hide💡Localization is the process of tailoring your content to local audiences.
Click to learn more about Localization with Amara.org.

< Return to Video

Dan Ariely parla del nostre codi moral defectuós

  • 0:01 - 0:03
    Avui us vull parlar una mica
  • 0:03 - 0:06
    sobre la irracionalitat predictible.
  • 0:06 - 0:10
    El meu interès en el comportament irracional
  • 0:10 - 0:13
    va començar fa molts anys a l'hospital.
  • 0:13 - 0:17
    Vaig patir cremades importants.
  • 0:17 - 0:20
    I si passes molt de temps a l'hospital,
  • 0:20 - 0:23
    veus molts tipus d'irracionalitats.
  • 0:23 - 0:28
    La que més em molestava mentre era a la secció de cremats
  • 0:28 - 0:32
    era el procés pel que les infermeres em retiraven les benes.
  • 0:33 - 0:35
    Segur que en algun moment us heu tret una tireta,
  • 0:35 - 0:38
    i us haureu preguntat quina és la millor manera.
  • 0:38 - 0:42
    L'arranqueu ràpidament -
    curta duració però alta intensitat -
  • 0:42 - 0:44
    o treieu la tireta lentament -
  • 0:44 - 0:48
    tardeu més temps, però cada
    segon no és tant dolorós -
  • 0:48 - 0:51
    quina manera és la millor?
  • 0:51 - 0:55
    Les infermeres de la meva secció
    pensaven que la millor manera
  • 0:55 - 0:58
    era arrancar-les ràpid, així que
    les agafaven i les arrancaven,
  • 0:58 - 1:00
    i les agafaven i les arrancaven.
  • 1:00 - 1:04
    I com que jo tenia el 70 per cent
    del meu cos cremat, tardaven una hora.
  • 1:04 - 1:07
    Com us podeu imaginar,
  • 1:07 - 1:11
    odiava aquell moment d'arrancar
    amb una intensitat increïble.
  • 1:11 - 1:13
    I intentava raonar amb elles i dir-los-hi,
  • 1:13 - 1:14
    "Per què no ho provem de fer diferent?
  • 1:14 - 1:16
    Per què no tardem una mica més -
  • 1:16 - 1:21
    potser dues hores en comptes
    d'una hora - i reduïm la intensitat?"
  • 1:21 - 1:23
    I les infermeres em deien dues coses.
  • 1:23 - 1:27
    Em deien que sabien quina era
    la millor manera per al pacient -
  • 1:27 - 1:30
    i que sabien com fer per reduir el meu dolor -
  • 1:30 - 1:33
    i també em deien que la paraula pacient no significa
  • 1:33 - 1:35
    fer suggerències o interferir o...
  • 1:35 - 1:38
    I això no és només en hebreu, per cert.
  • 1:38 - 1:41
    Passa en cada idioma amb què
    he tingut experiència fins ara.
  • 1:41 - 1:45
    I, sabeu, no hi havia - no podia fer gaire més,
  • 1:45 - 1:48
    així que seguien fent el que feien.
  • 1:48 - 1:50
    I uns tres anys després, quan vaig marxar de l'hospital,
  • 1:50 - 1:53
    vaig començar a estudiar a la universitat.
  • 1:53 - 1:56
    I una de les lliçons més interessant que vaig aprendre
  • 1:56 - 1:58
    és que existeix un mètode experimental
  • 1:58 - 2:02
    pel què si tens una pregunta
    pots crear una rèplica de la pregunta
  • 2:02 - 2:06
    d'alguna forma abstracta pots
    intentar examinar aquesta qüestió,
  • 2:06 - 2:08
    i potser aprendre quelcom sobre el món.
  • 2:08 - 2:10
    Així que això és el que vaig fer.
  • 2:10 - 2:11
    Encara estava interessat
  • 2:11 - 2:13
    en aquest assumpte de com retirar
    les benes dels pacients cremats.
  • 2:13 - 2:16
    Al principi no tenia masses diners,
  • 2:16 - 2:20
    així que vaig anar a una ferreteria
    i vaig comprar un cargol de banc.
  • 2:20 - 2:24
    I portava la gent al laboratori i hi posava el seu dit,
  • 2:24 - 2:26
    i l'apretava una mica.
  • 2:26 - 2:28
    (Riures)
  • 2:28 - 2:31
    I l'apretava durant un temps llarg o un temps curt,
  • 2:31 - 2:33
    i el feia que el dolor augmentés o disminuís,
  • 2:33 - 2:37
    amb paues o sense pauses -
    tot tipus de versions de dolor.
  • 2:37 - 2:39
    I quan acabava de fer-los una mica de mal,
    els preguntava:
  • 2:39 - 2:41
    Com de dolorós era això? I això?
  • 2:41 - 2:43
    O, si haguessis de triar entre els últims dos,
  • 2:43 - 2:45
    quin triaries?
  • 2:45 - 2:48
    (Riures)
  • 2:48 - 2:51
    Vaig seguir fent això durant un temps.
  • 2:51 - 2:53
    (Riures)
  • 2:53 - 2:57
    I llavors, com passa amb tots els bons projectes
    acadèmics, vaig rebre més finançament.
  • 2:57 - 2:59
    Vaig passar a sorolls, descàrregues elèctriques-
  • 2:59 - 3:04
    fins i tot tenia un vestit de dolor amb el què
    podia fer sentir més mal a la gent.
  • 3:04 - 3:08
    Però al final d'aques procés,
  • 3:08 - 3:11
    el que vaig aprendre és que
    les infermeres estaven equivocades.
  • 3:11 - 3:14
    Eren gent meravellosa amb bones intencions
  • 3:14 - 3:16
    i molta experiència, i malgrat tot
  • 3:16 - 3:20
    s'equivocaven de forma predictible de forma repetida.
  • 3:20 - 3:23
    Resulta que com no registrem la duració
  • 3:23 - 3:25
    de la manera que registrem la intensitat,
  • 3:25 - 3:29
    hagués patit menys dolor si la duració
    hagués estat més llarga
  • 3:29 - 3:31
    i la intensitat més baixa.
  • 3:31 - 3:34
    Resulta que hagués estat millor començar amb la cara,
  • 3:34 - 3:36
    que era més dolorosa, i seguir cap a les cames,
  • 3:36 - 3:39
    donant-me una tendència a la millora amb el temps -
  • 3:39 - 3:40
    així hagués sigut menys dolorós.
  • 3:40 - 3:42
    I també resulta que hauria estat millor
  • 3:42 - 3:44
    deixar-me fer pauses per a poder recuperar-me del dolor.
  • 3:44 - 3:46
    Tot això haguessin estat bones coses a fer,
  • 3:46 - 3:49
    i les meves infermeres no en tenien ni idea.
  • 3:49 - 3:50
    I des d'aquell moment vaig començar a pensar:
  • 3:50 - 3:53
    són les infermeres les úniques persones
    al món que s'equivoquen
  • 3:53 - 3:56
    en aquesta decisió concreta,
    o és una situació més general?
  • 3:56 - 3:58
    I resulta que és una situació més general -
  • 3:58 - 4:01
    fem molts errors.
  • 4:01 - 4:06
    I vull donar-vos un exemple d'aquestes irracionalitats,
  • 4:06 - 4:09
    i us vull parlar de fer trampes.
  • 4:09 - 4:11
    La raó per la que vaig triar el fer trampes
    és perquè és interessant,
  • 4:11 - 4:13
    però també perquè ens diu quelcom, crec,
  • 4:13 - 4:16
    sobre la situació de la borsa en la què estem.
  • 4:16 - 4:19
    El meu interés en estafar va començar
  • 4:19 - 4:21
    quan Enron va sortir a la llum, va explotar de sobte,
  • 4:21 - 4:24
    i vaig començar a pensar sobre què passava aquí.
  • 4:24 - 4:25
    Es tracta d'un cas en què
  • 4:25 - 4:28
    unes quantes pomes són capaces de fer tot això,
  • 4:28 - 4:30
    o estem parlant d'una situació més endèmica,
  • 4:30 - 4:34
    en què, de fet, moltes persones són capaces
    de comportar-se d'aquesta manera?
  • 4:34 - 4:38
    Així que, com solem fer, vaig decidir
    fer un senzill experiment.
  • 4:38 - 4:39
    I així és com anava.
  • 4:39 - 4:42
    Si estaveu a l'experiment,
    jo us donava un full de paper
  • 4:42 - 4:46
    amb 20 problemes matemàtics senzills
    que tots podríem resoldre,
  • 4:46 - 4:48
    però no us donava prou temps.
  • 4:48 - 4:50
    Passats 5 minuts, jo deia:
  • 4:50 - 4:53
    "Doneu-me els fulls de paper, i us pagaré un dòlar per problema."
  • 4:53 - 4:57
    I la gent ho feia. Pagava a la gent 4 dòlars per la seva feina -
  • 4:57 - 4:59
    de mitjana la gent resolia 4 problemes.
  • 4:59 - 5:02
    A altres persones els temptava a fer trampes.
  • 5:02 - 5:03
    Els hi passava la fulla de paper.
  • 5:03 - 5:05
    I quan passaven els 5 minuts, deia,
  • 5:05 - 5:06
    "Si us plau, trenqueu el tros de paper.
  • 5:06 - 5:09
    Poseu els trossos a la vostra butxaca o a la vostra motxilla
  • 5:09 - 5:12
    i digueu-me quantes preguntes heu resolt."
  • 5:12 - 5:15
    Ara la gent resolia 7 preguntes de mitjana.
  • 5:15 - 5:20
    Així doncs, no es tractava d'unes
    poques pomes podrides -
  • 5:20 - 5:23
    uns pocs estafaven molt.
  • 5:23 - 5:26
    En canvi, el que vèiem és
    que molta gent estafava una mica.
  • 5:26 - 5:29
    Segons la teoria econòmica,
  • 5:29 - 5:32
    fer trampes és una senzilla anàlisi cost-benefici.
  • 5:32 - 5:34
    Dius, quina és la probabilitat que m'enxampin?
  • 5:34 - 5:37
    Quan hi tinc a guanyar si faig trampes?
  • 5:37 - 5:39
    I quin càstig tindria si m'enxampessin?
  • 5:39 - 5:41
    I sospeses aquests opcions -
  • 5:41 - 5:43
    fas una senzilla anàlisi cost-benefici,
  • 5:43 - 5:46
    i decideixes si val la pena fer el delicte o no.
  • 5:46 - 5:48
    Així que vam posar-ho a prova.
  • 5:48 - 5:52
    Per alguna gent, canviàvem
    quants diners podien aconseguir -
  • 5:52 - 5:53
    quants diners podien robar.
  • 5:53 - 5:56
    Pagàvem 10 centaus per resposta correcta,
    50 centaus,
  • 5:56 - 5:59
    un dòlar, 5 dòlars,
    10 dòlars per resposta correcta.
  • 5:59 - 6:03
    Pensaries que tal i com la quantitat
    de diners sobre la taula augmentava,
  • 6:03 - 6:06
    la gent mentiria més,
    però de fet no va passar això.
  • 6:06 - 6:09
    Molta gent feia trampes robant una mica.
  • 6:09 - 6:12
    I què hi ha sobre la probabilitat de ser enxampat?
  • 6:12 - 6:14
    Algunes persones trituraven només la meitat del paper,
  • 6:14 - 6:15
    així que quedava quelcom de prova.
  • 6:15 - 6:17
    Altres trituraven tot el paper.
  • 6:17 - 6:20
    Algunes persones trituraven tot, sortien de l'habitació,
  • 6:20 - 6:23
    i es cobraven d'un bol de diners
    on hi havia més de 100 dòlars.
  • 6:23 - 6:26
    Esperaries que tal i com la probabilitat
    de ser enxampat es redueix,
  • 6:26 - 6:29
    la gent mentiria més, però altre cop,
    això no passava.
  • 6:29 - 6:32
    Altre cop, la gent enganyava només una mica.
  • 6:32 - 6:35
    i eren insensibles a aquests incentius econòmics.
  • 6:35 - 6:36
    Així que vam dir: "Si la gent és no és sensible
  • 6:36 - 6:41
    a les explicacions de la teoria racional econòmica,
    a aquests factors,
  • 6:41 - 6:44
    què està passant?"
  • 6:44 - 6:47
    I vam pensar que potser el que passa
    és que hi han dos factors.
  • 6:47 - 6:49
    D'una banda, tots volem poder mirar-nos al mirall
  • 6:49 - 6:52
    i sentir-nos bé amb nosaltres mateixos,
    així que no volem fer trampes.
  • 6:52 - 6:54
    D'altra banda, podem fer una mica de trampes,
  • 6:54 - 6:56
    i seguir sentint-nos bé amb nosaltres.
  • 6:56 - 6:57
    Així que potser el que passa és que
  • 6:57 - 6:59
    hi ha un nivell d'engany que no podem superar,
  • 6:59 - 7:03
    però si que ens beneficiem d'enganyar una mica,
  • 7:03 - 7:06
    mentre no ens canviï la nostra
    pròpia impressió de nosaltres.
  • 7:06 - 7:09
    Ho anomenem un marge personal.
  • 7:10 - 7:14
    I doncs, com examinem el marge personal?
  • 7:14 - 7:18
    Al principi vam dir, què podem fer
    per reduir el marge personal?
  • 7:18 - 7:20
    Fèiem anar a la gent al laboratori i els dèiem:
  • 7:20 - 7:22
    "Tenim dos tasques per vosaltres avui."
  • 7:22 - 7:23
    Primer, demanàvem a la meitat de la gent
  • 7:23 - 7:25
    que recordessin 10 llibres que havien llegit a l'institut,
  • 7:25 - 7:28
    o els 10 Manaments,
  • 7:28 - 7:30
    i llavors els temptàvem amb fer trampes.
  • 7:30 - 7:33
    Resulta que la gent que intentaven
    recordar els 10 Manaments -
  • 7:33 - 7:35
    i a la nostra mostra ningú va aconseguir
    recordar tots els 10 Manaments -
  • 7:36 - 7:40
    doncs, a aquells que intentaven recordar els 10 Manaments,
  • 7:40 - 7:43
    quan tenien la oportunitat de fer trampes,
    no en feien gens.
  • 7:43 - 7:45
    No era que la gent fos més religiosa -
  • 7:45 - 7:46
    la gent que recordava més Manaments -
    fessin menys trampes,
  • 7:46 - 7:48
    i la gent menys religiosa -
  • 7:48 - 7:49
    la gent que gairebé
    no recordaven cap Manament -
  • 7:49 - 7:51
    fessin més trampes.
  • 7:51 - 7:55
    Quan la gent intentava recordar els 10 Manaments,
  • 7:55 - 7:56
    deixaven de fer trampes.
  • 7:56 - 7:58
    De fet, fins i tot quan fèiem jurar amb la Bíblia
  • 7:58 - 8:02
    als qui es declaraven ateus,
    i els donàvem la oportunitat de fer trampes,
  • 8:02 - 8:04
    no en feien gens.
  • 8:06 - 8:08
    Ara, els 10 Manaments és quelcom que seria difícil
  • 8:08 - 8:10
    d'introduir al sistema educatiu, així que vam dir:
  • 8:10 - 8:12
    "Per què no fem que la gent signi un codi d'honor?"
  • 8:12 - 8:14
    Així que vam fer que la gent signés:
  • 8:14 - 8:18
    "Entenc que aquest estudi
    està sota el Codi d'Honor del MIT"
  • 8:18 - 8:21
    I llavors ho trituraven. Res de trampes.
  • 8:21 - 8:22
    I això és paritcularment interessant,
  • 8:22 - 8:24
    perquè MIT no té un codi d'honor.
  • 8:24 - 8:29
    (Riures)
  • 8:29 - 8:33
    Així que tot això era per reduir el marge personal.
  • 8:33 - 8:36
    I com s'incrementa el marge personal?
  • 8:36 - 8:38
    El primer experiment - jo anava pel MIT
  • 8:38 - 8:41
    i distribuia paquets de 6 llaunes
    de Coca-Cola per les neveres -
  • 8:41 - 8:43
    eren neveres d'ús comú per als estudiants.
  • 8:43 - 8:46
    I tornava per mesurar el que tècnicament anomenem
  • 8:46 - 8:50
    la vida mitja de la Coca-Cola -
    quant temps dura a les neveres?
  • 8:50 - 8:53
    Com us podeu imaginar, no dura gaire;
    la gent se l'endú.
  • 8:53 - 8:57
    En canvi, vaig agafar safates
    amb 6 bitllets de dòlar,
  • 8:57 - 9:00
    i vaig deixar aquelles safates
    a les mateixes neveres.
  • 9:00 - 9:01
    No va desaparèixer cap bitllet.
  • 9:01 - 9:04
    Això no és un bon experiment de ciència social,
  • 9:04 - 9:07
    així que per fer-ho millor vaig fer el mateix
  • 9:07 - 9:09
    que us he descrit abans.
  • 9:09 - 9:12
    Un terç de la gent a la què donàvem el full,
    ens el tornava.
  • 9:12 - 9:15
    Un terç de la gent el triturava,
  • 9:15 - 9:16
    venia i ens deia:
  • 9:16 - 9:19
    "Sr Investigador, he resolt X problemes.
    Doni'm X dòlars."
  • 9:19 - 9:22
    Un terç de la gent, quan acabaven
    de triturar el paper,
  • 9:22 - 9:24
    venien i ens deien:
  • 9:24 - 9:30
    "Sr. Investigador, he resolt X problemes.
    Doni'm X fitxes."
  • 9:30 - 9:33
    No els pagavem amb dòlars;
    sinó amb una altra cosa.
  • 9:33 - 9:36
    I llavors agafaven aquesta altra cosa,
    caminaven 4 metres més enllà,
  • 9:36 - 9:38
    i ho intercanviaven per dòlars.
  • 9:38 - 9:40
    Penseu en la següent intuïció.
  • 9:40 - 9:43
    Com de malament us sentiríeu
    per endur-vos un llapis de la feina a casa,
  • 9:43 - 9:45
    en comparació amb com us sentiríeu
  • 9:45 - 9:47
    per agafar 10 centaus d'una caixa amb monedes?
  • 9:47 - 9:50
    Les dues coses es senten de forma molt diferent.
  • 9:50 - 9:53
    Quina diferència marcaria el fet
    d'allunyar un pas els diners,
  • 9:53 - 9:56
    durant uns segons, al pagar-los amb fitxes?
  • 9:56 - 9:58
    Els nostres subjectes feien el doble de trampes.
  • 9:58 - 10:00
    Us diré el que penso
  • 10:00 - 10:02
    sobre això i sobre la borsa en un minut.
  • 10:03 - 10:07
    Però això encara no havia resolt
    el gran problema que tenia amb Enron,
  • 10:07 - 10:10
    perquè a Enron també hi ha un element social.
  • 10:10 - 10:11
    La gent veu com es comporten els altres.
  • 10:11 - 10:13
    De fet, cada dia quan posem les notícies
  • 10:13 - 10:15
    veiem exemples de gent fent trampes.
  • 10:15 - 10:18
    Quin efecte té això en nosaltres?
  • 10:18 - 10:19
    Així que vam fer un altre experiment.
  • 10:19 - 10:22
    Vam agafar un gran grup d'estudiants,
  • 10:22 - 10:23
    i els vam pagar per avançat.
  • 10:23 - 10:26
    Tothom rebia un sobre
    amb tots els diners per l'experiment,
  • 10:26 - 10:28
    i els vam dir que al final, els demanaríem
  • 10:28 - 10:32
    que ens retornessin els diners
    que no havien aconseguit. D'acord?
  • 10:32 - 10:33
    Passava el mateix.
  • 10:33 - 10:35
    Quan donem a la gent la oportunitat
    de fer trampes, en fan.
  • 10:35 - 10:38
    Fan només una mica de trampes, també.
  • 10:38 - 10:41
    Però en aquest experiment
    teniem un actor que feia d'estudiant.
  • 10:41 - 10:45
    Aquest actor s'aixecava al cap de 30 segons i deia:
  • 10:45 - 10:48
    "Ja ho he resolt tot. Ara què faig?"
  • 10:48 - 10:52
    I l'investigador deia:
    "Si ho has acabat tot, pots anar-te'n.
  • 10:52 - 10:53
    Ja està. La tasca s'ha acabat."
  • 10:53 - 10:57
    Així que ara teníem un estudiant -
    un actor que feia d'estudiant -
  • 10:57 - 10:59
    que era part del grup.
  • 10:59 - 11:01
    Ningú sabia que era un actor.
  • 11:01 - 11:05
    I enganyava de forma clara i important.
  • 11:05 - 11:08
    Què passava amb la resta de gent del grup?
  • 11:08 - 11:11
    Enganyaven més o menys?
  • 11:11 - 11:13
    Això és el que passava.
  • 11:13 - 11:17
    Resulta que depenia de quina samarreta portava.
  • 11:17 - 11:19
    Aquí està el tema.
  • 11:19 - 11:22
    Vam fer això a Carnegie Mellon, a Pittsburgh.
  • 11:22 - 11:24
    I a Pittsburgh hi han dues grans universitats,
  • 11:24 - 11:27
    Carnegie Mellon i University of Pittsburgh.
  • 11:27 - 11:29
    Tots els subjectes de l'experiment
  • 11:29 - 11:31
    eren alumnes de Carnegie Mellon.
  • 11:31 - 11:35
    Quan l'actor que s'aixecava era
    un estudiant de Carnegie Mellon -
  • 11:35 - 11:37
    de fet era un estudiant de Carnegie Melon -
  • 11:37 - 11:41
    era part del seu grup, les trampes augmentaven.
  • 11:41 - 11:45
    Però quan portava una samarreta
    de la Universitat de Pittsburgh,
  • 11:45 - 11:47
    les trampes es reduien.
  • 11:47 - 11:50
    (Riures)
  • 11:50 - 11:53
    Això és important perquè, recordeu,
  • 11:53 - 11:55
    quan l'estudiant s'aixecava,
  • 11:55 - 11:58
    quedava clar per tothom
    que se'n podien sortir de fer trampes,
  • 11:58 - 12:00
    perquè l'investigador deia:
  • 12:00 - 12:02
    "Ho has acabat tot. Marxa." i marxava amb els diners.
  • 12:02 - 12:05
    Així que no es tractava de la probabilitat
    de que t'enxampessin.
  • 12:05 - 12:08
    Es tractava de les normes sobre l'engany.
  • 12:08 - 12:11
    Si algú del nostre grup enganya i ho veiem,
  • 12:11 - 12:15
    sentim que és més adequat, com a grup,
    i actuem d'aquella manera.
  • 12:15 - 12:17
    Però si és algú d'un altre grup,
    d'aquelles persones terribles -
  • 12:17 - 12:19
    vull dir, no terribles per això -
  • 12:19 - 12:21
    però algú amb qui no ens volem sentir relacionats,
  • 12:21 - 12:23
    d'una altra universitat, d'un altre grup,
  • 12:23 - 12:26
    de sobte la consciència de la gent
    sobre la honestedat augmenta -
  • 12:26 - 12:28
    una mica com amb l'experiment
    dels 10 Manaments -
  • 12:28 - 12:32
    i la gent menteix menys.
  • 12:32 - 12:36
    I doncs, què hem après sobre el fer trampes?
  • 12:36 - 12:39
    Hem après que molta gent pot fer trampes.
  • 12:39 - 12:42
    Fan només una mica de trampes.
  • 12:42 - 12:46
    Quan recordem a la gent sobre la seva moral,
    enganyen menys.
  • 12:46 - 12:49
    Quan fem més gran la distància de l'engany,
  • 12:49 - 12:53
    de l'objecte dels diners, per exemple,
    la gent enganya més.
  • 12:53 - 12:55
    I quan veiem que els altres enganyen,
  • 12:55 - 12:59
    especialment si és gent del nostre grup,
    l'engany augmenta.
  • 12:59 - 13:02
    Si pensem en això en termes del mercat de borsa,
  • 13:02 - 13:03
    penseu què passa.
  • 13:03 - 13:06
    Què passa en una situació en què crees quelcom
  • 13:06 - 13:08
    on pagues molts diners a la gent
  • 13:08 - 13:11
    per què vegin la realitat de forma una mica distorsionada?
  • 13:11 - 13:14
    No ho veurien d'aquesta manera?
  • 13:14 - 13:15
    És clar que sí.
  • 13:15 - 13:16
    Què passa quan fas altres coses,
  • 13:16 - 13:18
    com treure les coses dels diners?
  • 13:18 - 13:21
    Els anomenes borsa, opcions d'accions,
    accions derivatives,
  • 13:21 - 13:22
    cèdules hipotecàries.
  • 13:22 - 13:25
    Podria ser que amb aquestes coses més distants,
  • 13:25 - 13:27
    no és una fitxa durant un segon,
  • 13:27 - 13:29
    és quelcom que s'ha allunyat molts passos dels diners
  • 13:29 - 13:33
    durant molt més temps - podria ser
    que la gent enganyés encara més?
  • 13:33 - 13:35
    I què passa amb el medi social
  • 13:35 - 13:38
    quan la gent veu altres persones
    comportant-se a prop seu?
  • 13:38 - 13:42
    Crec que tots aquests factors han anat molt malament
  • 13:42 - 13:44
    pel mercat de borsa.
  • 13:44 - 13:47
    De manera més general, us vull dir quelcom
  • 13:47 - 13:50
    sobre l'economia del comportament.
  • 13:50 - 13:54
    Tenim moltes intuicions a la nostra vida,
  • 13:54 - 13:57
    i la qüestió és que moltes d'aquestes intuïcions
    són errònies.
  • 13:57 - 14:00
    La qüestió és: posarem a prova aquestes intuïcions?
  • 14:00 - 14:02
    Podem pensar en com
    posar a prova aquestes intuïcions
  • 14:02 - 14:04
    en la nostra vida privada, en els nostres negocis,
  • 14:04 - 14:07
    i especialment en relació a les normes,
  • 14:07 - 14:10
    quan pensem en coses com la llei
    "Cap Nen Deixat Enrere",
  • 14:10 - 14:13
    quan creem nous mercats de valors,
    quan creem altres normes -
  • 14:13 - 14:16
    impostos, sanitat, etc.
  • 14:16 - 14:18
    I la dificultat en posar a prova la nostra intuïció
  • 14:18 - 14:20
    va ser la gran lliçó que vaig aprendre
  • 14:20 - 14:22
    quan vaig tornar per parlar amb les infermeres.
  • 14:22 - 14:24
    Vaig anar a parlar amb elles
  • 14:24 - 14:27
    i els vaig dir el que havia descobert
    sobre retirar les benes.
  • 14:27 - 14:29
    I vaig aprendre dues coses interessants.
  • 14:29 - 14:31
    Una és que la meva infermera preferida, Ettie,
  • 14:31 - 14:35
    em va dir que jo no havia tingut en compte el seu dolor.
  • 14:35 - 14:37
    Va dir: "És clar, saps, era molt dolorós per tu.
  • 14:37 - 14:39
    Però pensa en mi com a infermera,
  • 14:39 - 14:41
    que ha de treure i arrancar les benes
    d'una persona que m'agradava,
  • 14:41 - 14:44
    i ho havia de fer de forma repetida
    durant molt temps.
  • 14:44 - 14:47
    Crear tanta tortura no era quelcom
    que fos bo per mi, tampoc."
  • 14:47 - 14:52
    I va dir que potser part de la raó
    era que també era difícil per ella.
  • 14:52 - 14:55
    Però era més interessant que això,
    perquè va dir:
  • 14:55 - 15:00
    "No pensava que la teva intuïció fos correcta.
  • 15:00 - 15:01
    Sentia que la meva intuïció era correcta."
  • 15:01 - 15:03
    Si penseu en les vostres intuïcions,
  • 15:03 - 15:07
    és molt difícil creure
    que la teva intuïció està equivocada.
  • 15:07 - 15:10
    I va dir: "Com pensava
    que la meva intuïció era correcta..." -
  • 15:10 - 15:12
    pensava que la seva intuïció era correcta -
  • 15:12 - 15:17
    era molt difícil per ella acceptar
    fer un experiment difícil
  • 15:17 - 15:19
    per posar a prova si estava equivocada.
  • 15:19 - 15:23
    Però, de fet, aquesta és la situació
    en què ens trobem sempre.
  • 15:23 - 15:26
    Tenim fortes intuïcions sobre tot tipus de coses -
  • 15:26 - 15:29
    les nostres habilitats,sobre com funciona l'economia,
  • 15:29 - 15:31
    com hauríem de pagar als professors.
  • 15:31 - 15:34
    Però fins que no comencem a posar-les a prova,
  • 15:34 - 15:36
    no millorarem.
  • 15:36 - 15:38
    I penseu només en com de millor
    podria haver estat la meva vida
  • 15:38 - 15:40
    si aquelles infermeres haguessin estat disposades
    a posar a prova la seva intuïció,
  • 15:40 - 15:41
    i com tot podria ser millor
  • 15:41 - 15:46
    si comencéssim a fer experimentació sistemàtica
    de les nostres intuïcions.
  • 15:46 - 15:48
    Moltes gràcies.
Title:
Dan Ariely parla del nostre codi moral defectuós
Speaker:
Dan Ariely
Description:

L'economista del comportament Dan Ariely estudia els defectes del nostre codi moral: les raons amagades per les què pensem que està bé fer trampes o robar (de vegades). Estudis ingeniosos ajuden a mostrar que sóm previsiblement irracionals - i podem estar influïts de maneres que no arribem a captar.

more » « less
Video Language:
English
Team:
closed TED
Project:
TEDTalks
Duration:
16:03
Dimitra Papageorgiou approved Catalan subtitles for Our buggy moral code Apr 15, 2014, 12:08 PM
Jordi Niñerola accepted Catalan subtitles for Our buggy moral code Feb 27, 2014, 9:11 AM
Jordi Niñerola commented on Catalan subtitles for Our buggy moral code Feb 27, 2014, 9:11 AM
Jordi Niñerola edited Catalan subtitles for Our buggy moral code Feb 27, 2014, 9:11 AM
Jordi Niñerola edited Catalan subtitles for Our buggy moral code Feb 27, 2014, 9:11 AM
Jordi Niñerola edited Catalan subtitles for Our buggy moral code Feb 24, 2014, 7:08 PM
Nuria Estrada edited Catalan subtitles for Our buggy moral code Feb 23, 2014, 1:28 PM
  • Predictable=predictible
    Crec que encaixa millor el verb patir
    enfermeres=infermeres
    And, you know, there's not much -- there wasn't much I could do = I, sabeu, no hi havia - no podia fer gaire més,
    Sisplau=Si us plau
    resolita=resolia
    He arreglat declaraven
    lliço=lliçó

    Feb 27, 2014, 9:11 AM

Catalan subtitles

Revisions

  • Revision 3 Edited (legacy editor)
    Jordi Niñerola Feb 27, 2014, 9:11 AM