El mite de Prometeu - Iseult Gillespie

Visiteu el web de Patreon: https://www.patreon.com/teded

Per veure la sessió sencera: https://ed.ted.com/lessons/the-myth-of-prometheus-iseult-gillespie

Abans de la creació de la humanitat, els deus grecs van guanyar una batalla contra una raça de gegants anomenada els Titans. La majoria d'ells van ser eliminats o portats a l'infern etern de Tàrtar, però el tità Prometeu - el seu nom vol dir perspectiva - va persuadir el seu germà Epimeteu per lluitar amb ell al costat dels deus. Iseult Gillespie ens explica el mite de Prometeu.

Lliçó per Iseult Gillespie, dirigida per Léa Krawczyk.

Moltes gràcies als nostres patrocinadors pel vostre suport! Sense volsaltres no hauria estat possible.
Yalda A., Susan Herder, Andrew Bosco, Craig Sheldon, Javier Aldavaz, Bruno Pinho, Rishi Pasham, Nick Johnson, Alex Kongkeo, Levi Cook, Peter Koebel, Misaki Sato, Runarm, Maxi Kobi Einy, Ilya Bondarik, Darren Toh, Bozhidar Karaargirov, Boytsov Ilya, Marc Veale, Rodrigo Carballo, Humberto A OjedaGomez, Daniel Day, SookKwan Loong, Jhuval, Nik Maier.

["Sou un símbol i un indici pels Mortals
de la seva sort i la seva força"]

Abans dels inicis de la humanitat,

els déus grecs van vèncer en una batalla
una raça de gegants, els Titans.

La majoria van ser destruïts
o portats a l'infern etern de Tàrtar.

Però el tità Prometeu,
nom que vol dir "previsió",

va persuadir al seu germà Epimeteu
per lluitar amb ell del costat dels déus.

Agraït, Zeus va confiar als germans

la tasca de crear tots els éssers vius.

Epimeteu va distribuïr els dons
dels déus entre les criatures.

A alguns, els va donar el vol,

i a altres, l'habilitat de moure's
per l'aigua

o córrer pels camps.

Va donar a les bèsties escames brillants,

pèl suau

i urpes afilades.

Mentrestant, Prometeu va modelar
el primer home a partir del fang.

El va fer a imatge dels déus,

però Zeus els va sentenciar a ser mortals

i venerar els habitants del
mont Olimp des de baix.

Per Zeus els humans eren criatures servils
vulnerables als elements

i dependents de la protecció dels déus.

Tanmateix, Prometeu concebia
les seves creacions sense polir

amb un propòsit més gran.

Per això, quan Zeus li va demanar
que decidís com es farien els sacrificis

l'astut Prometeu va planificar un truc
avantatjós pels humans.

Va matar un bou i va dividir-lo
en dues parts per portar-les a Zeus.

En un costat, va amagar
la carn suculenta i la pell

sota el ventre desagradable de l'animal.

A l'altre, va amagar els ossos
sota una fina capa de greix.

Quan Zeus va triar
la part que li semblava millor,

es va enfurismar en adonar-se de l'engany.

Colèric, va prohibir l'ús del foc
a la Terra,

ja fos per cuinar carn
o per qualsevol altre propòsit.

Però Prometeu no es va resignar a veure

les seves creacions privades del foc.

I va escalar el mont Olimp per robar foc

del taller d'Atena i Hefest.

Va amagar les flames
a la tija buida d'un fonoll

que va portar als humans de manera segura.

Això els va permetre explotar
la natura en benefici propi

i, finalment, dominar l'ordre natural.

Amb el foc, els humans es van poder cuidar
pel seu compte amb menjar i caliu.

Però també van poder forjar armes
i fer la guerra.

Les flames de Prometeu van ser un
catalitzador del progrés de civilització.

Quan Zeus va veure-ho des de les altures,
es va adonar del que havia passat.

Un cop més, Prometeu
havia ferit el seu orgull

i desobeït la seva autoritat.

Furiós, Zeus el va castigar brutalment.

Prometeu seria encadenat
a un precipici eternament.

Cada dia el visitaria un voltor
que se li menjaria el fetge

i cada nit el fetge li tornaria a créixer
per ser atacat de nou al matí següent.

Tot i l'agonia perpètua, Prometeu

mai no va expressar penediment
pel seu acte de rebel·lió.

La seva resiliència davant l'opressió
l'ha fet una figura mitològica estimada.

També és cèlebre pel seu esperit
trapella i inquisitiu

i pel coneixement, el progrés i el poder
que va dipositar en mans dels humans.

És també una figura recurrent
en l'art i la literatura.

Al drama líric "Prometeu desencadenat"
de Percy Bysshe Shelley,

l'autor l'imagina com un heroi romàntic

que escapa i continua escampant
l'empatia i el coneixement.

D'ell, Shelley va escriure:

"Prometeu és
la forma de perfecció més elevada

de naturalesa moral i intel·lectual

impulsada pels motius més purs i sincers

amb els millors i més nobles fins."

La seva esposa Mary veia Prometeu
com una figura més prudent

i va subtitular la seva novel·la
"Frankenstein o el Prometeu modern".

Això insinua el dany de corrompre
l'ordre natural

i és rellevant per a les qüestions ètiques

properes a la ciència i la tecnologia
d'avui en dia.

Com a heroi, rebel o entabanador,

Prometeu roman com a símbol
de la nostra capacitat

per prendre les forces de la naturalesa

i, en última instància,

ens recorda el potencial dels actes
individuals per desfermar el món.