Com les banderes ens uneixen (i ens divideixen)

Les banderes són un dels dissenys més simples i més poderosos que s'han concebut. Ens poden fer sentir orgull o odi. Fins i tot poden provocar que matem o morim en nom seu, com diu el vexil·lòleg Michael Green. Explora la història que Green exposa, des del fervor simbòlic de les banderes que unifiquen i divideixen, convidant-nos a unir-nos en una identitat col·lectiva: la humanitat.

Al 1989,

un artista amb el nom de Dread Scott,

que també ha honrat aquest escenari,

creà una obra d'art a Chicago,

on simplement estirà
una bandera americana a terra

i va convidar-te a tu, l'espectador,
a posar-t'hi al damunt

i a escriure a un diari com et senties.

Per a mi, un dels missatges
més profunds del diari, diu:

"Per què ens és igual

quan la gent sense sostre,

quan els éssers humans
van per terra,

pero no les banderes?"

Per a alguns de vosaltres,
aquesta obra d'art és pertorbadora.

I aquest és el tema d'aquesta xerrada.

No és per inquietar-vos o enfadar-vos

sinó demostrar-vos

que les banderes tenen un gran poder,

i que encara que penseu
que no us importen, sí que ho fan.

Sé que sí.

Al final espero haver-vos inspirat

a que empreu aquest poder que tenen
per lluitar per un món millor.

Però abans de tot,

començarem
per l'altre extrem de l'espectre.

I abans de res,
he de dir que tot el que us mostri

no és promoció,

sinó al contrari.

Sobretot, el que vull fer
és crear un espai

en el que puguem veure
les banderes i els dissenys,

i examinar com ens fan sentir.

Parlarem de les nostres emocions.

Va bé?

Molt bé.

Preparats per la primera bandera?

Començarem per una de senzilla.

És broma.

(Rialles)

Potser alguns esteu incòmodes

veient això mentre seieu.

Jo sí que ho estic davant d'això.

Potser alguns sentiu orgull.

És comprensible. Això és Texas.

No és inusual veure-la.

Però comencem pels fets.

Aquesta no és
la bandera de la Confederació.

És la bandera de combat
de l'Exèrcit de Virginia del Nord,

que liderà el General Robert E. Lee.

Així que si algú us diu
que és la seva herència,

a no ser que la seva família
hagi lluitat amb aquella milícia concreta,

s'equivoca.

Teniu el permís
d'un expert en banderes per dir-l'hi.

Aquesta bandera guanyà popularitat
a la meitat dels anys 50 i als 60

en reposta al creixement
del moviment pels drets civils.

I avui en dia

ha passat a representar
la Confederació per a molts.

Però per recordar-vos
el que és la Confederació:

Era una nació rebel

que es va alçar contra els Estats Units,

va lluitar contra els Estats Units,

i en aquell moment

això era una de les coses
més anti-nord-americanes.

Encara així,
aquesta bandera està protegida

per les mateixes lleis
que protegeixen la dels Estats Units.

En els estats de Florida, Georgia,

Carolina del Sud, Mississippi i Louisiana.

Anem primer amb Georgia.

Al 1956,

uns anys després de que la dessegregació

fos imposada a les escoles públiques,

Georgia canvià
la seva bandera a aquesta.

Crec que tots coincidim

en que aquesta bandera no es va fer
perquè els georgians la penjessin

orgullosos davant de casa.

No.

Igual que les estàtues de la Confederació

de la meitat dels 50 i els 60,

això era un símbol de qui manava

i qui no.

Va continuar sent la bandera de Georgia
fins al 2001.

Aquell any canviaren la bandera

a aquesta.

Com a expert en banderes,
us puc dir que és oficialment lletja.

Està bé riure-se'n
d'aquesta bandera. És lletja.

I com que és tan lletja,

entre altres raons,
la canviaren després de dos anys.

Tingueren un referèndum

en el que havien d'elegir

entre aquella i la que és ara
la bandera de Georgia.

Alguns deveu pensar:

"Un segon, Michael...

si aquella no era
la bandera de la Confederació,

aleshores quina era?"

Georgia fa servir la primera bandera
dels Estats Confederats d'Amèrica

fins avui.

Hi van plantar l'emblema de l'estat.

Tornem a les nostres emocions un moment.

A que aquesta no us ha fet tant de mal

com l'anterior?

És per això que m'encanten les banderes.

Tenen els dissenys més simples,

normalment d'un o dos colors,

algunes barres o ratlles.

I encara així

ens emocionen profundament.

Ens omplen d'orgull

o d'odi.

Moriríem per una bandera

o fins i tot mataríem.

Un dels meus dissenyadors preferits
és el Wally Olins.

En diuen el pare de la marca país.

El citen dient

que "Tots volem pertànyer,

i mostar símbols de pertinença".

És de bojos que aquestes teles
que només es cusen o es tinten

es converteixin en objectes sagrats.

Això passa perquè es converteixen
en part de la nostra identitat.

Són eines molt poderoses per unificar

però igual de poderoses per dividir.

Preparats per la següent?

Espereu un moment.

Examineu com us heu sentit
quan això ha sortit en pantalla.

Canviaré la diapositiva ràpidament

perquè no em feu fotografies.

(Rialles)

Doncs Alemanya,
després de la Primera Guerra Mundial,

estava en molt mal estat,

i el jove Adolf Hitler tenia moltes

diem-ne "idees"

de com Alemanya
havia arribat a aquella situació

i de com sortir-se'n.

Va dedicar capítols sencers
del seu llibre "Mein Kampf",

que no recomano llegir,

sobre com Alemanya va perdre
la Primera Guerra Mundial.

En part perquè els britànics
tenien millor disseny gràfic

i millor propaganda.

Mentre creixia el partit nazi,

Hitler anava creant
un dels manuals de marca més gruixuts.

És més gruixut
que el de qualsevol companyia actual.

En ell detalla els títols, uniformes

i moltes banderes.

Hitler coneixia el poder de les banderes.

A "Mein Kampf" diu:

"La nova bandera

haurà de funcionar com un gran cartell,

[perquè] en centenars de milers de casos,

un emblema cridaner

pot ser la primera cosa
que desperti interès en un moviment".

Era un artista, al cap i a la fi.

Sabia que el poder
de la identitat visual i dels uniformes

podia revifar la identitat alemanya.

Per a milions d'alemanys,
aquest era un signe de benvinguda.

Pero és clar,
també era una senyal de mort per a altres.

Normalment no considerem
les banderes com a armes

però com la bandera de combat
de la Confederació,

els alemanys usaven la seva

per rebutjar als exogrups
i fer-los sentir menys que ells.

Quan es crea una bandera,
es fan dues coses:

formar un endogrup,

que és representat per el símbol,

i inevitablement, formar un exogrup.

En general, és sutil.

És un resultat adicional.

No sol ser la intenció.

Però els alemanys foren clars

amb qui representava
l'esvàstica, i qui no.

Al 1935, prohibiren als jueus
col·locar banderes alemanyes.

D'aquesta manera,

els alemanys, segurament més que mai,

usaven el doble poder de les banderes

per unir, però també per dividir.

Les banderes servien
com a armes d'identitat.

I ara, al 2019, està prohibit
col·locar la bandera nazi per als alemanys

i per a la gent d'Àustria,
Hungria, Rússia i Ucraïna.

És un tros de tela, però està prohibida.

Dit així sona de bojos.

Però no crec que ningú aquí
estigui en desacord

de que sigui el millor.

És com una arma.

Com a vexil·lòleg,

a vegades,
el més interessant d'una bandera

no és el seu disseny,

sinó les lleis que l'envolten.

Per exemple:

a l'Índia,

per fer una bandera índia,

has d'usar una tela
filada a mà, que es diu "khadi".

Si fas una bandera d'una altra manera,

pots anar a la presó fins a tres anys.

És increïble.

Aquí a Texas,

tots hem sentit

que la nostra bandera
és l'única que es pot col·locar

al mateix nivell
que la bandera dels EE.UU.

Perquè èrem una nació abans que un estat.

Qui ha sentit dir això?

Doncs, us diré
que això és completament fals.

Primer de tot, no érem l'únic estat
que era nació abans d'adherir-se.

I segon,

totes les banderes dels estats
poden estar al mateix nivell

que la dels EEUU,
segons el protocol de banderes.

No crec que hagi de demanar
com us sentiu davant d'aquesta.

Molts hem crescut
prometent lleieltat cada matí,

sabent que mai hem de deixar
que toqui a terra, etcètera.

Ens prenem aquest protocol
molt seriosament als Estats Units.

Fa poc, jugadors de la NFL s'agenollaven
mentre sonava l'himne nacional.

Va ser molt polèmic.

Estaven incomplint el protocol,

que diu que durant l'himne nacional,

s'ha d'estar dret, amb la mà al cor.

Però el que em pareix fascinant
com a vexil·lòleg,

és que no veig a ningú preocupat

quan passa una cosa així.

El protocol diu:

"La bandera no es pot estendre
o posar horitzontalment,

sinó sempre en alt i lliure."

De vegades, durant aquest himne nacional,

ha passat això, i ningú s'ha preocupat.

O això, que sempre passa.

El protocol és clar:

"Cap part de la bandera
es pot usar com a vestuari

o com a uniforme esportiu".

Aquest és l'equip de beisbol Texas A&M,

no els vull causar problemes,
però això passa sempre

sobretot al novembre.

Estic segur que quan marxeu,

veureu la part posterior
d'algun camió o cotxe

amb la bandera americana en blanc i negre,

amb una ratlla blava i fina.

Blue Lives Matter.

Això contravé el protocol
de moltes maneres.

Encara que tot això es faci
amb la millor de les intencions,

que ningú pot discutir,

està clar que contravenen
una part del protocol:

el "Respecte cap a la bandera".

Col·locant això al teu uniforme,

legalment,
estàs faltant al respecte a la bandera.

És interessant

que els de la NFL,
agenollats durant l'himne

i els que posen adhesius
del Blue Lives Matter al cotxe

ambdós estan
als extrems oposats d'una gran qüestió

però estan infringint la mateixa llei.

Una llei que és 100% inaplicable.

Fou l'obra d'art de Dread Scott del 1989

que va fer que la Cort Suprema dictés

que el protocol de banderes
és només una guia

i que no es pot acusar ningú
d'haver-lo contravingut.

No es pot forçar ningú a ser patriota.

Aleshores, per què tenir aquestes lleis

sobre com usar la nostra bandera
si no les podem imposar?

Això és perquè una nació

és una idea col·lectiva fràgil.

Només existeix en l'imaginari.

M'ho dones? Gràcies.

De vegades, una bandera
és l'únic símbol tangible d'aquesta idea.

La nostra unitat, de vegades,
es manté gràcies a les amenaces.

Això es molt poderós.

El protocol serveix per preservar
i protegir aquesta idea fràgil,

mentre que també protegeix
el nostre dret a contravernir-la.

Això és el que fa especial
els Estats Units,

i també el que fa única
la nostra bandera,

que és increïble.

Ha canviat més
que qualsevol altre bandera del món.

El protocol de banderes diu
que quan s'adhereix un nou estat,

s'ha de col·locar una nova estrella
a la unió de la bandera,

i això s'ha de fer el quatre de juliol.

La nostra bandera és única perquè
està feta per créixer amb nosaltres.

Per disseny i per llei,

està feta per canviar amb nosaltres.

És un símbol canviant
de la nostra individualitat,

la diversitat, en les estrelles,

i la unitat.

És un regal als Estats Units
tenir una bandera que és incloent.

Si la bandera nazi
era una arma d'identitat,

la bandera dels Estats Units
hi contrasta en el seu disseny.

També he de dir,
com a vexil·lòleg al 2019,

que usar aquesta bandera

com a arma d'identitat
contra qualsevol persona

és més irrespectuós que tirar-la a terra

o que qualsevol altra llei
que infringim cada dia.

Aquesta bandera és símbol d'unitat.

No hauríem d'usar-la mai
com a arma contra ningú.

M'identifico amb qui va escriure
en el diari de Dread Scott, dient:

"No hauríem de valorar un símbol
per damunt del que simbolitza.

I tampoc un tros de tela

per damunt d'una vida humana".

I si utilitzes un tros de tela com a arma,

no utilitzis mai aquesta.

No mentres tingui espai
per a més estrelles.

Amb sort ja haureu entès
el poder de les banderes,

Ja veieu el que poden fer.

Què passaria si empréssim aquest poder

per lluitar contra alguna cosa més gran?

Aquesta és la bandera de la Terra,

disenyada per Oskar Pernefeldt, de Suècia.

Imaginem per un segon:

Què passaria si celebréssim

la humanitat

tant o més del que celebrem
les nostres nacionalitats?

Ara que comencem a viatjar a l'espai,

quin significat tenen les nostres nacions

quan estem a Mart
o a qualsevol altre planeta?

Aquí a la Terra,

ens enfrontem
a una crisi climàtica,

el clima serà insuportable
per als nostres descendents,

i crec que necessitem
un símbol potent, una bandera,

perquè ens uneixi en la lluita,

no només com a nacions,

sinó com a espècie.

Gràcies.

(Aplaudiment)