Radius of Observable Universe

En aquest moment, la millor estimació de

quan va ocórrer el Big Bang

- I, de nou, no m'agrada molt aquest terme

perquè implica algun tipus d'explosió

però realment és algun tipus

d'expansió en l'espai. Quan l'espai va

començar a expandir-se d'una singularitat

però la millor estimació del moment

en què va ocórrer això és fa 13.7

milers de milions d'anys,

i tot i que estem acostumats

a tractar amb números relacionats

amb els milers de milions,

especialment quan parlem sobre

grans quantitats de diners i tot això

això és una increïble quantitat de temps.

Pot semblar com una cosa que és fàcil

de controlar, però realment no ho és.

I, en propers vídeos, parlaré

sobre escales de temps, de manera que

puguis apreciar com de llarg, o fins i tot

comencis a apreciar, o apreciar

que NO PODEM apreciar com de llargs

són 13.7 milers de milions d'anys.

I també vull emfatitzar que això és

la millor estimació actual.

Fins i tot al llarg de la meva vida,

el moment de la meva vida en què vaig

començar a saber sobre el Big Bang i

vaig conèixer quina era la millor

estimació,

aquest nombre s'ha anat canviant, així que

suposo aquest nombre podria ser més precís

o podria canviar una mica.

Però aquesta és la nostra millor estimació

ara vull pensar sobre el que això ens diu

de la grandària de l'univers observable.

Així que, si tota l'expansió va començar

13.7 mil milions d'anys i tot el que

coneixem va estar en un únic punt,

el màxim que qualsevol fotó de llum

que ens està assolint ara mateix, podria

viatjar. El nostre ull

Diguem que aquest és el meu ull

Aquestes són les meves pestanyes, així

el màxim - algun fotó de llum,

està just arribant al meu ull, o potser

està arribant a la lent d'un telescopi

el màxim que això pot haver estat viatjant

és 13.7 milers de milions d'anys.

Així que quan vam veure aquesta representació

Això crec que va ser fa 2 o 3 vídeos

l'univers observable,

jo vaig dibuixar....era un cercle.

Era aquest cercle.

I, quan veiem la llum venint des d'aquests

objectes remots, aquesta llum ens arriba

a nosaltres, que som aquí

aquí és on som. Aquí és on, suposo,

en la representació estava l'objecte remot

però la llum d'aquest objecte remot

està arribant a nosaltres just ara.

I aquesta llum ha trigat 13.7 milers de

milions d'anys a arribar a nosaltres.

Ara, el que esbossaré,

perquè estem parlant de distàncies grans

i parlem d'escales de temps tan grans

sobre les que el mateix espai s'expandeix,

anem a veure en aquest vídeo

que no podem dir que aquest objecte d'aquí

això no és necessàriament

això NO

(en majúscules)

això NO ESTÀ a 13.7 milers

de milions d'anys llum de distància.

Si parlem sobre escales

de temps més petites,

o, suposo, distàncies més curtes,

podries dir aproximadament això:

l'expansió del propi univers

no suposaria molta diferència.

I deixa'm que el posi una mica més clar:

estic parlant d'un objecte aquí,

però podem fins i tot parlar d'aquesta coordenada en l'espai.

I aquesta coordenada (i hauria de dir,

aquesta coordenada en l'espai-temps,

perquè estem veient-la en un cert instant)

aquesta coordenada no està a

13.7 milers de milions d'anys llum

de de la nostra coordenada actual.

I hi ha un parell de raons per pensar-ho.

El primer de tot, pensa-ho:

aquesta llum va ser emesa fa

13.7 milers de milions d'anys.

Quan es va emetre aquesta llum,

estàvem més a prop d'aquesta coordenada.

Aquesta coordenada estava

molt més a prop d'aquesta altra

El punt en què estem

en l'univers ara mateix

estava molt més a prop

d'aquest punt en l'univers.

L'altra cosa sobre la qual pensar és

diguem que anem a 300.000 anys

després de l'expansió inicial.

Així que han passat 300.000 anys

de la història de l'univers, ara mateix.

Això és, aproximadament, 300.000 anys

de la vida de l'univers

suposo que ho podem veure així

I diguem que en aquest punt

en aquest punt, les coses no s'han

diferenciat significativament encara

parlarem més sobre això quan parlem sobre

les radiació còsmica de fons de microones

però en aquest punt de l'univers

era un núvol gairebé uniforme

de plasma candent d'hidrogen.

I parlarem de que estava emetent

radiació de microones.

en un altre vídeo parlarem d'això

Però pensem en dos punts en aquest univers

Així que en aquest "univers d'hora",

diguem que tens aquest punt,

i diguem que coneixes

la coordenada de on ets ara mateix.

-no vaig a dibuixar-lo en el centre,

perquè crec que fa que sigui

més fàcil de visualitzar

si no és el centre

I diguem que, en aquesta

etapa primerenca de l'univers

si fossis capaç de posar

algunes regles de mesurar

instantàniament i mesurar això,

mesuraries que, aquesta distància

són 30 milions d'anys llum.

I diguem que en aquest punt,

aquest objecte

emet un fotó. Potser en la freqüència

de microones, i veurem

que aquest era el rang

en què estava emetent.

Però emet un fotó,

I aquest fotó està viatjant

a la velocitat de la llum!

És llum!

I fins i tot, aquest fotó diu: "oh, ja saps ...

Només he de viatjar 30 milions d'anys llum

No està malament. Arribaré

En trenta milions d'anys".

I així - només ho vaig a descriure, perquè

les matemàtiques són molt

més complicades del que estic fent aquí,

però vull donar-te la idea

del que està passant aquí.

Així que diguem que aquest fotó diu:

"Ja saps, en uns deu milions d'anys, hauria ..."

"... Estar just en aquesta coordenada"

"Hi hauria d'haver recorregut un terç de la distància"

Però què passa durant el curs d'aquests 10 milions d'anys?

Bé, durant aquests 10 milions d'anys,

l'univers s'ha expandit alguna cosa.

L'univers s'ha expandit, potser, bastant.

Així que permetin-me que dibuixi l'univers expandit.

Així que després de 10 milions d'anys, l'univers ...

... Podria ser alguna cosa així.

(De fet, podria ser fins i tot més gran que això)

(M'ho dius a mi dibuixar així)

Després de 10 milions d'anys,

l'univers podria haver-se expandit un bon tros.

Així que, això són 10 milions d'anys en el futur.

Encara, en una escala de temps cosmològica,

encara estem en la infància de l'univers,

perquè parlem de 13.7 milers de milions d'anys.

Així que diguem que passen 10 milions d'anys.

L'univers s'ha expandit.

Aquesta coordenada on som en el present

està ara aquí.

Aquesta coordenada des d'on el fotó

es va emetre originalment va ara

a ser aquí.

I aquest fotó ha dit: "ok"

"Després de deu milions d'anys llum [sic], arribaré"

"A aquest punt"

I, només estic donant un acostament

d'una manera molt descriptiva, - el que realment vull és que agafis la idea.

Així que aquesta coordenada, aproximadament on el fotó

arriba a 10 milions d'anys,

està més o menys aquí.

L'univers al complet s'ha expandit.

Totes les coordenades s'han allunyat les unes de les altres.

Què ha passat aquí?

L'univers s'ha expandit.

La distància que era de 30 milions d'anys llum

en aquest moment -i estic fent servir nombres aproximados-

en aquest moment, això està -això és només per

donar-vos la idea de per què ... donar-vos la intuïció

del que està ocorrent-

Aquesta distància és en aquest moment, ja no és 30 milions d'anys llum,

Podria ser, potser és, 100 milions.

Així que això és ara 100 milions d'anys llum.

L'univers s'està expandint.

L'espai s'està estenent.

Pots imaginar que és com un trampolí,

o la superfície d'un globus, fent-se més fina.

I, aquesta coordenada on la llum es troba,

després de 10 milions d'anys,

ha estat viatjant 10 milions d'anys,

'Però ha recorregut molta més distància!

Aquesta distància podria ser

l'ordre d'uns 30 milions d'anys llum.

I els càlculs no estan sent exactes,

no he fet els càlculs per saber-ho exactament.

Però l'important aquí, és que ha recorregut 30 milions d'anys llum.

I de fet, no hauria si més no fer-ho

en la mateixa proporció, perquè la distància ja no té sentit

-i hem d'oblidar de la distància-

a causa del estirament, no serà

completament lineal.

Bé, és una cosa que penso, no hauria de ser-ho, crec.

Però no vaig a assegurar-ho

del tot.

Però la distància que ha travessat -potser

aquesta distància d'aquí és ara 20 milions d'anys llum

perquè cada vegada que es movia una mica,

l'espai que havia travessat s'estirava.

Així que fins i tot si ha viatjat durant 10 milions d'anys

l'espai que ha travessat no és ja

10 milions d'anys llum,

ara s'ha estirat a 20 milions d'anys llum.

I l'espai que li queda per travessar,

ja no són 20 milions d'anys llum,

ara podrien ser 80 milions d'anys llum.

Així que aquest fotó podria sentir-se frustrat.

Hi ha una manera optimista de veure-ho, és com

"Guau! He estat capaç d'avançar 20 milions d'anys llum ..."

"... En només 10 milions d'anys"

"Sembla que m'estigui movent més ràpid que la velocitat de la llum"

La realitat és que, no és així, perquè les coordenades de l'espai

s'estan separant.

Resumint: el fotó s'està movent

a la velocitat de la llum. Però la distància que de fet

ha travessat en 10 milions d'anys és més gran

que 10 milions d'anys llum.

Són 20 milions d'anys.

Així que no pots simplement multiplicar velocitat per temps [s = v · t]

en aquestes escales cosmològiques.

Especialment quan les coordenades mateixes

estan de fet allunyant-se unes de les altres.

Però crec que podries veure a on ens condueix això:

ara aquest fotó diu "oh, ..."

"... En altres 40 milions d'anys llum ... [sic]"

"... Potser arribi a aquest punt ..."

Però la realitat és que en els següents 40 milions d'anys,

podria arribar a aquest punt,

perquè això són 80 milions d'anys llum.

La realitat és, que, després de 40 milions d'anys,

-així que passen uns altres 40 milions d'anys-

Ara, de sobte, l'univers s'ha expandit

Fins i tot més!

No vaig a dibuixar la bombolla sencera,

però el lloc des d'on es va emetre el fotó

podria ser aquí,

i ara, la nostra posició és aquí,

on va arribar la llum després de 10 milions d'anys

està ara aquí,

i on es troba la llum després de 40 milions d'anys,

és potser aquí.

Així que, ara, la distància entre aquests dos punts:

quan vam començar, eren 10 milions d'anys llum,

després es van convertir en 20 milions d'anys llum

i ara potser està en l'escala de -no sé ...-

¡Potser són 1000 milions d'anys llum!

I potser aquesta distància d'aquí,

-i m'estic inventat els números-

(De fet, això és probablement molt gran per aquest punt)

potser això és ara 100 milions d'anys llum.

I ara, la distància pot ser -no sé

500 milions d'anys llum.

I potser ara la distància total entre els dos punts són 1000 milions d'anys llum.

Així que, com pots veure, el fotó podria sentir-se frustrat.

Com més i més distància recorre, mira cap enrere,

i diu "'guau, en només 50 milions d'anys, he estat capaç de recórrer 600 milions d'anys llum ...."

"... Això està bastant bé"

Però es frustra, perquè el que pensava que

havia de recórrer -30 milions d'anys llum-

segueix expandint-se.

Perquè l'espai en si mateix s'estira.

Així que la realitat, anant a la idea original,

aquest fotó que ens està assolint

que ha estat viatjant per uns, diguem, 13.4 milers de milions d'anys

així que està arribant a nosaltres ara mateix, així que permetin-me que endavant 13.4 milers de milions d'anys

des d'aquest punt fins al moment present.

Així que si dibuix al complet l'univers visible aquí mateix

aquest punt d'aquí va ser el punt des d'on es va emetre

nosaltres som aquí. I de fet ...

Dejame que aclareixi alguna cosa: si estic dibuixant l'univers observable al complet,

el centre hauria d'estar on som nosaltres, perquè podem observar la mateixa distància

-si les coses no ocorren de manera estranya- podem observar la mateixa distància en totes direccions.

Així que de fet, hauríem de posar-nos nosaltres al centre.

Així que això és l'univers observable al complet. I el fotó va ser emès des d'aquí

fa 13.4 milers de milions d'anys, 300.000 anys després del Big Bang [sic]

i està arribant a nosaltres ara.

És cert que el fotó ha estat viatjant 13.7 milers de milions d'anys [sic],

però el que és realment de bojos, aquest objecte, atès que hem estat separant l'un de l'altre

aquest objecte està ara mateix, en les nostres millors estimacions

a 46 milers de milions d'anys llum de nosaltres.

I vull que quedi clar:

aquest objecte està ARA a una distància de 46 milers de milions d'anys llum.

Així que quan fem servir llum per observar-ho, sembla,

basant-nos només en anys llum, que aquesta llum ha estat viatjant 13.7 milers de milions d'anys per poder aconseguir-nos

i aquest és l'única manera, amb la llum, per pensar sobre la distància, així que potser són 13.4

-risa- (no faig més que canviar el decimal)

però, potser està a 13.4 milers de milions d'anys llum.

Però la realitat és, si tinguéssim una regla de mesurar ara

i, bé, regles d'anys llum,

aquesta cosa, l'espai s'ha estirat tant

que això està a 46 milers de milions d'anys llum.

I només per donar-te una pista de quan parlem

sobre la radiació còsmica de fons de microones,

¿A què s'assemblarà aquest punt?

Aquesta cosa que està de fet a 46 milers de milions d'anys llum de distància

però al fotó només el va portar 13.7 [sic] milers de milions d'anys llum arribar-.

A què s'assemblarà?

Bé, quan diem "assemblar", ens basem en

els fotons que ens estan arribant ara.

Aquests fotonoes van sortir fa 13.4 milers de milions d'anys

així que aquests fotons són els fotons que es van emetre

d'aquesta estructura primitiva, d'aquest núvol candent

de plasma d'hidrogen.

Així que el que veurem és aquest núvol candent

- Així que anem a veure aquest tipus de

plasma candent.

Indefinit, no diferenciat en àtoms estables, molt menys estrelles i galàxies.

Però candent, anem a veure aquest plasma candent.

La realitat avui és que aquest punt en l'espai que està a 46 milers de milions d'anys de distància [sic]

està probablement diferenciat en àtoms estables, i estrelles, planetes i galàxies.

I francament, si aquesta persona, -si hi ha una civilització aquí ara mateix, i ells estan asseguts allà

i estan mirant els fotons emesos

des de la nostra coordenada, des del nostre punt de l'espai actual [sic]

No van a veure'ns a nosaltres. Van a veure'ns

fa 13.4 milers de milions d'anys. Veuran

l'estat super primitiu de la nostra regió de l'espai

quan realment era només plasma candent.

I parlarem més d'això en el proper vídeo, però pensa en això:

qualsevol fotó que ens arribi d'aquest període de temps

des de qualsevol direcció, que ha estat viatjant

13.4 milers de milions d'anys, des de qualsevol direcció,

va a arribar des d'aquest estat primitiu, o,

podria haver estat emès quan l'univers estava en

aquest estat primitiu, que era només aquest plasma

candent, aquesta massa indefinida.

I espero, que això et d'una idea de l'origen

de la radiació còsmica de fons de microones.