Haurem de menjar insectes? - Emma Bryce

Lliçó sencera: http://ed.ted.com/lessons/should-we-eat-bugs-emma-bryce

Què és gustós, abundant i ric en proteïnes? Els insectes! Tot i que és menys comuna fora dels tròpics, l'entomofàgia, la pràctica de menjar insectes, va ser fa temps molt estesa a través de les cultures. Pots sentir fàstic en imaginar-te mastegant insectes, però alimenten 2 bilions de persones cada dia (mmm, taràntules fregides). També són prometedors per a la seguretat alimentària i el medi ambient. Emma Bryce fa una argumentació convincent sobre menjar insectes.

Lliçó d'Emma Bryce, animació de NEIGHBOR.

[Per què no mengem insectes?]

La gent ha menjat insectes durant segles,

de tot tipus, des d'escarabats

fins a orugues, llagostes,

saltamartins, termites i libèl·lules.

Aquesta pràctica fins i tot té un nom:

entomofàgia.

Els primers caçadors-recol·lectors
deurien aprendre'n veient animals

que rebuscaven insectes rics en proteïnes,
i els varen imitar.

A mesura que evolucionàvem i els insectes
esdevenien part de la tradició dietètica

complien els papers d'aliment bàsic
i de menja exquisida.

A la Grècia antiga, les cigales
eren considerades aperitius de luxe.

I fins i tot els romans trobaven
delicioses les larves d'escarabat.

Per què hem perdut el gust pels insectes?

La raó per rebutjar-los és històrica

i la història comença probablement

fa uns 10.000 anys aC al Creixent Fèrtil,

un lloc a l'Orient Mitjà

que va ser el principal lloc
de naixement de l'agricultura.

Els nostres avantpassats nòmades
començaren a assentar-se al Creixent.

I mentre aprenien a cultivar
i a domesticar-hi animals,

les actituds varen canviar,

propagant-se cap a Europa
i a la resta del món Occidental.

Mentre l'agricultura s'estenia,

es podrien haver menystingut
els insectes com meres plagues

que destruïen les collites.

Les poblacions creixien,
i Occident s'urbanitzà,

debilitant les connexions
amb el nostre passat recol·lector.

La gent simplement oblidà
la seva història rica en insectes.

Avui, la gent no està acostumada
a la entomofàgia,

els insectes són una molèstia.

Piquen i mosseguen i infesten el menjar.

Tenim una sensació de fàstic
associada a ells

i ens repugna la idea
de cuinar insectes.

Al menys 2.000 espècies d'insectes
es converteixen en menjar,

essent una part gran de la dieta diària

de dos bilions de persones
arreu del món.

Els països tropicals en són
els consumidors més àvids,

ja que, culturalment, és acceptable.

Les espècies en aquestes regions
també són grans i diverses,

i tendeixen a congregar-se
en grups o eixams

fent-los més fàcils de recol·lectar.

A Cambodja, al sud-est asiàtic,

enormes taràntules són recollides,

fregides, i venudes al mercat.

Al sud d'Àfrica,

les suculentes erugues mopane
són un aliment dietari bàsic,

cuites a foc lent en salsa condimentada

o assecades i salades.

I a Mèxic, jumiles trossejats
es torren amb all, llimona i sal.

Els insectes poden menjar-se
sencers per fer tot un àpat

o poden triturar-se per fer-ne farina,
pols o pasta per afegir al menjar.

Però no tot es basa en el gust.

També són saludables.

De fet, els científics diuen que
l'entomofàgia pot ser una solució rentable

per països en desenvolupament
amb inseguretat alimentària.

Els insectes contenen fins a
un 80% de proteïnes,

peces vitals per el cos,

i també contenen alts nivells
de greix ric en energia,

així com fibra i macronutrients,
com vitamines i minerals.

Sabíeu que els insectes més comestibles
contenen la mateixa quantitat

o fins i tot més ferro que la carn,

essent un enorme recurs inexplotat
si considerem que la falta de ferro

és, a hores d'ara, el problema
nutricional més comú del món?

L'escarabat de la farina
és un altre exemple nutricional.

La larva groga de l'escarabat és
nativa d'Amèrica, i fàcil de criar.

Té un alt contingut vitamínic,

i molts minerals saludables,

i pot contenir
fins a un 50% de proteïnes,

quasi tantes com en la quantitat
equivalent de carn.

Per cuinar, simplement saltegeu-les
amb mantega i sal

o rostiu-les i banyeu-les en xocolata
per fer-ne un mos cruixent.

Si pots superar el fàstic,

guanyaràs una alimentació
nutritiva i gustosa.

De fet, els insectes
poden ser deliciosos.

El cuc de la farina té gust
de fruits secs torrats.

Les llagostes s'assemblen a les gambes.

Alguns diuen que els grills
tenen aroma de crispetes.

Criar insectes com a aliment
també té menys impacte ambiental

que les granges de bestiar

ja que els insectes emeten molts menys
gasos d'efecte hivernacle

i utilitzen menys espai, aigua i menjar.

Socioeconòmicament,
la producció d'insectes

podria estimular a la gent
de països desenvolupats

ja que les granges d'insectes
poden ser petites,

molt productives, i relativament
barates de mantenir.

Els insectes també poden convertir-se
en menjar més sostenible per a bestiar,

i es poden criar amb deixalles orgàniques,

com peles de vegetals,

que, d'altra manera, acabarien
podrint-se en abocadors.

Us va venint la gana?

Encarats a un plat de grills fregits,
la majoria, avui, encara recularia,

imaginant totes aquelles cames i antenes
entravessant-se a les dents.

Però penseu en una llagosta.

És com un insecte gegant
amb multitud de potes i antenes

que fa temps es considerava
un menjar inferior i repulsiu.

Avui, la llagosta és una exquisidesa.

Pot succeir amb els insectes
el mateix canvi de paradigma?

Vinga, proveu-ho!

Fiqueu-vos un insecte a la boca,

i gaudiu fent-lo cruixir.