El frau de la virginitat

L'himen és encara la part més desconeguda del cos de les dones. Nina Dølvik Brochman i Ellen Støkken Dahl comparteixen la missió d'empoderar a la gent jove mitjançan una millor educació sexual, mentre desmenteixen els mites populars (i nocius) que ens han contat sobre la virginitat i l'himen.

Ninca Dølvik Brochmann:
Vam crèixer pensant

que l'himen és una prova de virginitat.

Però resulta que
estàvem equivocades.

El que vam descobrir

és que les històries populars que
ens contaven sobre la virginitat femenina

es basen en dos mites anatòmics.

Les comunitats de metges
coneixen la veritat des de fa 100 anys,

tot i que d'alguna manera aquests
mites continúen fent la vida difícil

a les dones d'arreu del món.

Ellen Støkken Dahl:
El primer mite és la sang.

Se'ns diu que l'himen
es trenca i sagna

la primera vegada
que una dona té sexe vaginal.

Dit d'altra manera, si no hi ha
sang als llençols després de l'acte,

simplement la dona no era verge.

El segon mite és una conseqüència
lógica de la primera.

Com que es creu que l'himen
es trenca i sagna,

la gent també pensa que
finalment desapareix

o que cambia dràsticamet
durant la primera relació sexual.

Si això fos veritat,

seria molt fàcil esbrinar si
una dona és verge o no

observant-li els genitals,

fent la prova de la virginitat.

NDB: Aquests són els dos mites:

les verges sagnen,

i els himens es perden per sempre.

Potser això sembli
que no va amb vosaltres.

Per què us haurieu d'interessar

per una petita i obscura
arruga en el cos d'una dona?

Però la veritat és,
que tot això és molt més

que un desconeixement anatòmic.

Els mites sobre l'himen
han perdurat al llarg dels anys

perquè tenen un significat cultural.

S'han utilitzat com
una eina poderosa

en un intent de dominar
la sexualitat de les dones

en gairebé totes les cultures,
religions i dècades històriques.

Encara no es creu a les dones,

són avergonyides,

maltractades,

i, en el pitjor dels casos,
sotmeses a crims d'honor

si no sagnen
en la seva primera nit de boda.

Altres dones són obligades a fer-se
proves de virginitat humiliants,

només per aconseguir un treball,

per salvar la seva reputació

o per casar-se.

ESD: Com a Indonèsia,
on les dones

són examinades sistemàticament
per entrar al servei militar.

El 2011 després de les revoltes d'Egipte,

els militars van obligar
un grup de dones manifestants

a fer-se la prova de la virginiat.

A Oslo, els metges examinen
els himens de les nenes joves

per tranquilitzar els pares que
les seves filles no estàn malmeses.

I per desgràcia, la llista segueix.

Les dones tenen tanta por de no estar
a l'alçada dels mites sobre l'himen

que decideixen usar diferents
solucions ràpides de virginitat

que les facin sagnar.

Això podria una cirurgia plàstica,

coneguda com a ''revirginació'',

o potets de sang abocats
als llençols després del sexe,

o himens falsos comprats en línia,

complets amb sang artificial

i una promesa de ''dir adeu
al teu profund i obscur secret''.

NDB: Dient a les noies
que no es pot amagar cap secret,

que el seu cos sigui com
sigui les revelarà,

les omple de por.

Les noies temen malmetre's,

fent esport,

jugant,

usant un tampò

o per l'activitat sexual.

Hem limitat les seves oportunitats
i les seves llibertats.

És hora d'acabar
amb el frau de la virginitat.

És hora de trencar
els mites sobre l'himen

d'una vegada per sempre.

ESD: Som estudiants de medicina

educadores sexuals

i autores del llibre
''The Wonder Down Under''.

(Rialles)

És un llibre famós
sobre els genitals de la dona.

En la nostra experiència
la gent sembla creure

que l'himen és com un precinte
que protegeix l'entrada de la vagina.

A Noruega, fins i tot es diu
''la membrana verge''.

I aquesta imatge representa
quelcom fràgil,

quelcom fàcilment destructible,

quelcom que es pot atravessar,

potser com si fos paper de regal.

Potser heu pensat per què
hem portat un hula hoop a l'escenari.

Us ho mostrem.

(Rialles)

És ben difícil d'amagar

que alguna cosa li ha
passat a aquest cèrcol, no?

És diferent abans i després
de trencar-lo.

El precinte s'ha trencat,

i a menys que canviem el plàstic,

no tornarà al seu estat original.

Així, si vulguéssim fer la prova
de la virginat al cèrcol,

aquí i ara,

doncs, seria molt fàcil.

És fàcil d'entendre que
el cèrcol mai més serà verge.

(Rialles)

NDB: Però l'himen
no és com un trosset de plàstic

amb el que embolicar el menjar,

ni un precinte.

De fet...

és més semblant a això--

a una goma de cabell
o una goma elàstica.

L'himen és una vora de teixit
en l'obertura externa de la vagina.

Normalment té forma de donut
o de mitja lluna

amb un forat central allargat.

Però varia molt,

i a vegades els hímens
tenen voreres

poden tenir més d'un forat,

o poden formar-se de lòbuls.

Els himens varien d'aspecte
de manera natural,

i això és el que dificulta
una prova de virginitat.

ESD: Ara que sabem una mica més
sobre l'anatomia de l'himen,

és hora de retornar als nostres mites:

verges que sagnen,

hímens que es perden per sempre.

Però en realitat l'himen no es trenca.

L'himen és com una gometa elàstica
tan en la funció com en la forma.

I es pot estirar una goma, oi que si?

(Rialles)

També es pot estirar un himen.

De fet, és molt elàstic.

I per a moltes dones,

l'himen será suficientment elàstic
perquè en la relació sexual

no es faci malbé.

En altres dones, l'himen es trenca
una mica per deixar entrar el penis,

però això no el fa desaparèixer.

Però pot tenir
un aspecte diferent al d'abans.

Com és evident, no es
pot examinar l'himen

per fer proves de virginitat.

Aquest fet fou descobert
fa 100 anys, el 1906

per la doctora noruega Marie Jeancet.

Examinà a una educadora
sexual de mitjana edat

i conclogué que els seus genitals
semblaven als d'una adolescent verge.

Però té sentit, no?

Perquè si el seu himen
mai havia patit mentre tenia sexe,

aleshores què esperàvem veure?

ESD: Des que sabem que
els hímens tenen tota mena de formes

és molt difícil saber

si un bony o un plec és degut
a una lesió anterior

o es tracta només d'una
variant anatòmica.

L'absurditat de les proves de virginitat

es reflexa en un estudi realitzat
a 36 adolescents embarassades.

Quan els doctors examinaren els hímens,

només hi trobaren signes
evidents de penetració

en 2 de les 36 noies.

A menys que creieu en
34 neixements verges,

(Rialles)

tots hem d'estar d'acord

en que el nostre segon mite
ha rebut un cop vital.

Simplement no es pot mirar
entre les cames d'una dona

i llegir la seva història sexual.

NDB: Com molts mites,
els mites sobre l'himen són mentida.

No hi ha un precinte verge que desapareix
màgicament després del sexe,

i la mitat de les dones verges
poden tenir sexe sense sagnar.

Tant de bo poguéssim dir que
si ens desféssim d'aquests mites

tot aniria bé,

que el remordiment, el dolor
i els crims d'honor desapareixarien.

Però està clar que no és tan simple.

L'opressió sexual de les dones
radica més enllà

d'un simple desconeixement anatòmic
sobre les característiques de l'himen.

És una qüestió cultural i religiosa
del control de la sexualitat de les dones.

I això és molt més difícil de canviar.

Però ho hem d'intentar.

ESD: Com a metgesses professionals
aquesta és la nostra feina.

Volem que cada noia,
pare i futur marit sàpiga

què és l'himen i com funciona.

Volem que sàpiguen

que l'himen no es pot emprar
com a prova de viriginitat.

I d'aquesta manera podem desfer-nos
d'una de les eines més poderoses

utilitzada per controlar
a les dones joves d'avui.

Després de dir-vos això,

potser us pregunteu
quina és l'alternativa,

si no podem fer servir l'himen
com a prova de la virginitat d'una dona,

doncs que fem servir?

Optem per no usar res.

(Aclamacions)

Si vosaltres...

(Aplaudiments)

Si realment voleu saber
si una dona és verge o no,

li pregunteu.

(Rialles)

Però com respondre a la pregunta
és decisió seva.

Gràcies.

(Aplaudiments)