The Lady Eve - 1941 - Preston Sturges - PT-BR

Amb un cop al dia n’hi ha de sobres.

Un parell de mosques, un glop de llet, i…
potser un ou de colom el diumenge.

Sí, professor.

Que estigui calenta com més cap al nord,
i deixi-la sortir de la capsa per jugar.

Sí, professor.

Digui al doctor Marzditz que l'he batejat
especialment en honor seu,

Columbrina marzditzia.

I és tot just el començament
del que trauré quan surti.

Sí, i els vull dir a tots,

com he gaudit d'aquesta expedició
amb vostès.

Si pogués triar, cregui'm,
així és com m'agradaria passar el temps,

en companyia d'homes com vostès
a la recerca del coneixement.

A reveure, Lula. T'enviaré una postal.

Adeu, Charlie. Si tens
una oportunitat de tornar, serem aquí.

Salutacions afectuoses al teu pare,

i agraeix-li que fes possible
l'expedició Pike,

i, espero, un èxit.

- Sí, professor.
- Adeu, fill meu.

- Adeu, Muggsy, amic meu.
- A reveure. No acceptis diners de fusta.

- Adeu, Sparky.
- Adeu, Charlie.

- Adeu, Mac.
- Adeu, Charlie.

- Adeu-siau.
- A reveure, Sarlie.

- A reveure, colla.
- A reveure, Muggsy.

Compte amb el trànsit.
No n'has esquivat en molt temps.

I compte amb les dones.
Tampoc n'has esquivat en molt temps.

- Em coneixes, Mac. Res més que rèptils.
- És veritat, fill meu.

Adeu-siau.

Mi-te'l!

Hauria de tenir un iot més gran
si és tan ric.

- No és un iot. És una barcassa.
- Una barcassa?

- He dit Pabst.
- Era Pike.

- I què?
- Ves a posar-te els pantalons curts.

- Ho pots provar, no?
- Però, mama, em fa perbocar.

- Perbocar?
- No, Pike!

Ves a posar-te el vestit escotat.

- Baixa-hi de pressa.
- Sí, senyor.

Espero que sigui ric. Que es pensi
que és un mag a les cartes.

Dels teus llavis a orelles del Totpoderós.

Que tingui una dona grassa i no
hagi de ballar al clar de lluna amb ell.

No sé per què,
però els babaus sempre trepitgen.

Un tòtil és un tòtil en tot.

No veig per què haig de fer
tota la feina bruta.

Hi deu haver moltes velles riques
esperant que les plomis.

Tu troba-les, jo les plomaré.

M'agradaria veure't donar
a alguna vella harpia un bon mastegot.

No siguis vulgar, Jean.
Siguem malvats però mai vulgars.

És ric?

Com diu el superintendent,
està podrit de calés.

- N'ha d'estar per fer aturar un vaixell.
- Què té, Pikes Peak?

No. Pike's Pale.
“La cervesa que va guanyar a Yale.”

- No sé si podria encertar-lo al cap.
- No ho facis!

Ei!

- Dues Pike's Pale.
- Un moment!

Sis més, i fes-ne via.

Què vols, deixar-me en evidència?
S'ha acabat la Pike's.

- Que prenguin una altra cosa.
- No volen res més.

Volen el cervesa que va guanyar a Yale.

- Doncs que vagin a Harvard.
- Vinga.

- Vinga.
- Quants cops haig de dir-t'ho?

- Quatre Pike's Pale.
- Escolta!

SÓN NECESSÀRIES LES SERPS?

No són prou bones.

- Què has dit?
- Que no són prou bones per a ell.

Totes les dones li tiren els trastos,

i ell les veu una pèrdua de temps.

Torna al llibre.
Hi està profundament immers.

No veu ningú excepte...

A veure si gira el cap
quan passa la noia.

No et servirà de res, maca.
És una rata de biblioteca, però tu remena.

I aquesta?

T'agradaria penjar això
a l'arbre de Nadal?

Ah, no? Quina és la teva flaca, germà?

Verga Santa, deixa caure el mocador!

Això no s'ha vist des
de Lily Langtry. Hauràs de collir-lo tu.

És una vergonya, però no li interessa
la carn. No la veurà mai.

Mira la noia de la seva esquerra.

Mira a l'esquerra, rata de biblioteca.
Una noia llangueix per tu.

Una mica més.

Una mica més. Aquí!

No valia un cop d'ull? Fixa't en
aquestes dents postisses somrient-te.

Ah, ella et reconeix! S'aixeca.
S'asseu. No acaba de decidir-se.

Torna a aixecar-se. Et reconeix.
Ve a parlar amb tu.

El suspens em mata.
Per l'amor de Déu.

No ets Fuzzy Oathammer,
no anàvem a escola formació manual junts?

Ah, no? Ets clavat que ell, fet i pastat.

Si no em convides a seure,
suposo que no em convidaràs a seure.

Em sap molt greu.

Espero no haver-te causat
cap molèstia, tal i tal.

Qui sap si duc la corbata de dret.
És clar que les trasbalso, no?

Qui més em va al darrere?

Ah, la campiona de lluita.
Tot un repte, eh?

Tampoc t'agrada. Què hi faràs?

No ho suportes més. Te'n vas.

Aquestes dones no et donen
un moment de pau, oi?

Au, ves a fer el bot a la teva cabina.

Ves a posar el cap en remull,
a veure si m'importa!

Em sap molt greu, senyor.

No és res.

- Per què no mires per on vas?
- Què?

Mira què has fet.
M'has fet saltar el taló.

Ah, sí? Quin greu!

Ja pots portar-me a la cabina
a buscar unes altres sabates.

I tant. És el mínim que puc fer.
Em dic Pike.

Tothom ho sap.
Ningú parla de res més.

El pare, el coronel Harrington.
Em dic Jean. De fet és Eugenia.

Vinga.

- Quina gràcia que ens coneguéssim així!
- Sí, oi?

- Déu-n'hi-do quina cabina.
- Força acollidora, eh?

- Renoi!
- Què passa?

- Aquest perfum.
- Quin problema hi ha?

És que he passat un any a l'Amazònia,
i no porten perfum.

Ah. Les sabates són aquí.

Com que has estat tan atent,
pots triar-les i posar-me-les si vols.

Empeny aquella banda. Ja està.

- Renoi!
- Veus res que t'agradi?

Les sabates de vespre són allà.

Aquestes, vols?

No sembla possible que ningú porti
res d'aquesta mida.

Que bonic!

Hauràs d'agenollar-te.

- Espero que no et fes mal.
- És clar que no.

Que no et trobes bé?

Estic bé.

- Què feies a l'Amazònia?
- Buscava serps.

Soc ofiòleg.

- No et dedicaves a la cervesa?
- Cervesa d'ordi!

- Què canvia?
- Cervesa i cervesa d'ordi?

Sí.

El meu pare tindria
un atac de feridura si et sentia.

Hi ha una gran diferència.

La d'ordi fermenta al capdamunt,

i la cervesa fermenta al fons.

O potser és a l'inrevés.

No hi ha cap semblança.

El problema de ser fill
d'algú d'aquest ram,

per molt temps que faci,

és que has de saber-ho tot
d'una cosa que se te'n refot.

És curiós estar aquí agenollat
als teus peus parlant de cervesa.

No m'agrada la cervesa. Ni la negra,
ni la rossa ni la de llevat.

- No?
- No.

No m'agrada la cervesa d'ordi pàl·lida,
ni la fosca, ni la negra,

em fan venir el singlot
només de pensar-hi.

Disculpa'm.

Tothom em diu Hopsie
d'ençà que tenia sis anys.

- Hopsie Pike.
- Hola, Hopsie.

Que sigui Charlie, eh?

D'acord, però hi ha
alguna cosa bufona a Hopsie.

I quan et facis gran,
podria dir-te Popsie. Hopsie Popsie.

Només em caldria això.

Vet aquí un ofici que no em faria res fer.

No m'adonava que podia ser ben bonic.

Gràcies.

Més val que ens en tornem.

Sí, suposo que sí.

Allà on era, a l'Amazònia,
oblides una mica com...

Quan no has vist una noia en molt temps...

Hi ha alguna cosa en aquest perfum que...

- No t'agrada el meu perfum?
- Agradar-me? Em fa mirar guenyo.

Ostres, Hopsie.
T'haurien de tenir en una gàbia.

Quina barra alguns!

Ah, mi-te'ls.

Heu trigat molt,
per tornar amb el mateix vestit!

Tinc sort de portar aquest.

- El senyor Pike ha anat un any riu amunt.
- Jo...

No facis cas de les seves procacitats.

Sempre passa amb les dones
de la família.

Els homes són tots missioners,
tret de mi.

I quina excepció!

- No vols fer una copa amb nosaltres?
- Un conyac. Però vosaltres també.

- Tres conyacs.
- Sí, senyor.

Heu vist aquest?

- Fa jocs de mans amb cartes!
- D'estar per casa.

Alça Manela.
Fes-ho un altre cop, sisplau.

Increïble. Com ho fas?

L'agafes amb aquesta mà. L'estrenys
al palmell de la mà així.

- Cal molta pràctica.
- Ja m'ho imagino.

Increïble. És bo que sàpiga qui ets,
o no jugaria a cartes amb tu.

Com?

JUGADORS PROFESSIONALS

Cal prendre precaucions
contra els jugadors professionals.

No us heu pensat que...

És clar que no, ximplet.
Sembles tan honrat com nosaltres.

Tres conyacs.

- Washington i Valley Forge.
- Dewey i Manila.

Napoleó i Joséphine.

- Una partida de bridge?
- Deus ser massa bo per a nosaltres.

Us donaré peixet.

A més, jugar amb tu seria un plaer.

- Ai que ets maco!
- Qui agafem com a quart?

No hi ha un joc a tres?
Crec recordar vagament...

És clar que sí, i serà molt més íntim.
Vol barrejar?

- Ho provaré.
- Tothom va a la seva.

Jo… què?

Ah. Doncs...

Vas a l'Amazònia un any,
i surts i trobes...

Mira que estic de pega!

- Què passa ara?
- Va. Reparteix.

No deus pas tenir alguna preciosa
senyoreta que pensa en tu, eh?

- Això sovint és l'explicació.
- Au, som-hi.

- Em sento molt culpable.
- Que no t'amoïni.

Sort que no ens hi juguem diners,
o us duria a la fallida.

- Només l'última mà...
- No hi jugàvem diners?

És clar que no.
No me n'hi jugo mai.

Nosaltres sempre.
Si no, és com nedar en una piscina buida.

- Si comptes aquell últim redoblament...
- Ximpleries, fill meu.

A quant puja a deu cèntims per punt?

- A deu cèntims per punt?
- Purament teòric. A veure.

- Cinc, deu...
- Ens arruïnaràs.

498. Si fa no fa 500 dòlars.

- Un moment.
- El pare és al negoci del petroli.

Surt de terra bombollejant.

- Creia que amb el títol de coronel...
- Purament honorari.

- Quant dec a aquest passerell?
- A veure. Dos, quatre, sis...

Qui és aquest tarambana que ens mira?

Tot va a l'hora?

Tot va bé. Ves al llit.
Porto molt avantatge.

- D'acord.
- Qui és, la teva mainadera?

És en Muggsy.

El pare va treure'l d'un camió
quan era menut per vigilar-me.

Segrestadors, coses així.

M'ha fet de guardaespatlles,
d'institutriu, i un ajudant molt dolent.

Em va salvar la vida en una baralla.

- Alt per alt 100 dòlars.
- És prou alt.

- Ja que no em feia pagues de...
- No et preocupis. Els recuperaré.

- Si és una promesa...
- Pots comptar-hi.

- Això em fa sentir millor.
- És clar.

Si no us fa res, em sembla que retiraré

i us deixaré als joves parlant
del que sigui que parleu els joves.

- Em sap moltíssim greu.
- No ve d'aquí, fill meu.

- Bona nit, Jeanie.
- Bona nit, rei.

- És trempat, el teu pare.
- I un bon jugador de cartes.

Tu creus? No vull ser groller,
però l'he trobat una mica desigual.

A vegades és més desigual que altres.

Això és el que el fa desigual,
naturalment.

Tu, en canvi,
amb entrenament podries ser fabulosa.

- Ho creus de debò?
- Sí, tens molt bon nas.

M'alegro que t'agradi.
T'agrada res més de mi?

Volia dir jugant a cartes.

Ja t'he entès.
És que flirtejava amb tu.

Ah.

No et desmaiaràs, oi?

Qui, jo? És aquest perfum.

Ah.

Hi deu haver ball,
en algun lloc del vaixell?

No creus que hauríem d'anar al llit?

Ets una noia ben curiosa per a algú

que ha passat un any a l'Amazònia.

Sort que no hi vas ser dos anys.

Vinga.

Bona nit.

- No ens equivoquem de coberta?
- Quina coincidència!

- Per l'amor de Déu, és la meva cabina.
- Fantàstic!

Tens ganes d'entrar i veure l'Emma?

Aquesta és nova, oi?

Xxt. No vull despertar-la.

- Despertar qui?
- L'Emma.

L'Emma? Qui és l'Emma?
Creia que només era una broma.

Tècnicament, és una Columbrina marzditzia,

un tipus rar de serp
de vidre brasilera, que...

Una serp!

- Ha tornat a escapar-se.
- És fora?

- No et preocupis. És per aquí.
- Deixa'm sortir d'aquí!

No tinguis por.
És tan joganera com un gatet.

No cal que...

No facis això! Com...

Em sap moltíssim greu.
No t'hauria espantat...

Tenies un animal llefiscós i no…

Creia que entenies que era una serp.

Com podia sospitar
que un home aparentment civilitzat...

- Sisplau.
- Mira sota el llit.

- Com vols que arribi aquí baix?
- Sisplau!

- Molt bé.
- Sisplau.

És una mitja. Si en veus més,
deixa-les. Mira dins el llit.

- Dins el llit? Com vols que...
- Au, va.

Hem baixat corrents,
ja et pots imaginar que...

No és res,
però et podria haver donat un espant.

Res com una ampolla
d'aigua calenta freda.

M'haurien hagut d'enterrar al mar.

Vine i seu al meu costat.

- Còmode?
- Sí, molt.

Ai, perdona.

Abraça'm fort.

No saps què m'has fet.

Em sap moltíssim greu.

Ja està.

No t'hauria espantat per res del món.

Si hi ha algú al món
que no hauria volgut...

ets tu.

Ets molt maco. No em deixis anar.

Gràcies.

Com va anar tot per l'Amazònia?

B... Bé, gràcies.

En què penses?

En res.

Sempre t'interessaran les serps?

Les serps són la meva vida,
en certa manera.

Quina vida!

Deu sonar una mica absurd.

M'hauria d'haver casat i establert.

M'imagino que el pare sempre ho ha volgut.

De fet, m'ho ha dit força clar.

Però mai m'ha agradat
el negoci de la fermentació.

Per això no t'has casat mai?

No. És que… no l'he trobat mai.

Suposo que és en algun lloc del món.

Quina llàstima si mai
ensopeguéssiu amb l'altre.

Bé...

Ja deus saber com és i tot plegat.

Em sembla que sí.

Segur que sembla la Margarita de Faust.

Ah, no, no és...

Vull dir que no té...

No és tan voluminosa
com una cantant d'òpera.

- Com té les dents?
- Eh?

Sempre hauries de triar-ne una amb bones
dents. Estalvia despeses més endavant.

- Au, em prens el pèl.
- No gaire.

Tens dret a tenir un ideal.

Diria que tots en tenim un.

Com és el teu?

És un paio baixet amb molts diners.

- Per què baixet?
- Quina importància té, si és ric?

Perquè m'admiri.
Així jo seré el seu ideal.

- És un raonament curiós.
- Mira qui raona.

I quan surti amb mi a sopar,
no doni mai propina.

I no fumi cigars greixosos,
ni porti brillantina als cabells, i...

Ah, sí, que no faci
jocs de mans amb cartes.

No em fa res que facis jocs de mans,
Hopsie.

Però naturalment no voldries que el teu
ideal fes jocs de mans amb cartes.

Diria que no és tan difícil de trobar.

Ah, no. Per això és el meu ideal.

Quin sentit té tenir-ne
si no pots trobar-lo?

El meu és un ideal pràctic.

Pots trobar-ne dos o tres a cada barberia
fent-se un servei complet.

Per què no et cases amb un?

Per què hauria de casar-me amb algú així?

Quan em casi,
serà amb algú que no hagi mai vist.

No sabré com és, d'on ve ni de què fa.

Vull que… m'agafi per sorpresa.

Com un lladre.

Exacte.

I la nit tindrà un perfum intens...

I sentiré una passa darrere meu...

I algú respirant feixugament.

Llavors...

Millor que te'n vagis al llit, Hopsie.

Ara podré dormir plàcidament.

Tant de bo pogués dir el mateix.

I doncs, Hopsie!

Bon dia, senyor Murgatroyd. Confio que
estigui ple d'energia i vitalitat.

- Bon dia.
- Vol fer el te?

Ja he esmorzat. Al lloc d'on vinc,
ens llevem al matí.

I què n'has tret, si em permets?
O és una pregunta personal?

- Què n'he tret? L'hi diré...
- Bon dia, senyor.

Fruita, cereals, ous amb béicon,
ous amb salsitxa, salsitxa amb creps,

creps amb pernil, ous amb pernil,
ous amb béicon, béicon amb...

Una cullerada de llet, un ou cru
de coloma i quatre mosques casolanes.

Si no en pots atrapar cap, em conformaré
amb un escarabat. Seré a coberta.

- N'has trobat?
- A prop.

Té. Suca-hi les patilles.

- Quant dius que vas guanyar ahir?
- Uns 600 dòlars.

- Miraré de perdre'ls amb ells.
- No ho entenc.

En perdo 40 amb l'ajudant,
i el veig un espavilat.

Perquè t'ha esquilat?
Qui creus que ets, Houdini?

No cal ser un expert per distingir
una baralla trucada.

Només cal saber el diferència
entre joc net i joc brut.

- Aquell paio tenia la baralla trucada.
- Ximpleries!

Sempre sospites de tothom.

Recordes el capellà que vas prendre
per carterista i era un bisbe?

- Encara no n'estic segur.
- I el que vas escorcollar

per tirar-te licor al got,
i prenia aspirina?

Tampoc no n'estic tan segur.

Deus pensar que aquest senyor
i la seva filla en van perdre 600

- per poder esquilar-me més endavant.
- Sí.

Sí?

En primer lloc, és el coronel Harrington,

un petrolier molt important.

En segon lloc,
soc un jugador de cartes expert.

He remenat cartes tota la vida.
Hi faig jocs de mans.

Potser saben un parell de trucs
que encara no has vist.

Què passa?

Ai, perdona. Aquella serp llefiscosa.

L'he somiat tota la nit.

Vols dir en Pike?

No, el seu rèptil.

Viatges amb una serp. És un… un ofi...

No ho sé. Li agraden les serps.

No és al negoci de la cervesa?

De la cervesa d'ordi.
Hi ha una gran diferència.

Em tenies preocupat. Creia que
havíem enllaminit el gatet equivocat.

Ah, no, és el McPike autèntic.

- Pobre enze! Aquell joc de mans.
- Tràgic.

- Què dones?
- Cincs.

- I un be negre, que dones cincs.
- Què t'hi jugues?

Torna-hi.

Ara deixa'm veure els asos.

A veure.

No m'ho crec.

No cal. És simple virtuosisme.

- Harry.
- Sí, reina?

Digue'm la bonaventura.

Bon dia. Gràcies per les roses.

Ostres, estàs preciosa.
Espero que dormissis bé.

Encara estic una mica nerviosa.
Com està aquella… l'Emma?

- Ara esmorza.
- Què menja? No m'ho diguis.

No.

No et fa res que et convidés a esmorzar?

No seria gaire correcte
si digués que sí, oi?

- No, suposo que no.
- I a més no seria cert.

Tens una manera reconsagrada de tirar
algú per terra i tornar-lo a aixecar.

I llavors tornar-lo a tirar per terra.

Ara volia dir

que la vida amb tu seria
plena d'alts i baixos,

llums i ombres, una mica d'irritació,
però molta felicitat.

Caram, Hopsie!
Ja et declares, tan aviat?

- No. Només...
- Doncs hauries d'anar més amb compte.

- Han demandat gent per molt menys.
- No pas noies com tu.

No saps que és perillós confiar
en persones que no coneixes gaire?

- Et conec molt bé.
- No, gent que no fa gaire que coneixes.

Et conec des de fa molt temps,
en certa manera.

Esmorzar, senyor?

- Què ha dit?
- He dit: "Esmorzar, senyor?"

Dos escocesos amb soda i aigua sense gas.
Et va bé, oi?

- Ni crema de llet ni sucre?
- No, sempre el bec sol.

- Ostres, de què parlo?
- És el que em preguntava.

I un bon bicarbonat de soda amb un ou?
Fa meravelles.

No ho entén.

Les cartes marcades, a dreta o a esquerra?

Gairebé no les necessito, Gerald.

Puc entabanar-lo amb targetes de visita.

Per anar sobre segur.

Carta marcada per les bandes,
les bones al mig.

Blaves per fora, vermelles a prop del cor.

- Podria guanyar-hi a tot el vaixell.
- Hola, Harry. Hola, Gerald.

- Hola, Jean.
- Salutacions, gateta.

Espero que estiguis bé i que el teu amic
no hagi caigut per la borda.

- Amb els nostres 600.
- Ha anat a vestir-se per sopar.

Hauries de fer el mateix,

perquè aquest vespre jugarem a cartes,

i cap joc innocent.

Diria que en Charles està enamorat de mi.

- No!
- És clar que n'està enamorat.

Qui és ell, per no estar enamorat de tu?

- Homes millors que ell...
- N’està sincerament.

- Els altres no?
- Au, para de fer broma.

No faig broma. No m'he divertit mai tant.
Com sempre has...

- No ho captes. A mi també m'agrada ell.
- Per què no havia d'agradar-te?

És l'exemplar més bo de Babau Sapiens
que he vist mai.

Un home que fa jocs de mans amb cartes!
Quin enze!

Demanarà que m'hi casi.

No! No!

- Sí.
- És meravellós, Jean.

No és estrany que et tornis vermella.

I aquell jove afortunat.

- I tan afortunat!
- No li sents batre el pols?

Les orelles deuen xiular-li.

- Té les mans humides d'emoció.
- No distingirà un as d'un dos.

- No devies pensar a ensarronar-lo?
- I tu què et pensaves?

No crec que ho entengueu, cap dels dos.

Això va de veres.

Em sembla que estic enamorada
d'aquest capsigrany, serps i tot.

És… no ho sé. M'ha arribat al cor.

I donaria molt per ser...

Seré exactament tal com es pensa que soc.

- Tal com ell voldria que fos.
- Això és molt noble, Jean.

Et desitjo tota la felicitat del món.

- Tants fills i filles com vulguis.
- Aniràs de cara, oi, Harry?

- De cara a on?
- Saps el que vull dir.

Pots venir a viure amb nosaltres.
Tu també. De tant en tant, si més no.

Probablement tindrem una casa preciosa.
Pensa quina pau pots tenir.

Jugar a cribbage amb en Gerald.
Em veig rondant per la teva finca

amb un tallador d'herbotes, 50 cèntims
per setmana, i unes sabatilles per Nadal.

El problema dels reformistes és que
volen pluja a la desfilada dels altres.

- Harry.
- Tu fes mitja. Jo jugaré a cartes.

Amb ell no.

Potser recordes que aquell babau
té 500 dòlars nostres?

- Sis-cents.
- Podries recuperar-ho.

Ja hi pots pujar de peus, i amb interès.

- Ah, no.
- Ah, sí.

- Descobriràs que també sé jugar a cartes.
- Ho creus?

Ho sé. No soc la teva filla de franc, eh?

Dona'm una baralla d'aquestes.
Ja ho veuràs.

Els fills ja no respecten els pares.

Avui no he tingut
tanta sort com de costum, eh?

No saps si és sort.
El coronel ha tret cartes magnífiques.

- Crec que reparteixo jo.
- Perdona, no tinc el cap al joc.

M'hi he fixat. Vas gaire endarrere?

Uns 3.000 dòlars.

Vaja, vaja.
Per fi m'has donat una bona mà.

Que bé que t'agradi.

Haurà de ser molt bo
per guanyar-me, senyor.

Obriré amb cent.

Tot i així, n'hi afegeixo cent.

Massa bo per a mi.

Hauré d'afegir-n'hi cent.

Deus tenir alguna cosa molt bona.

Però...

Disculpeu-me.

Però...

N'hi afegeixo cent.

Em sap greu veure'l perdre diners,

però no puc deixar
aquest repte sense resposta.

I cent més.

Em fas posar molt nerviós.

Però haig d'apujar-ne 200.

Un Pike no sap el significat
de la paraula “por.”

I cent més.

Un Harrington no sap el significat
de la paraula “derrota.”

I 200. Què fas?

Quin greu!
Em pensava que t'havia donat sis cartes.

Ben al contrari, gateta.

Ben al contrari.

I cent més.

Renoi, no sé si porto prou diners.

Ah, sí, de sobres.

N'hi afegeixo mil.

No en vull guanyar tants,
de vostè, però...

Ho cobriré per mostrar-li
que desesperat és l'intent.

Cartes?

No pas si no tens una altra reina,
i en dubto.

A veure el que puc fer.

Què et sembla això?

Em pensava que almenys un
tenia quatre asos.

Les meves quatre reines,
senyor. Vostè què té?

Lamento dir que anava de catxa.

Estalvieu-me la vergonya
d'ensenyar amb què.

Em fa vergonya.

Hauria d'haver posat
les cartes de cap per avall.

No deus pensar que li ve d'aquí, oi?

Al pare li encanta perdre.
Com quedes ara?

Si fa no fa mil dòlars endarrere.

Hauries de parar. Ens trobem a
la coberta A d'aquí a cinc minuts.

Però vull la teva paraula d'honor
que no jugaràs cap més mà.

La tens.

Saps cap més joc, Harry?

Una noia meravellosa.

Sí, oi?

Jo…

No sé si s'hi ha fixat, però…

Si no hi té cap objecció, era...

Era la meva intenció…

demanar a la senyoreta Harrington…

volia dir la seva filla…
que…

sigui meva.

Ostres, noi!
M'has deixat amb un pam de nas!

És l'última cosa que m'ha passat pel cap.

Alça Manela! Hem de beure per això.
Cambrer, dues copes.

- Estic ben emocionat.
- Gràcies, senyor.

Dir que estic estupefacte queda curt.

Probablement et dirà que no,
però en tot cas...

- Penso fer-la tan feliç com pugui.
- Ella demana poquíssim.

- Ja deu saber que soc molt ric.
- No ho som tots?

Em sap greu en certa manera

perquè seria molt agradable
comprar futilitats precioses

a algú que no n'ha tingut mai. No?

És la tragèdia dels rics.
No necessiten res.

De fet, Charles,

ni tan sols m'agrada guanyar-te mil dòlars.

Benvolgut senyor, no és una gota a l'oceà.

Per cada tic-tac del rellotge,
14 persones s'empassen una Pike.

No sé per què, però és així.

És el principi que m'amoïna.

Un pare que guanya diners al seu gendre.
Quina imatge dona?

Va, esborrem aquells mil. Doble o res.

He promès a la Jean que no jugaria més.

Això no és jugar.
És desfer una absurditat.

Va, mil dòlars.
Carta alta s'ho endu. Endavant.

Ostres... És que...

Ostres tu!
Ara hauran de tornar-ho a provar.

- Són 2.000 que et dec.
- De moment.

No ho facis.
Segur que si ho provessis un altre cop...

No, gràcies. M'estimo més pagar-ne 32.000
que perdre una quantitat gran.

És molt molest. Fes-lo efectiu.

Encara podria ser més molest.

Trenta-dos mil...

dòlars i cap cèntim.

No esmenti el segon nom.
No voldria que la Jean ho sabés.

De fet,

m'estimaria més que no digués res
a la Jean de tota la transacció.

- Hi pots comptar.
- I tant que sí!

- Has promès que no jugaries més.
- No hem jugat més, Jean.

- Només… eixugàvem la meva pèrdua.
- Necessites un vigilant.

Ara que li has ensenyat
a no jugar a doble o res,

què faràs amb aquest xec?

Això, preciosa.

Vol dir que només era una broma?

Naturalment.

No deus pas pensar que esquilaria
l'amic de la meva filla.

Ni pensaments! Au.

Bona nit.

El compte, senyor.

El coronel per poc m'ensenya
una lliçó terrible.

Sí, és un gran bromista.

Em tenia ben enganyat.

- Ostres, estàs preciosa.
- Gràcies.

He...

He parlat d'una cosa amb el teu pare.

Sí?

Sí.

Tens ganes de pujar a proa dels vaixell
i sentir el vent?

Moltes ganes.

L'aire és bo, oi?
Et fa sentir neta per dins i bé.

- No et moguis.
- Què?

Acabo d'entendre una cosa.

Cada cop que t'he mirat,
no era només aquí que et veia.

Semblaves venir de molt enrere.
Sé que no és clar,

però et veia aquí i alhora més lluny,
i encara més lluny

i després molt petita,
com línies de perspectiva convergents.

No és això. És com… com persones
seguint-se per la clariana d'un bosc.

Allà ets una nena amb un vestit curt

i els cabells et cauen a les espatlles.

I hi ha un nen dret
amb tu agafant-te la mà.

A mitja distància, encara soc amb tu,

sense agafar-te la mà perquè no és viril,
però amb les ganes.

Més lluny,
tenim un aspecte terrible.

Tu amb les cames com un poltre
i les meves com un vedell.

El que provo de dir és…

però no soc cap poeta, soc un ofiòleg…

que sempre t'he estimat.

Que no he estimat mai ningú més que tu.

Sé que sona insuls
com una novel·la barata,

i el que veig a dins,
no podré expressar-ho mai en paraules,

però és el que vull dir.

Tant de bo estiguéssim casats
i de lluna de mel.

Tant de bo.
Però no és tan senzill, Hopsie.

Estic molt i molt enamorada,
i tu també ho sembles.

Un de nosaltres ha de pensar
i provar de tenir les coses clares.

Potser puc fer-ho jo millor que tu.

Diuen que una coberta al clar de lluna
és el despatx d'una dona.

- El superintendent?
- Un moment. Senyor Clink, sisplau.

- El superintendent?
- Sí. Què hi ha, sisplau?

Vull fer-li una pregunta “hipotèrmica”.

Potser seria millor fer-la al metge.

Deixi's estar de bromes.

El que vull que em canti és
si hi ha tafurs en aquest cossi...

Xxt! No tan alt, sisplau.
En primer lloc, no n'hi ha, i en...

Vull saber si podria demostrar-ho,
si n'hi hagués.

Un passatger és un passatger, amic meu.

Si paga el bitllet i no roba
les tovalloles del vaixell,

qui som per difamar-lo?

No deus pas ser un portaveu, eh?
Parles com una escola de dret.

Em van admetre al cos d'advocats,
si això és el que dius.

Tu pagues el beure, nen.
Jo vigilo el nano, el fill dels Pike.

Jo vigilo per ell, i tu vigilaràs per ell,

o aniràs de pet a la platja
a vendre crispetes.

El seu pare coneix el vostre president,
i només cal un cable meu.

Quan el vell entri en acció,
tu sortiràs per la tronera.

- L'únic que he de fer...
- No cal que provi d'intimidar-me...

- Per a vostè Murgatroyd.
- Troygamoyd.

Si descobrís que el senyor Pike
estava en perill de ser estafat,

podria tenir fotografies,
confidencials, naturalment,

dels presumptes jugadors de cartes
professionals més coneguts.

No admeto pas que n'hi hagi cap
en aquest vaixell. Ho entén?

No, neden per l'aigua del costat.

Endavant.

- Bon dia.
- Bon dia, Harry.

- Creus que ets molt llesta, oi?
- Saps que ho havia de fer.

Ets un vell pocavergonya.
Em faries la pell, si poguessis.

No et fa vergonya?

Estàs realment enamorada d'aquest tòtil?

No ho trobes perillós?

No per a nosaltres.
Vull dir per al teu cor.

Sol ser una mica estreta de mires,
aquesta gent virtuosa.

Un home que no sap perdonar
no seria gaire bon home.

- I la seva família?
- Doncs...

Li diràs qui som, és clar,
abans de casar-t'hi?

- Suposo que t'ha ofert matrimoni?
- És clar.

- I penses dir-l'hi?
- Naturalment.

Però no l'hi diràs
fins que baixis del vaixell.

Has de ser justa amb en Gerald i amb mi.

Evidentment.

Espero que no siguis mai infeliç.

Espero no ser mai més infeliç
que ara mateix.

T'espera?

I tens pressa per tornar amb ell?

Doncs et deixaré.

Bon dia.

- Què vols?
- Quant vas perdre ahir a la nit?

- Res. Per què?
- Veu?

Alguna cosa fa mala espina.
És una banda d'estafadors.

Sherlock Holmes!
Què passa, vas perdre tu?

- Em deixa guanyar-ne uns quants.
- I malfies el doble, eh?

- Exacte.
- Hauries de posar-te suports al crani.

- Podries criar-hi geranis.
- Sí?

Doncs fixa't en això,
a veure què pots criar-hi.

Gratitud. Això és el que en treus,
de salvar la vida d'algú.

Philo Vance!

Si no va perdre diners ahir a la nit,
m'estimaré més que no s'ho miri.

- No en vaig perdre.
- Llavors només queda una possibilitat.

Potser l'aposta és més alta.

De què parla?

No s'ha pas enamorat, oi?

Què n'ha de fer vostè?

Miri la fotografia. Assumiré
les conseqüències. Bon dia, senyor.

"Harry el ben plantat" Harrington,
la seva filla i un tercer personatge

conegut com Gerald.
Tafurs professionals, estafadors...

- Escocès sense res.
- Sí, senyor.

I doncs, Hopsie!
Què fas al bar a aquesta hora?

- Bon dia.
- Bon dia, amor meu.

Sembles una tomba sota un salze.

Estàs preocupat per res?

- Tinc motiu?
- És clar que si,

enamorar-te d'una noia al mig d'un oceà.

Hopsie, no saps gaire de noies.

Les millors no són
tan bones com deus pensar,

i les dolentes no són tan dolentes.

Ni de bon tros.

Tens raó d'estar preocupat,
enamorar-te d'una aventurera a alta mar.

Ets un aventurera?

És clar. Totes les dones ho són.
Ho han de ser.

Si esperessis que un home
se't declarés per causes naturals,

et moriries com una vella conca.

Per això et vaig deixar
que em posessis les sabates,

i vaig ajuntar la galta amb la teva.

Llavors et vaig fer abraçar-me.

I després em...

em vaig enamorar de tu,

i això no ho deien les cartes.

- Jean.
- Sí, amor meu?

Què és això?

Hauries de mirar-t'ho.

Soc ben bé jo, oi?

No m'havia preocupat mai aquesta foto.

Bon dia. Esmorzar?
Meló, aranja, suc de taronja?

- Només cafè, sisplau.
- Sí, i tant.

No facis aquesta cara de disgust.

Pensava dir-t'ho
quan arribéssim a Nova York.

T'ho hauria dit ahir, però no hauria
estat justa amb en Harry i en Gerald.

No se sap mai
com es prendrà algú coses així.

I… bé...

Potser també volia
que m'estimessis una mica més.

Em creus, oi?

No creus que tenia intenció
de casar-me amb tu sense dir-t'ho?

No penses tan malament de mi?

O sí?

Per què no vas deixar que el teu pare
em robés ahir a la nit?

Si no t'has cregut el que t'acabo de dir,
no et creuries això tampoc.

No ho entendries.

En tot cas…

M'alegro que rebessis la foto
aquest matí en lloc d'ahir a la nit,

si això significa res per a tu.

M'estranyaria que no.

Et pensaves que et diverties
molt amb mi, no?

Jo…

em vaig divertir molt amb tu, Hopsie.

Més que amb ningú.

Estaves molt divertit ensenyant
com amagar una carta al palmell.

Tu també estaves força divertida.

- Quan?
- Prenent-me el pèl

quan em van dir qui eres
l'endemà de conèixer-te.

- Qui t'ho va dir?
- Tant és.

Vols dir que em prenies tu el pèl?

No m'ho crec.

Però si és així,

si provaves de fer-me
sentir vulgar i ferir-me...

te n'has sortit molt bé.

Hauria d'estar-ne molt orgullós,
senyor Pike.

Molt orgullós.

El cafè, senyoreta.

Au, au, au.

Vatua l'olla! Saps que no es pot guanyar
si no tens bona mà.

- Odio aquell tòtil. L'odio!
- Au, au.

Quan penso que vam deixar-lo escapar
de franc, em fa bullir la sang.

Et vaig dir que no barregessis
negocis i plaer.

No hi tornaré. Em pots creure.

Així i tot, “de franc”
potser és una exageració.

- Com ho has fet?
- No te'n recordes?

Me'n va ensenyar ell,
d'amagar coses a la mà.

Dues passades amb un planxa calenta
i quedarà com nou.

Ja em sento molt millor.

Vinga! Corre! Alça els talons!

- L'ha agafat massa per fora.
- Li anirà bé.

- I un be negre, li anirà bé.
- Vinga!

- El papa necessita la xavalla!
- No facis tant escàndol, eh?

Va, no facis això!

El que no entenc és com ha acabat cinquè!

Només corrien cinc cavalls.

Què esperes si et jugues els calés
en una cabra que es diu “Primer Tu”?

Dispensin, està ocupat aquest seient?

Benvolgut Harry! Vatua el món!

- William, ara mateix.
- William, és clar.

Encantat de tornar-te a veure,
benvolgut William. I a tu, Gerald.

I la senyoreta,
maca com una baralla d'asos.

Hola, Pearlie.

Sir Alfred ara mateix, preciosa.

Sir Alfred McGlennan Keith, al seu servei.

Un goig trobar-vos. No he vist ningú,

ni una ànima, dels nostres, d'ençà que
el vaixell va deixar de fer el trajecte.

- Què et portes entre mans, Pearlie?
- Sir Alfred.

Tinc una niuet al capdavall
d'un poble anomenat Bridgefield,

un poble ple de milionaris.

És al cor del cinturó del bridge.
Un joc meravellós!

- Bridgefield, Connecticut?
- Exactament. Tinc gossos.

Tinc cavalls. Tinc la meva caseta.
Les meves antiguitats.

Una partideta aquí i una partideta allà,
i en acabat cap a un altre lloc.

A vegades tinc bona sort.
A vegades la sort és millor.

I entre una cosa i una altra, un somni!

- Com els coneixes?
- Els passerells?

Quan et dius
Sir Alfred McGlennan Keith, RFD,

no cal fer res per conèixer-los.
Els has de repel·lir, amb bastons.

I pensa, no hi ha pressa.

- Els tenim per un any, com un lloguer.
- Ah, Pearlie.

- Digue'm, coneixes els Pike?
- I què si els coneix?

Si els conec?
Em rabejo en la seva cervesa.

El vell Horace.
Quin jugador de cartes!

Coneixes en Charles?

El noi alt i curtet
que sempre juga amb gripaus i coses?

- L'he vist rondar per allà.
- No és curtet. És un científic.

Sí? Ah, vaja, sabia que era peculiar.

Un plaer haver tornat a veure-us.
Què tenim a la cinquena?

- D'això, Pearlie?
- Sí?

- Podria venir-te a veure algun dia?
- Si podries venir-me a veure?

- Com a neboda teva?
- Com a neboda meva?

Benvolguda, només hi ha una cosa.
Hem de ser anglesos.

Ja he estat anglesa.
Seré tan anglesa com calgui.

Per què no pares de dir bestieses?

Perquè el vull veure.

Tinc algun negoci pendent amb ell.

El necessito com la destral
necessita el gall dindi.

Aneu a fer les vostres apostes.

MAJOR GEORGE SPELVIN I SENYORA.
VOLEU VENIR A UN SOPAR DIJOUS A LES VUIT

PER CONÈIXER LA NEBODA DE SIR ALFRED
MCGLENNAN SIGNE D'INTERROGACIÓ

♪ Vine, patró, omple el bol ♪

♪ Fins que vessi ♪

♪ Aquesta nit estarem alegres ♪

♪ Aquesta nit estarem alegres ♪

♪ Aquesta nit estarem alegres ♪

♪ Demà ja estarem sobris ♪

Digui?

Digui. Sí, exacte.

Corbata negra o corbata blanca?
Per mi pot portar-la verda.

Quina festa és? Qui la fa?

Ah! Nosaltres!

És curiós que no me'n diguessin res.

Sí, soc el senyor Pike. Senyor qui?

No ho entenc. Però probablement
ens coneixerem aquest vespre a la festa.

Per cert, a quina hora és? Gràcies.

Casa de bojos.

Ei, on és tothom? On tinc l'esmorzar?

Un lleó jacent protegint

o aguantant entre les garres
un blasó sable amb un gall.

Divisa: "Sic erat in fatis.”

- Té, fes-ho tu.
- Bestieses, Emile! És ben senzill.

Segon o tercer,
un feix entre tres creus recreuades.

- Creus recreuades.
- Exacte.

- Cavalls encavallats!
- Emile!

- Bojos embogits!
- Recorda qui ets!

Amb gules!

- Sí, senyor?
- Quan menjo?

Se'n deuen haver descuidat
amb les presses.

- L'hi portaré de seguida!
- Ja era hora.

- Et penediràs d'aquest dia, noi!
- Losanges!

- Molt bé.
- Creu de Sant Jaume!

- On és el menjar de serp?
- Agafa-te'l tu, Ambrose!

Deixa estar l'Ambrose. Per què no
t'afaites a la teva habitació?

Li agrairé que es guardi els comentaris,
senyor Murgatroyd!

- Què li passa?
- Creu de Sant Jaume!

- On és el menjar de serp?
- A la nevera. On et penses, al galliner?

- Què passa amb tothom?
- L'esmorzar del senyor, sisplau.

Pots demanar-ho a algú altre!

Què he fet?

Ei, tu!

- Eh?
- Vine.

- Mentre ets a dins...
- No parlar.

Si és l'esmolet,
fes-lo passar per darrere.

Sí, senyora.

Seu aquí tranquil·lament,
i tornaré en un tres i no...

- Piano?
- Què vol?

On és el piano, si és tan amable?

On creus que és? Aquí fora a la gespa?

- L'hi ensenyaré.
- Sí, i no et descuidis de tornar.

- D'això, Burrows.
- Sí. Bon dia, senyor.

No has vist una petita
Crotalus colubrinus marró, oi?

Amb taques rosa.

Em complau de dir que no, senyor.

És l'únic que em faltaria aquest matí.

Gràcies, senyor.

Molt bé. I mira de no ficar-te a l'herba.

Següent!

D'on has tret aquest trasto?

- Bona nit.
- Com estàs?

Jo…

Vinga, senyora. Aturem el trànsit.

Vine, reina.

Perfecte, Glenny. Ja vinc.

I no et fiquis a l'herba. Següent!

Aquí, Senyoria.

- Bona nit, Burrows.
- Sir Alfred.

- Senyoria.
- Senyoria.

Senyoria.

La senyora Eva Sidwich
i Sir Alfred McGlennan Keith.

- Benvinguda, reina.
- Bona nit.

- Sir Alfred.
- Hola, hola, hola!

Com estàs, Glenny?
M'alegro de veure't, bergant.

- Horace! La meva neboda, Lady Sidwich.
- Molt de gust.

Per l'amor de Déu,
quina sorpresa, senyoreta…

- Com li dic?
- Horace, em pensava que ho sabries.

Sisplau. Digui'm senzillament Eva.

Eva i prou. Oi que és meravellós?

Ets la noia que he buscat tota la vida.

Ho enllestirem de pressa,
i tu i jo farem una copeta.

- Fenomenal!
- La paraula justa. Vinga.

Espero que l'Horace
no li doni un espant de mort.

- Quant temps fa que és a Amèrica?
- Tres dies.

Tres dies, i trobar-se
l'Horace de seguida.

- No ho sé.
- Com ha vingut?

No sabia que els vaixells anessin.

- Un vaixell de guerra.
- De guerra?

- De fet un creuer.
- Però deu estar molt i molt...

- Molt!
- Vaja!

Caram!

Tenia unes ganes terribles
de veure l'oncle Alfred,

i com que no sabia on era Connecticut,
vaig agafar el metro.

El tren subterrani.

I vaig dir al revisor: “Tingui la bondat
de deixar-me baixar a Connecticut.”

Em pensava que ens enviarien
les caixes en carro aquella mateixa tarda.

- Les què?
- Els baguls en un camió.

I va dir: “Lady, no sé on és Connecticut,

aquest tren va a Harlem.”

Però no sé com sabia que era una lady!

I vaig dir:
“Creu que aniria millor amb tramvia?”

I ell: “No, no li podria anar pitjor.”

Li vaig donar gràcies
i vaig tornar al carrer.

Em vaig sentir molt ridícula!

- I com ha arribat aquí?
- He agafat un taxi.

- Des de Nova York?
- Sí, i tant!

Charlie, et presento Lady Eve Sidwich.

- Molt de gust.
- Continua,.

El xofer ha dit que no era lluny,
i he dit: “Molt bé.”

Però haig de dir que
la ciutat semblava enorme!

A 20 cèntims per milla!

Que no es troba bé, el seu fill?

Què et passa?

Jo... Vull dir… No ens coneixem?

És clar que sí!
El teu pare ens acaba de presentar.

Que no et trobes bé?

Eh… sí.

Ah, quin greu! Tu volies dir
si ens havíem conegut abans.

- Sí.
- Molt probablement. A veure.

On podia ser? Eh...

- Deauville? Biarritz?
- No. No.

Ja ho sé! Le Touquet!

Portaves bigoti,
i vas provar que ens trobéssim al casino.

- No.
- Eh. Em rendeixo.

- Fem una copa.
- No podria haver estat

al SS Southern Queen
entre aquí i Sud-amèrica?

Ah, em fa por que no.
No he estat mai a Sud-amèrica.

No has estat mai a Sud-amèrica?

No ha estat mai a Sud-amèrica.

De fet,

no havia estat mai a Nord-amèrica
fins fa tres dies.

Ah, no? No eres al SS Southern Queen.

Ostres, què et passa?

Ai... Em sap greu.

Ah! N'estaves enamorat?

N'estava enamorat,
però no recorda com era.

Que no et facin la guitza.
Pots dir-m'ho tot d'ella.

Alguns dies el meu fill
sembla més eixerit.

No sé com era,

però si se t'assemblava, brindo per ella.

Gràcies.

Era blanc amb dents enormes!

- El sopar està servit, senyora.
- Gràcies, Burrows. A sopar, Horace.

Au, vinga. Posem-nos el morral.

Agafa'm de bracet i ens obrirem pas.

Senzillament encantadora.

- T'has fet mal?
- No… estic bé.

- Ah.
- És que...

No has pas mamat últimament, oi?

És clar que no.
Tothom pot entrebancar-se.

No pas amb un sofà.

Aquest sofà és aquí des de fa 15 anys,
i ningú hi havia caigut.

Ara ja s'ha trencat el glaç.

Puja a dalt i banya't,
i m'agradaràs tant com sempre.

Això està bé.

Àpali.

Que vagi bé.

És la mateixa dona.

Sembla la mateixa, camina igual,

i et fa anar de corcoll igual
que l'última vegada.

- No parla igual.
- Tothom pot fer un paper.

Endevina qui soc.

- No tenia els ulls més junts?
- No.

Estaven just on són,
a banda i banda del nas.

Per què havia de fer-ho?

No ho sé. Potser vol
que te n'enamoris un altre cop.

- Tan enze semblo?
- No series el primer.

En conec un que es va casar
amb la mateixa tres cops,

i en acabat amb la seva tieta.

- No.
- Eh?

- S'assemblen massa.
- Tu ho has dit. No podrien ser...

No m'entens.
S'assemblen massa per ser la mateixa.

Això és el que et deia. Són... Eh?

Si vingués amb els cabells tenyits
i celles diferents o...

Uns cabells o una faldilla?
Jo havia anat amb una esquimal...

No s‘ha tenyit els cabells,
ni feia veure que no m'havia vist mai,

que és el primer que faria qualsevol.

- Diu que li sono.
- Per què no? Eres al vaixell...

Si jo ho fes, ella no ho admetria.

Si no semblés exactament com l'altra,
jo podria sospitar,

però tu no entens de psicologia.

Si fessis veure
que eres algú altre,

et posaries barba postissa,
i ni el gos et lladraria.

Em diràs que no és la mateixa del vaixell?

Fins i tot porta el mateix perfum.

No ho sé.

És la mateixa.

Ah, mi-te'l!

Havia de canviar-me la jaqueta.

No trabuquis la taula.

- Estàs bé ara?
- Sí, estic bé. Gràcies.

Ens passa als millors, eh?

Recordo una nit a Bombai.
Has anat mai a Bombai?

- Allà.
- Has anat a Bombai?

- He anat a Egipte.
- Recordo una nit a Egipte.

Era amb un grupet d'amics.
Un dia, caçant cocodrils...

- T'has perdut una sopa molt bona.
- Llàstima.

- El peix era un poema.
- Magnífic.

Has sentit com Lady Eva
va arribar a aquest país?

- Com?
- Has de prometre no dir-ho a ningú.

- Promès.
- En un submarí.

No. És veritat?

Sap que trobo el seu fill
molt ben plantat?

- No.
- Sí, molt.

- Què és això?
- Per què no mires per on vas?

Per què fiques el nas
en les coses d'altra gent?

- Silenci.
- Et fotria un mastegot...

- Merda a l'espardenya.
- Bah.

Per què no mires per on... Dona-m'ho.

- Què vols dir?
- Vinga!

I el sord va dir: “Què has dit?”

I l'altre passatger va dir...

“M'han dit que has enterrat la teva dona.”

I el sord va dir: “No t'he sentit ben bé.”

Ah.

Aquí.

Què et penses que fas al menjador?

Què li sembla que faig?

- Quin greu, senyor!
- Ja era hora.

I l'altre passatger va dir...

Les senyores primer.

Quin greu!
Em pensava que era per a mi.

Endavant.

Fotràs aquest brètol fora d'aquí,
o l'hi foto jo?

Amb entusiasme, senyor.

És la mateixa dona.
Ho noto per com...

- Me'n faig càrrec, senyor Murgatroyd.
- Tu i qui més?

- Jo me'n faig càrrec, Ambrose.
- “Ambrose”?

He dit que me'n faig càrrec.
No hi tens cap dret.

He dit que me'n faig càrrec.
No tens cap dret en aquesta sala.

La mare que els va...

Ah, quin greu, senyor!

Disculpeu-me.

Caram! Un altre cop?

Per què no et poses un banyador?

Llavors el pagès va dir:
“Càsum ronda, senyor.

Si faig les messes, em salto les misses.

I a més mai m'he endarrerit.”

Va ser absolutament impagable.

- Fenomenal.
- Vols dir de primera.

Sí.

Mi-te'l, que bé que estàs!
Una compra de proximitat?

És l'últim. Si a aquest li passa res,
hauré de dur una tovallola.

Que no et descoratgi, noi. Coses pitjors
passen a les millors famílies.

Recordo un incident a Calcuta...

Espero que la seva neboda
no em prengui per idiota.

Bajanades. Està acostumada
a fer caure els joves.

Trobo que és força polit per a un noble.

- És aquesta noia del vaixell...
- Hi havia una noia en un vaixell?

Era tan feta i pastada
que la seva neboda...

Tenia els ulls dels McGlennan?
Blaus com el blauet?

Diria que sí.

Llavors no n'ha de dir
ni una paraula a ningú.

Què vol dir?

Ha descobert l'esquelet
de l'armari de família.

Ha ensopegat amb la tristesa de Sidwich,
el secret del segle.

No sé si el segueixo.

Ens trobem en aquella finestra
i faci com si no sabés res.

El comte era molt
més gran que la seva mare,

i no se n'ha de tornar
a parlar mai més.

- Ah.
- Era fill d'un d'amor de maig a novembre.

- De març a desembre, fins i tot.
- Eh?

Ella es moriria de vergonya
si pensés que l'hi deia,

però no ho sap ni ella mateixa.

No en té la més mínima sospita.

En l'abisme que separava
aquesta dissortada parella,

hi havia un cotxer de la finca,
un faldiller.

Molt bona mà amb els cavalls
i les senyores, cal que digui més?

- Un cotxer?
- Sí. Un home que condueix cavalls.

- Sé què és un cotxer.
- Li deien “Harry el ben plantat.”

Harry el ben plantat?

És el pare de la noia del vaixell.

Naturalment. El pare de l'altra criatura.
Després del divorci, naturalment.

- Però eren clavades.
- Hem de fer com si res,

perquè fa sortir la sospita terrible
i plenament infundada

que ens hem d'endur a la tomba,
perquè és totalment insostenible

que el cotxer en tots dos casos...
Cal que digui més?

Ho feia! Vull dir que ho era!

Vol que les parets s'ensorrin?

Silenci fins a la tomba, i més enllà.

Mi-te'l, amb una elegant americana blanca.

Voldries venir a parlar amb mi?

I tant.

I vull disculpar-me
per semblar tan pocatraça.

No passa res.

De fet, m'ho he passat força bé.

- No soc sempre així.
- És clar que no.

On podríem anar?

- Hi ha un hivernacle.
- Molt rebé. Ai!

- Què passa?
- Oh, estic enganxada.

M'alegro que no sigui
culpa meva aquest cop.

Ja està. Sense entrebancs.

Vergonyós. No he vist mai una farsa
semblant en una casa respectable.

Si no l'odiés tant, m'hauria fet pena.

Va fer caigudes maques.

I en farà moltes més.

Saps per què no em va reconèixer?

- Sí.
- No ho saps.

Amb prou feines el vaig reconèixer jo.
Se'l veia més baix i prim.

Perquè ja no ens estimem.

Al vaixell sentíem
una atracció terrible per l'altre,

i el veia molt alt i ben plantat.

I ell probablement creia que tenia
ulls grossos i una boca de poncella,

i una figura com Miss Long Beach,
el somni de la flota.

I l'hi tens, de fet.

Però vaig prendre la precaució
d'explicar-li la trama

de “Cecilia,” o “La filla del cotxer,”
un melodrama de fulletó.

- No!
- Sí.

També haig de protegir-me, eh?
Tinc interessos per aquí.

Vaig omplir-li el pap
de cotxers atractius, vells comtes,

esposes joves i dues nenes
que eren clavades.

S'ho va empassar?

Com un llop.
Ara que el tens, què faràs amb ell?

Acabar el que he començat.

Soparé amb ell, ballaré amb ell,

nedaré amb ell, li riuré els acudits,

flirtejaré amb ell,

i un dia, d'aquí a unes sis setmanes...

Roses vermelles per a Sa Senyoria.

De qui podrien ser?

Senyor Charles Pike, Senyoria.

Ah, el fill del cerveser.
Força llargues, no?

- Posa-les al paraigüer.
- Molt bé, milady.

Gràcies.

Probablement parlaré com una duquessa
guenya la resta de la vida.

No caldran ni sis setmanes.

Un dia, d'aquí a un parell de setmanes,
passejarem a cavall,

passarem per cascades
i vegetació de muntanya,

barrancs amunt i avall
i per senders emparrats.

Fins que arribem a un punt
amb un paisatge tan impressionant,

que s'alçarà i em colpejarà
al cap com un martell.

I la posta serà tan preciosa,

que hauré de baixar del cavall
per admirar-la.

I allà dreta contra la glòria
de la Mare Natura,

el cavall se m'esmunyirà al darrere
i m'acariciarà els cabells.

I en Charles també, el miserable.

- Para!
- Sí?

- Perdona. Em pensava que era el cavall.
- No, era jo.

- Eva?
- Sí, Charles?

Ja deus saber què penso.

En dec tenir una idea.

La unió de dues persones de per vida…

el matrimoni…
no hauria de prendre's a la lleugera.

Que savi que ets!

Els homes, és a dir, molts homes…

van més amb compte a l’hora de triar
un sastre que a triar esposa.

Per això deuen fer tanta fila.

No, van més amb compte a l’hora
de triar sastre que a triar esposa.

- Però tu no, Charles.
- És veritat.

Crec que si hi ha un moment
de la vida per anar amb compte,

per sospesar pros i contres,
és aquest moment.

Sí, totes les precaucions són poques.

Exacte.

Potser penses que coneixent-te
de fa tant poc temps...

És com si et conegués des de sempre.

Així és com em sento jo.

No et veig només aquí davant de la posta,

sembla que vinguis de molt enrere.

Et veig aquí, i alhora,

més lluny i encara més lluny,

i molt, molt enrere
en un lloc llarg com una...

Com una clariana?

Exacte. Com ho has endevinat?

Perquè és on et veig sempre.
Ens agafàvem la mà molt temps enrere.

És extraordinari. És com telepatia.

Puc llegir molts dels teus pensaments.

Llavors gairebé no cal dir-te
els dubtes que he tingut

abans de decidir-me a parlar així.

Eva, ets tan preciosa.

Ets tan magnífica.
Ets tan... No et mereixo.

Sí, Charles.

Si algú m'ha merescut mai, ets tu.

- Eva.
- Charles.

No ho pots fer!
Ens ficaràs a tots en problemes!

Posaràs en perill
el que m'ha costat anys construir!

Trucaré al teu pare.

Estava maca? Sí, eh?

Gràcies, Pearlie.

Molt depriment que la teva filla
es casi i no hi siguis.

I amb un nom fingit.
És legal això?

Ho sembla.

Les dones canvien tant de nom,
que ja no ve d'aquí.

- Però per què ho ha fet?
- Potser per donar-li una lliçó.

Com? L'únic que ha dit és:

“Ja ho veuràs. Espera que arribi
el moment, i ja no trigarà.”

I ara està lluna de mel en un tren
amb un home a qui odia.

- Potser li tirarà un tret.
- Li fan por les pistoles.

Potser l'empenyerà per la finestra.

No. No es pot obrir
una finestra en un tren.

Endavant.

- Hola.
- Hola.

És acollidor, no?

Pobrissó! T'has fet mal?

- Posa-ho aquí mateix.
- Ja està.

Vine a seure.

Pobrissó. Estàs bé?

Sí.

De què… de què rius?

No és res, amor meu.
És que és tan diferent!

- Em recorda aquella altra vegada.
- Quina vegada?

Dec ser una miqueta histèrica.

No teníem diners,
per això anàvem en tercera classe,

i hi havia un pagès al banc de davant
amb un formatge a la falda.

No t'has fixat mai que no menjo formatge?
Va ser molt poc romàntic.

- On anàveu?
- Fugíem de casa.

- Qui fugia de casa?
- Jo. No va ser res, amor.

Només tenia 16 anys.
Ja saps que romàntiques són les noies.

Ni la més mínima importància.
Em sap greu haver-ne parlat.

Fem veure que no.
Fes-me un petó, i ja està tot dit.

Ara tot ha acabat, oi?

Amb qui fugies de casa?

Ara t'he plantat una llavor al cap.

Segur que ho vols saber?

Per què no ho oblidem tot plegat?

Qui era?

- L'Angus.
- L'Angus?

T'ho asseguro, amor meu,
no era ningú important.

Quina manera de fer-me passar
la nit de noces.

Només era un grum del pare.

- Grum!
- No ben bé un grum, és clar.

Es posava l'uniforme de grum
el dia lliure, i aquell dia era el grum.

La resta dels temps
era només un mosso d'estable.

- Un mosso d'estable!
- Sí, un noi que neteja els estables.

No en tens gaire bona opinió.

No estava tan malament,
amb uniforme de grum

amb pantalons estrets i botes amb acabats
grocs i el petit barret de seda.

- No ho trobes maco?
- No.

Ara estàs disgustat.
No sé mai tenir la boca tancada.

Sempre m'han ensenyat
a ser franca i sincera.

No va ser res, amor meu, ben res.

Vam fugir, però ens van atrapar
i ens van fer tornar.

I això és tot, excepte que...

el van acomiadar.

Perfecte.

Quan us van fer tornar,
era abans del captard, confio.

- Ah, no!
- Vau ser fora tota la nit?

Estimat, van trigar setmanes a trobar-nos.

Havíem inventat noms diferents
a les fondes diferents on ens vam estar.

Et moriries de riure d'alguns noms.
Recordo...

- Segur que sí.
- Ai, ara estàs disgustat.

- Eva.
- Sí, amor meu?

Si hi ha una cosa que diferencia
un home d'una bèstia,

és la capacitat de comprendre,

i en comprendre, perdonar.

Segurament les qualitats de compassió,
comprensió i dolç perdó...

- Dolç què?
- Dolç perdó!

Ah.

No t'amagaré que voldria
que no hagués passat.

Però ha passat, doncs ha passat.

Una noia de 16 anys
és pràcticament idiota,

no puc retreure't una cosa

que pràcticament la va fer algú altre.

Vull agrair-te que fossis tan franca.

El nom d'Angus no tornarà
a passar-me pels llavis,

i espero que facis el mateix.

Ara somriguem i siguem els que érem.

Sabia que series així
des del primer moment.

Sabia que em series
tant un marit com un pare.

Sabia que podia confiar en tu.

Per això devia enamorar-me de tu.

Gràcies.

No sé si ara seria el moment
de parlar-te d'en Herman.

Herman. Herman? Qui era en Herman?

FIQUEU EL CAP A DINS
ARRIBEM A UN TÚNEL

Vernon? No havies dit Herman?

- En Vernon era l'amic d'en Herman.
- Quin amic!

- Cecil?
- Es pronuncia “Ceh-cil.”

- Què deies, estimat?
- Què vols dir, Hubert o Herbert?

- Eren els cosins bessons d'en John.
- En John! Qui era en John?

Al tren!

Però això és inaudit!
Per això són els advocats!

- Diu...
- Qui ho diu?

No ho sé.
Suposava que era el seu advocat.

Però segons ell,
no vol tenir res a veure amb advocats.

- Això és totalment irregular!
- És una idea.

No penso veure cap advocat!

Però aquestes coses
sempre les porten advocats.

Aquest cop no.

Això és totalment
entre el meu marit i jo.

- Bajanades!
- Què et passa?

Volen arribar a un acord.

Te'n donaran la meitat
quan surtis cap a Reno

i la resta al cap de sis setmanes.

Fixa el preu.

Per una oportunitat
que tenim de guanyar diners honrats…

Digue-li que vagi a pastar fang.

No crec que t'adonis de la situació.

Tens una escala reial.

El tens agafat per les orelles.

Jo no he tingut res a veure
amb aquest acord.

Però ara que hi estàs ficada,
tant per tant...

Em deixarà parlar
amb el senyor Pike, sisplau?

És al telèfon.
Vol parlar amb el senyor Pike.

No ho podem permetre.
És completament irregular.

Calla. Vols parlar amb ella?

Em podriré abans de parlar amb ella.

- Senyor Pike, li aconsello...
- Deixa estar.

Hola, Eva.

Soc l'Horace.

Hola, maco. Em...

Em sap moltíssim greu
el problema que us he causat.

Em semblava tenia una raó, però ara...

Jo… només volia dir-vos això.

No vull veure cap advocat,
perquè no hi ha cap motiu.

No vull diners. No vull res.

Pot recuperar les joies
i qualsevol altre cosa, i...

I jo aniré a Reno a expenses meves.

Em sembla que és just.

Només vull una cosa.

Vull veure'l primer, i...

Vull que em demani ell la llibertat.

Res més. Ni diners, ni res de res.

Només… ha de venir a demanar-m'ho,
perquè...

Bé, hi ha...

Hi ha una cosa que vull dir-li...

abans que ens separem.

Un moment, Eva.

L'únic que vol és que vagis
a Nova York i l'hi demanis.

- És una trampa!
- Vols deixar de ficar-t'hi?

És l'únic que vol. Quan pots anar-hi?

És l'únic que vol, eh?

Doncs que esperi asseguda.

Et diré una cosa que pots dir-li.

- Tota la raó.
- Hauré de trucar-te jo, Eva.

Acaba de sortir del despatx un moment.
Et tornaré la trucada.

Ara escolta, tanoca!

Endavant, parla. T'escolto.

Digui. Sí, Horace.

Em sap greu, Eva. No vol.

Em semblava una oferta força justa.

De fet, diria que
ets una càndida de fer-la.

Però ell no vol.

Semblava molt ressentit. Em sap greu.

Deixa'm parlar amb ell.
Sisplau, Horace.

No crec que vulgui parlar amb tu, Eva.

I a més, ha anat
a dir adeu a la seva mare.

On va?

No.

Gràcies, Horace.

Ostres, Hopsie!

Hopsie?

Hopsie.

Jean!

Si sabessis què significa
per a mi tornar a trobar-te!

- Podem anar a la teva cabina o on sigui?
- Un moment.

Coronel, estic encantat
de tornar a veure'l.

Hem de jugar molt a cartes aquest viatge.

Cambrer, xampany per al coronel.

- I tant, senyor Pike.
- Vinga.

No tens dret a endur-se'm
a rossegons, Hopsie.

Segur que no ens hem equivocat de vaixell,
Sylvester?

Per què no vas agafar-me en braços
aquell dia? Per què vas deixar-me anar?

Per què hem hagut
de fer tantes ximpleries?

No saps que ets l'únic home
que he estimat?

No saps que no podria mirar-me
un altre home ni que volgués?

No saps que t'he esperat tota la vida,
grandíssim tòtil?

- Em perdonaràs?
- Per què? Ah, vols dir al vaixell.

La pregunta és si pots perdonar-me tu?

- Per què?
- Encara no ho entens.

No ho vull entendre. No ho vull saber.

Sigui el que sigui, guarda-t'ho.

L'únic que sé és que t'adoro.
No et deixaré mai més.

Ho resoldrem d'alguna manera.

Només hi ha una cosa.
Crec que és just dir-t'ho.

No hauria passat si no fos
que era tan feta i pastada que tu.

- I no tinc dret a ser a la teva cabina.
- Per què?

Perquè estic casat.

Però jo també, amor meu. Jo també.

Decididament la mateixa dona.

Subtítols traduïts al català
per Projecte Transmate