"Leopoldo Querol Roso, una vida al piano (1899-1985)", libro de Mario Masó Agut

-Per a parlar de Leopoldo Querol,

quin millor lloc que Villa Manuela,
a Benicàssim?

Villa Manuela és coneguda
pels apartaments

però, en realitat,
el nom ve de la seua esposa, Manuela.

I és la vila històrica
de Leopoldo Querol.

Ha sigut conservada
al centre dels blocs d'apartaments

i qualsevol persona pot veure
com és la vila d'un músic

perquè podem veure que el penell
és un pentagrama i una clau de sol.

Leopoldo Querol va nàixer a Vinaròs,
va estudiar a València

a l'institut Lluís Vives,
al conservatori de València

i, després, Filosofia i Lletres,
a la Universitat de València.

Posteriorment, el 1920,
es va traslladar a París,

a l'emblemàtic París dels anys 20,
on va estudiar amb Ricardo Vinyes

i va rebre consells interpretatius
de Francis Poulenc, de Prokófiev

o, fins i tot, de Maurice Ravel.

Va adquirir aquesta vila el 1933, any
posterior al seu primer gran èxit,

l'estrena del concert per a piano
i orquestra de Ravel.

Va ser el seu primer gran èxit

i el que el va catapultar
al pòdium dels pianistes espanyols

i va cimentar
la seua posterior triunfal carrera.

Ací, per exemple, el va sorprendre
l'inici de la Guerra Civil.

Després del conflicte,

va mediar per a que Joaquín Rodrigo,
el seu company d'estudis i amic,

hi vinguera
a estiuejar a una vila propera,

on va composar «Concierto de Estío».

Aquesta vila sempre ha sigut el lloc
on Leopoldo tornava per a descansar

perquè, actualment,
la veiem envoltada d'apartaments

però, aleshores, es podia accedir
directamente a la platja,

no estava construïda la carretera

i no hi havia cap edificació
en centenars de metres de distància.

Per tant, podia vindre, relaxar-se
i banyar-se totalment sol.

I ací era on sempre tornava
després dels seus grans èxits.

Per exemple, el 1947, va interpretar,
a l'Ateneu de Madrid,

tota la integral
de l'obra de Frédéric Chopin

en set concerts
de tres parts cadascun.

I el més increïble: 7 dies seguits,
de dilluns a diumenge.

Ací tornava
després de les gires triunfals

com la de Filipines del 1949.

O quan, a París, l'any 1954,
va esdevindre el primer pianista

que va gravar la integral
de la «Suite Iberia» d'Albéniz.

Ací també va germinar
el certamen internacional de guitarra

Francisco Tárreega, de Benicàssim.

Leopoldo va presidir-ne el jurat
mentre la salut li ho va permetre.

Al llibre, podem veure escenes
com deliberacions o dinars o sopars

que es feien en aquesta terrassa.

A més, aquesta escala era el marc
de les fotos de tot el jurat.

I, malauradament,
aquesta vila va ser referència

quan, el 1985, mentre iniciava
l'edició del certamen de guitarra,,

Leopoldo Querol va morir ací,
exactament el 26 d'agost

quan estava començant
aquest concert de guitarra.

I quin millor lloc, per descomptat,

per a poder parlar d'un intèrpret

que, per desgràcia, actualment,
no està prou valorat

malgrat els èxits i la importància
que va tindre durant la carrera.