< Return to Video

Una història de les llengues indígenes, i com revitalitzar-les

  • 0:01 - 0:03
    Paul Disain, ancià de la tribu dels dene,
    va dir:
  • 0:03 - 0:05
    "La nostra llengua i cultura
  • 0:05 - 0:07
    és la finestra a través de la qual
    veiem el món".
  • 0:07 - 0:08
    I a l'Illa de la Tortuga,
  • 0:08 - 0:11
    el que ara es coneix com a
    Amèrica del Nord,
  • 0:11 - 0:13
    hi ha moltes formes úniques
    de veure el món.
  • 0:14 - 0:16
    Com a persona d'ascendència indígena,
  • 0:16 - 0:18
    m'interessa aprendre
    anishinaabemowin,
  • 0:18 - 0:20
    la meva llengua d'herència,
  • 0:20 - 0:23
    així puc veure el món
    per aquesta finestra.
  • 0:23 - 0:24
    Em permet connectar amb la família,
  • 0:24 - 0:27
    els meus avantpassats,
    la meva comunitat i cultura.
  • 0:27 - 0:29
    I em permet pensar
    com puc transmetre-ho
  • 0:29 - 0:30
    a les generacions futures.
  • 0:31 - 0:32
    Com a lingüista,
  • 0:32 - 0:35
    m'interessa com funciona
    la llengua en general.
  • 0:35 - 0:38
    Em miro la fonètica
    i fonologia, els sons.
  • 0:38 - 0:41
    Em miro la morfologia,
    l'estructura de les paraules.
  • 0:41 - 0:45
    La sintaxi, l'estructura de les frases
    i els sintagmes,
  • 0:45 - 0:48
    per aprendre com els humans
    emmagatzemen la llengua al cervell
  • 0:48 - 0:50
    i com la utilizem
    per comunicar-nos.
  • 0:52 - 0:53
    Per exemple,
  • 0:54 - 0:57
    l'anishinaabemowin,
    com la majoria de llengües indígenes,
  • 0:57 - 0:59
    es diu que és polisintètica,
  • 0:59 - 1:02
    això vol dir que té
    paraules molt i molt llargues,
  • 1:02 - 1:05
    compostes de trossets
    anomenats morfemes.
  • 1:05 - 1:09
    En anishinaabemowin puc dir
    "niwiisin", "menjo",
  • 1:10 - 1:11
    que és una paraula.
  • 1:11 - 1:14
    Puc dir "nimino-wiisin",
    "menjo bé",
  • 1:14 - 1:16
    que segueix sent una sola paraula.
  • 1:16 - 1:20
    Puc dir "nimino-naawakwe-wiisin",
    "menjo un dinar bo",
  • 1:21 - 1:24
    que té quantes paraules en català?
  • 1:24 - 1:27
    Quatre paraules en català,
    una de sola en anishinaabemowin.
  • 1:28 - 1:30
    Us faig una petita prova.
  • 1:30 - 1:34
    Responent en una sola paraula,
    de quin color és aquesta diapositiva?
  • 1:34 - 1:35
    Públic: Verda.
  • 1:35 - 1:37
    Lindsay Morcom: De quin color és aquesta?
  • 1:37 - 1:38
    Públic: Verda.
  • 1:38 - 1:40
    LM: De quin color és aquesta?
  • 1:40 - 1:41
    Públic: Blava.
  • 1:41 - 1:43
    LM: De quin color és aquesta?
  • 1:43 - 1:44
    (El públic murmura)
  • 1:44 - 1:47
    No són preguntes trampa, us ho prometo.
  • 1:47 - 1:49
    Vosaltres,
    que parleu anglès,
  • 1:49 - 1:51
    heu vist dues diapositives verdes
    i dues de blaves.
  • 1:51 - 1:54
    Però la forma com categoritzem els colors
    canvia segons la llengua,
  • 1:54 - 1:56
    si fossiu parlants de rus,
  • 1:56 - 1:59
    hauríeu vist dues diapositives
    amb diferents tons de verd,
  • 1:59 - 2:01
    una de "goluboi", que és blau cel,
  • 2:01 - 2:03
    i una de "sinyi", blau fosc.
  • 2:03 - 2:05
    Es perceben com a colors diferents.
  • 2:05 - 2:07
    Si fossiu parlants d'anishinaabemowin,
  • 2:07 - 2:10
    hauríeu vist diapositives
    Ozhaawashkwaa
  • 2:10 - 2:14
    o Ozhaawashkozi,
    que vol dir verd o blau.
  • 2:14 - 2:16
    No és que els parlants
    no vegin els colors,
  • 2:16 - 2:20
    és que la forma com els categoritzen
    i la forma com entenen els tons
  • 2:20 - 2:20
    és diferent.
  • 2:20 - 2:22
    Al mateix temps,
  • 2:22 - 2:26
    hi ha regles universals en la forma
    en què els humans categoritzem el color,
  • 2:26 - 2:28
    i això ens parla de com
    els cervells humans
  • 2:28 - 2:30
    entenen i expressen
    el que veuen.
  • 2:32 - 2:35
    L'anishinaabemowin
    fa una altra cosa fantàstica,
  • 2:35 - 2:39
    que és marcar si les paraules
    són animades o inanimades.
  • 2:39 - 2:40
    No és com el francès o l'espanyol,
  • 2:40 - 2:43
    que marquen les paraules
    com a masculines o femenines.
  • 2:43 - 2:45
    L'anishinaabemowin
    i altres llengües algonquines
  • 2:45 - 2:48
    marquen les paraules
    com a animades o inanimades.
  • 2:49 - 2:51
    Allò que podríeu pensar que és animat
    és animat,
  • 2:51 - 2:55
    coses que tenen pols:
    les persones, els animals, les plantes.
  • 2:55 - 2:57
    Però hi ha altres coses
    que són animades
  • 2:57 - 2:59
    que no endevinaríeu, com les pedres.
  • 2:59 - 3:01
    Les pedres es marquen com a animades,
  • 3:01 - 3:04
    i això ens diu coses
    molt interessants de la gramàtica,
  • 3:04 - 3:06
    i també ens diu coses
    molt interessants
  • 3:06 - 3:08
    sobre com els parlants
    d'anishinaabemowin
  • 3:08 - 3:10
    es relacionen i entenen
    el món que els envolta.
  • 3:11 - 3:12
    La part trista
  • 3:12 - 3:15
    és que les llengües indígenes
    estan en perill.
  • 3:16 - 3:19
    Les llengües indígenes que posseeixen
    tant coneixement de la cultura,
  • 3:19 - 3:20
    de la història,
  • 3:21 - 3:22
    de les formes de relacionar-se,
  • 3:22 - 3:24
    de les formes de relacionar-se
    amb l'entorn.
  • 3:24 - 3:27
    Com que han estat en aquesta terra
    des de temps immemorials,
  • 3:28 - 3:30
    aquestes llengües
    s'han desenvolupat aquí
  • 3:30 - 3:32
    i contenen coneixements
    incalculables de l'entorn
  • 3:33 - 3:36
    que ens ajuden a relacionar-nos bé
    amb la terra en què vivim.
  • 3:36 - 3:39
    Però, de fet, estan en perill.
  • 3:40 - 3:43
    La immensa majoria de les llengües
    indígenes d'Amèrica del Nord
  • 3:43 - 3:44
    es consideren amenaçades,
  • 3:44 - 3:47
    i les que no estan amenaçades
    són vulnerables.
  • 3:48 - 3:49
    Està fet a propòsit.
  • 3:51 - 3:53
    En les nostres lleis, en les polítiques,
  • 3:53 - 3:55
    en els òrgans de govern,
  • 3:55 - 3:58
    hi ha hagut intents declarats
  • 3:58 - 4:02
    d'eliminar les llengües i cultures
    indígenes d'aquest país.
  • 4:02 - 4:03
    Duncan Campbell Scott
  • 4:03 - 4:07
    va ser un dels arquitectes
    del sistema escolar residencial.
  • 4:07 - 4:10
    Va fer un projecte de llei que requeria
    assistència escolar
  • 4:10 - 4:14
    obligatòria i residencial
    per als nens indígenes el 1920. Va dir:
  • 4:14 - 4:16
    "Vull desfer-me del problema indi.
  • 4:16 - 4:18
    El nostre objectiu és continuar
  • 4:18 - 4:20
    fins que no hi hagi
    ni un sol indi al Canadà
  • 4:20 - 4:23
    que no hagi estat absorbit
    al cos polític
  • 4:23 - 4:26
    i no existeixi el tema indi
    ni hi hagi un Departament Indi;
  • 4:26 - 4:30
    aquest és l'objectiu de la proposta".
  • 4:31 - 4:34
    Les atrocitats que van tenir lloc
    a les escoles es van documentar.
  • 4:34 - 4:35
    El 1907,
  • 4:35 - 4:39
    P.H. Bryce, metge i expert
    en tuberculosi,
  • 4:39 - 4:42
    va publicar un informe
    que revelava que en algunes escoles,
  • 4:42 - 4:45
    el 25% dels nens havien mort
    d'epidèmies de tuberculosi
  • 4:45 - 4:49
    sorgides de les condicions de les escoles.
  • 4:49 - 4:53
    En altres escoles, fins al 75%
    dels nens havien mort.
  • 4:54 - 4:57
    El govern federal
    li va rescindir el finançament
  • 4:57 - 4:59
    pels seus descobriments,
  • 4:59 - 5:01
    van obligar-lo a jubilar-se el 1921,
  • 5:01 - 5:03
    i el 1922, va difondre
    els resultats.
  • 5:05 - 5:06
    Durant aquest temps,
  • 5:07 - 5:09
    els nens indígenes
    els treien de casa seva,
  • 5:09 - 5:10
    de les seves comunitats,
  • 5:10 - 5:12
    i els forçaven a anar a
    escoles residencials
  • 5:12 - 5:15
    gestionades per l'Església
  • 5:15 - 5:16
    on patien, en molts casos,
  • 5:16 - 5:19
    greus abusos emocionals, físics i sexuals,
  • 5:19 - 5:21
    i en tots els casos, abús cultural,
  • 5:21 - 5:23
    ja que aquestes escoles es van dissenyar
  • 5:23 - 5:25
    per eliminar la llengua
    i la cultura indígenes.
  • 5:25 - 5:28
    L'última escola residencial
    va tancar el 1996.
  • 5:29 - 5:34
    Fins llavors, 150.000 nens o més
    havien anat a escoles residencials
  • 5:34 - 5:38
    en 139 institucions de tot el país.
  • 5:39 - 5:40
    El 2007,
  • 5:40 - 5:44
    el Conveni relatiu als internats
    indis va entrar en vigor.
  • 5:44 - 5:47
    És la demanda col·lectiva més gran
    de la història del Canadà.
  • 5:48 - 5:50
    Va reservar 60 milions de dòlars
    per a l'establiment
  • 5:50 - 5:54
    de la Comissió de la Veritat
    i la Reconciliació del Canadà.
  • 5:54 - 5:59
    La CVRC ens va oferir l'habilitat
    d'escoltar històries de supervivents,
  • 5:59 - 6:01
    d'escoltar impactes
    en comunitats i famílies
  • 6:02 - 6:04
    i tenir accés a investigacions
  • 6:05 - 6:08
    que exploraven l'efecte
    de les escoles residencials
  • 6:08 - 6:12
    en comunitats indígenes i a tot el Canadà.
  • 6:12 - 6:15
    La CVRC va descobrir
    que les escoles residencials
  • 6:15 - 6:17
    constituïen el que es diu
    genocidi cultural.
  • 6:17 - 6:20
    Diuen que "el genocidi físic
    és la matança en massa
  • 6:20 - 6:22
    de membres
    d'un grup determinat,
  • 6:22 - 6:24
    el genocidi biològic és la destrucció
  • 6:24 - 6:26
    de la capacitat reproductiva
    d'aquest grup.
  • 6:26 - 6:30
    I el genocidi cultural és la destrucció
    de les estructures i pràctiques
  • 6:30 - 6:33
    que permeten al grup
    continuar com a grup.
  • 6:34 - 6:37
    Els objectius declarats
    de Duncan Campbell Scott.
  • 6:37 - 6:39
    Descobreixen que és
    genocidi cultural,
  • 6:39 - 6:42
    tot i que com destaca David Bouchard,
  • 6:42 - 6:45
    autor de llibres infantils i gran orador,
  • 6:45 - 6:47
    quan construeixes un edifici,
  • 6:47 - 6:50
    i fas un cementiri
    al costat d'aquest edifici
  • 6:50 - 6:54
    perquè saps que la gent
    que entri en aquest edifici morirà,
  • 6:54 - 6:56
    com se'n diu, d'això?
  • 6:58 - 7:02
    El CVRC també ens va obsequiar
    amb 94 crides a l'acció,
  • 7:02 - 7:06
    models que poden mostrar el camí
    mentre treballem cap a la reconciliació.
  • 7:06 - 7:11
    Unes quantes pertanyen directament
    a la llengua i la cultura.
  • 7:11 - 7:14
    El CVRC ens demana que assegurem
    una educació adequada i finançada,
  • 7:14 - 7:16
    incloent la llengua i la cultura.
  • 7:16 - 7:20
    Per reconèixer els drets indígenes,
    incloent els drets lingüístics.
  • 7:20 - 7:22
    Per crear una Llei de Llengües Aborígines
  • 7:22 - 7:24
    que reconegui i preservi
    les llengües indígenes,
  • 7:24 - 7:26
    amb finançament.
  • 7:26 - 7:29
    Per crear un càrrec de comissionat
    de llengües aborígenes
  • 7:29 - 7:33
    i per desenvolupar programes
    lingüístics postsecundaris,
  • 7:33 - 7:35
    i reclamar topònims
    que han canviat
  • 7:35 - 7:37
    al llarg de la colonització.
  • 7:39 - 7:43
    Al mateix temps
    que va entrar en vigor
  • 7:43 - 7:45
    el Conveni relatiu
    als internats indis,
  • 7:45 - 7:46
    les Nacions Unides
    van adoptar
  • 7:46 - 7:50
    la Declaració de les Nacions Unides
    sobre drets dels pobles indígenes
  • 7:50 - 7:51
    el 2007.
  • 7:51 - 7:54
    Afirma que els pobles indígenes
    tenen el dret d'establir i controlar
  • 7:54 - 7:57
    les seves institucions
    i sistemes educatius
  • 7:57 - 7:59
    i proporcionar educació
    en les seves llengües,
  • 7:59 - 8:02
    d'una manera apropiada
    als seus mètodes culturals
  • 8:02 - 8:04
    d'ensenyament i aprenentatge.
  • 8:04 - 8:05
    El 2007,
  • 8:05 - 8:07
    quan va entrar en vigor,
  • 8:07 - 8:09
    quatre països
    hi van votar en contra.
  • 8:09 - 8:11
    Eren els Estats Units,
    Nova Zelanda, Austràlia
  • 8:12 - 8:13
    i el Canadà.
  • 8:14 - 8:15
    El Canadà va adoptar
  • 8:15 - 8:19
    la Declaració de les Nacions Unides
    sobre drets dels pobles indígenes el 2010.
  • 8:19 - 8:22
    I el 2015, el govern va prometre
    que la posaria en vigor.
  • 8:24 - 8:28
    Com hi respondrem col·lectivament?
  • 8:30 - 8:32
    Ens trobem en la següent situació:
  • 8:32 - 8:35
    De les 60 llengües indígenes
    que es parlen ara mateix al Canadà,
  • 8:35 - 8:39
    totes menys sis es consideren
    amenaçades per les Nacions Unides.
  • 8:40 - 8:44
    Les sis que no ho estan són el cree,
    l'anishinaabemowin,
  • 8:45 - 8:47
    l'stoney, el mi'kmag,
  • 8:48 - 8:50
    el dene i l'inuit.
  • 8:51 - 8:52
    És terrible.
  • 8:52 - 8:55
    Si aneu a l'Atles Mundial
    de les Llengües en Perill
  • 8:55 - 8:56
    al web de la Unesco,
  • 8:58 - 9:01
    veureu una 'r' petita
    al costat de la llengua.
  • 9:01 - 9:03
    Aquesta llengua és el mi'kmag.
  • 9:03 - 9:06
    El mi'kmag ha passat per
    una important revitalització
  • 9:06 - 9:08
    per l'adopció
    d'un acord d'autogovern
  • 9:08 - 9:11
    que va desembocar en educació
    cultural i basada en la llengua,
  • 9:11 - 9:13
    i ara hi ha nens mi'kmag
  • 9:13 - 9:15
    que tenen el mi'kmag
    com a primera llengua.
  • 9:16 - 9:17
    Podem fer molt.
  • 9:17 - 9:19
    Aquests nens estudien
  • 9:19 - 9:22
    al Mnidoo Mnising
    Anishinabek Kinoomaage,
  • 9:22 - 9:24
    una escola d'immersió
    a l'illa Manitoulin
  • 9:24 - 9:26
    on aprenen en anishinaabemowin.
  • 9:26 - 9:28
    Van arribar a l'escola
    com a preescolars,
  • 9:28 - 9:31
    parlaven molt poc
    o gens d'anishinaabemowin.
  • 9:31 - 9:34
    Ara, a tercer i quart curs,
  • 9:34 - 9:37
    fan exàmens de nivell mitjà
    i avançat.
  • 9:37 - 9:38
    Al mateix temps,
  • 9:39 - 9:41
    tenen l'autoestima
    meravellosament alta.
  • 9:41 - 9:44
    Estan orgullosos de ser
    del poble Anishinaabe,
  • 9:44 - 9:46
    i tenen grans capacitats
    d'aprenentatge.
  • 9:48 - 9:50
    No tota l'educació
    ha de ser educació formal.
  • 9:50 - 9:52
    A la nostra comunitat local,
  • 9:52 - 9:54
    tenim el Kingston
    Indigenous Language Nest.
  • 9:55 - 9:56
    El KILN ara és una organització,
  • 9:56 - 10:00
    però va començar fa sis anys
    amb membres de la comunitat
  • 10:00 - 10:03
    al voltant de la taula d'un ancià.
  • 10:03 - 10:06
    Des de llavors, hem creat
    experiències
  • 10:07 - 10:10
    d'aprenentatge multigeneracional
  • 10:10 - 10:12
    basades en transmetre la llengua
    i la cultura als nens.
  • 10:12 - 10:16
    Per fer-ho utilitzem jocs tradicionals,
    cançons, menjar i activitats.
  • 10:17 - 10:18
    Tenim classes
  • 10:18 - 10:20
    de nivell bàsic i mitjà
  • 10:20 - 10:22
    que també oferim.
  • 10:22 - 10:24
    Col·laborem amb
    consells escolars i biblioteques
  • 10:24 - 10:27
    per tenir recursos preparats
    per a l'educació formal.
  • 10:29 - 10:31
    Les possibilitats són infinites,
  • 10:31 - 10:33
    i estic molt contenta
    de la feina que s'ha fet
  • 10:33 - 10:37
    i que m'ha permès transmetre
    la llengua i la cultura al meu fill
  • 10:37 - 10:39
    i a altres nens de la comunitat.
  • 10:39 - 10:42
    També hem creat una comunitat
    forta, bonica i vibrant,
  • 10:42 - 10:45
    com a resultat d'aquest esforç compartit.
  • 10:46 - 10:49
    I què necessitem a partir d'ara?
  • 10:49 - 10:51
    Primer, polítiques.
  • 10:52 - 10:55
    Necessitem promulgar polítiques
    amb finançament
  • 10:55 - 10:58
    que assegurin que la llengua indígena
  • 10:58 - 11:01
    s'incorpora seriosament a l'educació,
  • 11:01 - 11:03
    dins i fora de les reserves.
  • 11:03 - 11:06
    A les reserves, l'educació es financia
    a nivells molt més baixos
  • 11:06 - 11:07
    que fora de les reserves.
  • 11:07 - 11:09
    I fora de les reserves,
  • 11:09 - 11:12
    sovint es desatén
    l'educació de la llengua indígena,
  • 11:12 - 11:13
    perquè la gent assumeix
  • 11:13 - 11:16
    que no hi ha indígenes
    a les escoles provincials,
  • 11:16 - 11:19
    quan, de fet, cap a un 70%
    dels indígenes d'avui al Canadà
  • 11:19 - 11:20
    viuen fora de les reserves.
  • 11:20 - 11:24
    Aquests nens tenen el mateix dret
    d'accedir a la seva llengua i cultura.
  • 11:26 - 11:28
    Més enllà de les polítiques,
    necessitem suport.
  • 11:28 - 11:31
    I no vol dir només
    suport econòmic.
  • 11:31 - 11:34
    També necessitem espai
    on poder fer activitats,
  • 11:34 - 11:39
    classes i interaccions
    amb la població no indígena.
  • 11:39 - 11:41
    Necessitem suport
  • 11:41 - 11:44
    perquè les persones
    vulguin aprendre la llengua.
  • 11:44 - 11:45
    Ens cal suport quan la gent parli
  • 11:45 - 11:48
    sobre per què són importants
    aquestes llengües.
  • 11:48 - 11:50
    I per aconseguir-ho, necessitem educació.
  • 11:50 - 11:53
    Sobretot ens cal accés
    a l'educació d'immersió,
  • 11:53 - 11:56
    ja que segurament és
    la manera més efectiva
  • 11:56 - 11:59
    d'assegurar la transmissió
    de les llengües indígenes.
  • 11:59 - 12:02
    Però també necessitem educació
    a les escoles provincials,
  • 12:02 - 12:04
    necessitem educació
    per a les poblacions no indígenes
  • 12:04 - 12:07
    perquè puguem arribar
    a un millor acord mutu
  • 12:07 - 12:08
    i avançar millor junts.
  • 12:08 - 12:11
    ["No dubtis que uns pocs amb ganes
    puguin canviar el món.
  • 12:11 - 12:13
    De fet, és l'únic que ho ha fet".]
  • 12:13 - 12:15
    Tinc aquesta frase emmarcada a l'oficina.
  • 12:15 - 12:18
    Un regal d'un estudiant
    aliat de fa uns anys,
  • 12:18 - 12:19
    i em recorda cada dia
  • 12:19 - 12:22
    que podem aconseguir grans coses
    si treballem junts.
  • 12:22 - 12:25
    Però si parlem
    de reconciliació,
  • 12:25 - 12:27
    hem de reconèixer
  • 12:27 - 12:29
    que una reconciliació que no resulta
  • 12:29 - 12:33
    en la supervivència i continuïtat
    de les cultures i llengües indígenes
  • 12:33 - 12:35
    no és una reconciliació.
  • 12:36 - 12:37
    És una assimilació,
  • 12:37 - 12:39
    i no l'hauríem d'acceptar.
  • 12:39 - 12:43
    El que podem fer és mirar
    les crides a l'acció,
  • 12:43 - 12:45
    mirar la Declaració
    de les Nacions Unides
  • 12:45 - 12:47
    sobre drets dels pobles indígenes
  • 12:47 - 12:49
    i podem arribar a un acord mutu
  • 12:49 - 12:51
    que el que tenim,
  • 12:51 - 12:53
    pel que fa al llegat
    cultural i lingüístic,
  • 12:53 - 12:55
    per als pobles indígenes en aquest país
  • 12:55 - 12:57
    val la pena preservar-ho.
  • 12:57 - 13:00
    Amb això, podem avançar.
  • 13:00 - 13:01
    Junts.
  • 13:01 - 13:04
    Per assegurar que
    les llengües indígenes es transmeten
  • 13:04 - 13:07
    més enllà del 2050, més enllà
    de la següent generació,
  • 13:07 - 13:10
    a les pròximes set generacions.
  • 13:10 - 13:12
    Miigwech. Niawen’kó:wa. Gràcies.
  • 13:12 - 13:15
    (Aplaudiment)
Title:
Una història de les llengues indígenes, i com revitalitzar-les
Speaker:
Lindsay Morcom
Description:

Les llengues indígenes d'Amèrica del Nord estan en perill d'extinció a causa del llegat colonial de supressió cultural, diu la lingüista Lindsay Morcrom. Posant de manifest estratègies comunitàries desenvolupades per la tribu indígena anishinaabe del Canadà per recuperar la seva llengua i comunitat, Morcrom fa una crida a implementar polítiques que poguessin protegir el llegat indígena per a les generacions futures.
more » « less
Video Language:
English
Team:
closed TED
Project:
TEDTalks
Duration:
13:29

Catalan subtitles

Revisions Compare revisions

Our website uses cookies for analysis purposes.