-
ELS JUDICIS DE NUREMBERG
-
NUREMBERG, ALEMANYA
1948
-
No sabia que estava tan malament.
-
Un parell de bombes incendiàries,
-
i aquests edificis vells
cremen com cel·lofana.
-
Hi ha un mur que separa
el barri vell de Nuremberg del nou.
-
Data del...
-
De quan data, Schmidt?
-
1219, senyor.
-
De 1219.
-
Aquí és on el partit nazi
feia les manifestacions, oi?
-
Venien tots aquí.
-
Hitler. Goebbels. Tota la trepa.
-
A milers, de tot Alemanya.
-
Ha de tocar tant la botzina?
-
No cal tocar tant la botzina, Schmidt.
-
Tots dos coneixen les seves obligacions?
-
Ja hi som.
Una miqueta de la vella Alemanya.
-
- Senador Burkette.
- Capità.
-
Capità Byers, el jutge Haywood.
-
En Byers serà el seu ajudant.
-
El meu què?
-
Secretari. Guia general. Enllaç.
-
Qualsevol funció que vulgui.
-
El seu personal, senyor.
Senyor i senyora Halbestadt.
-
Hola.
-
Bona tarda.
-
Bona tarda, Senyoria.
-
Benvingut.
-
Ja coneix el conductor, l'Schmidt.
-
Estic al seu servei
sempre que em necessiti. Dia o nit.
-
Gràcies.
-
Ensenyem-li la resta de la casa.
Dan?
-
Som al… rebedor.
-
Sala d'estar. L'estudi és allà dins.
-
Hi ha dues habitacions
en aquesta planta, tres a dalt.
-
Mobiliari en part d'època,
en part de l'exèrcit americà.
-
El piano mostra senyals de desgast,
-
però és un Bechstein genuí.
-
Quina vista, oi, senyor?
-
Sí.
-
Senador, jo realment
no necessito tot això.
-
Quan el govern dels Estats Units
fa una cosa,
-
la fa bé. Ho saps, Dan.
-
Qui hi havia viscut?
-
Un important general nazi
i la seva dona, senyor.
-
Hi ha res més que el jutge Haywood
hauria de saber?
-
Senyor, cap pregunta?
-
Sí. Sí.
-
Vostè és West Point, oi, capità?
-
Sí, senyor.
-
Com es diu de nom?
-
Harrison. Harry.
-
Mira, Harry, jo no soc West Point.
-
I tota aquesta formalitat
m'incomoda una mica,
-
per no dir que em molesta.
-
Creus que seria una infracció
excessiva de les normes
-
si em diguessis jutge,
o Dan, o qui sap què?
-
Entesos, jutge.
-
Fem les compres
a la intendència de l'exèrcit.
-
No hi ha prou menjar
als mercats per als alemanys.
-
El conductor sap on és.
-
Aquí hi ha una còpia del sumari del cas.
-
- Potser voldrà examinar-lo.
- Ah, gràcies.
-
Espero que estigui còmode aquí, senyor.
-
Capità, tot l'estat de Maine
estaria còmode aquí.
-
El meu despatx és al costat del seu
al Palau de Justícia si em necessita.
-
Gràcies.
-
Senador?
-
Creu que necessito tots tres criats?
-
Em fa sentir com un ximple.
-
A ells els va bé, igual que a tu.
-
Aquí mengen.
-
Doncs necessito tres criats.
-
M'alegro de tenir-te aquí.
-
Un home de la teva alçària.
-
És clar. És clar.
-
Era l'únic home d'Amèrica qualificat
per a aquesta tasca.
-
Senador, vostè sap que no era
la primera opció, ni la desena.
-
Vostè ho sap i jo ho sé.
-
Què vols dir?
-
Fem-nos-en pagues.
-
Hitler no hi és, Goebbels tampoc.
-
Goering tampoc. Es va suïcidar
abans que el pengessin.
-
Ara toca jutjar els metges,
-
homes de negocis i jutges.
-
Hi ha qui creu
que no els haurien de jutjar.
-
I què?
-
Que hi ha ben pocs candidats per fer-ho.
-
Va caldre regirar els boscos de Maine
-
per proposar un pagerol com jo.
-
Espero que no et penedeixis
d'haver vingut.
-
No. No me'n penedeixo.
-
Només vull que sàpiga
que no em mamo el dit.
-
No, crec que els judicis
haurien de continuar.
-
Especialment els judicis
de jutges alemanys.
-
Espero estar a l'alçada.
-
Estàs a l'alçada.
-
Au, relaxa't.
-
Gràcies.
-
Gaudeix d'aquest lloc mentre pots.
-
Estaràs molt enfeinat.
-
Gràcies, senador. Gràcies per tot.
-
Fins demà, jutge.
-
Molt bé.
-
Les… portem a dalt?
-
Ah, sí, sí. Gràcies.
-
Puc portar aquesta...
-
No, deixi'm portar-la. Sisplau.
-
Ja venen.
-
S'obre la sessió.
-
Que Déu beneeixi Estats Units
i aquest honorable tribunal.
-
El tribunal llegirà
els càrrecs dels acusats.
-
El micròfon es col·locarà
davant de l'acusat Emil Hahn.
-
Emil Hahn?
-
El representa un lletrat
davant d'aquest tribunal?
-
No culpable.
-
La pregunta era si el representa
-
un lletrat davant d'aquest tribunal.
-
Sí.
-
Com es declara dels càrrecs
i especificacions
-
del sumari contra vostè?
Culpable o no culpable?
-
No culpable en absolut.
-
Friedrich Hoffstetter?
-
El representa un lletrat
davant d'aquest tribunal?
-
Sí.
-
Com es declara? Culpable o no culpable?
-
Pot seure.
-
Werner Lammpe?
-
El representa un lletrat
davant d'aquest tribunal?
-
Lletrat?
-
Sí. Sí, és clar. Estic representat.
-
Com es declara dels càrrecs?
Culpable o no culpable?
-
Pot seure.
-
Ernst Janning?
-
Ernst Janning, el representa un lletrat
-
davant d'aquest tribunal?
-
Ernst Janning, el representa un lletrat
davant d'aquest tribunal?
-
Jo represento l'acusat, Senyoria.
-
Com es declara dels càrrecs
i especificacions presentats
-
al sumari contra vostè?
-
Culpable o no culpable?
-
Senyoria, puc adreçar-me al tribunal?
-
L'acusat no reconeix
l'autoritat d'aquest tribunal
-
i vol presentar una protesta formal
en comptes de la declaració.
-
Constarà una declaració de “no culpable”.
-
L'acusació començarà
el seu discurs inicial.
-
A poc a poc i bona lletra.
-
El cas és inusual
-
pel fet que els imputats
estan acusats de crims
-
comesos en nom de la llei.
-
Aquests homes, conjuntament
amb col·legues difunts o fugitius,
-
són l'encarnació
del que va passar per justícia
-
durant el Tercer Reich.
-
Els acusats van fer de jutges
durant el període del Tercer Reich.
-
Per tant, vostès, Senyories,
com a jutges del tribunal,
-
-
jutjaran jutges
de la banqueta dels acusats.
-
I és tal com cal.
-
Perquè només un jutge sap que
un tribunal és més que una sala.
-
És un procés i un esperit.
-
És la casa de la llei.
-
Els acusats també ho sabien.
-
Coneixien bé les sales de justícia.
-
Seien amb les seves togues,
-
i desvirtuaven, pervertien,
-
destruïen la justícia
i la llei a Alemanya.
-
L'acusació farà el favor
d'observar el llum?
-
L'intèrpret no pot seguir-lo.
-
Perdoni, Senyoria.
-
Desvirtuaven, pervertien,
-
destruïen la justícia
i la llei a Alemanya.
-
Això sol és indubtablement un gran crim.
-
Però l'acusació
no demana comptes als acusats
-
per violar garanties constitucionals
-
ni negar el degut procediment legal.
-
L'acusació els demana comptes
-
per assassinat,
-
brutalitats,
-
tortura,
-
atrocitats.
-
Comparteixen amb tots els dirigents
del Tercer Reich
-
responsabilitat pels crims més malignes,
més calculats,
-
més devastadors de la història
de tota la humanitat.
-
I potsón són més culpables
-
que alguns dels altres.
-
Perquè havien arribat a la maduresa
-
molt abans de l'ascens de Hitler al poder.
-
No els van deformar la ment amb ensenyaments nazis en una edat primerenca.
-
Van abraçar les ideologies
del Tercer Reich
-
com a adults educats
-
quan ells, més que ningú,
-
haurien d'haver valorat la justícia.
-
Aquí rebran la justícia
que van negar a d’altres.
-
Seran jutjats segons les proves
presentades en aquesta sala de justícia.
-
L'acusació no demana res més.
-
Herr Rolfe farà
la declaració inicial de la defensa.
-
Amb la vènia del tribunal...
-
No és tan sols un gran honor…
-
sinó també un gran repte
-
per a un advocat
-
ajudar aquest tribunal en la seva tasca.
-
Tot el món civilitzat
-
seguirà de prop el que fem aquí.
-
Perquè no és un judici corrent
-
per qualsevol dels sentits acceptats
de la paraula.
-
El propòsit reconegut d'aquest tribunal…
-
és ample que el càstig d'uns quants homes.
-
Està dedicat a la reinstauració
-
del temple de la justícia.
-
Està dedicat a trobar un codi de justícia
-
davant el qual tot el món
serà responsable.
-
Com s'establirà aquest codi?
-
S'establirà…
-
avaluant clarament,
-
honestament,
-
la responsabilitat dels crims
-
manifestats al sumari per l'acusació.
-
En paraules del gran jurista nord-americà,
Oliver Wendell Holmes,
-
“Aquesta responsabilitat no es trobarà
només en documents
-
“que ningú discuteix ni nega.
-
“Es trobarà en consideracions
-
“de naturalesa política o social.
-
“Es trobarà, més que res,
-
“en el caràcter dels homes.”
-
Quin és el caràcter d'Ernst Janning?
-
Examinem la seva vida per un moment.
-
Va néixer el 1885.
-
Va rebre el títol
de Doctor en Dret el 1907.
-
Va esdevenir jutge
a Prússia Oriental el 1940.
-
Després de la Primera Guerra Mundial va esdevenir un dels líders de la República de Weimar
-
i un dels forjadors
de la seva constitució democràtica.
-
En anys posteriors va aconseguir
fama internacional
-
no tan sols
per la feina com a gran jurista,
-
sinó també com a autor
de llibres de text legals
-
que encara es fan servir
a universitats de tot el món.
-
Va esdevenir Ministre de Justícia
d'Alemanya el 1935.
-
Si Ernst Janning
ha de ser trobat culpable,
-
se n'han de despendre certes implicacions.
-
Un jutge no fa les lleis.
-
Aplica les lleis del seu país.
-
La manifestació,
-
“el meu país, amb raó o sense”
-
Va ser expressada
per un gran patriota americà.
-
No és pas menys certa
per a un patriota alemany.
-
Ernst Janning hauria d'haver aplicat
les lleis del seu país?
-
O hauria d'haver refusat d'aplicar-les
i convertir-se en un traïdor?
-
Aquest és el punt essencial
al fons d'aquest judici.
-
La defensa està tan dedicada
a trobar responsabilitats
-
com l'acusació.
-
Perquè no és només
Ernst Janning qui es jutja.
-
És el poble alemany.
-
El tribunal farà una pausa
fins a nova indicació.
-
Sí.
-
Si us sembla bé,
-
en Byers pot arxivar més tard
aquests escrits.
-
Hmm.
-
Déu-n'hi-do el discurs
del coronel Lawson, oi?
-
Em pregunto si aquells homes
poden ser responsables
-
de les coses que enumera al sumari.
-
Soc aquí des de fa dos anys,
i després de ser aquí tant temps,
-
veus que la responsabilitat
no és un concepte ben definit.
-
Què feu el cap de setmana?
-
La meva dona i jo anem a Liège.
-
No hi ha res a Liège. Hi he estat.
-
El meu fill era al 101.
-
Està enterrat al cementiri americà
fora de Liège.
-
Ah, em sap greu.
-
No cal. Fins dilluns, Dan.
-
Hmm.
-
Vens?
-
No, em quedaré aquí un moment.
-
Espero uns informes de Byers.
-
Entesos.
-
Els informes que ha demanat, senyor.
-
Gràcies.
-
Capità, creu que pot trobar-me un exemplar
-
dels llibres que va escriure
Ernst Janning?
-
N'hi ha una bona colla.
-
M'agradaria veure'ls tots.
-
També una còpia
de la Constitució de Weimar.
-
Creu que pot trobar-m'ho?
-
- Sí, i tant.
- Gràcies.
-
Quant fa que és aquí, capità?
-
Dos anys.
-
Dos anys? És molt de temps.
-
Sí, senyor.
-
Hi té amics?
-
I tant.
-
Amics alemanys?
-
Sí.
-
Una noia?
-
Sí.
-
Els seus pares eren nazis, però ella tenia
vuit anys quan van arribar al poder.
-
No l'hi he demanat.
-
Ja ho sé. Però potser hi pensava.
-
És natural pensar-hi.
-
Vaig pensar que si ningú
l'havia d'adoctrinar,
-
tant se val que fos jo.
-
Res més?
-
No, no, em sembla que faré
un tomb pel meu compte.
-
Provi el barri vell. Tothom s'hi atura
a fer una cervesa i una salsitxa.
-
Gràcies.
-
Entén l'anglès?
-
Sí, una mica.
-
Què ha dit?
-
Ha dit: “Passi-ho bé, avi.”
-
El tracten bé?
-
Sí. Em tracten bé.
-
Encara tenim amics
-
que tenen contacte
amb les autoritats americanes.
-
Els ho puc dir si no el tracten bé.
-
Em tracten bé.
-
Doctor Janning...
-
Tots dos estem en una posició incòmoda.
-
Sé que no em volia com al seu lletrat.
-
Sé que no volia ningú.
-
Però haig de dir-li una cosa.
-
M'escoltarà?
-
Sí.
-
Tinc intenció de representar el seu cas
-
amb absoluta dignitat.
-
No hi haurà
-
cap apel·lació al sentiment,
-
no hi haurà cap petició
a la clemència del tribunal.
-
La partida
-
és jugarà segons les regles d'ells.
-
Ja veurem si es veuen amb cor
-
de jutjar un home com vostè.
-
Tal com ho veig,
-
els elements més importants del cas
-
són els decrets d'esterilització,
-
i l'afer Feldenstein-Hoffman.
-
Doctor Janning, haig de dir-li una cosa.
-
El vaig admirar
-
d'ençà que era un universitari.
-
Va ser perquè creia que podia aconseguir
-
algunes de les coses que vostè ha fet
-
que vaig superar la guerra.
-
Per a tots nosaltres,
vostè ha estat algú a qui admirar.
-
És tot, Herr Rolfe?
-
Sí.
-
Gràcies.
-
Doctor Wieck,
coneix l'acusat Ernst Janning?
-
Sí, el conec.
-
Ens dirà en quina funció?
-
Vam servir al Ministeri de plegats,
-
des de 1929 fins a 1935.
-
El coneixia abans?
-
Sí.
-
Va ser estudiant meu de dret.
-
- El coneixia bé?
- Sí.
-
- Era un protégé seu?
- Sí.
-
Per què?
-
Sempre va ser un home
de gran intel·ligència.
-
Era un home nascut amb les qualitats
d'una gran ment legal.
-
Doctor Weick, voldria…
-
voldria explicar-nos
a partir de la seva experiència,
-
la posició del jutge a Alemanya
-
abans de l'adveniment d'Adolf Hitler?
-
La posició del jutge
era d'absoluta independència.
-
Mmm.
-
Descriuria el contrast, si n'hi havia,
-
després de l'arribada al poder
del nacionalsocialisme el 1933?
-
Els jutges es van veure subjectes a una cosa exterior a la justícia objectiva.
-
Estaven subjectes al que calia
-
per a la protecció del país.
-
Voldria explicar-ho, sisplau?
-
La primera consideració del jutge
-
era el càstig d'actes contra l'estat,
-
més que no pas
la consideració objectiva del cas.
-
Quins altres canvis hi va haver?
-
El dret d'apel·lació es va eliminar.
-
El Tribunal Suprem del Reich
va ser substituït per
-
tribunals del poble i especials.
-
El concepte de raça va ser
un concepte legal per primera vegada.
-
I quin va ser el resultat?
-
El resultat?
-
El resultat va ser cedir
l'administració de justícia
-
a mans de la dictadura.
-
Doctor Wieck...
-
Coronel Lawson,
voldria fer algunes preguntes.
-
El sistema judicial va protestar per aquestes lleis que retallaven la seva independència?
-
Uns quants sí.
-
Els que ho van fer van dimitir,
o se'ls va forçar a dimitir.
-
D'altres…
-
es van adaptar a la nova situació.
-
Creu que el cos de jutges
era conscient de les conseqüències?
-
Al principi, potser no.
-
Més endavant es va fer evident
a qualsevol que tingués ulls i orelles.
-
Gràcies.
-
Ens descriuria sisplau
-
els canvis en dret criminal?
-
Es caracteritzava per
-
un creixement constant de la pena de mort.
-
Es dictaven sentències contra acusats
-
només perquè eren polonesos, o jueus,
-
o políticament indesitjables.
-
Es van introduir
mesures nacionalsocialistes noves.
-
Entre elles,
-
l'esterilització sexual
per a aquells catalogats com a asocials.
-
Es va fer necessari per als jutges
-
portar cap marca distintiva
a la toga el 1935?
-
L'anomenat decret del Führer
-
requeria que els jutges
portessin la insígnia
-
de l'esvàstica a la toga.
-
Vostè duia aquesta insígnia?
-
No.
-
M'hauria avergonyit portar-la.
-
Va renunciar el 1935?
-
Sí, senyor.
-
Ernst Janning portava
una esvàstica a la toga?
-
Sí.
-
Res més. Gràcies.
-
Herr Rolfe.
-
Ha fet servir l'expressió: “El que calia
-
“per a la protecció del país.”
-
Vol explicar per al tribunal
les condicions a Alemanya
-
quan el nacionalsocialisme
va arribar al poder?
-
Quines condicions?
-
Diria que hi havia fam generalitzada?
-
Sí.
-
Diria que hi havia desunió interna?
-
Sí.
-
Hi havia una Partit Comunista?
-
Sí.
-
Era el tercer partit més gran d'Alemanya?
-
Mmm, sí.
-
Diria que
-
el nacionalsocialisme va contribuir
a curar algunes d'aquestes condicions?
-
Sí, però a un preu terrible i jo…
-
Sisplau limiti's a respondre
només les preguntes.
-
Per tant, no era possible
-
que un jutge portés una esvàstica
-
i així i tot treballés pel que considerava
millor per al seu país?
-
No. No era possible.
-
Doctor Wieck...
-
Vostè no era a l'administració
-
des de l'any 1935 al 1943
-
Per pròpia admissió.
-
No és possible que la seva visió
de l'administració
-
estigui mistificada?
-
No.
-
Com pot testimoniar
sobre el que tenia lloc a l'administració
-
si vostè no hi era?
-
Tenia molts amics a l'administració legal.
-
Hi havia revistes i llibres.
-
A partir de revistes i llibres?
-
Vaja.
-
Doctor Wieck, vostè s'ha referit a
-
“mesures nacionalsocialistes noves,
-
“entre elles esterilització sexual.”
-
Està al corrent
que l'esterilització sexual
-
no va ser inventada
pel nacionalsocialisme,
-
sinó que s'havia promogut
durant anys com a arma
-
per tractar amb els mentalment
incompetents i els criminals?
-
Sí. N'estic al corrent.
-
Està al corrent que té partidaris
-
entre ciutadans prominents
de molts altres països?
-
No soc cap expert en aquestes lleis.
-
Doncs permeti'm llegir-n'hi una.
-
Aquesta és una opinió
de l'Audiència Nacional
-
defensant lleis semblants
en existència en un altre país.
-
Cito:
-
“hem vist més d'una vegada
que el benestar públic
-
“pot demanar als millors ciutadans
la seva vida.
-
“Seria ben estrany
que no pogués reclamar la d'aquells
-
“que ja han soscavat la fortalesa
de l'estat per a aquests sacrificis menors
-
“per tal d'impedir
que ens inundés la incompetència.
-
“És millor per a tothom
-
“si, en comptes d'esperar executar
descendents degenerats per crims,
-
“o deixar-los morir de fam
per la seva imbecil·litat,
-
“la societat pot impedir
la seva propagació
-
“per mitjans mèdics en primer lloc.
-
“Amb tres generacions d'imbècils
n'hi ha prou.”
-
Ho reconeix ara, doctor Wieck?
-
No, senyor.
-
De fet, no hi ha cap raó en particular
perquè ho faci,
-
ja que l'opinió defensa
la llei d'esterilització
-
a l'estat de Virginia, Estats Units,
-
i va ser escrita i pronunciada
pel gran jurista americà
-
del Tribunal Suprem,
Oliver Wendell Holmes.
-
Doncs bé, doctor Wieck.
-
En vista del que acaba de descobrir,
-
pot dir encara que l'esterilització sexual
-
era un mesura nacionalsocialista nova?
-
Sí, ho puc dir.
-
Perquè no s'havia fet servir mai
-
com a arma contra adversaris polítics.
-
Coneix personalment algun cas
-
d'algú esterilitzat per raons polítiques?
-
Sé que es feien aquestes coses.
-
No és la pregunta.
-
Sisplau respongui la pregunta.
-
Coneix algun cas?
-
No conec cap cas específic,
ni data específica…
-
li demano si té coneixement de primera mà,
-
personal d'un cas així!
-
No, no en tinc coneixement personal.
-
Gràcies.
-
Doctor Wieck...
-
Està al corrent
-
dels càrrecs al sumari
contra Ernst Janning?
-
Sí.
-
Pot dir honradament que n'és responsable?
-
Sí.
-
Es considera lliure de responsabilitat?
-
Sí.
-
Doctor Wieck,
-
va jurar mai el Jurament de Lleialtat
del Funcionari de 1934?
-
Senyoria, objecto.
-
El testimoni no ha de respondre
aquesta pregunta.
-
No se'l jutja a ell.
-
Es jutja tot Alemanya, Senyoria.
-
Aquest tribunal ho ha decidit
quan ha decidit jutjar Ernst Janning.
-
Si cal trobar responsabilitat,
-
cal permetre la més àmplia latitud.
-
Objecció desestimada.
-
Va jurar mai el Jurament de Lleialtat
del Funcionari de 1934?
-
Tothom ho va fer.
-
No ens interessa el que va fer tothom.
-
Ens interessa el que va fer vostè.
-
Voldria llegir el jurament de la Gazeta
de Dret del Reich, març de 1933?
-
“Juro que seré obedient
-
“al líder del Reich i el poble alemany,
Adolf Hitler.
-
“Que li seré lleial,
que compliré les lleis,
-
“i que compliré conscienciosament
els meus deures,
-
“amb l’ajuda de Déu.”
-
Tothom ho va jurar.
-
Era preceptiu.
-
Sí.
-
Però vostè és un home amb tanta percepció.
-
Ja veia el que venia.
-
Veia que el nacionalsocialisme
-
duia Alemanya al desastre.
-
“Era evident per a qualsevol
que tingués ulls i orelles.”
-
No s'adonava
-
del que hauria significat que vostè,
i homes com vostè,
-
haguessin refusat jurar?
-
Hauria significat
-
que Hitler no hauria arribat
al poder absolut.
-
Per què no ho va fer?
-
Doctor Wieck, per què no ho va fer?
-
Ens pot donar una explicació?
-
Té res a veure amb la seva pensió?
-
La seva pensió significava
més que el seu país?
-
Senyoria, Senyoria!
-
Objecto a tota la línia d'interrogatori,
-
i demano que sigui eliminada de l'acta.
-
Em pensava que el lletrat de l'acusació
-
es dedicava a trobar responsabilitat.
-
Senyoria, he fet una objecció.
-
L'acusació no està interessada
a trobar responsabilitats?
-
Aquí hi ha responsabilitats més grans
-
que jurar un jurament de lleialtat
i vostè ho sap.
-
- I tant que n'hi ha.
- Ordre.
-
Una cosa que ni la màquina alemanya,
-
amb la seva eficiència monumental
-
ha pogut destruir... Ordre. Ordre!
-
Totes les víctimes.
-
Més víctimes de les
que el món ha conegut mai.
-
Entraran en aquesta sala de justícia…
-
Ordre! Ordre!
-
Aquest tribunal amonestarà
tots dos lletrats.
-
No tornarà a tolerar res semblant.
-
No som aquí per escoltar rampells
semblants, sinó per servir la justícia.
-
Senyoria, he fet una objecció.
-
L'objecció està desestimada.
-
El testimoni es pot retirar.
-
Heu llegit mai cap llibre de Janning?
-
No, no ho crec.
-
El significat del Dret.
-
Com és? Interessant?
-
Tots els llibres de Janning
són interessants. Més encara.
-
Són un retrat d'una era, les seves
esperances, les seves aspiracions.
-
No eren gaire diferents de les nostres,
de fet.
-
Escolteu això, a la signatura
de la Constitució de Weimar,
-
"podem mirar endavant a una Alemanya
sense armes ni vessament de sang,
-
“una Alemanya de justícia, on els homes
puguin viure i no pas morir,
-
“una Alemanya amb objectiu,
llibertat, humanitat,
-
“una Alemanya que demana
el millor de l'home.”
-
Com podia algú
que va escriure paraules així
-
participar en esterilitzacions
i assassinats?
-
Com podia ser?
-
Dan, hi ha moltes coses
que van passar aquí
-
que ningú entén.
-
Ja ho sé.
-
Però l'acusació haurà de demostrar cada
polzada de la seva al·legació
-
contra un home com Janning si
haig de pronunciar sentència contra ell.
-
Senyors, vaig passant. Vens, Ken?
-
Sí.
-
Hi ha aquest assumpte
-
de la retallada de drets.
-
Demà.
-
Dan, la meva dona planeja
una petita trobada
-
demà a la nit al Grand Hotel.
Vol que vinguis.
-
Gràcies.
-
I li agradaria procurar-te
-
alguna mena de companyia femenina.
-
Té la sensació que potser
et trobes sol aquí.
-
No, i ara. No, gràcies, Curtiss.
Moltes gràcies.
-
Ja saps com són.
Els encanta fer de Cupido.
-
Em sembla que em mantindré solter.
-
Molt bé. I tu, Ken?
-
Gràcies. La meva dona i jo
tenim un compromís. Bona nit.
-
Bona nit. Bona nit.
-
- Bona nit, Dan.
- Bona nit.
-
Senyora Halbestadt, podria...
-
Hola.
-
Hola.
-
Senyoria, aquesta és Madame Bertholt.
-
Sa Senyoria, el jutge Haywood.
-
Madame Bertholt, això és casa seva.
-
Ha passat a buscar
algunes pertinences seves del soterrani.
-
No sabia que venia aquest vespre.
-
Això és responsabilitat meva,
senyora Halbestadt.
-
He guardat coses meves aquí
-
fins que he trobat una habitació
prou gran per tenir-les.
-
Espero que no li faci res.
-
No. No. I ara.
-
Pot examinar el que tinc aquí, si vol.
-
És clar que no.
-
Doncs m'ho enduré.
-
- Gràcies, senyora Halbestadt.
- Deixi'm ajudar-la.
-
No, no, no. Ja puc.
-
- Ho duré a fora.
- Sisplau.
-
Bona nit.
-
Pesa molt. És ple de llibres i fotos,
-
coses que no signifiquen
res per a ningú més.
-
Senyor Schmidt?
-
Senyoria.
-
Portaria la senyora Bertholt
a casa, sisplau?
-
Sí, Senyoria.
-
Espero que estigui còmode aquí.
-
Sí. Molt.
-
El meu punt favorit sempre era el jardí.
-
Recordi al senyor Halbestadt
que tracti bé el jardí de roques.
-
Hi trobarà molta satisfacció a l'estiu.
-
Seuré al davant, gràcies.
-
Bona nit.
-
Karolinenstrasse 115, sisplau.
-
Sí, senyora.
-
Seguin. Seguin.
-
Senyora Halbestadt,
-
vostè va treballar
per a la senyora Bertholt, oi?
-
Sí, Senyoria.
-
Quant temps va viure aquí?
-
Madame Bertholt?
-
Madame Bertholt i la seva família
han viscut aquí
-
durant moltes generacions, Senyoria.
-
Gràcies.
-
Senyoria, ha entrat per alguna cosa?
-
Ah, sí.
-
Volia fer-me un entrepà.
-
Nosaltres l'hi farem.
-
Li farem el que vulgui.
-
No. No, no és res.
-
Sempre m'ho feia jo a casa.
-
Què voldria?
-
Tinc pernil i formatge i liverwurst.
-
Formatge anirà bé.
-
Molt amable.
-
Senyor Halbestadt,
-
com era… viure sota el nacionalsocialisme?
-
Com era?
-
Sí. Vull dir… el dia a dia.
-
Conec molta gent com vostès al meu país.
-
Són bona gent. Ho crec.
-
Eh…
-
com era per a vostès, viure sota Hitler?
-
No ens ficàvem en política.
-
El senyor Halbestadt
i jo no ens fiquem en política.
-
No, però…
-
devien estar al corrent
d'alguns esdeveniments que passaven.
-
Passaven moltes coses, senyor Halbestadt.
-
Hi havia desfilades.
-
Hitler i Goebbels venien cada any.
-
Com era?
-
No… no assistíem mai a mítings. Mai.
-
No miro de jutjar-los.
-
Només estic… encuriosit.
M'agradaria saber-ho.
-
El seu entrepà, Senyoria.
-
Gràcies.
-
De res.
-
Gràcies.
-
Per exemple,
hi havia un lloc anomenat Dachau
-
que no era a gaires milles d'aquí.
-
Sabien què hi passava?
-
No en sabíem res. Res.
-
Com… com pot demanar si… si en sabíem res?
-
Perdonin.
-
Senyoria, només som gent petita.
-
Vam perdre un fill a l'exèrcit
-
i la nostra filla al bombardeig.
-
Durant la guerra gairebé vam passar fam.
-
Va ser terrible per a nosaltres.
-
Segur que sí.
-
Hitler… Hitler va fer coses bones.
-
No diré que no va fer coses bones.
-
Va construir l'Autobahn.
-
Va donar feina a més gent.
-
No direm que que no va fer coses bones.
-
Però les… les altres coses,
-
les coses que diuen
que va fer als jueus i als altres,
-
no en sabíem res.
-
Molt pocs alemanys ho sabien.
-
I si ho sabíem,
-
què podíem fer?
-
Però la senyora Halbestadt
ha dit que no ho sabien.
-
La senyora Bertholt.
Com… com va… reaccionar a tot això?
-
Madame Bertholt és una dona magnífica,
Senyoria.
-
N'estic segur. I el seu marit?
-
Era a l'exèrcit.
-
Què li va passar?
-
Era un dels acusats del cas Malmedy.
-
General Bertholt. Karl Bertholt.
-
El van executar, Senyoria.
-
Sí, ja ho sé.
-
El document manifesta que
-
el fotògraf Rudolf Lenz
-
ha de presentar-se abans de dues setmanes
-
en un dels hospitals esmentats
-
per rebre tractament mèdic.
-
Tot seguit,
l'acusació presenta afidàvit nº 488
-
que concerneix la cosidora Anni Meunch.
-
Al document s'hi llegeix el següent:
-
“El tribunal de districte de Frankfurt
ha decidit el següent:
-
“la cosidora Anni Meunch, filla de
Wilhelm Meunch, ha de ser esterilitzada.
-
“Se li requereix que es presenti
abans de dues setmanes
-
“en un dels hospitals esmentats.
-
“Si no hi va voluntàriament,
-
“l'hi portaran per la força.”
-
Següent, document nº 449,
-
interrogatoris en alemany i anglès
-
en relació a l'ajudant de pagès
Meyer Eichinger.
-
Senyoria…
-
La defensa objecta
-
a la introducció
d'aquests documents repetitius.
-
Segons la sentència del primer tribunal,
-
aquests documents no són admissibles
-
tret que siguin confirmats per proves
independents de la seva autenticitat.
-
S'admet.
-
Senyoria… puc fer
una pregunta a la defensa?
-
Sí.
-
Les proves d'esterilització
-
serien admissible
si hi hagués un testimoni?
-
Sí.
-
Gràcies.
-
L'acusació crida el testimoni
Rudolph Petersen.
-
Vol alçar la mà dreta?
-
Juro per Déu, Totpoderós i Omniscient,
-
que diré la pura veritat
-
i no amagaré ni afegiré res.
-
Sí.
-
Vol dir al tribunal el nom complet
i lloc de residència?
-
Rudolph Petersen.
-
Frankfurt am Main, Gratweg Nummer 7.
-
Quan va néixer, senyor Petersen?
-
20 maig de 1914.
-
I… quina és la seva ocupació?
-
Ajudant de forner. Soc ajudant de forner.
-
Els seus pares són vius?
-
No.
-
Quina va ser la causa de la seva mort?
-
Senyor Petersen, van…
van morir per causes naturals?
-
Sí, sí, naturals.
-
Senyor Petersen,
-
a quin partit polític
pertanyia el seu pare?
-
Comunista. El partit comunista.
-
Ah.
-
Ara… faci memòria.
-
Recorda res inusual
-
que els va passar a vostè
i la seva família el 1933,
-
abans que els nazis arribessin al poder?
-
Alguna cosa de naturalesa violenta.
-
Sí. Sí.
-
Quants anys tenia en aquell moment?
-
19.
-
Sisplau, explicaria al tribunal
què va passar?
-
Uns…
-
uns homes de les SA
van irrompre a casa nostra...
-
Van esbotzar les finestres i la porta,
-
i ens van cridar traïdors,
-
i van provar de… apallissar el meu pare.
-
Llavors què va passar?
-
El meus germans i jo vam anar a ajudar-lo.
-
Hi va haver una baralla,
-
i finalment els vam treure al carrer
-
i vam apallissar-los,
-
i lliurar-los a la policia.
-
Hi va fer res la policia?
-
- No.
- Per què no?
-
Va ser llavors,
-
en el moment de les…
de les eleccions nacionals.
-
Vol dir el moment
que els nacionalsocialistes
-
van arribar al poder?
-
Sí.
-
Senyor Petersen,
-
què va passar després de 1933,
-
després que el nazis arribessin al poder?
-
Vaig trobar una feina en una granja,
-
però per a la feina,
per conduir un camió era necessari.
-
Vaig anar a l'edifici de la ciutat
a sol·licitar un permís.
-
I què va passar allà?
-
Em van dur a un oficial.
-
Havia tingut mai cap tracte
amb aquest… oficial?
-
Era un dels homes
-
que van irrompre
a casa nostra aquella nit.
-
Què va dir de la seva sol·licitud?
-
Va dir que caldria un examen.
-
On tindria lloc l'examen?
-
Al tribunal de districte de Stuttgart.
-
Qui era el president del tribunal?
-
El Jutge Hoffstetter.
-
Què va passar allà?
-
Em van demanar el… el nom complet i…
-
i més coses.
-
Què més van demanar-li?
-
Em van demanar quan van néixer
Adolf Hitler i el doctor Goebbels.
-
Què va respondre?
-
Els vaig dir que no ho sabia,
i també que tant me feia.
-
Van… van fer-li cap més pregunta?
-
No. Em van dir que tindria notícies
al cap de 10 dies.
-
Ah! Ara, senyor Petersen,
-
m'agradaria que mirés una cosa.
-
Ho reconeix?
-
Sí.
-
Voldria llegir-ho al tribunal?
-
“Tribunal de Districte de Stuttgart.
-
“El forner, Rudolph Petersen,
nascut el 20 de maig 1914,
-
“fill del ferroviari Hans Petersen…
-
“ha de ser esterilitzat.”
-
Voldria llegir l'últim paràgraf?
-
“Se li requereix
-
“que es presenti abans de dues setmanes
-
“a un dels hospitals esmentats.
-
“Si no hi va
-
“voluntàriament…
-
“l'hi portaran per la força.”
-
Llegeixi sisplau
la signatura al capdavall.
-
“President del tribunal Hoffstetter.”
-
Voldria llegir el que està escrit
sota la signatura?
-
Sota?
-
Sota.
-
“Per autoritat de
-
“Ernst Janning,
-
“Ministre de Justícia.”
-
Senyoria…
-
la defensa pot veure el dossier
del senyor Petersen?
-
Què va fer després de rebre la carta,
senyor Petersen?
-
Vaig fugir.
Vaig anar a la granja d'un amic.
-
I… va tornar?
-
Si vaig fer què?
-
Va tornar?
-
Sí.
-
Llavors què va passar?
-
Va venir la policia.
-
Va venir la policia.
-
On el van portar?
-
A l'hospital.
-
Senyor Petersen, disculpi'm.
-
Podria parlar una mica més alt, sisplau?
-
A l'hospital.
-
I què va passar a l'hospital?
-
M'hi van retenir.
-
La infermera que havia de...
-
Bé, va entrar.
-
Havia de preparar-me per a l'operació.
-
I deia que ho trobava tot terrible.
-
Llavors va entrar el metge
que havia de fer la…
-
i va dir que ho trobava espantós.
-
El van esterilitzar en realitat?
-
Moltes gràcies, senyor Petersen.
-
Res més.
-
Herr Rolfe?
-
Senyor Petersen,
-
pot treure's els auriculars, si vol.
-
Senyor Petersen,
-
diu que treballa com a ajudant de forner?
És correcte?
-
Sí, és correcte.
-
Quines altres ocupacions ha tingut?
-
He treballat per al meu pare.
-
De què feia el seu pare?
-
Era ferroviari.
-
Sí, però… què feia?
-
Aixecava i abaixava la barrera
-
al pas, per al trànsit.
-
I ha parlat dels seus germans.
-
Quants germans té?
-
Cinc.
-
I germanes?
-
Quatre.
-
Llavors són una família de 10?
-
Sí.
-
Quines ocupacions tenen els seus germans?
-
Temporers.
-
Tots temporers?
-
Ah!
-
Senyor Petersen,
-
ha dit que el tribunal de Stuttgart
li va fer dues preguntes,
-
les dates de naixement de Hitler
i el doctor Goebbels.
-
És correcte?
-
Sí, correcte.
-
Què més van demanar-li?
-
Eh…
-
res més.
-
Segur?
-
Segur que no hi va haver preguntes
sobre la seva escolarització?
-
Objecció!
-
El testimoni ja ha respost
aquesta pregunta.
-
S'admet.
-
Puc demanar-li,
-
senyor Petersen…
-
Puc demanar-li…
-
quant temps va anar a escola?
-
Sis anys.
-
Sis anys? Per què no més temps?
-
Vaig haver de posar-me a treballar.
-
Es consideraria un alumne molt brillant
a l'escola?
-
Escola? Va ser...
-
Va ser fa molt temps. No...
-
Potser no podia mantenir-se
al nivell dels altres
-
i per això no va continuar?
-
Objecció, Senyoria.
-
El currículum escolar del testimoni no té
res a veure amb el que li va passar.
-
Era la tasca del tribunal de sanitat
-
esterilitzar els mentalment incompetents.
-
Objecció desestimada.
-
Podia o no podia
-
mantenir-se al nivell dels altres?
-
Voldria referir-me
a l'informe d'eficiència
-
fet a l'escola sobre el senyor Petersen.
-
No va passar de curs i el van posar
en una classe de nens endarrerits.
-
Diu que els seus pares
van morir per causes naturals.
-
Sí.
-
Voldria descriure en detall la malaltia
de què va morir la seva mare?
-
Va morir del cor.
-
En les últimes etapes de la malaltia,
-
la seva mare va mostrar
cap peculiaritat mental?
-
Men… no. No.
-
En la decisió que va arribar de Stuttgart,
-
es manifesta que la seva mare patia
-
de deficiència mental hereditària.
-
No és…
-
no és veritat! No és veritat!
-
Ens pot donar algun aclariment de com
-
el tribunal de salut hereditària
de Stuttgart
-
va arribar a aquesta decisió?
-
Només ho van dir
-
per posar-me a la taula d'operacions.
-
Només ho van dir?
-
Sí!
-
Senyor Petersen,
hi havia una prova senzilla
-
que el tribunal de sanitat demanava
en tots els casos d'incompetència mental.
-
Ja que diu que no l'hi van demanar,
-
potser pot respondre-ho ara.
-
Formi una frase amb les paraules
-
“llebre”, “caçador”, “camp”.
-
Senyoria, objecto.
-
Senyor Petersen…
-
el tribunal de Stuttgart
estava constituït com aquest?
-
No entenc què...
-
Hi havia públic?
-
Públic? Sí, sí.
-
Gràcies.
-
Objecció desestimada.
-
“Llebre”, “caçador”, “camp”.
-
Senyor Petersen…
-
sense presses.
-
“Llebre”, “caçador”, “camp”.
-
“Llebre”, “caçador”.
-
Ja havien pres...
-
Quan vaig entrar al tribunal,
ja havien pres una decisió.
-
Havien pres una decisió!
-
Em van posar a l'hospital,
com un criminal.
-
No podia dir res. No podia fer res.
-
Havia d'estar allà ajagut.
-
La meva… la meva mare,
-
el que diu d'ella…
-
era una dona,
una criada que treballava molt.
-
Era una dona molt treballadora,
-
i no és just, el que diu.
-
Ah, aquí.
-
Vull ensenyar-l'hi.
Tinc aquí la… la foto.
-
Voldria que se la mirés.
-
Voldria que jutgés.
-
Vull que em digui
-
si era deficient.
-
La meva mare!
-
Era deficient?
-
Ho era?
-
Considero el meu deure indicar al tribunal
-
que el testimoni no està en control
dels seus processos mentals.
-
Ja ho sé. Des d'aquell dia.
-
Soc la meitat del que era.
-
El tribunal no sap com era abans.
-
No ho pot saber mai.
-
Només té la seva paraula.
-
Se suspèn la sessió.
-
És un problema que tenim amb l'acusació.
-
Està ple de joves radicals com en Lawson.
-
Això és en Lawson? Un jove radical?
-
Era un protégé personal de Roosevelt.
-
Roosevelt tenia uns quants amics
-
que no eren radicals, no?
-
Digue'n un.
-
Wendell Wilkie.
-
Wilkie.
-
És la teva idea d'un conservador?
-
De fet, Dan,
-
em preguntava la teva posició.
-
Això t'ho aclariré, Curtiss.
-
Soc un republicà de pedra picada
-
que creia que Franklin Roosevelt
era un gran home.
-
Ah, un d'aquells?
-
Max!
-
Max Perkins. El coneixes?
-
No, no ho crec.
-
És a United Press.
-
Max, què fas aquí?
-
Em pensava que podies començar
una picabaralla.
-
No he begut pas tant.
-
Perdona, el jutge Ives.
-
- Hola.
- Senyora Ives.
-
- Molt de gust.
- Molt de gust.
-
El jutge Haywood, la senyora Bertholt.
-
Ja ens coneixem.
-
Sí.
-
No vol beure amb nosaltres?
-
Ens agradaria molt.
-
- Max, vols seure aquí?
- Gràcies.
-
Per cert, vaig admirar molt el teu article
sobre la senyora Bertholt.
-
Era periodisme íntegre. La seva defensa
del marit era força eloqüent.
-
Fareu una història sobre aquests judicis?
-
Francament li diré una cosa, jutge.
-
Ara mateix no podria publicar res
sobre els judicis de Nuremberg.
-
Què vol dir, senyor Perkins?
-
El públic nord-americà
ja no hi està interessat.
-
Però només fa dos anys de la guerra,
senyor Perkins.
-
Sí.
-
Puc agafar la seva comanda, sisplau?
-
Sí. Què prendran les senyores?
-
Més cervesa, Dan?
-
No, no. Ja en tinc prou de cervesa.
-
Voldria tastar alguna altra cosa,
si pot ser.
-
Per què no tasta un Sonnenberg,
-
o Schwalbenwinkel? És el vi local.
-
Sonnenberg o… Schwalbenwinkel.
-
Sí, m'agradaria.
-
Schweissenwinkel.
-
Vostè en beurà?
-
Sí, gràcies. El mateix.
-
Continuem amb cervesa, Max?
-
Magnífic.
-
Gràcies, gràcies.
-
Va arribar a casa bé l'altra nit?
-
Sí, gràcies.
-
No sé què hauria fet sense el cotxe.
-
Parla… anglès molt bé, senyora Bertholt.
-
Gràcies.
-
El meu marit i jo vam passar
tres anys a Amèrica.
-
Espero que tingués una oportunitat
de veure una mica Nuremberg.
-
Bé.
-
Temo que més que res la…
-
la carretera entre casa meva
i el Palau de Justícia.
-
I alguns llocs que tenen
a veure amb el cas,
-
els aspectes històrics.
-
Els aspectes nazis.
-
Hauria de veure altres parts de Nuremberg.
-
Hi ha moltes coses precioses
a veure a la part antiga.
-
Museus que mirem de reconstruir.
-
I hi ha un concert, un concert de piano,
-
la setmana que ve a l'antiga òpera.
-
Arthur Reiss.
-
Va ser un refugiat de Hitler al principi.
-
L'hem convençut de tornar.
-
Hauria de ser una gran vetllada.
-
Li agradaria venir?
-
Sí.
-
Els diré que li deixin
una entrada a la taquilla.
-
Formo part del comitè.
-
Moltes gràcies, senyora Bertholt.
-
No, i ara.
-
Tinc una missió amb els americans,
-
com pot dir-li el senyor Perkins.
-
De què es tracta?
-
Convèncer-los que no som tots monstres.
-
- Bona nit, coronel.
- Bona nit.
-
Coronel. Major Radnitz.
-
Bona nit, senyora Bertholt.
-
Espero que em dispensi.
-
Però acaba d'arribar, senyora...
-
No, me n'haig d'anar. Disculpi'm sisplau.
-
Ha estat molt i molt agradable.
-
Si vol sentir el concert,
-
hi haurà una entrada
per a vostè a taquilla.
-
- Gràcies.
- Bona nit.
-
Bona nit.
-
Bona nit, senyora Bertholt. Max.
-
La senyora Bertholt
no té una passió ardent per mi.
-
Vaig processar el seu marit.
-
Hi ha molta gent que creu
que avui no s'hauria dictat
-
pena de mort contra el general Bertholt.
-
Segur que n'hi ha.
-
Segur que hi ha gent que pensa
-
que tots els presoners de Nuremberg
avui quedarien lliures.
-
Tots. Eh...
-
Disculpin.
-
N'he pres…
-
un parell massa,
-
com els deu ser dolorosament evident.
-
L'espectacle d'aquesta tarda
-
amb el senyor Petersen
m'ho ha regirat tot. Em sap greu.
-
Tres cerveses i Schwalbenwinkel, sisplau.
-
Schwalbenwinkel.
-
Sí, és cervesa bona.
-
La fan bona en aquest país.
-
Mmm.
-
Hi ha...
-
Hi ha… una cosa sobre els americans.
-
No tenim fusta d'ocupants.
-
Som nous en això. No hi som gaire bons.
-
Venim… venim aquí, i què veiem?
-
Veiem aquest país preciós.
-
És preciós. És ben preciós.
-
Veiem la cultura que remunta
a centenars d'anys enrere.
-
Veiem el seu gemütlich encant,
-
i l'encant de persones com…
la senyora Bertholt.
-
Duem un complex d'inferioritat incorporat.
-
Perdonem i oblidem fàcilment.
-
Donem a l'altre el benefici del dubte.
-
És el costum americà.
-
Derrotem la millor maquinària bèl·lica
-
des d'Alexandre el Gran.
-
I ara ens relleven els escoltes.
-
El seu problema, coronel,
-
és que voldria processar tot el país.
-
Això podria ser-li
emocionalment satisfactori,
-
però no seria exactament pràctic,
i poc just.
-
Poc just?
-
“Llebre.”
-
“Caçador”.
-
“Camp.”
-
Vinga, siguem justos.
-
“El caçador va matar la llebre al camp.”
-
De fet és ben senzill.
-
Eh,
-
coronel, hauríem d'anar passant.
-
Sí, no hauríem de discutir això.
-
Ah, no, jutge.
-
Som americans justos, empedreïts.
-
No hem de fer res que se salti les normes.
-
No, senyor. No
podem fer res que se salti les normes.
-
No hi ha cap nazi a Alemanya.
-
No ho sabia, jutge?
-
Els esquimals van envair Alemanya
i van prendre el poder.
-
Així és com van passar
totes aquelles coses terribles.
-
No va ser culpa dels alemanys.
-
Va ser culpa d'aquell coi d'esquimals.
-
Disculpi'm. Disculpi'm.
-
Bona nit, coronel.
-
Bona nit.
-
Atenció, sisplau.
-
Em sap greu interrompre el ball.
-
Els oficials següents han de presentar-se
a les seves unitats.
-
Major McCarthy, major Citron,
major Cantor, capità Byers,
-
capità Connell, capità Douglas,
capità Wolfe,
-
major Booth i major Rice.
-
Gràcies. Poden continuar ballant.
-
Harry, què passa?
-
Els russos s'han mogut a Txecoslovàquia.
-
Hi ha rumors que Masaryk s'ha suicidat.
-
Hi enviem algunes unitats.
-
Què et sembla que passarà?
-
No ho sé.
-
Jutge Haywood...
-
Elsa Scheffler.
-
“El president Truman ha respost a la crisi
-
“cridant a una extensió
de l'entrenament militar.
-
“Ha manifestat que està molt preocupat
-
“per la supervivència
de les nacions occidentals
-
“davant l'amenaça de l'est.”
-
“Amenaça de l'est.”
-
Herr Janning, ha sentit això?
-
Herr Janning,
ha sentit el que diu el diari?
-
Exactament el que va dir Hitler.
-
“El xoc per la supervivència
entre est i oest.”
-
Ell ho sabia, ho sabia!
-
Veuran que sabíem exactament
què fèiem en tot moment.
-
No ens poden tractar de criminals,
-
i alhora demanar que els ajudem.
-
Ara hem d'estar junts.
-
S'acosta la part més crucial d'aquest cas.
-
Venen bons temps, Herr Hahn.
-
Antigament li hauria alegrat el dia
-
si m'hagués dignat a dir-li bon dia.
-
Ara que som junts en aquest lloc,
-
se sent obligat a dir-me
què fer amb la meva vida.
-
Herr Janning, ens ha de fer costat.
-
No és bo per als alemanys
anar un contra l'altre.
-
Ara tenim un terreny comú.
-
Escolti'm, Herr Hahn.
-
-
M'han passat coses terribles a la vida.
-
Però el pitjor que m'ha passat
-
és trobar-me en companyia
d'homes com vostè.
-
No tinc res en comú amb vostè
i gregaris de partit com vostè.
-
Té una cosa en comú.
-
Formava part del mateix règim.
-
Va ser fidel al règim,
igual que els altres.
-
I hi ha una cosa més en comú.
-
És alemany.
-
Bona nit. Li ha agradat?
-
Sí. Moltíssim.
-
Puc portar-la?
-
Visc a pocs trencants d'aquí.
-
Pensava caminar.
-
Li ve de gust un passeig?
-
Sí, em ve de gust.
-
No necessitaré el cotxe.
Aniré a peu amb la senyora Bertholt.
-
Vol que l'esperi, Senyoria?
-
No, no, no caldrà.
-
L'esperaré, Senyoria.
-
Als alemanys els agrada molt cantar,
tant és la situació.
-
M'hi he fixat.
-
Els americans canten als bars, també?
-
Ho he oblidat.
-
No. Tendim a estar
molt taciturns als bars.
-
Tant de bo entengués alemany.
-
La lletra és preciosa.
-
Molt trista.
-
Molt més trista que la… lletra anglesa.
-
El soldat alemany sap que perdrà la xicota
-
i la vida.
-
El fanal crema cada nit.
-
Coneix les passes
-
i tal com camines.
-
Crema cada nit,
però fa temps que m'han oblidat.
-
Si em passa res de mal…
-
qui estarà amb tu
-
sota el fanal?
-
Amb tu, Lili Marleen.
-
Com és la seva vida a Amèrica?
-
Té família?
-
Sí, tinc una filla,
i ella té quatre fills.
-
Quatre? En deu estar molt orgullós.
-
Sí. Ho admeto.
-
I on és la seva dona?
-
Va morir fa pocs anys.
-
Cigarrets?
-
I vostè? Té fills?
-
No.
-
Quina és la seva posició a Amèrica?
-
Deu ser important.
-
No, de fet no.
Soc jutge d'un tribunal de districte.
-
L'últim any ni això.
-
Està retirat?
-
Per força, per l'electorat.
-
Elegeixen els jutges als Estats Units?
-
Sí, en alguns estats.
-
No ho sabia.
-
És o una de les virtuts
-
o un dels defectes
del nostre sistema judicial.
-
Pensava que era una de les virtuts
fins l'any passat,
-
quan em van derrotar.
-
Segur que va ser culpa de l'electorat,
no seva.
-
Hi ha alguna diferència d'opinió
sobre això.
-
Aquí és on visc.
-
Aquí?
-
Sí. No està tan malament per dins.
-
Voldria pujar?
-
Podria fer cafè.
-
Sí, gràcies.
-
No ha tingut les coses gaire fàcils, eh?
-
No estic acostumada que siguin fàcils.
-
No soc fràgil, jutge Haywood.
-
Soc filla de l'exèrcit.
-
Sap què vol dir, no?
-
No, em fa por que no.
-
Vol dir que em van ensenyar disciplina.
-
Un tipus molt especial de disciplina.
-
Per exemple, quan era una nena,
-
a l'estiu solíem anar a fer
llargues cavalcades pel camp.
-
Però no em van permetre córrer
-
cap a la parada de refrescs
amb els altres.
-
Em deien: “Controla la set.
-
“Controla la gana.
-
“Controla les emocions.”
-
M'ha fet un gran servei.
-
I el seu marit?
-
Era d'aquesta tradició, també?
-
El meu marit era un soldat.
-
El van educar per fer una cosa,
-
lluitar a la batalla, i lluitar bé.
-
És bo el cafè?
-
Molt bo, gràcies.
-
És ersatz,
però sempre miro de fer-lo fort.
-
És bo.
-
Tinc curiositat.
-
Què en pensa d'Ernst Janning?
-
Senyora Bertholt, jo…
-
no puc discutir el cas fora de la sala.
-
Sí, és clar.
-
Coneixia Ernst Janning una mica.
-
Solíem assistir als mateixos concerts.
-
Recordo una recepció en honor
-
de la nora de Wagner.
-
Hitler hi era.
-
Ernst Janning hi era amb la seva dona.
-
Era preciosa,
-
menuda, molt delicada.
-
Ara és morta.
-
Hitler n'estava força captivat.
-
Li va fer insinuacions durant la recepció.
-
Feia coses així
quan tenia un rampell d'emoció.
-
No oblidaré mai
com el va tallar Ernst Janning.
-
No crec que ningú l'hi fes mai així.
-
Va dir: “Canceller,
-
“no objecto tant al fet
que sigueu tan maleducat.
-
“La meva objecció nova per aquí.
-
“La meva objecció
és que sigueu tan burgès.”
-
Hitler va empal·lidir,
va fitar Janning i va sortir.
-
De veritat és bo el cafè?
-
Molt bo, gràcies.
-
Homes com Janning,
-
el meu marit i jo
-
odiàvem Hitler. Vull que ho sàpiga.
-
I ell ens odiava.
-
Odiava el meu marit
perquè era un autèntic heroi de guerra,
-
i el petit caporal no podia tolerar-ho.
-
I l'odiava perquè es va casar
amb la noblesa,
-
que era la meva família.
-
Hitler tenia un gran respecte
per la noblesa,
-
però l'odiava.
-
Per això és tan irònic, el que va passar.
-
Sap què va passar al meu marit, no?
-
Sí.
-
Què sabia ells dels crims
per què el van citar?
-
El van portar a judici
amb els altres líders militars.
-
Era part de la seva venjança.
-
El vencedors sempre l'emprenen
amb els vençuts.
-
Va ser un assassinat polític.
-
Ho veu, oi?
-
Senyora Bertholt, no sé el que veig.
-
Probablement no hauria de ser aquí
-
parlant-ne amb vostè.
-
Però vull comprendre.
-
Vull comprendre-ho.
-
Cal que ho comprengui.
-
Una mica de més de cafè?
-
Sí, gràcies.
-
Hola.
-
Hola.
-
Hem trobat Irene Hoffman.
-
On?
-
A Berlín.
-
A Berlín, eh?
-
Es va casar. Ara es diu Wallner.
-
Per això vam tenir dificultats
a localitzar-la.
-
Quan vindrà?
-
No vindrà.
-
Com que no vindrà?
-
No vol venir.
-
Ja saps com és.
-
Cap vol declarar ja.
-
Si agafo el de mitjanit,
-
podria arribar a Berlín,
-
i tornar a ser aquí demà a la tarda.
-
Tad, no has dormit gens...
-
S'ho valdrà si puc aconseguir la Hoffman.
-
Substitueix-me al tribunal al matí,
sisplau.
-
Coronel, sisplau!
-
Els ho vaig dir,
quan van venir per primer cop.
-
Ho torno a dir ara.
-
Hem passat pàgina de tot això.
-
No hi ha d'anar,
no té cap dret a fer-l'hi anar.
-
Senyor Wallner, no l'hi faig anar.
-
No tinc autoritat per fer-l'hi anar.
-
Creu que ens donen una medalla
-
per comparèixer en aquests judicis?
-
No agraden a la gent.
-
No creuen que els alemanys
-
hagin de declarar contra altres alemanys.
-
Miri, miri. No he processat aquests casos
-
els dos últims anys sense adonar-me'n.
-
Per a vostè és fàcil dir "ves-hi".
-
Després del judici tornarà a Amèrica,
-
però nosaltres ens hem de quedar aquí
i viure amb ells.
-
Senyor Wallner,
no creu que m'adono del que demano?
-
Llavors com pot entrar com la Gestapo,
en plena nit...
-
perquè no se'ls ha de permetre
sortir-se'n amb el que van fer.
-
De debò creu que no se sortiran
amb la seva al final?
-
A prendre pel sac ells,
i a prendre pel sac vostès.
-
Hugo.
-
Emil Hahn hi serà?
-
Sí. A la banqueta.
-
Ernst Janning?
-
Sí.
-
Ha vist la botiga de baix.
-
No és gran cosa,
però és un nou començament.
-
Vindran si vaig a Nuremberg.
-
Vindran a trencar
les finestres de la botiga.
-
Posaré un vigilant davant de la botiga,
24 hores al dia.
-
No hi has d'anar, Irene.
-
- No té cap dret a demanar-t'ho.
- Hi has d'anar.
-
Hi has d'anar, per tots aquells
-
que no poden pujar a l'estrada.
-
No ho deus a ningú, Irene!
-
- Sí que ho deus!
- No ho deus a ningú.
-
Ho deus a…
-
ho deus a una persona, almenys.
-
A la nit,
-
cada nit…
-
sabíem que això arribaria.
-
Doctor Geuter, reconeix aquest titular?
-
Sí, senyor.
-
El llegiria al tribunal?
-
“Mort al profanador de la raça.”
-
En quin diari va aparèixer?
-
Al Der Stürmer de Julius Stretcher.
-
En relació a què?
-
El cas Feldenstein.
-
Què era el cas Feldenstein?
-
Senyoria, la defensa objecta
a la introducció del cas Feldenstein.
-
És un cas notori,
potser el més notori del període.
-
Té implicacions,
-
i apel·la a emocions que potser
seria millor no evocar.
-
No hi ha aspectes ni implicacions que
no puguin plantejar-se en aquesta sala.
-
El tribunal té interès
per tot el que sigui rellevant.
-
Objecció desestimada.
-
Ja està. Jo me n'encarrego.
-
Amb la vènia del tribunal?
-
- Pot continuar.
- Gràcies.
-
Doncs bé.
-
Què era el cas Feldenstein?
-
El cas d'un home acusat
de contaminació racial.
-
Vol explicar què significa
“contaminació racial”?
-
És la imputació a què es refereixen les…
lleis de Nuremberg.
-
Diu que qualsevol no ari
-
que tingui relacions sexuals amb un ari
pot ser castigat amb la mort.
-
Quan va conèixer el cas Feldenstein?
-
El… setembre de 1935, la policia
es va posar en contacte amb mi.
-
Van dir que el senyor Feldenstein
era retingut
-
i que sol·licitava
que jo li fes d'advocat.
-
Quina posició tenia a la comunitat?
-
Era un comerciant molt conegut.
-
Era un dels caps
de la congregació jueva de Nuremberg.
-
Quina era la naturalesa
dels càrrecs contra ell?
-
Estava acusat de tenir relacions íntimes
-
amb una noia de 16 anys, Irene Hoffman.
-
Ah!
-
I què li va dir sobre el cas?
-
Va dir que era fals.
-
Que coneixia la noia
i la família de feia molt temps.
-
Havia anat a visitar-la
d'ençà que van morir.
-
Però que entre ells no hi havia hagut
res del que se l'acusava.
-
Doctor, faria el favor d'explicar
al tribunal què va passar?
-
Va ser processat
davant del tribunal especial de Nuremberg.
-
I on era aquest tribunal especial?
-
Aquí mateix, en aquest edifici.
-
Aquesta mateixa sala.
-
Doctor Geuter,
-
quines circumstàncies
van envoltar el judici?
-
El van utilitzar d’aparador
del nacionalsocialisme.
-
Era l'època de les celebracions
de setembre,
-
les manifestacions de Nuremberg.
-
La sala estava de gom a gom.
-
Allà darrere, hi havia gent dreta.
-
Julius Stretcher seia
en un dels seients de davant.
-
I hi havia alts funcionaris
del partit nazi pertot arreu.
-
Doctor, ens explicaria sisplau
-
quines expectatives tenia del judici
en aquest clima?
-
Esperava el pitjor
-
quan vaig veure
que Emil Hahn era el fiscal.
-
Era un fanàtic.
-
Els seus judicis estaven marcats
per una brutalitat extrema.
-
Però tenia una esperança pel resultat…
-
perquè de jutge hi havia Ernst Janning.
-
La seva reputació
era coneguda a tot Alemanya.
-
Se'l coneixia per haver dedicat
la vida a la justícia.
-
Al concepte de justícia.
-
Gràcies. Res més.
-
Cap pregunta?
-
Gràcies. Cap pregunta.
-
El testimoni es pot retirar.
-
L'acusació crida a l'estrada
Irene Hoffman Wallner.
-
Vol alçar la mà dreta?
-
Juro per Déu, Totpoderós i Omniscient,
-
que diré la pura veritat,
i no amagaré ni afegiré res.
-
Sí.
-
Sisplau, vol dir el seu nom al tribunal?
-
Irene Hoffman Wallner.
-
Senyora Wallner,
-
coneixia Lehman Feldenstein?
-
Sí.
-
Quan el va conèixer?
-
1925 o 1926.
-
No n'estic segura exactament.
-
Quants anys tenia ell en aquell moment?
-
50 i tants.
-
I quants anys tenia
en el moment del seu arrest?
-
- 65.
- Ah!
-
Quina era la naturalesa
de la seva relació?
-
Érem amics.
-
Va continuar veient-lo
quan van morir els seus pares?
-
- Sí.
- Per què?
-
Érem amics. Ell...
-
Era el propietari de l'edifici on vivia.
-
La feina l'hi duia força sovint.
-
Què va dir a la policia
-
quan van… preguntar-li si tenia
relacions íntimes amb ell?
-
Els vaig dir que era mentida.
-
Podria dir-me qui era el fiscal?
-
Emil Hahn.
-
La va interrogar Emil Hahn?
-
Sí.
-
Què li va dir?
-
Em va portar a una sala a part,
-
on estàvem sols.
-
Em va dir que no servia de res
repetir la meva història
-
perquè ningú em creuria.
-
S'havia embrutat la raça
-
i l'únic perdó per això
era matar el violador.
-
Em deia que si protegia
-
el senyor Feldenstein,
-
que m'arrestarien per perjuri.
-
Què li va respondre?
-
Li vaig dir el que havia dit
una vegada i una altra.
-
Li vaig dir que no podia dir res més.
-
No podia mentir sobre algú
que havia estat tan amable amb mi.
-
La van arrestar?
-
Sí.
-
Senyora Wallner, digui'ns
-
com
-
conduïa Emil Hahn l'acusació?
-
Feia burla
-
de tot el que el senyor Feldenstein
deia en defensa pròpia.
-
El ridiculitzava sempre que era possible.
-
Quina era la reacció del públic?
-
Reien.
-
Una vegada i una altra.
-
Quant va durar el judici?
-
Senyora Wallner…
-
Quant va durar el judici?
-
Dos dies.
-
Van dictar el veredicte
al final del segon dia?
-
Sí.
-
- Quin va ser el veredicte?
- Culpable.
-
I la sentència?
-
El senyor Feldenstein va ser sentenciat
-
a ser executat.
-
A mi em van sentenciar a presó
durant dos anys, per perjuri.
-
Qui era el jutge?
-
Ernst Janning.
-
Es van dur a terme les sentències?
-
Mmm.
-
Moltes gràcies, senyora Wallner.
Res més.
-
Cap pregunta?
-
Senyoria, voldria sol·licitar
que la testimoni
-
es mantingui disponible.
-
Presentarem més proves
sobre la qüestió Feldenstein
-
quan arribi el moment de la defensa
de presentar el seu cas.
-
La testimoni continuarà disponible.
-
Pot anar-se'n. Es pot retirar.
-
Coronel Lawson?
-
Senyories,
-
presento com a prova
un decret signat per Adolf Hitler
-
indicant que tothom acusat
o sospitós de deslleialtat
-
o resistència de cap mena,
pogués ser arrestat en secret
-
sense cap avís a amics ni parents,
sense cap judici,
-
i posat en camps de concentració.
-
També presento un grup d'ordres
promulgat sota aquest decret,
-
cadascuna signada per un dels acusats,
-
per les quals centenars de persones van ser arrestades i posades en camps de concentració.
-
Signat per Friedrich Hoffstetter,
-
Werner Lammpe,
-
Emil Hahn,
-
Ernst Janning.
-
Senyories,
-
els acusats al judici d'avui
-
no administraven personalment
els camps de concentració.
-
No van haver de pegar mai víctimes
-
ni estirar la palanca
que obria el gas de les cambres.
-
Però tal com mostren els documents
que hem presentat en aquest cas,
-
aquests acusats van forjar
i executar lleis,
-
i dirigir judicis…
-
que van enviar milions de víctimes al seu…
-
destí.
-
Major Radnitz?
-
Senyories, voldria sol·licitar que
el coronel Lawson juri com a testimoni.
-
- Concedit.
- Gràcies.
-
Vol alçar la mà dreta?
-
Juro per Déu, Totpoderós i Omniscient,
-
que diré la pura veritat
i no amagaré ni afegiré res.
-
Sí.
-
Estava actiu a l'exèrcit d'Estats Units
el 1945 al final de la guerra?
-
Sí.
-
Estava al comandament de tropes
que van alliberar camps de concentració?
-
Sí.
-
- Va ser a Dachau i Belsen?
- Sí.
-
Vostè hi era, quan es van fer
les pel·lícules que veurem?
-
Sí.
-
Entesos.
-
El mapa mostra el número i la localització
de camps de concentració
-
durant el Tercer Reich.
-
El camp de concentració de Buchenwald
va ser creat el 1933.
-
Tenia uns 80.000 interns.
-
Hi havia una divisa a Buchenwald:
-
“trencar el cos…
-
“trencar l'esperit…
-
“trencar el cor.”
-
Els forns de Buchenwald.
-
Proves dels esforços d'últim moment
per desfer-se de cadàvers.
-
Els forns eren manufacturats
per una companyia coneguda
-
que també s'especialitzava
en forns de cuina.
-
El nom de la firma està inscrit clarament.
-
Una exposició de subproductes
de Buchenwald
-
per als veïns d'un oficial aliat.
-
Raspalls de tota mena.
-
Sabates, d'adults i nens.
-
Ulleres.
-
Or de dents foses,
-
enviades un cop al mes
al departament mèdic
-
de les Waffen-S.S.
-
La pantalla d'un llum feta de pell humana.
-
Pell utilitzada per a pintures,
-
moltes d'una naturalesa obscena.
-
Els caps de dos treballadors polonesos
-
encongits a un cinquena part
de la seva mida normal.
-
Una pelvis humana que feia de cendrer.
-
Nens tatuats per marcar-los
per a l'exterminació.
-
A vegades tenien clemència amb els nens.
-
Se'ls injectava amb morfina perquè estiguessin inconscients quan els penjaven.
-
Un dels metges va descriure
-
com els posaven cordes
al voltant del coll,
-
i en paraules del doctor:
-
“com quadres, els penjaven
de ganxos a les parets.”
-
Els cadàvers dels que havien
arribat en vagons
-
sense menjar i sense aire,
-
que no havien sobreviscut
al viatge a Dachau.
-
Centenars d'interns utilitzats
com a conillets d'Índia humans
-
per a experiments mèdics atroços.
-
Un testimoni d'una de les execucions
a Dachau va fer la següent descripció:
-
“interns havien de deixar
la roba en un penjador.
-
“Els deien que prendrien banys.
-
“Llavors tancaven les portes.
-
“Llaunes de Zyklon B
-
“eren alliberades per les obertures
especialment construïdes.
-
“Senties els gemecs i els laments a dins.
-
“Al cap de dos o tres minuts,
-
“tot era silenci.”
-
Entre el trens de la mort que havien
arribat n'hi havia 90.000 d'Eslovàquia…
-
65.000 de Grècia,
-
11.000 de França…
-
90.000 de Holanda…
-
400.000 de Hongria…
-
250.000 de Polònia i l'alta Silèsia…
-
i 100.000 d'Alemanya.
-
Això és el que es va filmar
-
quan tropes britàniques van alliberar
el camp de Belsen.
-
Per raons sanitàries,
-
un bulldòzer britànic va haver d'enterrar
els cossos com més aviat millor.
-
Qui eren els cossos?
-
Membres de cada país de Europa ocupat.
-
Dos terços dels jueus d'Europa…
-
exterminats.
-
Més de sis milions
-
segons informes dels nazis mateixos.
-
Però la xifra real…
-
ningú la sap.
-
Com gosen ensenyar-nos
aquestes pel·lícules?
-
No som botxins. Som jutges.
-
No creus que fos així, eh?
-
Hi havia execucions, sí.
Però res semblant. En absolut.
-
Pohl!
-
Pohl!
-
Tu dirigies aquells camps de concentració.
-
Tu i Eichmann.
-
Diuen que vam matar milions de persones.
-
Milions de persones.
-
Com podia ser possible?
-
Digue'ls-ho. Com podia ser possible?
-
És possible.
-
Com?
-
Vols dir tècnicament?
-
Tot depèn de les instal·lacions.
-
Digues que tens dues cambres
per a 2.000 persones a cadascuna.
-
Fes números.
-
És possible desfer-te
de 10.000 en mitja hora.
-
No calen ni guàrdies.
-
Els dius que es dutxaran,
-
i en comptes d'aigua, engegues el gas.
-
No és matar que és el problema.
-
És desempallegar-te dels cossos.
-
Aquest és el problema.
-
- Em sap greu fer tard.
- No passa res.
-
Feia una feina
per al comitè de reconstrucció.
-
Li he portat algunes carpetes,
-
per poder decidir el següent que veurà.
-
Hi ha la Casa Albrecht Dürer, i el museu.
-
Quan creu que podria fer-ho?
-
En qualsevol moment.
-
Vol fer la comanda ara?
-
Què voldria? El puc ajudar amb el menú?
-
No. Em sembla que no menjaré res. Gràcies.
-
Per a mi una copa de Moselle, sisplau.
-
Igual.
-
Què passa?
-
Res. No tinc gana, res més.
-
És que…
-
els últims dies
han significat molt per a mi.
-
En quin sentit?
-
Em sembla que no s'adona
de quin home tan provincià soc.
-
He estat a l'estranger
exactament un cop abans,
-
quan era soldat d'infanteria
a la Primera Guerra Mundial.
-
Solia passar per llocs així
i preguntar-me com eren.
-
- També han significat molt per a mi.
- En quin sentit?
-
M'han tornat el sentiment
que tenia dels americans.
-
El sentiment que tenia
quan era al seu país.
-
- Llàstima que no sigui una història de revista.
- Per què?
-
Si fos una història de revista,
dues persones com nosaltres,
-
- el jurista que envelleix ràpidament…
- no, no.
-
El jurista que envelleix ràpidament
i la preciosa vídua
-
superarien les dificultats
i viatjarien a llocs
-
per terra o per mar.
-
Avui he vist el senyor Perkins.
-
M'ha dit que havien mostrat
aquelles imatges al tribunal.
-
Les imatges preferides del coronel Lawson.
-
Les treu amb qualsevol pretext, oi?
-
La cambra d'horrors privada
del coronel Lawson.
-
És el que pensa que som?
-
Creu que sabíem aquestes coses?
-
Creu que volíem assassinar
dones i infants?
-
Ho creu? Sí?
-
Senyora Bertholt, no sé què creure.
-
Bon Déu. Seiem aquí bevent.
-
Com pot pensar que ho sabíem?
-
No ho sabíem.
-
No ho sabíem.
-
Pel que puc deduir,
ningú en aquest país ho sabia.
-
Senyora Bertholt, el seu marit era
un dels caps de l'exèrcit.
-
I no ho sabia. Li dic, no ho sabia.
-
Va ser Himmler. Va ser Goebbels.
-
Les S.S. Sabien què passava.
Nosaltres no.
-
Escolti'm.
-
Han passat coses a tots dos bàndols.
-
El meu marit va ser
un militar tota la vida.
-
Tenia dret a una mort de soldat.
Ho va demanar.
-
Vaig provar d'aconseguir-l'hi,
només això, que morís amb cert honor.
-
Vaig anar d'oficial en oficial.
Ho vaig suplicar.
-
Que se li permetés la dignitat
d'un escamot d'afusellament.
-
Sap què va passar?
-
El van penjar amb els altres
-
i després vaig saber què era odiar.
-
No sortia mai de casa,
no sortia de l'habitació.
-
Bevia.
-
Odiava amb cada fibra del meu ésser.
-
Odiava cada americà que havia conegut.
-
Però no es pot viu amb odi, ho sé.
-
I hem d'oblidar, si cal continuar vivint.
-
Herr Rolfe?
-
Amb la vènia del tribunal?
-
Ahir el tribunal
va presenciar unes pel·lícules.
-
Eren…
-
espantoses,
-
devastadores.
-
Com a alemany…
-
estic avergonyit que aquestes coses
poguessin tenir lloc al meu país.
-
No hi pot haver cap justificació.
-
Ni en generacions,
-
ni en segles.
-
Però…
-
sí que crec que va estar malament…
-
va ser indecent,
-
i terriblement injust
per part de l'acusació
-
mostrar aquestes filmacions en aquest cas,
-
en aquest tribunal,
-
en aquell moment, contra aquests acusats!
-
I no protestaré mai amb prou força
-
contra aquestes tàctiques.
-
Què prova de demostrar l'acusació?
-
Prova de demostrar
que tot el poble alemany
-
va ser responsable d'aquests fets?
-
O que n'estaven al corrent?
-
Perquè si és això…
-
no exposa fets,
-
i ell ho sap.
-
El secretisme de les operacions,
-
la localització geogràfica dels camps,
-
el col·lapse de comunicacions
en els últims dies de la guerra,
-
quan les exterminacions
es van enfilar als milions,
-
mostren clarament que no diu la veritat!
-
La veritat és
-
que aquestes brutalitats les van
dur a terme uns quants extremistes.
-
Criminals.
-
Molt pocs alemanys sabien què passava.
-
Molt pocs.
-
Cap de nosaltres sabia el que passava
-
als llocs que mostren aquestes filmacions.
-
Cap de nosaltres.
-
Però el més irònic és…
-
que l'acusació les ha mostrat
contra aquests acusats,
-
homes que van continuar
al poder per una única raó,
-
per impedir que passessin coses pitjors.
-
Qui és més valent?
-
L'home que fuig,
o dimiteix en temps de perill,
-
o l'home que resta al seu lloc
-
amb risc per a la seva seguretat personal?
-
La defensa presentarà testimonis,
cartes i documents
-
de refugiats religiosos
i polítics de tot el món
-
dient que Ernst Janning
els va salvar de l'execució.
-
La defensa mostrarà que moltes vegades
-
Ernst Janning va aconseguir
una mitigació de sentències
-
quan, sense el seu influència,
els resultats haurien estat molt pitjors.
-
La defensa mostrarà
-
que el metge personal d'Ernst Janning
era un no-ari,
-
un jueu,
-
a qui tenia en assistència,
amb gran perill.
-
La defensa presenta declaracions jurades
-
d'autoritats legals
i juristes de fama de tot el món
-
al·legant que cal prendre
consideracions especials en aquest cas,
-
dient que tota la tasca d'Ernst Janning
-
estava inspirada per un motiu, i només un:
-
l'afany de preservar la justícia
i el concepte de justícia.
-
Doncs bé,
-
què ofereix l'acusació
-
contra això?
-
L'acusació, de fet,
-
ha presentat en el cas d'Ernst Janning,
-
només una prova tangible.
-
El cas Feldenstein.
-
Un cas notori, tal com ha dit la defensa.
-
Un cas que no s'hauria
d'haver reobert mai.
-
Un cas que la defensa es veu obligada
-
a revisar ara.
-
La defensa crida la senyora Elsa Lindnow.
-
Vol alçar la mà dreta?
-
Juro per Déu, Totpoderós i Omniscient,
-
que diré la pura veritat
i no amagaré ni afegiré res.
-
Sí.
-
Senyora Lindnow…
-
quina és la seva ocupació?
-
Faig de dona de la neteja.
-
On té la feina?
-
400… 345, Grosse Platz.
-
- Coneixia Lehman Feldenstein?
- Sí. El coneixia.
-
En quina funció?
-
Era el meu amo el 1935.
-
Coneix la testimoni Irene Hoffman Wallner?
-
Sí.
-
En quina funció?
-
Era una llogatera de l'edifici.
-
Va veure mai junts la senyoreta Hoffman
i el senyor Feldenstein?
-
Sí.
-
Com va ser?
-
El senyor Feldenstein venia
a veure-la al seu pis.
-
Sovint?
-
Força sovint.
-
Hi va haver cap ocasió
en què observés res inusual?
-
Sí.
-
Vaig veure la senyoreta Hoffman besant
el senyor Feldenstein a la porta del pis.
-
Hi va haver cap altra ocasió?
-
Sí, una.
-
Què va passar?
-
Vaig venir al pis de la senyoreta Hoffman.
-
Volia fer la neteja.
-
Em pensava que era buit.
-
La senyoreta Hoffman seia a la falda
del senyor Feldenstein.
-
Gràcies, senyora Lindnow. Res més.
-
Coronel Lawson?
-
Auriculars, sisplau.
-
Senyora Lindnow,
quina és la seva afiliació política?
-
- Política?
- Objecció, Senyoria.
-
L'afiliació política d'aquesta testimoni
no té res a veure amb la declaració.
-
El coronel Lawson prova un cop més
d'apel·lar a l'emoció del tribunal.
-
Objecció desestimada.
-
Voldria respondre la pregunta, sisplau?
-
Era membre del Partit Nacionalsocialista?
-
Sí.
-
Ens hi obligaven.
-
“Ens hi obligaven.”
-
Quan va esdevenir membre del partit nazi?
-
El 1933.
-
Tots els alemanys eren obligats
-
a fer-se membres del partit nazi el 1933?
-
Respongui'm sisplau, senyora Lindnow.
-
La van obligar
a fer-se membre del partit nazi?
-
Res més.
-
El testimoni es pot retirar.
-
La defensa pot continuar.
-
La defensa crida Irene Hoffman Wallner
a l'estrada.
-
Senyora Wallner…
-
encara està sota jurament.
-
Senyora Wallner, ha vingut voluntàriament?
-
S'ha presentat voluntàriament
per fer de testimoni?
-
Sí.
-
No és cert que l'acusació
va demanar-li que vingués?
-
Que li va ser molt desagradable venir?
-
Sempre és molt desagradable
reviure aquells temps.
-
Això estaria en concordança
-
amb la informació
que tinc que no volia venir.
-
Gràcies, senyora Wallner.
-
Senyora Wallner…
-
les lleis de Nuremberg es van promulgar
el 15 de setembre de 1935.
-
- On era vostè en aquell moment?
- A Nuremberg.
-
Coneixia aquestes lleis?
-
Estava al corrent
que una relació física amb jueus
-
anava contra la llei?
-
Sí.
-
Estava al corrent que a Nuremberg,
i a Nuremberg en particular,
-
es veia amb desdeny no tan sols
una relació física amb jueus,
-
sinó tot contacte social?
-
Sí.
-
Estava al corrent que podia representar-li
cert perill personalment?
-
Sí, ho sabia.
-
Però com pots descartar una amistat
d'un dia per l'altre per...
-
Això és una altra qüestió,
senyora Wallner.
-
No li he fet fet aquesta pregunta.
-
- N'estava al corrent?
- Sí, n'estava al corrent.
-
Tot i així van continuar veient-se?
-
Sí.
-
Recordi que es va retreure al tribunal
-
que el senyor Feldenstein
li comprés coses.
-
- Caramels i cigarrets?
- Sí.
-
Recorda que a vegades li comprava flors?
-
Sí, em comprava moltes coses.
-
Perquè era amable.
-
Era l'home més amable que he conegut.
-
Coneix la testimoni Elsa Lindnow?
-
Sí, la conec.
-
Feia de dona de la neteja al pis on vivia?
-
Sí.
-
El senyor Feldenstein venia
a veure-la al seu pis?
-
Sí.
-
Quantes vegades?
-
No… me'n recordo.
-
- Unes quantes vegades?
- Sí.
-
- Moltes vegades?
- Moltes vegades.
-
- Li feia petons?
- Sí, li feia petons.
-
Hi va haver més d'un petó?
-
Sí.
-
Però no tal com vostè prova que sembli.
-
Era com un pare per a mi.
-
Era més que un pare.
-
Més que un pare?
-
- Seia a la seva falda?
- Objecció!
-
El lletrat persegueix la testimoni amb
el pretext de forçar la seva declaració.
-
Objecció desestimada.
-
Es permet a la defensa repetir
-
el que va ser una paròdia de justícia
en primer lloc.
-
Coronel Lawson, el tribunal fa les regles
en aquest cas, no l'acusació.
-
Pot continuar.
-
- Seia a la seva falda?
- Sí.
-
Però no hi havia res malament ni lleig.
-
Seia a la seva falda?
-
Sí, però...
-
Seia a la seva falda. Què més feia?
-
Res del que prova de dir.
-
No hi havia res així.
-
Què més feia, senyora Wallner?
-
Què prova de fer?
-
Prova de...
-
Per què no em deixa dir la veritat?
-
Això és el que volem, senyora Wallner.
-
La veritat, la veritat.
-
Ha admès que va continuar veient-lo.
-
Ha admès que venia al seu pis.
-
Ha admès que li feia petons.
-
Ha admès que seia a la seva falda.
-
Què més admet? Què més?
-
Res.
-
No hi havia res del que insinua.
-
Què més?
-
No hi havia res. Res.
-
Prou.
-
Prou!
-
Què més admet, senyora Wallner? Què més?
-
Herr Rolfe!
-
Ho farem un altre cop?
-
Senyoria,
-
la tensió de l'acusat és tan gran
que no s'adona...
-
Me n'adono.
-
Me n'adono.
-
Senyoria, l'acusat vol fer una declaració.
-
Senyoria, crec que la defensa
té dret a sol·licitar...
-
Ordre. Ordre. Ordre!
-
Vol l'acusat fer una declaració?
-
Voldria fer una declaració, sí.
-
Senyoria, crec que la defensa
té dret a sol·licitar una pausa…
-
Senyoria, l'acusat té dret
a fer ara la seva declaració.
-
Haig de parlar amb el meu client.
-
Té dret a fer-ho ara!
-
El tribunal queda suspès
fins a les 10:30 demà al matí.
-
Què fa?
-
Què es pensa que prova de fer?
-
Han tingut Goering. Frank. Stretcher.
-
S'ha acabat.
-
Es pensa que m'ho he passat bé
fent d'advocat en aquest judici?
-
He hagut de fer coses en aquella sala
que m'han fet esborronar.
-
Per què les he fet?
-
Perquè vull deixar alguna cosa
al poble alemany.
-
Els vull deixar una engruna de dignitat.
-
Vull aturar aquests procediments.
-
Si els permetem desacreditar
cada alemany com vostè,
-
perdem per sempre el dret a governar-nos.
-
Hem de mirar el futur.
Ara no podem mirar enrere.
-
Vol que els americans es quedin aquí
per sempre? Vol això?
-
Podria ensenyar-li
una pel·lícula d'Hiroshima i Nagasaki.
-
Milers i milers de cossos cremats.
-
Dones i infants.
-
És aquesta la seva moralitat superior?
-
On es pensa que ens porten?
Es pensa que ho saben?
-
Creu que tenen algun concepte
dels nostres problemes?
-
Què puc dir-li?
-
Què puc dir-li per fer-l'hi veure?
-
No hi ha res que pugui dir.
-
Res.
-
No ha passat res per mitigar la crisi.
-
La crisi ha arribat
a un punt màxim aquesta tarda
-
quan tot el trànsit ferroviari entre zones
occidentals i Berlín s'ha interromput.
-
El bloqueig per terra ara és complet.
-
Què li sembla que farem, general?
-
- Creu que ens retirarem?
- No ens podem retirar.
-
Si ens retirem sota pressió,
-
el nostre prestigi a tot el món
està amenaçat.
-
Els comunistes avançaran en cada front.
-
I aquests judicis, general?
-
Què li semblen, ara?
-
Estem compromesos amb els judicis.
-
Però crec que seria realista accelerar-los
tant com fos possible.
-
Què passaria si disparessin
contra un avió nostre, general?
-
Em fa por que ens hi haurem d'encarar
quan passi.
-
No hi ha altra resposta en aquest moment.
-
Hauríeu de tastar l'strudel.
-
És excel·lent aquí.
-
No, gràcies.
-
Dan, acabo de tornar de Berlín,
com ja saps.
-
No crec que sigui aquesta vegada.
-
Molta gent creu que sí, però jo no.
-
Però serà un combat per la supervivència
-
els propers 10 anys, potser 20.
-
Alemanya és la clau
d'aquesta supervivència.
-
Qualsevol estudiant de geografia
d'institut pot dir-t'ho.
-
Què intenta dir, senador?
-
El que intento dir és això:
-
tot i que ningú prova d'influir
en la teva decisió,
-
és important que te n'adonis,
perquè és un fet vital.
-
Afrontem-ho, senyors.
-
Els fet canten.
-
Necessitarem tota l'ajuda que puguem.
-
Necessitarem el suport del poble alemany.
-
Més strudel, senyors?
-
Herr Janning, pot procedir.
-
Voldria declarar sobre el cas Feldenstein
-
perquè va ser el judici més significatiu
del període.
-
És important entendre-ho
no tan sols per al tribunal,
-
sinó per a tot el poble alemany.
-
Però per tal d'entendre-ho,
-
cal entendre el període en què va passar.
-
Hi havia una febre al territori.
-
Una febre de vergonya,
d'indignitat, de gana.
-
Teníem una democràcia, sí.
-
Però la van esqueixar elements de dins.
-
Per damunt de tot, hi havia por:
-
por per avui, por per demà,
-
por dels nostres veïns,
i por de nosaltres.
-
Només quan entens això,
-
pots entendre el que va significar Hitler.
-
Perquè ell ens va dir:
-
“aixequeu el cap.
-
“Estigueu orgullosos de ser alemanys.
-
“Hi ha dimonis entre nosaltres:
-
“comunistes, liberals, jueus, gitanos.
-
“Quan aquests dimonis siguin destruïts,
es destruirà el vostre patiment.”
-
Era l’antiquíssima història
de l'anyell del sacrifici.
-
I aquells que ho sabíem prou bé?
-
Els que sabíem que eren mentides,
i pitjor que mentides?
-
Per què vam seure en silenci?
-
Per què hi vam prendre part?
-
Perquè estimàvem el nostre país.
-
Què canvia
-
si uns quants extremistes polítics
perden els drets?
-
Què canvia si unes quantes
minories racials perden els seus drets?
-
Només és una fase passatgera.
-
Només és un estadi que cal travessar.
-
Es descartarà tard o d'hora.
-
Hitler mateix es descartarà tard o d'hora.
-
El país està en perill.
-
Sortirem de les ombres. Endavant.
-
Endavant és la gran contrasenya.
-
I la història diu que vam triomfar,
Senyoria.
-
Vam triomfar més enllà
dels somnis més desbocats.
-
Els mateixos elements d'odi
i poder de Hitler
-
que van hipnotitzar Alemanya
van hipnotitzar el món.
-
Ens vam trobar
amb aliats inesperats, poderosos.
-
Coses que se'ns havien negat
com a democràcia
-
ara se'n obrien.
-
El món deia: “Endavant, agafeu-ho.
-
“Agafeu-ho.
-
“Agafeu els Sudets, agafeu Renània,
remilitaritzeu-ho.
-
“Agafeu tot Àustria. Agafeu-ho.”
-
Llavors, un dia, vam mirar
-
i vam trobar que estàvem
en un perill encara més terrible.
-
El ritual va començar en aquesta sala,
-
es va escampar pel territori
com una malaltia furiosa.
-
El que seria una fase passatgera
-
s'havia convertit en l'estil de viure.
-
Senyoria…
-
estava satisfet de seure
en silenci durant el judici.
-
Estava satisfet de badar.
-
Fins i tot estava satisfet
-
de deixar que el lletrat provés
de salvar el meu nom.
-
Fins que m'he adonat
-
que per tal de salvar-lo,
hauria de tornar a aixecar l'espectre.
-
Heu vist com ho feia.
-
Ho ha fet aquí en aquesta sala.
-
Ha insinuat que el Tercer Reich
treballava en benefici de la gent.
-
Ha insinuat que esterilitzàvem homes
pel benestar del país.
-
Ha insinuat que potser
-
el vell jueu va dormir a
mb la noia de 16 anys, al capdavall.
-
Un altre cop, es fa
-
per amor al país.
-
No és fàcil dir la veritat.
-
Però si hi ha d'haver
salvació per a Alemanya,
-
els que sabem la nostra culpa
hem d'admetre-la,
-
per molt grans que siguin el dolor
-
i la humiliació.
-
Tenia el veredicte
-
del cas Feldenstein
-
abans d'entrar a la sala.
-
L'hauria trobat culpable,
indistintament de les proves.
-
No va ser en absolut un judici.
Va ser un sacrifici ritual
-
en què Feldenstein, el jueu,
era la víctima indefensa.
-
Senyoria, haig d'interrompre.
-
L'acusat no s'adona del que diu.
-
No està al corrent de les implicacions…
-
n'estic al corrent. N'estic al corrent.
-
El meu lletrat us voldria fer creure
-
que no estàvem al cas
dels camps de concentració.
-
Que no ho sabíem.
-
On érem?
-
On érem quan Hitler va començar a xisclar
el seu odi al Reichstag?
-
On érem quan s'enduien
els nostres veïns a rossegons
-
en plena nit a Dachau?
-
On érem quan cada poble d'Alemanya
té una terminal de ferrocarril
-
on omplien vagons de bestiar de criatures
-
que duien a l'exterminació?
-
On érem quan ens cridaven a la nit?
-
Érem sords? Enzes? Cecs?
-
Senyoria, haig de protestar.
-
El meu lletrat diu que no estàvem
al cas de l'extermini de milions.
-
Els donaria l'excusa
-
que només estàvem al corrent
de l'extermini de centenars.
-
Això ens fa menys culpables?
-
Potser no sabíem els detalls.
-
Però si no ho sabíem,
va ser perquè no ho volíem saber.
-
Traïdor! Traïdor!
-
Ordre. Ordre! Ordre!
-
Torneu aquest home al seu seient
i que no se'n mogui.
-
Els diré la veritat.
-
Els diré la veritat,
-
ni que tot el món conspiri en contra.
-
Els diré la veritat
-
sobre el ministeri de justícia.
-
Werner Lammpe,
un vell que ara plora sobre la Bíblia.
-
Un vell que s'aprofitava
dels bens expropriats
-
a tothom que enviava
a un camp de concentració.
-
Friedrich Hoffstetter,
-
el bon alemany que sabia obeir ordres,
-
que enviava homes a ser esterilitzats
com si fossin números.
-
Emil Hahn,
-
el fanàtic putrefacte, corrupte,
-
obsessionat pel mal a dins seu.
-
I Ernst Janning…
-
pitjor que cap,
-
perquè sabia el que eren,
-
i va anar amb ells.
-
Ernst Janning,
-
que va fer de la seva vida…
-
excrement…
-
perquè va caminar amb ells.
-
Senyoria,
-
tinc el deure
-
de defensar Ernst Janning.
-
Però Ernst Janning ha dit que és culpable.
-
Hi ha dubte que sent la culpa.
-
Va cometre un gran error
anant amb el moviment nazi,
-
esperant que fos bo per al seu país.
-
Però si se'l troba culpable,
-
n'hi ha d'altres
que també s'hi van afegir,
-
que també han de ser culpables.
-
Ernst Janning ha dit:
-
“Vam triomfar més enllà
dels somnis més desbocats.”
-
Per què vam triomfar, Senyoria?
-
I la resta del món?
-
No sabia les intencions del Tercer Reich?
-
No es van sentir les paraules
de Hitler per tot el món?
-
No es van llegir
les seves intencions al Mein Kampf,
-
publicat a tots els racons del món?
-
On és la responsabilitat
de la Unió Soviètica
-
que va signar el 1939 el pacte amb Hitler,
-
que li va permetre fer la guerra?
-
Trobarem Rússia culpable?
-
On és la responsabilitat del Vaticà
-
que va signar el 1933
el concordat amb Hitler,
-
donant-li el seu primer i enorme prestigi?
-
Trobarem culpable el Vaticà?
-
On és la responsabilitat
del líder mundial Winston Churchill,
-
que el 1938 va dir
en una carta oberta al Times:
-
1938, Senyoria:
-
“si Anglaterra patís un desastre nacional,
pregaria a Déu
-
“que enviés un home de la fortalesa
d'esperit i voluntat d'Adolf Hitler.”
-
Trobarem Winston Churchill culpable?
-
On és la responsabilitat
d'aquells industrials americans
-
que van ajudar Hitler
a reconstruir el seu armament,
-
i es van aprofitar
d'aquesta reconstrucció?
-
Trobarem els industrials
americans culpables?
-
No, Senyoria. No.
-
Alemanya sola no és culpable.
-
Tot el món és tan responsable
de Hitler com Alemanya.
-
És fàcil condemnar un home de la banqueta.
-
És fàcil condemnar el poble alemany,
-
a parlar de l'esquerda bàsica
del caràcter alemany
-
que va permetre a Hitler
l'ascens al poder, i alhora,
-
ignorar còmodamenty
l'esquerda bàsica del caràcter
-
que va fer que el russos signessin pactes
amb ell, Winston Churchill l'elogiés,
-
i industrials americans hi fessin profit.
-
Ernst Janning ha dit que és culpable.
-
Si ho és,
-
la culpa d'Ernst Janning
és la culpa del món.
-
Ni més, ni menys.
-
Major, hem de donar al governador militar
-
tota l'ajuda que puguem.
-
Hem de posar 700 tones a l'aire cada dia.
-
700 tones.
-
Déu-n'hi-do l'operació.
-
Havia pensat mai que portaríem carbó
i tomàquets en aquestes caixes?
-
Tad, tu i jo som amics
des de fa molt temps.
-
Per això t’he fet venir.
-
Què faràs al tribunal demà?
-
Saps refotudament bé el que faré.
-
Sé el que vols fer:
-
t'agradaria recomanar que els posin
entre reixes i llencin la clau.
-
Saps què passa aquí ara?
-
Sí.
-
Sé què passa.
-
Tad, ets un home de l'exèrcit.
Saps a què ens enfrontem.
-
Els altres potser no, però tu sí.
-
Et diré la veritat.
-
No sé què passarà si disparen
contra un d'aquells avions.
-
No sé què passarà.
-
Sé que si perdem Berlín, perdem Alemanya.
-
Si perdem Alemanya, perdem Europa.
-
Així estan les coses.
-
Així estan.
-
Mira, Matt, aniré fins al límit.
-
I ni tu, ni el Pentàgon,
-
ni Déu al seu tron em farà…
-
Amb qui et penses que parles?
-
Amb qui collons et penses que parles?
-
Quan entraves a Dachau amb les tropes,
jo hi era, també.
-
Et penses que ho oblidaré mai?
-
Mira, no soc el teu oficial
de comandament.
-
No puc influir en la teva decisió,
i no vull.
-
Però vull dir-te això,
i vull dir-t'ho directament.
-
Necessitem l'ajuda del poble alemany.
-
I no tens l'ajuda del poble alemany
-
condemnant els seus dirigents
a penes de presó dures.
-
Tad…
-
es que cal és sobreviure, oi?
-
Sobreviure tan bé com puguem,
però sobreviure.
-
Només per riure, Matt,
-
de què anava la guerra?
-
De què anava?
-
I amb això conclou la presentació
de proves documentals
-
contra aquests acusats.
-
Senyories,
-
durant els tres anys que han passat
des del final de la guerra a Europa,
-
la humanitat no ha travessat el Jordà.
-
Al nostre país,
la por de guerra s'ha revifat.
-
I hem de mirar un cop més
les nostres defenses.
-
Es parla de Guerra Freda, mentre
homes i dones moren en guerres reals.
-
I els ecos de persecució
-
i atrocitats
-
no s'aquieten.
-
Aquests fets no poden evitar acolorir
el que passa en aquesta sala.
-
Però enmig d'aquests fets
-
la responsabilitat dels crims presentats
durant aquest judici
-
ha de col·locar-se en la perspectiva real.
-
I aquesta és la decisió
que afronten Ses Senyories.
-
És el dilema dels nostres temps.
-
És un dilema que…
-
que és cosa seva.
-
L'acusació descansa.
-
Els acusats poden fer ara
les seves declaracions finals.
-
L'acusat Emil Hahn pot adreçar-se
al tribunal.
-
Senyories,
-
no defujo la responsabilitat
de les meves accions.
-
Al contrari,
les defenso davant del món sencer.
-
Però no seguiré l'actitud d'altres.
-
No diré avui que la nostra política
era equivocada
-
quan ahir deia que estava bé.
-
Alemanya lluitava per la seva vida.
-
Calien certes mesures per protegir-la
dels seus enemics.
-
No puc dir que em sap greu
que apliquéssim aquestes mesures.
-
Vam ser un baluard contra el bolxevisme.
-
Vam ser un pilar de la cultura occidental.
-
Un baluard i un pilar que l'oest
encara pot voler retenir.
-
L'acusat Friedrich Hoffstetter
pot adreçar-se al tribunal.
-
He servit el meu país tota la vida
-
i en qualsevol posició
que m'hagin assignat,
-
amb fidelitat,
amb un cor pur i sense rancúnia.
-
He seguit el concepte que creia
el més alt a la meva professió.
-
El concepte que diu:
-
“sacrificar el propi sentit
de justícia a l'ordre legal establert.
-
“Demanar només quina és la llei
-
“i no demanar si també és o no
de justícia.”
-
Com a jutge, no podia fer res més.
-
Crec que Ses Senyories em trobaran,
-
i milions d'alemanys com jo
-
que creien que feien
el seu deure amb el seu país,
-
no culpable.
-
L'acusat Werner Lammpe
pot adreçar-se al tribunal.
-
Senyories…
-
Senyories…
-
l'acusat Ernst Janning
pot adreçar-se al tribunal.
-
No tinc res a afegir al que he dit.
-
S’han rebut els testimonis del cas.
-
S'han escoltat els arguments finals.
-
No resta res més que la tasca del tribunal
d’emetre la seva decisió.
-
El tribunal farà una pausa
fins a nova indicació.
-
He reunit precedents i arguments
-
que tenen relació amb la base del cas,
-
que és, naturalment, el conflicte
entre lleialtat al dret internacional
-
i a les lleis del propi país.
-
Dan, tenim una muntanya de material
per repassar.
-
Què mires, Dan?
-
Em mirava…
-
em mirava algunes fotos
-
adjuntes als certificats d'arrest.
-
Quines fotos?
-
Hi ha Petersen, abans que l'operessin.
-
I aquí hi ha Irene Hoffman.
-
Tenia 16 anys llavors, eh?
-
Feldenstein.
-
I aquí hi ha la situació d'un noi,
-
no podia tenir-ne més de 14.
-
Executat per dir coses
contra el Tercer Reich.
-
“Per ordre del jutge
Friedrich Hoffstetter.”
-
Si se'm permet dir-ho, més pertinent
a la base legal del cas,
-
tinc el discurs d'obertura
del fiscal francès
-
davant del Tribunal Militar Internacional.
-
“És obvi que a l'estat modern
-
“la responsabilitat es circumscriu als que
actuen directament per l'estat.
-
“Ja que només ells estan en posició de jutjar la legitimitat de les ordres donades,
-
“només ells poden ser processats.”
-
En tinc un altre d'aspectes legals
del Professor Jahrreiss,
-
judici dels criminals
de guerra importants.
-
Sobre aquesta base,
no veig que l'acusació hagi presentat
-
arguments clars contra la defensa
-
relacionat amb els càrrecs del sumari.
-
Indistintament dels actes comesos,
-
no podem fer la interpretació
que aquests acusats
-
siguin realment responsables
de crims contra la humanitat.
-
Què en penses, Dan?
-
Dan, hem repassat
aquests punts tot el dia.
-
Si ara no és clar…
-
no miraràs aquests precedents?
-
No t'interessen gens?
-
Sí, m'interessen, Curtiss.
-
Parlaves de crims contra la humanitat
-
dient que els acusats
no eren responsable dels seus actes.
-
M'agradaria que m'ho expliquessis.
-
Acabo d'explicar-ho.
-
Potser sí.
-
Però l'únic que he sentit són dobles
sentits legalistes i racionalitzacions.
-
Curtiss, quan vaig esdevenir jutge,
-
sabia que hi havia certes persones
que no havia de tocar.
-
Que si havia de continuar fent de jutge,
anava així.
-
Però com en nom de Déu esperes
que miri cap a l'altra banda
-
davant l'assassinat
de sis milions de persones?
-
Estic segur que no volia dir això.
-
No et demano
que miris cap a l'altra banda.
-
Et demano de què servirà
mantenir aquesta actitud?
-
Curtiss, tu deies que els homes
no són responsables dels seus actes.
-
Hauràs d'explicar-m'ho.
-
Hauràs d'explicar-ho molt detingudament.
-
S'obre la sessió.
-
Que Déu beneeixi els Estats Units
d'Amèrica i aquest honorable tribunal.
-
Aquest judici va començar
fa més de vuit mesos.
-
El registre de proves
té més de 10.000 pàgines
-
i els arguments finals
dels lletrats s'han conclòs.
-
Els simples assassinats
i atrocitats no constitueixen
-
la part més greu dels càrrecs
d'aquest sumari.
-
Més aviat,
la imputació és de participació conscient
-
en un sistema nacional,
organitzat pel govern
-
de crueltat i injustícia
-
en violació de cada principi moral i legal
-
conegut per totes
les nacions civilitzades.
-
El tribunal ha estudiat
detingudament el registre
-
i trobat
-
proves abundants per sostenir
més enllà de cap dubte raonable
-
els càrrecs contra aquests acusats.
-
Herr Rolfe,
-
amb la seva hàbil defensa,
-
ha reivindicat que n'hi ha d'altres
-
que han de compartir
la responsabilitat última
-
pel que va passar aquí a Alemanya.
-
Té un punt de raó.
-
L'autèntica part afectada en aquesta sala
de justícia és la civilització.
-
Però el tribunal afirma
-
que els homes de la banqueta
són responsable de les seves accions.
-
Homes que vestien toga negre…
-
jutjant altres homes.
-
Homes que van prendre part
-
en la promulgació de lleis i decrets…
-
el propòsit dels quals era
l'exterminació d'éssers humans.
-
Homes que, en posicions executives,
-
van participar activament
en l'aplicació d'aquestes lleis,
-
il·legals fins i tot amb el dret alemany.
-
El principi
-
del dret criminal en totes les societats
civilitzades té això en comú:
-
qualsevol persona que n'indueix
una altra a cometre assassinat,
-
qualsevol persona que procura
-
l'arma letal per al crim,
-
qualsevol persona
que sigui còmplice del crim
-
és culpable.
-
Herr Rolfe
-
afirma a més que l'acusat Janning
-
era un jurista extrordinari
-
i actuava en el que ell creia
el millor interès del seu país.
-
També té un punt de raó.
-
Janning, és clar,
-
és una figura tràgica.
-
Creiem que abominava el mal que feia.
-
Però compassió per la tortura present
de la seva ànima
-
no ha de suscitar oblit
-
de la tortura i la mort de milions
per part del govern de què formava part.
-
L'expedient de Janning i el seu destí
-
il·luminen la veritat més demolidora
que ha sorgit d'aquest judici.
-
Si ell i els altres acusats
haguessin estat pervertits i degradats,
-
si tots els dirigents del Tercer Reich
-
haguessin estat monstres sàdics i maníacs,
-
aquests fets no tindrien
cap més significat moral
-
que un terratrèmol
o una altra catàstrofe natural.
-
Però aquest judici ha mostrat
-
que durant una crisi nacional,
-
homes corrents,
fins i tot capacitat i extrordinaris,
-
poden enganyar-se i cometre crims
-
tan enormes i atroços
que desafien la imaginació.
-
Ningú que hagi assistit al judici
pot oblidar-los mai.
-
Homes esterilitzats
per creences polítiques.
-
Una burla de l'amistat i la fe.
-
L'assassinat d'infants.
-
Amb quina facilitat pot passar.
-
Hi ha gent al nostre país, també,
-
que avui parla de la protecció
del país, de supervivència.
-
Cal prendre una decisió
a la vida de cada nació
-
en el moment en què l'enemic
t'agafa per la gola.
-
Llavors sembla que l'únic manera de sobreviure és usar els mitjans de l'enemic,
-
posar la supervivència al centre,
mirar cap a una altra banda.
-
La resposta a això és:
-
supervivència com a què?
-
Un país no és una roca.
-
No és una extensió d'un mateix.
-
És el que defensa.
-
És el que defensa quan defensar
una cosa és el més difícil.
-
Davant de la gent del món
-
que consti
-
que aquí en la nostra decisió,
això és el que defensem:
-
justícia,
-
veritat…
-
i la vàlua d'un sol ésser humà.
-
L'agutzil requerirà davant del tribunal
l'acusat Hahn.
-
Emil Hahn,
-
el tribunal el considera culpable
-
i el sentencia a cadena perpètua.
-
Avui em sentencieu vosaltres.
Demà els bolxevics us sentenciaran.
-
L'agutzil requerirà l'acusat Hoffstetter
davant del tribunal.
-
Friedrich Hoffstetter,
-
el tribunal el considera culpable
i el sentencia a cadena perpètua.
-
L'agutzil requerirà l'acusat Lammpe
davant del tribunal.
-
Werner Lammpe,
-
el tribunal el considera culpable
-
i el sentencia a cadena perpètua.
-
L'agutzil requerirà l'acusat Ernst Janning
davant del tribunal.
-
Ernst Janning,
-
el tribunal el considera culpable
-
i el sentencia a cadena perpètua.
-
No ho entén.
-
No ho entén.
-
Ho entén.
-
El jutge Ives hi està en desacord.
-
Voldria indicar fermament
-
el meu vot discrepant de la decisió
d'aquest tribunal
-
manifestada pel jutge Haywood,
-
i en què concorre el jutge Norris.
-
El punt de les accions dels acusats
-
que creien que actuaven
en el millor interès del seu país
-
és un punt que no es pot decidir
en un sol tribunal.
-
Només es pot decidir objectivament
-
en anys vinents,
amb la perspectiva de la història.
-
I… on poso aquests llibres, Senyoria?
-
- Posi'ls al bagul, senyor Halbestadt.
- Sí.
-
Senyoria, una cosa per menjar a l'avió.
-
Ah no. Si em dona més menjar,
senyora Halbestadt,
-
no m'hi cabrà res més.
-
Però és strudel, del que li agrada.
-
Gràcies. Gràcies per tot.
-
Sí.
-
- L'hi posaré al cotxe.
- Gràcies.
-
Bitllets, passaport, immunització.
Tot en ordre.
-
Tindré les consignes d'equipatge
i la targeta d'embarcament a l'aeroport.
-
- Gràcies. No més tard de les 3.
-
Entesos.
-
I doni records a la senyoreta…
com es deia?
-
Scheffler. Elsa.
-
Me'n deu una.
-
Què vol dir?
-
Els americans no són gaire populars
a Nuremberg aquest matí.
-
Bona tarda, Senyoria.
-
Bona tarda.
-
He vingut a petició del meu client,
Ernst Janning.
-
Vol veure'l.
-
Justament sortia cap a l'aeroport.
-
Diu que significaria molt per a ell.
-
Ha sentit parlar del veredicte
del cas I. G. Farben?
-
La majoria absolts.
-
Els altres han rebut sentències lleus.
-
El veredicte ha arribat avui.
-
No, no ho havia sentit.
-
Li faré una aposta.
-
No faig apostes.
-
Una aposta de cavaller.
-
D'aquí a cinc anys, els homes que
ha sentenciat a perpètua sortiran lliures.
-
Herr Rolfe, he admirat la seva tasca
a la sala durant molts mesos.
-
És especialment brillant
en l'ús de la lògica.
-
Gràcies.
-
Per tant el que insinua pot molt ben ser.
-
És lògic, en vista dels temps
en què vivim.
-
Però que sigui lògic
no vol dir que estigui bé.
-
I res de res podria fer que estigués bé.
-
Algú ve a veure'l.
-
Herr Janning.
-
Jutge Haywood.
-
Sisplau, segui.
-
Gràcies. Volia veure'm?
-
Sí. Hi ha una cosa que…
que vull donar-li.
-
Un informe.
-
Un informe dels meus casos.
-
Els que recordo.
-
Vull donar-los a algú
en qui pugui confiar,
-
algú que tinc la sensació
d'haver conegut durant el judici.
-
Gràcies.
-
Estan en bones mans.
-
Sé les pressions a què l'han sotmès.
-
El criticaran molt.
-
La seva decisió no serà popular.
-
Però si vol dir alguna cosa per a vostè,
-
té el respecte d'almenys
un dels homes que ha condemnat.
-
El seu veredicte era just de totes totes.
-
Gràcies.
-
El que va dir a la sala, calia dir-ho.
-
Jutge Haywood…
-
la raó que li demanés de venir...
-
Aquella gent,
-
aquells milions de persones,
-
no ho vaig saber mai, on s'arribaria.
-
Ha de creure-ho.
-
Ha de creure-ho.
-
Herr Janning,
-
s'hi va arribar la primera vegada
que va sentenciar a mort un home
-
que sabia que era innocent.
