Andrew Bird, l'home orquestra de la imaginació

L'innovador musical Andrew Bird combina la seva tècnica de viol

Bé, hi ha un munt de coses sobre les que parlar,

Però penso que per començar tocaré una cançó.

(Música)

♫ Quan em llevo ♫

♫ als matins ♫

♫ Preparo el cafè ♫

♫ Llegeixo el diari ♫

♫ I lentament ♫

♫ I amb calma ♫

♫ rento els plats ♫

♫ Dono de menjar els peixos ♫

♫ Em cantes feliç aniversari ♫

♫ com si fos ♫

♫ el teu últim dia ♫

♫ a la Terra ♫

(Aplaudiments)

Bé.

Vull fer quelcom especial avui.

M'agradaria estrenar una cançó nova a la que he estat treballant

els darrers cinc o sis mesos.

I hi ha poques coses més emocionants

que tocar una cançó

per primera vegada davant un públic,

sobre tot quan encara no està terminada.

(Rialles)

Espero que algunes converses aquí

m'ajudin a terminar-la.

Perquè toca tota mena

de temes estranys.

Així que bàsicament aquesta es una cançó

sobre bucles,

però no la mena de bucles que faig aquí.

Sinó bucles de retroalimentació.

I al món de l'àudio

és quan el micròfon s'apropa massa

a la seva font de so,

i entra en aquest bucle autodestructiu

creant un so molt desagradable.

Us ho vaig a provar ara.

(Rialles)

No us faré mal. No us preocupeu.

♫ Això és un bucle, un bucle de retroalimentació ♫

♫ Això és un bucle, un bucle de retroalimentació ♫

♫ Això és un bucle, un bucle de retroalimentació ♫

♫ Això és un bucle, un bucle de retroalimentació ♫

♫ Això és un bucle, un bucle de retroalimentació ♫

♫ Això és un bucle, un bucle de retroalimentació ♫

♫ Això és un -- (retroalimentació)

Molt bé. No sé si calia demostrar --

(Rialles)

-- però opino que aquest és el so de l'autodestrucció.

I he estat pensant en

com s'aplica això a un espectre més ampli,

com per exemple, l'ecologia.

Sembla que hi ha una llei a la Natura

que si algú s'apropa massa a la seva font de procedència,

ho arruïna.

Com, no es pot donar de menjar a les vaques el seu propi cervell,

perquè llavors tindríem la malaltia de la vaca boja,

També l'endogàmia i l'incest

i veiem,

què més?

Biològiques... hi ha malalties autoimmunes,

on el cos s'ataca a si mateix

una mica amb molts d'afanys

i destrueix l'hoste,

o la persona.

I llavors -- molt bé, ara és quan passem a la cançó --

que d'alguna manera lliga amb allò emocional.

Perquè encara que he usat termes científics

a les cançons,

de vegades és molt difícil fer-les poètiques.

Hi ha algunes coses

que no cal tenir a les cançons.

Estic tractant de fer la connexió

entre aquesta idea i la melodia.

I no sé si això els ha passat mai

però de vegades quan tanco els ulls

i provo de dormir

no puc deixar de pensar en els meus propis ulls.

I és com si els ulls

s'esforcessin per veure's a si mateixos.

Això és el que sento.

No és agradable.

Si us vaig transmetre aquesta idea, ho sento.

(Rialles)

És impossible, clar, que els ulls es puguin veure a si mateixos,

però sembla que ho intenten.

S'està apropant a una experiència personal.

O que les orelles es sentin a si mateixes...

simplement és impossible;

aquesta és la qüestió.

He estat treballant en aquesta cançó

que parla d'aquestes coses

i després també imagina

una persona a qui li va anar tan bé

defenent-se d'un desengany amorós

que s'autoenganyarà,

si això és possible.

I això és el que demana la cançó.

Molt bé.

Encara no té nom.

(Música)

♫ Endavant, felicita't ♫

♫ Dona't una mà, la mà és la teva mà ♫

♫ I els ulls, aquests ulls són els teus ulls ♫

♫ I la oïda que se sent a si mateixa està a prop ♫

♫ Perquè és la teva orella, oh, oh ♫

♫ Ara has fet l'impossible ♫

♫ Separa't de tu mateix ♫

♫ T'has fet invulnerable ♫

♫ Ningú no pot trencar-te el cor ♫

♫ Així que gasta-ho ♫

♫ I espréme-ho ♫

♫ I gasta-ho ♫

♫ I trenca-ho tú mateix ♫

♫ Fes-ho pel teu compte, trenca el teu cor ♫

♫ Fes-ho pel teu compte, trenca el teu cor ♫

♫ Fes-ho pel teu compte ♫

(Aplaudiments)

Gràcies.

(Aplaudiments)

Molt bé.

Està molt bé. Als compositors ens deixen fer qualsevol cosa.

Es poden llençar teories boges

i no cal donar-los suport amb dades

ni gràfics, ni investigació.

Però, sabeu, penso què avui el món necessita

curiositat sense límits,

només una miqueta.

(Aplaudiments)

Terminaré amb una cançó meva

que es diu "Sistemes meteorològics".

(Música)

♫ Tranquil ♫

♫ Tranquil, va dir ella ♫

♫ Parla al seu clatell ♫

♫ A la vora del llit puc veure la sang que flueix ♫

♫ Puc veure les teves ♫

♫ cèl·lules com creixen ♫

♫ Queda't quiet una estona ♫

♫ No vessis el vi ♫

♫ Puc veure-ho tot des d'aquí ♫

♫ Puc veure ♫

♫ Oh, jo ♫

♫ Puc veure ♫

♫ el clima ♫

♫ del món ♫

♫ El clima ♫

♫ del món ♫

♫ Algunes coses que dius ♫

♫ No estan a la venda ♫

♫ Jo ho mantindria on ♫

♫ els nostres agents lliures d'alguna substància estan ♫

♫ espantats ♫

♫ Queda't quiet una estona ♫

♫ No vessis el vi ♫

♫ Puc veure-ho tot des d'aquí ♫

♫ Puc veure ♫

♫ oh, jo ♫

♫ Puc veure ♫

♫ els climes del món ♫

♫ Els climes ♫

♫ del món ♫

Gràcies.

(Aplaudiments)