soc. Un Cupido.
-
Mira, Philip, no hauries de...
-
És veritat, no?
He estat una mena d'interludi.
-
Quins collons! Quins collons tot plegat!
-
Per què no podies estimar-me?
-
Ho vas dir tu, Philip.
El dimoni a dins meu.
-
No puc expulsar-lo.
-
Philip.
-
Philip, no ho oblidaré mai.
-
És clar.
-
Jo tampoc.
-
Paula, què faré?
-
Què em passarà?
-
Philip, amor meu.
-
Tornaràs a Nova York.
-
Allà tens amics, i la teva vida és allà.
-
I tant. Tens raó. Tens raó.
-
Coneixeré la noia escaient,
-
em casaré i viuré feliç per sempre més.
-
Eh, on… on tinc les sabatilles?
-
On és l'altra?
-
Gràcies.
-
Doncs bé… et tornaré a veure?
-
Si vols, sí.
-
Valdria més que no.
-
No, més val que no.
-
Què collons faig?
-
Deixaràs tot això al porter, sisplau?
-
Sí, ho recolliré tot.
-
Philip.
-
Philip.
-
Philip, prova d'entendre-ho.
-
Soc gran. Soc gran. Soc gran. Soc gran.
-
No costava tant, oi?
-
Parles com si sortissis de cal dentista.
-
- Gabby. Gabby.
- Sí, madame.
-
Em pensava que no arribaria mai.
Monsieur encara no és a casa?
-
No, madame.
-
Faries el favor de preparar-me un bany?
-
I… què em poso aquesta nit?
-
A veure.
-
- La gasa negra.
- No, és massa de mudar.
-
Només anem a un petit bistrot a sopar.
-
- Aquest?
- No, no, aquest és...
-
- Quin és el del costat?
- Aquest?
-
Sí, aquest va bé.
-
Quin dia!
-
El problema de ser un interiorista
-
és que tothom pensa
que coneix la teva feina.
-
Però ningú pensa mai a dir un lampista
com arreglar una aigüera.
-
Ai, Gabby, la cremallera.
-
No, no. Ja està bé. Deixa-ho.
-
Però tu comença a fer una cortina
i tothom...
-
Gabby.
-
- Ha trucat Monsieur?
- No, Madame.
-
No massa calent, Gabby.
-
Crec que menjarem
a casa demà a la nit, Gabby.
-
Comprem un bon bistec per a Monsieur.
-
No, en vam menjar dilluns.
-
Comprem costelles de xai
-
I digues a Madame Frojus
que em faci un dels seus preciosos...
-
Jo ho agafo, Gaby.
-
Digui.
-
Ah, Roger, on ets?
-
Sí, suposo, si cal.
-
Sí, ho entenc.
-
Què?
-
Probablement menjaré alguna cosa
i me n'aniré al llit.
-
D'acord.
-
Adeu.
