-
Quan estava estudiant la Roma Antiga
-
una de les coses més complicades per mí era entendre
-
quin aspecte tenien totes aquestes runes juntes
-
Afortunadament tenim al Dr Bernard Frischer
-
que ha creat una extraordinaria simulació de video
-
que ens permet moure'ns en aquest espai
-
La dificultat té sempre, dos aspectes
-
en primer lloc que les ciutats estan en runes
-
el primer problema que tenim és com passar
-
de les runes a l'aspecte que havia de tenir
-
en l'antiguetat
-
en segón lloc nomès tenim runes aleatòries
-
no ho tenim tot
-
Encara que poguem visualitzar quin aspecte tenien el Panteó
-
o el Coliseu
-
hi ha un quilòmetre i mig entre ells
-
què hi havia allí? la major part ha desaparegut
-
La visualització tracta de recrear tota la ciutat sencera
-
Som-hi! Fem-hi una ullada!
-
És preciós
-
ara estem sobre el riu Tíber
-
és un bon lloc per començar
-
perquè el Tíber dividia Roma en dues parts
-
veig al fons un temple molt gran
-
és el temple de Júpiter Optimus Maximus
-
Jupiter, el millor i el més gran
-
que era el principal temple del culte en l'estat romà
-
i està a dalt del turó Capitoli
-
perquè aquest temple, i algun altre,
-
era considerat el centre dels llocs de culte
-
de la religió de l'estat
-
Quin moment de la història de Roma has triat?
-
Aquest és l'any 320 d.C.
-
el punt àlgid del desenvolupament urbà romà
-
especialment pel que fa a arquitecutra pública
-
pel simple motiu
-
que l'emperador d'aquell temps era Constantí el Gran
-
i poc després d'aquest any
-
ell va canviar la capital de Roma
-
a la seva ciutat Constantinoble (Istambul)
-
D'acord, estem sobrevolant el Tíber
-
i després del turó Capitoli veiem el turó Palatí
-
un altre dels set turons de Roma
-
El turó Palatí és evident per qualsevol que viatgi a Roma,
-
si estàs al fòrum
-
aquest és el gran turó amb els palaus.
-
De fet la paraula "palau" prové de la paraula "Palatí".
-
A mida que van anar passar els anys, els romans deien
-
"allí on hi hagi l'emperador, allí hi ha el palau"
-
o el "Palatí", de manera que la paraula va quedar separada
-
d'aquest turó
-
i va esdevenir la paraula per determinar on "vivia el que manava".
-
I de fet, acostant-nos ara al
-
Circ Màxim
-
veig el palau imperial
-
és molt gran, literalment cobreix el lateral del turó
-
Hem de recordar que no era nomès el lloc
-
on l'Emperador vivivia amb tota la seva família
-
era també el centre del govern
-
¿Hi ha cap relació important entre
-
entre aquest enorme circ i el palau?
-
De fet están contectats
-
i l'emperador era un gran patrocinador dels jocs del circ
-
i podia anar al seu lloc a les grades
-
des del palau imperial
-
o si ho volía
-
podía inclús veure les curses des del palau.
-
No estem parlant del Circ Raluy,
-
estem parlant d'esdeveniments esportius,
-
estem parlant principalment de curses de quàdrigues.
-
Pensem en Ben-Hur, en les seves famoses escenes de curses de quàdrigues.
-
També hi havia lluites amb animals,
-
festivals, processons religioses,
-
passeigs triomfals.
-
Anem cap a la ciutat, sabem que
-
Roma tenia una cultura mercantil amb autèntics mercats
-
¿Quant sabem
-
de la vida diària dels seus habitants?
-
En sabem moltes coses,
-
en coneixem centenars de negocis i professions,
-
diferents classes socials.
-
Coneixem la seva dieta, la seva longevitat.
-
Els erudits han reconstruït amb gran detall
-
com era un dia de cada dia.
-
Una de les estructures més impressionants
-
que estic veient, és aquest aqueducte, una autopista per l'aigüa.
-
Si, els romans eren coneguts pels seus aqüeductes.
-
Mai haurien pogut tenir una ciutat
-
d'un mil·lió o inclús dos mil·lions de persones
-
que ara veiem sense els aqüeductes
-
que portaven l'aigua des de les muntanyes
-
a 30 ò 50 quilòmetres de distància
-
Van mantenir aquest sistema gravitacional treballant
-
usant les fonts de dalt de les muntanyes
-
portant l'aigua a la ciutat
-
a la vall que donava la força a l'aigua
-
i van ser capaços de calcular
-
desnivells de 30 centimetres per cada 600 metres
-
la qual cosa és extraordinaria
-
no sabem com podien mesurar-ho amb tanta precisió.
-
De manera que l'aigua baixava controladament
-
pero inaturable.
-
Hi ha aquesta mena d'ambició,
-
la noció que l'ésser humà pot controlar la natura
-
No li cal construïr una ciutat on ja hi ha aigua,
-
però sí una que es pugui doblegar a la voluntat humana.
-
Els romans ere n uns grans enginyers
-
canalitzaven l'aigua per beure
-
obviament per cuinar.
-
Però molts d'aquests aqüeductes
-
acavaben a grans fonts
-
o a grans banys públics
-
Així doncs aquesta àrea sembla una zona separada de
-
la part més densa de la ciutat
-
i aquests són els banys de Trajà.
-
Sí, aquests no van ser els primers banys públics,
-
però van ser el banys que
-
van suposar el diseny estàndard pels banys públics.
-
El conjunt d'edificis de banys públics
-
enmig d'una zona ajardinada,
-
delimitada per un mur.
-
Anteriorment parlavem de la manera
-
en la que l'emperador s'encarregaria
-
del benestar de la ciutat
-
i aquest n'és un exemple clar.
-
Ara ens movem a un dels
-
monuments més ben coneguts de la Roma Antiga.
-
El Colosseu.
-
Ja som en una època tardana de l'Imperi Romà
-
Abans del Colosseu, ¿hi havia cap altre palau aquí?
-
Si, hi era.
-
El Colosseu va ser constrït per els emperadoe Vespasià
-
que va esdevenir emperador l'any 69 d.C.
-
Després del suicidi de Neró, un emperador molt impopular.
-
Un dels motius que no fos tant poc popular
-
va ser que després del gran incendi del 64 A.C.
-
en el que gran part de la ciutat va quedar destruïda,
-
ell va quedar-se 450.000m2 al cor de la ciutat
-
i ho va convertir de propietat privada d'altres,
-
a el seu propi palau privat.
-
La casa daurada de Neró.
-
I el Colosseu era, de fet, un llac d'aquest palau
-
I Vespassià,
-
per mostrar la seva proximitat al poble,
-
va reomplir el llac i construí al damunt el Colosseu.
-
El Colosseu no tenia aquest nom inicialment ...
-
No, és un terme
-
que no apareix fins l'edat mitjana.
-
Els romans l'anomenaven l'Anfiteatre Flavià,
-
perquè el cognom de Vespassià era Flavius,
-
Flavià.
-
I és un anfiteatre, una mena de teatre doble,
-
de forma oval.
-
Els romans no l'anomenaven Colosseu,
-
però si que anomenaven Colós a aquesta enorme estatua.
-
És una estatua del Déu Sol.
-
Deies que aquest és el moment
-
que Constantí governa Roma,
-
i que encara no havia mogut la capital a l'est (Istambul).
-
És interessant mirar al seu arc,
-
l'arc de Constantí,
-
i adonar-se que és ben nou.
-
Tenía nomès un parell d'anys,
-
Constantí va deixar Roma després de vèncer Maxenci
-
a la batalla del pont de Milvi.
-
Pel que sabem
-
mai va tornar a Roma per contemplar-lo.
-
Ara passem per sobre del Colosseu
-
i mirem avall,
-
i veiem, d'alguna manera, un mirall de la societat romana.
-
Els millors seients, els de més abaix,
-
propers a l'arena,
-
reservats per l'emperador,
-
primers oficials, sacerdots, ...
-
Darrera seu, els senadors.
-
Darrera seu els homes rics.
-
I darrera seu, homes lliures, ciutadans normals.
-
A dalt de tot seien, dones, esclaus i estrangers.
-
¿I què venien a veure?
-
Tal com podem veure aquí
-
això és el que associem principalment al Colosseu,
-
els combats de gladiadors.
-
Una altra cosa que passava aquí,
-
que encantava als romans, era la caça d'animals salvatges.
-
La tercera cosa seria la execució de criminals.
-
Sovint de maneres molt variades.
-
Maneres que nosaltres trobariem molt cruels.
-
Fem un gir a la esquerra i movem-nos cap al fòrum.
-
¿Què és aquest temple tant gran?
-
És el temple més gran de la religió de l'Imperi,
-
és el temple de Venus i Roma.
-
Va ser construït per l'emperador Adrià.
-
De fet és interessant perquè
-
son dos temples que es donen la esquena.
-
Una part es dedica al culte
-
a la deesa Venus.
-
Aquest és el que està encarat al Colosseu,
-
l'altre a la deesa Roma, encarat al fòrum.
-
I sembla haver-hi un motiu per això,
-
Venus mira al Colosseu
-
que està associat amb la diversió i els jocs,
-
"Otium", que dirien els romans, oci.
-
Mentre que Roma és una deesa més seriosa,
-
està encarada al fòrum, que és l'area del "negotium",
-
negocis i treball.
-
Ara ens adrecem al fòrum,
-
i primer pararem a la basílica de Maxenti,
-
el darrer dels grans edificis civils construïts
-
a Roma abans que Constantí mogués la capital.
-
És una estructura enorme
-
i la paraula Basílica ja ens és familiar,
-
sovint anomenem basílica a les esglèsies ara.
-
Pels romans era un edifici civil
-
usat normalment com a jutjat.
-
Els Cristians van adaptar la forma de
l'edifici
-
perquè hi pregaven dintre,
-
així doncs van adoptar aquesta forma preexistent
-
i el van dotar d'un nou contingut
-
Ara ens dirigim
-
a una de les parts més complicades de Roma,
-
especialment quan tractes d'estudiar les runes,
-
i d'entendre com estaven relacionats els edificis entre ells.
-
Sempre dic que el Fòrum és com el National Mall de Washington.
-
És un gran espai públic obert
-
que es fa servir per actes públics com festivals, discursos.
-
Els edificis de l'entorn són també públics,
-
eren jutjats i temples.
-
Aleshores, a la plaça del Fòrum hi ha,
-
,com en el cas del National Mall de Washington (als Estats Units d'Amèrica),
-
monuments conmemorant
-
grans personatges i esdeveniments importants.
-
Adjacent al Fòrum,
-
s'anava comprant la propietat privada
-
de manera que cada emperador va poder construïr el seu propi Fòrum,
-
l'anomenat fòrum imperial dels emperadors.
-
Hem fet una volta completa
-
i estem mirant de nou al turó Capitalí.
-
Estem sobrevolant el Fòrum romà,
-
on de fet, tornarem.
-
Sobrevolem el turó Capitalí,
-
podem veure el temple de Júpiter Optimus Maximus,
-
i estem anant més enrera, cap al riu,
-
on trobem la gran esplanada de Roma
-
anomenat "Campus Martius"
-
el Camp de Mart.
-
Es deia així perquè en la República Romana,
-
quan hi havia un exèrcit de ciutadans,
-
els sodats es trobaven aquí i s'entrenaven.
-
Ara ens hem mogut cap aquest bonic estany quadrat
-
i mirant de costat
-
a un important edifici enorme, el Panteó.
-
La "rotunda", la part rodona,
-
no es podía veure en l'antiguetat.
-
Veuriem la part que té les vuit columnes
-
al llarg de la façana similar a un temple tradicional.
-
Ens agrada dir que va ser construït com un edifici
-
amb una sorpresa al seu interior.
-
Perquè sembla com un
-
temple grec o romà normal,
-
però un cop ets dins
-
és quan t'adones que hi ha una "rotunda".
-
Vull dedicar un segón
-
meravellant-me amb l'escala de l'estructura.
-
Mireu les columnes, són enormes.
-
La capacitat d'aconseguir pedres verticals tan grans
-
és un fet extraordinari en sí mateix.
-
És fenomanal, i més encara si consideres que
-
és granit i que ve d'Egipte.
-
Per tant va ser transportat de ben lluny.
-
És un edifici que ret homenatge als grans emperadors romans.
-
Sabem que aquest edifici tenía estàtues de
-
Juli Cèsar i August
-
per tant nosaltres pensem que aquest edifici estava dedicat
-
al culte dels emperadors.
-
Aquest espai s'obre per la part superior de manera màgica.
-
És cert, i la màgia és considerable.
-
He acompanyat molts visitants aquí,
-
i els he preguntat
-
Si han tingut una experiència semblant a la meva.
-
Si pares just al llindar,
-
i mantens el cap recte, sempre dic
-
¿Què pots veure? i tothom sempre està d'acord
-
Pots veure el forat dalt de tot de la cúpula,
-
que anomenem l'ull,
-
pots veure el terra,
-
i pots veure els dos costats, esquerra i dreta.
-
Això per dir-vos que és un espai grandiós.
-
Però just al límit de la visió de l'ull humà,
-
i per a mí sempre defineix el que és el classicisme,
-
que sempre deriva de la forma humana,
-
les seves proporcions i les seves limitacions.
-
I constrïnt un edifici que correspòn exactament
-
als límits de la nostra visió, ens dignifica.
-
Ens fa sentir tan grans
-
com ens podem sentir com humans.
-
No ens fa sentir petits. Si hagués estat deu cops més gran
-
ens faria sentir
-
petits, del tamany de formigues.
-
L'edifici està concebut obsessivament en forma circular.
-
Però també amb preocupació pels quadrats.
-
Mirem al terra i de fet el que veiem
-
un joc de quadrats i cercles.
-
I després, és clar, l'àrea del cassetons
-
que crea aquesta preciosa sensació de ritme.
-
Cert. I fixa't que també allí
-
hi tenim el joc de quadrats i cercles
-
perquè són cassetons quadrats
-
que ens ofereixen una cúpula semi circular.
-
El que em sembla interessant
-
en primer lloc és que estava pintat,
-
si hi vas avui
-
el color ha desaparegut.
-
En una cúpula de motius celests
-
la part inferior era blava,
-
els cassetons ressaltats en groc com si
-
emetessin la llum del sol
-
i probablement al mig hi havia rosetes
-
que serien sols, o estrelles.
-
Inclús en l'antiguetat sabem d'un historiador
-
que va escriure nomès uns cent anys
-
després de la construcció de l'edifici.
-
La gent es preguntava ¿Com van poder construïr la cúpula?
-
¿Com ho van poder fer?
-
S'en meravellaven en la pròpia antiguitat.
-
La llum és molt interessant.
-
Si mires els cassetons, pots fer-te la idea
-
que la llum de l'ull dirigirà
-
els raigs de llum als diferents cassetons
-
en hores diferents i en diferents dies de l'any.
-
Estudis recents suggereixen
-
que no era una mena de rellotge solar,
-
però hi havia un joc del pas de temps
-
i de joc de llum en l'espai per indicar
-
el pas del temps al llarg de l'any.
-
Però si que hi ha una alineació
-
que sembla intencionada
-
i aquesta és la llum venint a través de l'ull
-
al migdía del 21 d'abril.
-
Il.lumina perfectament la porta principal del Panteó.
-
Recordem que Adrià era l'home
-
responsable del Panteó en aquesta fase
-
El 21 d'abril era la festa d'aniversari de Roma,
-
Adrià estava interessat en el festival de l'aniversari
-
li va canviar el nom a festival de "Romaea"
-
en honor a la deesa Roma.
-
Sembla que va aliniar l'edifici de manera que
-
hi hagués aquest efecte teatral al migdia
-
i podem imaginar que
-
devia ser una mena de festival d'aniversari
-
que passava en el Panteó aquell dia.
-
Tornem abaix al Fòrum ara.
-
Alguns dels carrers principals creuen la ciutat
-
i es troben aquí, al Fòrum.
-
És un lloc on els romans normals
-
en un dia normal es deixarien veure.
-
A mida que la camara s'allunyi
-
podrem veure la extensió completa de la ciutat,
-
podem entendre la complexitat
-
i com d'avançat era aquest Món Antic
-
¿Quants edificis pensem que hi havia aquí?
-
Tenim dos censos del segle IV d.C. que
-
que indiquen
-
que hi havia entre vui i deu mil edificis
-
Creiem que la població
-
estava entre un i dos mil·lions de persones.
-
La superfície total
-
feia uns 25 quilòmetres quadrats.
-
Era la ciutat més gran del Món Occidental
-
fins el Londres del segle XIX.
Khan Academy
