Què és l'esquizofrènia? - Anees Bahji

Veure la lliço sencera: https://ed.ted.com/lessons/what-is-schizophrenia-anees-bahji

L'esquizofrènia es va identificar per primera vegada fa més d'un segle, però encara no en sabem exactament les causes. Avui dia segueix sent una de les malalties més mal enteses i estigmatitzades. Què en sabem dels símptomes, les causes i els tractaments? En Anees Bahji ho investiga.

Lliçó d'en Anees Bahji, dirigida per Artrake Studio.

Fa més d'un segle que es va identificar
per primera vegada l'esquizofrènia,

però encara no en sabem les causes.

Segueix sent una de les malalties
més mal entesa i estigmatitzada.

Veiem què és el que en sabem,
símptomes, causes i tractaments.

L'esquizofrènia es considera una síndrome,

això vol dir que pot englobar
un seguit de desordres relacionats

que tenen símptomes semblants
però causes diferents.

Cada cas d'esquizofrènia presenta
símptomes lleugerament diferents,

i els primers signes poden no percebre's:

petits canvis de personalitat,
irritabilitat,

o una intrusió gradual
de pensaments inusuals.

Als pacients se'ls diagnostica normalment
després dels primers episodis psicòtics,

que es produeixen al voltant
dels vint anys en els homes

i dels trenta en les dones.

Un primer episodi psicòtic
pot presentar, deliris, al·lucinacions

i desordres en la parla o el comportament.

Aquests s'anomenen símptomes positius,

és a dir, que es produeixen
en gent amb esquizofrènia

però no en la població general.

És un error molt freqüent
creure que la gent amb esquizofrènia

té múltiples personalitats,

però aquests símptomes indiquen
una alteració dels processos cognitius

i no la manifestació
d'una altra personalitat.

L'esquizofrènia també té
símptomes negatius,

capacitats que estan reduïdes
en la gent que pateix esquizofrènia,

com ara la motivació,
l'expressió d'emocions o la parla.

També hi ha símptomes cognitius,
com la dificultat per concentrar-se,

per recordar informació
i per prendre decisions.

Què desencadena la psicosi?

Sembla que no hi ha
una sola causa, sinó una combinació

de factors de risc ambientals
i genètics que hi contribueixen.

L'esquizofrènia té
uns dels vincles genètics

més forts de les malalties psiquiàtriques.

Tot i que només
un 1% de la població té esquizofrènia,

els fills o germans de gent
amb esquizofrènia tenen 10 vegades

més possibilitats de desenvolupar-ne,

i el bessó univitel·lí
d'una persona amb esquizofrènia

té un 40% de possibilitats
de ser-ne afectat.

Sovint, els familiars immediats
de gent amb esquizofrènia

presenten versions més lleus
dels trets associats al trastorn,

que no arriben al punt
de requerir tractament.

Hi ha varis gens que hi tenen un paper,

però no sabem ni quants ni quins.

Els factors ambientals, com l'exposició
a certs virus durant l'infantesa,

poden augmentar les possibilitats
de desenvolupar esquizofrènia.

I el consum d'algunes drogues,
incloent-hi la marihuana,

podrien desencadenar
l'aparició de la psicosi

en individus altament susceptibles.

Aquests factors no afecten a tothom
de la mateixa manera.

En aquells amb baix risc genètic,

cap nivell d'exposició
a factors ambientals de risc

els portarà a desenvolupar esquizofrènia.

Als d'alt risc, un lleuger risc
addicional podria decantar la balança.

Els fàrmacs antipsicòtics
han ajudat als investigadors

a rastrejar els indicis
del desordre al cervell.

Els antipsicòtics tradicionals
bloquegen els receptors de dopamina.

Poden ser molt efectius per reduir
els símptomes positius,

que estan lligats a un excés de dopamina,
en certs circuits cerebrals.

Però alhora poden empitjorar
els símptomes negatius.

S'ha descobert que els símptomes negatius
de l'esquizofrènia podrien estar lligats

a una manca de dopamina
en altres àrees del cervell.

Alguna gent amb esquizofrènia
mostra una pèrdua del teixit neuronal,

i no està clar si aquesta atròfia
és resultat de la malaltia mateixa

o de la supressió dels senyals
causada pels fàrmacs.

Afortunadament, les noves generacions
d'antipsicòtics pretenen resoldre

alguns d'aquests problemes
actuant sobre varis neurotransmissors,

com la serotonina, a més de la dopamina.

És clar que no hi ha un neurotransmissor
responsable de tots els símptomes,

i com que aquests fàrmacs afecten
totes les comunicacions del cos,

poden tenir altres efectes secundàris,
com l'augment de pes.

Tot i aquestes complicacions,
els antipsicòtics poden ser molt efectius,

especialment quan es combinen
amb altres intervencions,

com la teràpia cognitivo-conductual.

La teràpia electroconvulsiva, tot i que
els efectes són de curta durada,

està resorgint com a tractament efectiu

especialment
quan les altres opcions no han funcionat.

La intervenció primerenca
també és molt important.

Després de mesos o anys
d'una psicosi no tractada,

algunes psicosis
poden incrustar-se en la personalitat.

I, a més, l'estigma deshumanitzador
lligat a aquesta diagnosi

podria fer que la gent no busqués ajuda.

Sovint es percep la gent
amb esquizofrènia com a perillosos,

però és més probable
que siguin víctimes de la violència

que no pas els autors.

Un tractament adequat podria ajudar a
reduir la possibilitat de violència

associada a l'esquizofrènia.

Per això l'educació, pels pacients,
les famílies i les comunitats

ajuda a eliminar l'estigma i
a millorar l'accés als tractaments.